Informació en escenaris de guerra

Durant la Segona Guerra Mundial, Lee Miller va treballar com a fotoperiodista per a la revista Vogue. Va cobrir els bombardejos de Londres i l’alliberament de París, i va documentar l’horror dels camps de concentració de Buchenwald i Dachau. La taula permetrà conèixer el testimoni de professionals que han viscut en persona la realitat del conflicte bèl·lic.

Moderadora: Rosa Maria Calaf (periodista i escriptora, corresponsal de RTVE als Estats Units, Moscou i Àsia, entre altres llocs). Participants: Sandra Balsells (fotoperiodista independent i professora de la Universitat Ramon Llull; va fotografiar la guerra dels Balcans i va fer reportatges a Palestina, Moçambic o Haití); i Alba Sotorra (directora i productora de documentals, com Comandante Arian, que narra la seva convivència amb les Unitats de Defensa de les Dones, YPJ, combatents contra el Daesh a Rojava, Síria).

+INFO

L’Art irreductible: miratges de l’Art Brut

13 novembre – 17 febrer 2019

“L’Art irreductible” aborda un dels fenòmens artístics més rellevants de l’art del segle xx i la seva evolució fins a l’actualitat: l’art brut.

En la dècada dels quaranta s’encunya l’etiqueta art brut per denominar les creacions artístiques realitzades en àmbits al marge de la normalitat social, tals com centres psiquiàtrics, presons o espais d’aïllament. Aquestes produccions artístiques que germinaven fora del sistema de l’art les realitzaven persones sense consciència de ser artistes, persones guiades només per la pura necessitat de crear.

Tanmateix, l’etiqueta art brut va començar al llarg del segle xx a incorporar noves subcategories, a ser revisada, apropiada i reanomenada outsider art. Així, avui dia s’ha convertit en una amalgama confusa de termes, en un miratge col·lectiu format per intuïcions sobre allò que significa ser brut o outsider. Actualment, l’art brut i les seves mutacions configuren un ventall que pot incloure un nombre enorme de pràctiques artístiques.

“L’Art irreductible” indaga en les entranyes d’aquest gran miratge contemporani i, alhora, subratlla l’origen de l’art brut en l’àmbit de la malaltia mental. Com a resultat, es fa patent que aquesta genealogia d’expressions artístiques radicals i honestes que han intentat ser reduïdes sota diverses terminologies és en realitat irreductible per dues raons: perquè sorgeixen de la necessitat irrefrenable de crear sota qualsevol condició, però també perquè encarnen l’essència pura de la singularitat i són, per tant, irreductibles a qualsevol etiqueta.

L’exposició es desenvolupa en dues seus: La Model Espai Memorial i la Nau Gaudí de Mataró.

A més, al pati central de La Model s’hi exposarà el projecte “Milcaps”: una escultura participativa ideada per Marcel·lí Antúnez, cofundador de La Fura dels Baus, i realitzada per un grup de persones que conviuen amb trastorns mentals de l’Hospital de Mataró, Alterarte, Les Corts Centre d’Higiène Mental i alumnes de batxillerat artístic de diversos centres de Mataró.

+INFO

+INFO

dissabte 10 de novembre a l’EspaiDos de la Sala Muncunill de Terrassa

Es tracta d’una exposició sorgida del Projecte d’Investigació I+D+i Matèria Impresa 2 (HAR2015-63952-C3-2-P) i en la que participan set professors del Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts de la UB. A cargo de Quim Cantalozella, Mercè Casanovas, Javier Lozana, Marta Negre, Cristina Pastó, Albert Valera i Àngels Viladomiu.

+INFO

Exposició temporal

Dates

31/10/2018 — 20/01/2019

Comissariat

Eleanor Clayton (The Hepworth Wakefield), amb el suport a Barcelona de Martina Millà, Teresa Montaner i Sònia Villegas (Fundació Joan Miró)

Amb el patrocini exclusiu de

Fundación BBVA

L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanyaens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van exercir d’ambaixadors de la causa surrealista a territori britànic i també van mantenir una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica que va culminar, l’any 1964, amb una exposició monogràfica a la Tate Gallery.

