Facultat de Belles Arts

INAUGURACIÓ de l’exposició “SUSCEPTIBLE” de MERCEDES MANGRANÉ – CELRÀ

 

«Susceptible»

inauguració: 18 de gener de 2019 a les 19 h
del 18 de gener al 16 de març de 2019

Mercedes Mangrané mostra pintures que treballen la superfície com a pell que es trenca i es deforma, que rellisca o és porosa, s’hi veu a través d’escletxes, del volum i el relleu. La plasticitat és explorada a través d’un recull de temes sensibles al fragment i al detall, evocant paratges naturals i colors que fan palès l’artifici intermitent del paisatge diari. La mirada d’insecte sobre la quotidianitat juga amb la irritabilitat de la superfície. L’imaginari de l’artista desvetlla el paratge mediterrani a través d’elements que aïlla: un sol que es desfà, un grapat de pinassa sobre un blau piscina, bassals enfangats o l’estudi del baf de la finestra en són alguns dels motius. Una relació de formes mínimes volen esdevenir al·legories de la fragilitat i la fortalesa canviant que es troba en l’observació de l’entorn immediat. La pintura convida a la susceptibilitat, és susceptible a la mirada i existeix per a ella: convida silenciosament a deixar-se ferir per un llenguatge íntim.

INAUGURACIÓ de l’exposció “A LA MÀ, LA MEMORIA” de VANESA VARELA – FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

A la mà, la memòria

Espai 13

Cicle: Un monstre que diu la veritat
Autor: Vanesa Varela
Dates:  — 
Comissariat: Pilar Cruz

Vanesa Varela parteix del teler de cintura, una eina preindustrial, per reflexionar sobre els modes de producció, el concepte de feina i la generació o transmissió de coneixement. Aquesta eina mil·lenària connecta el cos de la teixidora amb la natura i reconcilia la producció tèxtil amb la mesura humana. Refutant el mode de producció industrial, és el cos el que imposa la seva forma i el seu moviment al teixit, per contrast a un mode de producció alienant i devastador.

Al seu torn, el projecte reflexiona sobre com la memòria heretada del cos i dels seus moviments ens connecta amb una manera més orgànica d’habitar el món, tot reubicant les coses a les quals donem valor.

INAUGURACIÓ de l’exposición “LUDO, LUDERE, ARS” – CCCA SANT BOI DE LLOGREGAT

  

Una exposició col.lectiva tridimensional que juga al voltant del joc com a espai de creació com a fil conductor. 

Resultat d’un treball d’investigació per part d’alumnes d’Escultura de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, aquesta mostra proposa obres on el públic no només té un paper d’observador, sinó que aquest ha d’assumir un paper actiu on les sensacions, transformacions i les mutacions sofertes durant el joc, seran la construcció i reflexió de la mateixa obra d’art.

Recerca que continua en part amb la voluntat de seguir el joc al #LAC18, els artistes participants ALESSANDRA ENRIQUENZ, NATÀLIA FERNÁNDEZ, FAYNA NIEVES RAMOS, JORDI CAMPRUBÍ, JENNIFER ROS, JOAN SOLÉ, MARIA BERNAT, NICOLÁS RUIZ, JOAN BOIX, MIGUEL MOLINA, BERNAT BERINI i SALUA ARCONADA, plantegen amb un llenguatge lúdic noves maneres de percebre, entendre i deconstruir realitats estètiques, sensorials i socials.

Tot vindrà acompanyat d’algunes activitats relacionades amb aquesta recerca. Gaudiu-la!

 

+INFO

INAUGURACIÓ de l’exposició “ENTUSIASME” – SANT CUGAT DEL VALLÈS

De l’11 de gener al 9 de març de 2019

 

Centre d’Art Maristany
Àngel Guimerà, 2
08172 Sant Cugat del Vallès

931 658 589
maristany@santcugat.cat

 

Horari:

De dilluns a divendres, de 10 h a 13.30 h i de 17 h a 21 h; dissabtes d’11 h

a 14 h i de 17 h a 20.30 h; diumenges i festius, tancat

 

Inauguració i presentació

Divendres 11 de gener, a les 19 h
Presentació a càrrec de David Armengol, comissari de l’exposició

 

Més informació, servei educatiu i activitats vinculades:

https://www.diba.cat/en/web/oda/entusiasme_santcugat

#ExpoEntusiasme

 

«ENTUSIAME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» és un projecte que aborda la contemporaneïtat des d’una perspectiva optimista, persistent i apassionada. Un concepte directe que, en lloc de situar les obres dins d’un àmbit temàtic o cronològic determinat, s’erigeix com un to específic; és a dir, com una manera particular d’entendre la pràctica artística que reivindica la intensitat anímica del treball en art.

