Facultat de Belles Arts

DAMUNT DE LES RUNES, CONSTRUIREM UN NOU EDIFICI DE RECORDS.

Damunt les runes, construirem un nou edifici de records.
Amb Xavier Aballí.

Sala de Juntes. Facultat de Belles Arts UB.
Dijous 12/01/12 – 19.00 h.

L’assignatura Taller de Creació III, seguint el tema «El Temps» proposat al llarg del semestre, i en la cojuntura del recent enderroc de l’edifici Annex I de la Facultat, convida el pedagog i artista Xavier Aballí a pronunciar la conferència titulada: «Damunt les runes, construirem un nou edifici de records».

Xavier Aballí va formar part de la primera promoció d’estudiants que el curs 1976/77 inauguraren l’Opció «C» impartida per l’artista i professor Joan Hernàndez Pijuan. L’inici de l’Opció «C» coincidí amb l’etrena de l’edifici Annex I, una edificiació projectada per a l’assignatura de procediments murals que mai arribà a impartir-s’hi. L’opció «C» instal·là les seves aules als baixos de l’Annex I (on anys després s’ubicarien els tallers de foneria i maquetes).

La llibertat creativa l’espontània generació de propostes i treballs que sorgiren de l’Opció «C», feren que una desena d’alumnes-amics d’aquella primera promoció prenguessin «per assalt» la nau «de dalt» de l’Annex, que fou «ocupada» quasi en exclussivitat per aquell grup per a presentar-hi propostes, projectes i obres de forma expontània. Els anys han configurat en certs membres d’aquell grup una petita mitologia personal i vivencial a la qual ara volem retre memòria des de l’assignatura Taller de Creació III.

http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=51795&noticiaub=BELLESARTS3

RAQUEL PELTA – PREMIOS GRÀFFICA 2011

Raquel Pelta, professora del Departament de Disseny i Imatge, premiada amb Premios Gràffica 2011. Dilluns 12 de desembre va ser premiada amb els Premios Gràffica 2011 la professora del Departament de Disseny i Imatge Raquel Pelta.

El jurat va decidir premiar a Raquel Pelta pel seu treball en la difussió i el seu coneixement teòric del diseny. Per la seva aportació, documentació i recerca en la història del disseny gràfic espanyol i per la seva gran capacitat per impulsar projectes en torn al disseny.


http://graffica.info/2011/12/12/premios-graffica-2011/

ACTE 21. FRANCESC RUIZ, THE PAPER TRAIL

22/12/2011 – 04/02/2012

Inauguració: 22 de desembre de 2011, a les 19.30h

El Nivell Zero de la Fundació Suñol presenta l’ACTE 21: Francesc Ruiz, The Paper Trail, un treball que utilitza el còmic, la premsa i els seus canals de distribució com a suports per a dibuixar un retrat del Caire prerevolucionari i reflexiona sobre el passat i el futur del país. L’artista aprofundeix en la complexitat política i religiosa d’un país en els mesos previs a la revolta històrica que va fer caure el règim.

The Paper Trail es va presentar originàriament al Contemporary Image Collective del Caire l’octubre de 2010. Tres peces en formen el conjunt: The Green Detour, Cairo Newsstand i The First Comic Shop in Egypt. La primera és un còmic per entregues que barreja les aventures al Caire de quatre dels principals personatges de la historia del còmic egipci: Tintín, Donald, Samir i Ciutadà Mòlt. Tots quatre personatges simbolitzen moments clau de la història del país i de la pròpia ciutat del Caire. A través dels seus passos, el còmic ens guia per alguns dels espais més significatius per tal de construir una possible història del còmic egipci.

La segona peça, Cairo Newsstand reprodueix un dels improvisats quioscos que ocupen les voreres de la ciutat. Un grup de petjapapers dotats de vida pròpia sembla haver ocupat aquest espai i a través del globus de text es manifesten coralment, fent referències a la pròpia ciutat, a la vida dins del quiosc i a les notícies que els envolten, amb comentaris que van de la saviesa popular a l’al·legoria política.

The First Comic Shop in Egypt, en darrer lloc, és una reflexió sobre el que havia d’haver estat la primera llibreria especialitzada en còmics de la història d’Egipte, un projecte que es va trobar amb molts impediments i que finalment no es va poder portar a terme.

Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) és artista plàstic. El seu treball, centrat des dels anys noranta en el dibuix, ha derivat en una pràctica que fa servir el còmic com a mitjà expandit. Aplicant certes estratègies provinents de la tradició de l’art conceptual i del situacionisme, crea instal·lacions vinculades a contextos específics. Entre les seves darreres exposicions individuals es troben The Yaois (Galeria Estrany – de la Mota, Barcelona, 2011), 100 i més (etHall, Barcelona, 2011), Gasworks Yaoi (Gasworks, Londres, 2010), The Paper Trail (Contemporary Image Collective, el Caire, 2010) i Big Boom (Centre d’Art La Panera, Lleida, 2008).

http://www.fundaciosunol.org/nivell_zero/nivell_zero.php?sub=1&id=67&obra=0

PREMIÈRE A LA PEDRERA: DANIEL G ANDÚJAR + AVELINO SALA

Première a La Pedrera: DANIEL G. ANDÚJAR + AVELINO SALA
amb els artistes i Imma Prieto

SESSIÓ 6 – First Screen: Premières de artistes a La Pedrera

Projecció: Cacotopia (2011, 22 min.)
20 de Desembre de 2011 a les 19h30
Auditori CX – La Pedrera
Entrada lliure

Cacotopía (2011); DanielG. Andújar + Avelino Sala

Cacotopía, obra inèdita produïda amb el suport de Screen from Barcelona, és la primera peça que realitzen de forma conjunta Avelino Sala i Daniel G. Andújar. S’inscriu en la línia que tots dos duen a terme entorn a la crítica i al reflexió sobre les societats i sistemes sociopolítics actuals. La metodologia forma part d’una manera de fer que en certa manera caracteritza als autors, que en múltiples ocasions han dut a terme una investigació iconogràfica que els eximeix de l’obligació de crear imatges. És a dir, rastregen i investiguen l’anomenada iconosfera amb la finalitat de rescatar imatges que formen part del nostre imaginari col•lectiu. Inscrits en el que Nicolas Bourriaud va definir com a estratègies de postproducció audiovisual, son capaces d’aïllar la imatge, descontextualitzar-la i atorgar-li un nou lloc dins la narració que ells creen amb la finalitat de crear nous significats. És en aquest sentit que podem parlar d’un treball de naturalesa duchampiana que evoca la idea de readymade audiovisual.

En aquesta ocasió aborden el tema de la cacotopia (convé recordar la pròpia etimologia d’aquesta paraula: “caco”, el pitjor, y “topos”, lloc). El vocable va ser inventat per Jeremy Bentham al 1818 però va ser el seu disciple John Stuart Mill qui va generar el seu sinònim, distopia. La distopia sorgeix per contraposició a la utopia i ve a ser una espècie d’utopia perversa en la qual la societat i l’evolució transcorren en termes oposats als d’una societat ideal. La distopia al•ludeix a una societat fictícia situada en un futur proper on les conseqüències de la manipulació i el totalitarisme despòtic dut a terme per l’estat donen lloc a un caos incontrolat.

La peça es divideix en cinc capítols que van plantejant diverses maneres de pensar la contradicció inherent al vocable: els quatre primers confeccionats a partir de material provinent d’alguns dels clàssics cinematogràfics que aborden la qüestió, i el cinquè construït a partir d’imatges reals sobre les últimes manifestacions i reivindicacions socials originades a Atenes, Londres, Roma o Barcelona.

Seguint el propi recorregut del concepte ens endinsem en la doble lectura que presenta la peça. La narració ens permet situar-nos en un espai atemporal que ens és fàcilment recognoscible. Present, passat i futur s’erigeixen com a estigma del contemporani a través d’una indagació radical en l’etimològic i sociològic. Plantejaments que reobren debats inaugurats en el s. XVI amb Tomàs Moro, passant per Hannah Arendt i les seves tesis visionàries de la societat o algunes de les últimes teories de Slavoj Zizek sobre la mort i el capitalisme.

http://www.danielandujar.org/2011/12/16/cacotopia-daniel-g-andujar-avelino-sala-premiere-en-la-pedrera-martes-20-de-diciembre-barcelona/

Projectes germinals: JO, BARCELONA, EL MÓN I PICASSO

Projectes germinals: JO, BARCELONA, EL MÓN I PICASSO

14 de desembre de 2011

En el marc dels Projectes de Col·laboració que el Museu Picasso desenvolupa amb entitats d’ensenyament superior, es presenta la publicació «Projectes germinals: JO, BARCELONA, EL MÓN I PICASSO», que recull l’experiència desenvolupada pel Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la UB i les reflexions tant dels professors, conservadors del museu i estudiants entorn la relació artista i la ciutat, i el moment vital de professionalització de l’artista jove, partint del llegat de l’artista Pablo Picasso i la col·lecció del museu.

També es presentarà una mostra dels treballs dels alumnes a la Sala 0 del museu, que restarà oberta del 14 fins al 22 de desembre de 2011.

