Línies de recerca

El grup pretén avançar en el coneixement dels processos socials i de la salut en àrees que són considerades com a prioritàries a la societat actual. Amb aquest objectiu i per tal de garantir el rigor metodològic i l'aproximació multidisciplinària, el GEIMAC s'estructura en tres línies de recerca.

Violència i victimització

En aquesta línia de recerca es realitza un estudi rigorós de la violència psicològica, la victimització i la psicopatologia. L'estudi de la violència psicològica es fa des d'una visió integradora, contribuint a la delimitació conceptual del fenomen, l'adaptació i l’aplicació de diferents escales de mesura i l'avaluació en distintes mostres de víctimes. A l'àrea de la victimització i la psicopatologia, els objectius es dirigeixen a la comprensió d'aquests fenòmens i el disseny d'estratègies per abordar eficaçment la polivictimització, la conducta suïcida i autolesiva, i la relació entre estils de personalitat i victimització. Aquesta línia de recerca reuneix 10 investigadors provinents dels camps de la psicologia social i la psicologia clínica, amb àmplia experiència en el diagnòstic, intervenció i recerca en l'àmbit de la violència. Els assoliments d'aquesta àrea permetran crear un model explicatiu del comportament del silenci de moltes víctimes, avaluar les conseqüències psicològiques i psicosocials producte de la violència i els mecanismes utilitzats per afrontar-la. Així mateix, es pretén contribuir al desenvolupament de l’avaluació psicosocial de perpetradors i la detecció de les característiques diferencials d’aquest procés.

 

Prevenció i intervenció

 
Es centra en la vessant aplicada de la Psicologia a diversos àmbits socials i de la salut. Els objectius que s’aborden són, d'una banda, incidir en la millora del tractament i l’atenció de col·lectius que necessiten una atenció específica i, d’altra banda, detectar i intervenir en aquells àmbits de la ciència on es detectin desigualtats relacionades amb la variable gènere. Específicament, els esforços es centren en avaluar programes de tractament per permetre una presa de decisió racional dins de diferents àmbits d'aplicació. Així mateix, es pretén conèixer la implicació del gènere en diferents àmbits de la salut i les desigualtats de gènere dins del món científic per tal d'ajudar a la creació de polítiques socials efectives en aquesta matèria. En aquesta línia convergeixen 11 investigadors provinents dels camps de la metodologia, la psicologia clínica, la neuropsicologia i la psiquiatria, en col·laboració amb institucions públiques i privades. Els assoliments d'aquesta àrea permetran disposar de mètodes de tractament d'alta qualitat i guies d'actuació per evitar el biaix de gènere en ciència, així com ajudar a establir polítiques socials i científiques en els àmbits en què es detectin desigualtats.

 

Cognició i funcionalitat

La línia de recerca en cognició i funcionalitat reuneix interessos de recerca en disfunció cognitiva i atencional, i el desenvolupament d'indicadors de funcionalitat en esquizofrènia. Els esforços es centren, d'una banda, en l'anàlisi de les alteracions cognitives i atencionales en diverses patologies com la malaltia mental greu, el risc vascular o el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), i d’altra banda, en la creació d'un sistema integral d'avaluació de la funcionalitat de l'esquizofrènia segons el sistema CIF de l'OMS. La tasca que es desenvolupa es troba a càrrec de 14 investigadors provinents de diferents àrees del coneixement com ara la metodologia, la neuropsicologia, la psiquiatria i la psicologia clínica; els quals compten també amb la col·laboració externa de psiquiatres, psicòlegs clínics i neuropsicòlegs que aporten al coneixement pràctic i les possibilitats d'accés als participants. Els assoliments en aquesta línia de recerca permetran identificar les alteracions cognitives en diferents patologies, amb la finalitat de millorar la intervenció dels individus que les pateixen, a més de disposar d'un instrument validat internacionalment per avaluar la funcionalitat en persones amb esquizofrènia. Per a més detalls del procés de creació i validació de la primera versió del CIF-CS (Conjunt Bàsic de la Classificació Internacional del Funcionament, la Discapacitat i la Salut) seguiu el següent enllaç.

Compartir