En termes generals, l’entusiasme s’entén com un procés subjectiu d’exaltació de l’ànim, en què la passió i el fervor actuen com a detonant emocional d’allò que -ja sigui discret o ambiciós, íntim o públic- es vol aconseguir. Mitjançant una anàlisi plural del concepte, el projecte revisa la col·lecció del MACBA amb l’objectiu d’escenificar i contrastar tot un seguit de comportaments i actituds sensibles a aquesta excitació. Una posició ferma i obstinada que s’allunya d’actituds ingènues o simplement alegres i aposta per qüestions de confiança, resistència i furor en diferents nivells. L’exposició proposa un exercici d’activació de les obres, en què s’entrecreuen causes i desafiaments diversos, cosa que dona lloc a una selecció de reptes singulars que, situats dins de l’àmbit de l’art contemporani, transiten entre les obsessions individuals i els compromisos d’ordre estètic, social o polític.

Seguint aquestes premisses, «ENTUSIASME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» proposa cinc aproximacions possibles basades en l’acte entusiasta: la construcció cosmogònica, la potència creativa de la vida quotidiana, la càrrega performativa del cos, l’activisme de caràcter social i la posada en crisi de la pròpia noció d’art. D’aquesta manera, la voluntat d’artistes com Zush, Anne-Lise Coste o Younès Rahmoun per construir un món propi mitjançant vivències, fantasies o creences; la repetició de gestos simples i quotidians d’Esther Ferrer, Ignasi Aballí, Dieter Roth, Richard Hamilton o Tere Recarens; la performativitat de Vito Acconci o Àngels Ribé; l’acció inconformista de Maja Bajevic, Emanuel Licha, Mireia Sallarès, Cildo Meireles o Gordon Matta-Clark, i, finalment, la crítica al propi sistema de l’art de figures com Marcel Broodthaers o Peter Friedl suggereixen una seqüència narrativa en què l’entusiasme denota una posició ideològica forta enfront del fet artístic: aquella que, al cap i a la fi, concep l’art com un acte de fe capaç d’assolir el que es proposa, ja sigui canviar el món o simplement qüestionar-se a si mateix. 

«ENTUSIASME» rep l’herència conceptual de dos projectes centrats en aquest concepte i esdevinguts a Barcelona a mitjan dècada del 2000. D’una banda, el projecte «Fe i entusiasme» (2004), de l’artista Antonio Ortega: una exposició processual centrada en la noció d’èxit i organitzada a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, que consistia en l’intent de captar fons per construir una figura de cera de Yola Berrocal, màxim exemple de l’entusiasme segons l’artista. De l’altra, l’exposició «Entusiasme» presentada a la Fundació Tàpies el 2005: un arxiu de pel·lícules vinculades al moviment polonès de cinema amateur entre el 1950 i el 1980 recopilades pels artistes Neil Cummings i Marysia Lewandowska. Ambdues propostes incorporaven un impuls alliberador sorgit de la passió. I aquí, en el repte més visceral que racional, més apassionat que estratègic, és on resideix la intensitat d’aquesta revisió de la col·lecció del MACBA. Malgrat marcar-se objectius ben diferents, i fer-ho mitjançant registres de presentació dispars, tots els artistes de l’exposició comparteixen un mateix gest: dir amb contundència.

Seguint un efecte de contagi i complicitat, els tres conceptes que sustenten la mostra –entusiasmerepte obstinació– s’expandeixen també cap a tots els agents i estructures que intervenen en el projecte: la posició del curador, la configuració de la col·lecció del MACBA, la voluntat divulgativa del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona i, en el millor dels casos, la interrelació amb les persones i els col·lectius que visitaran l’exposició.