Els Projectes de Col·laboració consisteixen en treballar conjuntament a llarg termini amb el professor/a universitari entorn aspectes acadèmics vinculats a les practiques artístiques, la carrera de Pablo Picasso i la col·lecció del museu.

Organitza: Servei Educatiu del Museu Picasso de Barcelona en col·laboració amb l’Itinerari A2 del Departament de Dibuix de la Universitat de Barcelona (Juan F. González Giraldo, Diego Gil Moreno de Mora, Lídia Górriz Nicolas, Carlos L. Mauricio Falgueras, Montserrat López Paéz i Marcel Pié Barba)

Participants: Alumnat i professorat de les assignatures de Processos en la creació artística (Lídia Górriz i Marcel Pié Barba) i Projectes (Montserrat López) de 4º Curs, i de Llenguatges de l’Art (Juan F. González i Montserrat López) i Tècniques i Tecnologies de les Arts (Diego Gil i Carlos Mauricio) de 3r Curs de la Llicenciatura de Belles Arts de la UB, així com de les optatives Espai dramatizat i Il·luminació i Animació (Carlos Mauricio), també de la Llicenciatura de BBAA

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,417470534_417706792_1_1649997596,00.html?accio=detall&home

SEMINARI: SOBRE EL CRÈDIT, L’AUTOESTIMA I SHARING: INTRODUCCIÓ A LA CONDICIÓ NEOLIBERAL

SOBRE EL CRÈDIT, L’AUTOESTIMA I SHARING*: INTRODUCCIÓ A LA CONDICIÓ NEOLIBERAL
Seminari PEI Obert a càrrec de Michel Feher, moderat per Beatriz Preciado

15/12/2011 – 16/12/2011
Auditori MACBA

Segons els pares fundadors de la teoria liberal –de David Hume i Adam Smith a John Stuart Mill–, els éssers humans pateixen carències, però són molt inventius. Tot i que els seus desigs són alhora insaciables i inconstants, a poc a poc aprenen a optimitzar la seva satisfacció mitjançant l’intercanvi de béns i serveis amb altres éssers humans, que també es troben en una situació de carència. A l’esfera pública, aquesta operació pren la forma de negocis profitosos, en què la mà invisible del mercat permet que subjectes lliures i responsables adquireixin el que desitgen al preu òptim. A l’esfera privada, els llaços d’amor conjugal i paternal es creen i es mantenen mitjançant intercanvis desinteressats, fomentats per la complementarietat natural dels temperaments masculí i femení.

Cal preguntar-se si encara és pertinent l’antropologia que fonamenta aquest enfocament de prosperitat econòmica i felicitat a la llar. Fins al final de la dècada del 1970 es pot dir que, mentre es replantejaven respectivament la noció d’interès, la seva relació amb el desinterès i la separació entre l’esfera pública i la privada, les crítiques socialista, romàntica i feminista de l’utilitarisme liberal es basaven en la mateixa representació de la condició humana que la teoria que pretenien rebutjar.

D’altra banda, es pot afirmar que, durant les darreres tres dècades, els subjectes a qui les polítiques neoliberals s’adrecen i que els serveixen de pressupòsit són molt diferents dels seus predecessors liberals.

En primer lloc, en termes de metes econòmiques, el crèdit financer ha tingut prioritat sobre el benefici comercial. Per als directius actuals, la vertadera prova d’excel·lència no consisteix a generar ingressos sinó a atraure inversors.

Per tant, en termes de motivacions psicològiques, el subjecte anhelant que busca la satisfacció òptima està essent reemplaçat per una persona vulnerable el destí de la qual depèn de la seva capacitat per adquirir prou autoestima. Dit d’una altra manera, el cercle virtuós de l’apreciació, per un mateix i pels altres, ara s’ha tornat més important que la recerca de satisfacció, ja sigui immediata, diferida o sublimada.

Finalment, en termes d’interaccions socials, mentre que l’època liberal privilegiava l’intercanvi, ja fos per obtenir un benefici o per expressar o rebre amor, a la societat neoliberal preval el fet de compartir, tant per incrementar el crèdit propi com per estrènyer llaços amb els altres.

L’anàlisi d’aquesta condició neoliberal –en els àmbits de la governança corporativa, la política governamental, les xarxes socials i els protocols eròtics– serà l’objectiu d’aquests seminaris.

