MUXART. ESPAI D’ART I CREACIÓ CONTEMPORÀNISDissabte 19/05/2012 – 19:00h

21/06/2012 – 23/06/2012

RESTAPIA 2012 és un congrés internacional sobre l’arquitectura de tàpia i la seva restauració i, de forma més general, sobre les tècniques constructives de terra i la seva restauració, que tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 de Juny 2012, a València. Aquesta trobada pretén afavorir la posada en comú de les experiències de restauració del patrimoni arquitectònic monumental i no monumental realitzades en la Península Ibèrica i en la resta del món per poder aprendre de totes aquestes intervencions i extreure conclusions i perspectives per al futur. Amb això, pretén constituir-se en una fita fonamental a nivell internacional en la reflexió sobre la conservació i restauració de l’arquitectura de tàpia i de terra en general.

El programa de RESTAPIA 2012 inclou conferències convidades impartides per conferenciants destacats a nivell internacional en el tema i presentació de comunicacions i pòsters durant els dies 21 i 22 de juny de 2012, i una jornada de visites tècniques el dia 23 de juny de 2012

Més informació [+]

La investigació s’ha reivindicat en els últims temps com una tasca necessària pel comissariat d’exposicions, si ben un aspecte que s’ha acostumat a quedar al marge i roman pràcticament en l’oblit: la investigació sobre el mateix procés de comissariat. Amb el taller When Exhibitions Become Norm volem introduir i debatre sobre diferents enfocaments per a la investigació en comissariat, possibilitats processuals i usos, així com desenvolupar una proposta pràctica amb els participants del taller a partir d’utilitzar documentació relativa a la producció d’exposicions temporals procedent de l’arxiu històric de la Fundació Antoni Tàpies.

L’any 1969 Harald Szeemann ha donat lloc al que s’ha tendit a considerar l’exposició fundacional del comissariat independent, When Attitudes Become Form, controvertida fins a tal punt que li va costar la plaça d’adreça de la Kunsthalle de Berna. Actualment, el camp d’actuació del professional independent està considerablement més articulat, si bé al mateix temps la pràctica també s’ha convertit molt més previsible.

Així és que ens preguntem: podem arribar a plantejar la investigació sobre el mateix procés que ens ha portat fins a la situació actual com una possible via per introduir, precisament, ruptures en el camp i plantejar vies de desenvolupament futur? Tal com considera el filòsof Boris Groys, qualsevol possibilitat de produir innovació passa inevitablement per l’arxiu, mentre que és per mitjà del contrast histográfico com es pot produir una transmutació dels valors respecte a tot el del passat que hem heretat.

Oriol Fontdevila creu que és interessant la dimensió política i social de les pràctiques artístiques i els fenòmens culturals, creu que la innovació cultural hauria d’anar en correspondència amb el progrés social; creu que el treball transdisciplinar és una oportunitat, no tant per sumar coneixements , sinó per problematizar sobre els mateixos, i creu que des de la crítica d’art i el comissariates poden fer aportacions sobre aquest tema. Així ho intenta amb els projectes que desenvolupa, actualment a la Sala d’Art Jove, la Fundació Antoni Tàpies, el Museu Joan Abelló, A**Desk, la universitat UB-IL3, entre altres entorns.

El taller es desenvoluparà amb la col·laboració de la Fundació Antoni Tàpies – Arts combinatòries.

Curs reconegut com a crèdits de lliure elecció per la Universitat de Barcelona.

AUDITORI MACBA
Divendres 18/05/2012 – 18:00h

 Oferta pública / Public Tendir és, per descomptat, una gran exposició monogràfica del treball de Rita McBride, però es concep com un projecte complex, amb diversos vessants interrelacionats i múltiples agents involucrats: des de la selecció d’obres i la producció del catàleg (amb textos de Luis Fernández Galiano, Bartomeu Marí i Mark Wigley, a més d’un assaig fotogràfic de l’artista Anne Pöhlmann) fins a la sèrie Cites a cegues, que convida a diversos artistes a utilitzar temporalment l’espai de l’obra Sorra (pertanyent a la Col·lecció MACBA) per treballar a partir d’ella, per a ella o al voltant d’ella.

La disposició de les seves peces en l’espai no constitueix per McBride un procediment secundari o accessori, sinó que és un aspecte essencial del seu procés de treball. Per tant, el comisariado de les seves obres representa necessàriament un esforç conjunt i complex. Aquesta conversa entre Rita McBride i Bartomeu Marí –director del MACBA i comissari d’Oferta pública / Public Tendir– serà una oportunitat per parlar sobre l’obra de Rita McBride, però també sobre el procés de concepció i realització d’aquesta mostra.

Més informació [+]