David Armengol, comissari de l’exposició

“MODA I GÈNERE” – Fundació Joan Miró

Moda i gènere

Després de treballar com a model per a la revista Vogue durant la dècada de 1920, Lee Miller va iniciar una carrera professional com a fotògrafa de moda i artista vinculada amb el moviment surrealista. La taula planteja la moda com un baròmetre sociològic i com un reflex o una possibilitat de conscienciació en termes de gènere.

Moderadora: Patrícia Soley-Beltran, doctora en Sociologia del gènere, autora de ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras (Premi Anagrama d’Assaig 2015). Participants: Leticia García (editora en cap de moda de la revista Fashion & Arts Magazine); Charo Mora (periodista, professora, comissària i consultora de moda).

Dijous 10 de gener,
a les 19 h
Activitat gratuïta
Accés gratuït a l’exposició «Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya» de 18 a 19 h

Cal fer reserva prèvia

EXPOSICIÓ “IV EDICIÓ ART EMERGENT SABADELL 2018” –

 

De dissabte 15 de desembre de 2018 a dissabte 2 de febrer de 2019 
Horari: de dimarts a dissabtes de 17.30 a 20.30 h

 

Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Fundació Privada. 
Adreça: pg. de Manresa, 20, 08202, Sabadell
Web: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Fundació Privada

 

Exhibició de les obres seleccionades gràcies a la convocatòria dirigida a artistes plàstics en procés de professionalització. Un jurat confeccionat per diverses personalitats relacionades amb el món de les arts i la cultura de Sabadell, seleccionen 30 propostes. D’aquestes 30 propostes exposades a les sales de l’Acadèmia de Belles Arts s’escullen 4 premiats.

Premi Art Emergent Fundació Banc Sabadell. Premi atorgat per la Fundació Banc Sabadell que constarà de 2000€ pel guanyador i l’obra passarà a formar part de la col·lecció de la Fundació. 
S’aplicaran a l’import del premi les retencions que, en concepte d’IRPF o altres tributs, siguin aplicables. L’import del premi comprèn, a més, qualsevol altre impost que, si escau, sigui repercutible. Si algun dels candidats es troba en una situació (com ara la doble nacionalitat) que l’obliga a una tributació especial, cal que ho consigni entre les seves dades personals.
3.2. Primer Accèssit. L’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell atorgarà un premi que constarà en una exposició individual en una de les seves instal·lacions, al participant que hagi quedat en segona posició per darrere del guanyador.

Segon Accèssit. L’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell atorgarà un premi que constarà en una exposició individual en una de les seves instal·lacions, al participant que hagi quedat en tercera posició per darrere del guanyador.

Premi categoria destacada. L’entitat col·laboradora atorgarà un premi no econòmic, determinat per la pròpia entitat, al participant que sigui guanyador en aquesta categoria. Enguany la categoria destacada es la fotografia, l’entitat col·laboradora serà l’Escola de fotografia Grisart i el premi serà un curs de fotografia valorat en 650€.

Premi Sabadell Obert. Sabadell Obert és el projecte de residències de treball i d’exposició endegat per la NauEstruch de la Fàbrica de Creació d’Arts en Viu L’Estruch i el Museu d’Art de Sabadell l’any 2012; específicament orientat al foment del teixit artístic sabadellenc. Enguany d’entre tots els participants d’Art Emergent Sabadell es concedirà aquest premi que inclou una residència de sis mesos a un taller de l’Estruch i l’exposició del projecte desenvolupat al Museu d’Art de Sabadell. Per aplicar aquest premi es necessari aportar un projecte per desenvolupar a part de l’obra presentada a Art Emergent Sabadell.

Durant el mes de generes realitzaràn taules rodones anomenades Aes Talks amb alguns dels artistes participants els quals faran presentacions dels seus treballs i conèixer les seves biografies.