* to share en anglès significa compartir però també comprar accions

Michel Feher és filòsof, editor fundador de Zone Books (Nova York), i president de Cette France-là (París). És autor de Powerless by Design: The Age of the International Community (2000) i coeditor de Nongovernmental Politics (2007), amb Gaëlle Krikorian i Yates McKee. Més recentment ha estat coautor i editor de Cette France-là 1, 06-05-2007/30-06-2008 i Cette France-là 2, 01-07-2008/30-06-2009.

http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=33&inst_id=31093

Antonio López a la Facultat de Belles Arts

Aquest dilluns, 12 de desembre, a les 12 hores, el pintor Antonio López oferirà la conferència «El artista y la enseñanza del arte» a la sala d’actes de la Facultat de Belles Arts de la UB. La presentació de l’acte serà a càrrec dels professors Miquel Quílez i Ramon Trias, del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts. Aquesta conferència s’emmarca en les VI Jornades Predoctorals del programa de doctorat La Realitat Assetjada: Posicionaments Creatius, que organitza el Departament de Pintura de la UB.

El pintor del detall
Guanyador del Premi Príncep d’Astúries de les Arts el 1985 i del Velázquez d’Arts Plàstiques el 2006, Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936) és el màxim representant de l’anomenat realisme madrileny. Al llarg de la seva trajectòria artística, ha treballat disciplines diverses, com ara el dibuix, el gravat, la pintura i l’escultura. La seva obra, d’aire atemporal i d’un gran virtuosisme tècnic, el converteix en un dels artistes més personals del panorama espanyol posterior a la Guerra Civil, i en un dels que tenen més prestigi internacional.
Apassionat de la seva feina, López, que es va iniciar en la pintura amb dotze anys influenciat pel seu oncle —el també pintor Antonio López Torres—, defensa la llibertat com a font màxima de la creativitat. L’artista cerca en la realitat que l’envolta aquells aspectes quotidians susceptibles de ser retratats amb un detallisme gairebé fotogràfic. La seva obra se centra, així, en la representació de caràcter realista d’éssers i objectes, partint sempre de la realitat visual i oscil·lant entre espais d’intimitat i de misteri, amb una intensa densitat psicològica.
López també ha desenvolupat la seva carrera com a docent i investigador. Als anys seixanta va rebre l’encàrrec de la càtedra de l’assignatura Preparatori de Colorit, a la Facultat de Belles Arts de Madrid i, des del 2006, col·labora amb la Universitat de Navarra impartint el Taller de Pintura Figurativa. Precisament, aquesta universitat el va investir doctor honoris causa el 27 d’octubre passat.
Actualment, i fins al 22 de gener, el Museu de Belles Arts de Bilbao acull una gran retrospectiva de l’obra d’Antonio López. L’exposició, coproduïda amb el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, reuneix una àmplia selecció de més de cent dibuixos, olis i escultures de l’artista, que representen els seus temes més habituals i on trobem obres tan emblemàtiques com ara la mítica «Vista de la Gran Vía madrileña». La mostra posa en relleu el lent i meditat procés de creació artística d’Antonio López, un dels artistes de més prestigi i que desperten més admiració en el panorama artístic espanyol actual.

POLÍTIQUES CULTURALS, PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES I MODELS DE FINANÇAMENT

POLÍTIQUES CULTURALS, PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES I MODELS DE FINANÇAMENT

Lloc: ACVic Centre d’Arts Contemporànies
C. Sant Francesc, 1 08500 Vic

14.12.2011
16,30h a 20,00h. Debat obert al públic

Recerca, producció, distribució i comunicació. Com es financen o s’haurien de finançar les diverses fases de la producció artística contemporània? Com s’incentiva el consum cultural? Per qui es produeix? Per a què serveix? Quin és el nou paradigme econòmic i social en el que les pràctiques artístiques han i hauran d’afrontar-se en un futur immediat? Pot ser la cultura el nucli central de la nova economia de serveis? Quines són les polítiques culturals que impulsen les nostres administracions? Com es poden incrementar les aportacions privades en les produccions artístiques? Quin paper hi tenen les polítiques culturals en aquesta nova relació entre finançament públic i privat?

Participants en el debat

Joan Francesc Ainaud, subdirector general de Promoció i Cooperació Cultural.
Pilar Parcerisas, Vicepresidenta del Consell Nacional de Cultura i les Arts Catalana.
Carles Vicente, Gerent de Serveis de Cultura. Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies. Diputació de Barcelona.
Goteo, Xarxa social per cofinançar i col·laborar amb projectes creatius que fomenten el procomú.
Lluis Bonet, Professor titular d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona, especialitzat en gestió, política i economia de la cultura.
Manuel Delgado, Professor titular d’antropologia a la Universitat de Barcelona i membre del grup d’investigació Etnografia dels Espai Públics de l’Institut Català d’Antropologia.
Jorge Luis Marzo, Historiador de l’art, curador d’exposicions, escriptor i professor de l’Escola Elisava/Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Modera: Ramon Parramon. Director d’ACVic

http://www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=74&Itemid=129