En el vessant gramatical i dialectològic s’estudiarà com el sistema fonològic d’una llengua intervé en la interpretació de la variació fonètica i de la variació morfològica que la llengua presenta. Es prendrà com a base o referent d’estudi el català, que es compararà amb altres llengües romàniques i, puntualment, amb llengües d’altres famílies (com ara l’anglès i el xinès). Els dos objectius bàsics són:

(1) Anàlisi de la interacció entre la fonologia i els components fonètic i morfològic. En especial, ens interessa determinar fins a quin punt el component fonològic pot incorporar informació específica d’altres components gramaticals i quins són els seus límits i mecanismes d’incorporació.

(2) Estudi descriptiu de la variació lingüística en relació amb les interfícies esmentades anteriorment. S’estudiaran les conseqüències de la variació lingüística i dialectal sobre la interacció entre els components fonètic, fonològic i morfològic.

En el vessant pragmàtic i discursiu els objectius plantejats per al nou període tenen a veure per una banda amb aspectes teòrics sobre la capacitat explicativa de determinades teories i per una altra amb la descripció i anàlisi de fenòmens o elements pragmàtics i discursius relacionats amb els processos de cohesió, coherència i organització discursiva:

(1) Avaluar les compatibilitats entre tres perspectives teòriques diferents sobre el llenguatge: la teoria paramètrica sobre la variació lingüística (de base formal i generativa), la gramàtica funcional discursiva (un model estructural-funcional de base tipològica) i els models basats en l’ús (lingüística cognitiva i de construccions)

(2) Explorar els límits entre els mecanismes de referència i els de connexió. Anàlisi de la creació d’unitats connectives a partir d’unitats lèxiques o de naturalesa referencial, i comparació de la funció pragmàtica d’alguns marcadors discursius en l’oral espontani i l’oral planificat

(3) Analitzar els processos de coherència en la interfície gramàtica-pragmàtica, amb especial atenció als fenòmens d’ambigüitat, i en els nivells oracional (clausal), textual i interaccional. Estudi de la interrelació (complementació o substitució) entre elements verbals i no verbals (especialment els emblemes o gestos emblemàtics) en els processos de creació de coherència discursiva

(4) Analitzar els trets pragmaestilístics en gèneres lingüístics i comunicatius tenint en compte la interrelació (i la creació de significat) multimodal duta a terme a partir de la combianció de trets verbals i no verbals.

Per a més informació, podeu consultar el web d’aquesta línia de recerca: http://www.ub.edu/grepad/.

En el vessant històric (i també parcialment dialectològic), els tres objectius bàsics són:

(1) aconseguir una consulta interactiva del DCVB que propiciï el desenvolupament d’estudis lèxics més complets, fonamentant-se principalment en la recopilació i tractament informatitzat de les fonts documentals que en van constituir el vessant escrit; cartografiar-ne automàticament el lèxic i incorporar so a les transcripcions fonètiques.

(2) Anàlisi de la variació diatòpica de la llengua catalana en la diacronia a través d’una àmplia tipologia textual de textos principalment no literaris.

(3) Anàlisi de textos seguint el model previ de la col·lecció Scripta. Anàlisi i indexació de textos rossellonesos, i selecció i inici de la indexació de textos algueresos. Selecció de textos del català central i occidental i inici de l’anàlisi dels textos del català central.

En el vessant sociolingüístic es formulen els següents objectius bàsics per a l’anàlisi, referits a aspectes ideològics, de sociolingüística educativa, demolingüística o macrosociolingüística, i polítiques lingüístiques:

(1) Anàlisi de les ideologies lingüístiques dels parlants de diferents generacions entorn de les llengües que utilitzen i que es troben contacte (sobretot català i castellà, d’una banda, i gallec i castellà, de l’altra) a diferents zones (països de llengua catalana –Balears, Catalunya i València– i Galícia).

(2) Sistematització, catalogació i facilitació d’accés dels diferents corpus lingüístics confegits per l’equip al llarg dels darrers anys, amb anàlisi dels indicadors de competència i canvi lingüístic al corpus RESOL, i exploració de l’ús dels corpus per a finalitats de lingüística forense .

(3) Anàlisi dels reptes sociolingüístics del model lingüístic escolar en el nou context socioeducatiu a partir de les reformes en curs, i anàlisi de les polítiques lingüístiques universitàries catalanes .

(4) Aprofundiment en la col·laboració amb les institucions catalanes en l’anàlisi de les enquestes sobre coneixements i usos i anàlisi dels processos d’integració lingüística de diferents col·lectius immigrats.