Hi col·labora: Fundació Banc Sabadell, Escola de la Bisbal de l’Empordà, Ajuntament de Sabadell, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Art de Sabadell, Estruch Fàbrica de Creació de les Arts en Viu

 

INAUGURACIÓN de la exposición “NATURGEMÄLDE ANTROPOCÉNICA” de MARTA DE LOS PAJAROS – ESPRONCEDA

 

Trazados reflexivos sobre nuestra relación con lo natural.

Vivimos en una era que recurre a un neologismo – antropoceno – para poder definirse; un tiempo geológico determinado, principalmente, por el impacto de nuestra intervención humana sobre los distintos ecosistemas terrestres. Venimos arrastrando desde hace siglos una  persistente polarización ciencia/humanidades  que ha evolucionado hacia una fragmentación y especialización de las primeras y una pérdida de los límites de las segundas, cayendo así en una deriva que relega lo esencial en pos de un capitalismo tecno-científico.

Es, desde este presente, que se demanda, de forma urgente, la consciencia al respecto de la propia salud, no sólo de la tierra y la vida que alberga, sino también de la necesidad de generar una nueva mirada respecto a lo que somos y al entorno que pertenecemos, cada vez más agotado e individualizado.

Y es, ante esta actualidad de no-perspectiva respecto a la relación humanidad-naturaleza naturaleza-humanidad que nos expone a una posible 6ª extinción, que debe re-surgir Naturgemälde. Un concepto, que la mente visionaria de Alexander von Humboldt

(1769-1859), entregaría al mundo. Naturgemälde  vendría a significar entramado de vida o pintura de la naturaleza, un idea que reflejaba una naturaleza viva como una pulsión que tejía y ordenaba, donde todo fenómeno era importante solamente por su relación con la totalidad.

Espacio de narración y re-encuentro a través del collage. Se levanta un puente entre el vasto mundo lírico-científico de von Humboldt y la interpretación-creación de Marta de los Pájaros.

Un compartir en lo sublime que deriva en un planteamiento de proyecto y orden escénico que apela a la reflexión; Cómo arrebatarnos la etiqueta de especie privilegiada; cómo devolvernos a un lugar común dentro del sistema de relaciones y fuerzas naturales.

Muestras encapsuladas, que recuerdan el origen de los museos de ciencias naturales o wunderkammers, paradojas formales, composiciones a experimentar como los empíricos, reflejos de influencias e influenciados, presentando así toda una relación y mirada de intensidad romántica, de un recorrido necesario para recuperar, conocer y sentir Naturgemälde.

¡Ultimátum visual de finales claros!. Afrontar la 6º extinción con el rostro cubierto, descendiendo a la vergüenza de una desaparición promovida por el exceso de presencia del YO-SOLO-YO, de la división de lo humano entre lo humano, o entender el tejido, la zarza de orden y belleza que nos quiere abrazar a través del conocimiento como esfera total, una consciencia como especie entre especies, un renacimiento alejado del ser humano como punto de referencia, y cerca del nudo que conforma la existencia.

Pablo Pérez Palacio

INAUGURACIÓ de l’exposició “RECREO” de JORDI LARROCH – CENTRE CÍVIC CASA GOLFERICHS

(Recreo)

 Dies: Del 12 de desembre de 2018 al 12 de gener de 2019
 Espai: Sala d’exposicions 1 Sala d’exposicions 2

Poesia visual amb un estil minimalista i conceptual

Jordi Larroch ens presenta un conjunt d’imatges pròpies de la poesia visual amb un estil conceptual i minimalista. L’autor ens mostra la seva visió poètica del temps que s’escapa, veloç i juganer, on creiem que tot és possible. Un temps per gaudir i tornar als records de la infància. (Recreo) és, per tant, un joc de conceptes: crear, recrear, jugar. És l’hora de l’esbarjo, es la hora del (recreo).

INFORMACIÓ ADDICIONAL

Inauguració: dimecres 12 de desembre, a les 19.30 h

Dates i horaris de l’exposició:
Del 12 de desembre de 2018 al 12 de gener de 2019
De dilluns a divendres, de 17 a 21 h.
Dissabtes, de 10.30 a 13.30 h

Lloc i adreça:
Centre cívic Casa Golferichs
G.V. de les Corts Catalanes, 491
Entrada lliure

ENLLAÇOS