La mostra ens convida a descobrir les activitats del cercle surrealista en terres britàniques des de la mirada d’una de les seves integrants més destacades, la fotògrafa Lee Miller. Amb la seva figura com a eix vertebrador, l’exposició aborda des de la dècada dels trenta fins principis dels cinquanta del segle passat a través de nou capítols que ofereixen una amplia selecció d’obres i autors que permeten adquirir un coneixement més profund de l’impacte del moviment surrealista al Regne Unit i la seva dimensió internacional. L’exposició compta amb pintures, escultures i fotografies de Joan Miró, Man Ray, Paul Nash, Salvador Dalí, Eileen Agar, Max Ernst, Henry Moore, Leonora Carrington, Yves Tanguy, Roland Penrose i Lee Miller, entre d’altres.

Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya és una producció de The Hepworth Wakefield en col·laboració amb la Fundació Joan Miró. La versió ampliada que es presenta a Barcelona compta amb el patrocini exclusiu de la Fundación BBVA.

Un projecte de MIRA Digital Arts Festival

BROOKE CANDY, CARLOS SÁEZ, CLAIRE TOLAN, ESMAY WAGEMANS, FAITH HOLLAND, FIELD, FILIP CUSTIC, KEIKEN COLLECTIVE + NATI CERUTTI, KRISTEN LEPORE, MARÍA ROY, MARIE MUNK + STINE DEJA, VIRGEN MARÍA.

Plaer
1. s. m. Sensació de gust intensa i profunda
2. Cosa que diverteix o produeix alegria
3. Sensació agradable produïda per alguna cosa
4. Cosa que produeix satisfacció o sensació agradable sense cap impediment

El plaer pot ser definit com una sensació o un sentiment positiu, agradable o fins i tot eufòric, que s’experimenta en satisfer una necessitat o aconseguir un objectiu. L’era digital ha generat una nova forma i gamma de plaers sensorials i simulats i la possibilitat de gaudir-ne mitjançant diferents plataformes de manera immediata.

El concepte de l’hedonisme, la recerca del plaer com a màxima finalitat de l’existència humana, i la seva relació amb el món tecnològic i digital és una reflexió que ocupa avui un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera la digitalització ha facilitat una major i més immediata connexió amb l’hedonisme, i com les pràctiques artístiques contemporànies aconsegueixen simular i generar discursos que evoquen aquesta recerca natural per la sensació de plaer? Quant depenem de la digitalització per evocar sensacions plaents, i com la pràctica i metodologia artística es modela en aquesta mateixa directriu?

En la seva vuitena edició, el MIRA Digital Arts Festival presenta una nova proposta expositiva al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats. “THE SEARCH FOR (modern) PLEASURE” és una mostra que indaga sobre la noció del plaer dins de l’era digital i s’endinsa en l’art com a catalitzador d’experiències, emocions, sensacions i estímuls que evoquen i promouen una visió hedonista de la condició humana.

L’exposició recull l’obra de diferents artistes i col·lectius internacionals que exploren la metodologia de la creació artística com un procés que depèn de la digitalització i tecnologització de la vida quotidiana i persegueixen, amb mirada crítica, la recerca del plaer visual, sensorial i experiencial.

El concepte artístic d’aquesta edició de MIRA Digital Arts Festival, que promou i apropa la unió entre art i tecnologia, ha volgut explorar el plaer com a mitjà d’expressió artística. La programació del festival s’aproxima als nous posicionaments de l’art al voltant de l’hedonisme, i tant la campanya gràfica, com l’exposició aborden i recullen una mostra d’aquestes possibilitats.

+INFO

Activitat dins del cicle Microhistòries de la diàspora. Experiències «encarnades» de la dispersió femenina
Un projecte de La Virreina Centre de la Imatge amb el suport de Programa Barcelona Interculturalitat
Comissariat per Tania Adam

Espai multidisciplinari amb la participació de Duen Sacchi, Lucía Piedra Galarraga, Remei Sipi, Fàtima Taleb i Nadia Ghulam
Dimecres 7 de novembre, 19 h. Virreina LAB
Entrada gratuïta. Aforament limitat
Com a objecte de representació proposem el cos en la diàspora, des de l’experiència encarnada de les dones: és a dir, els vostres cossos, la vostra experiència encarnada. L’exercici: entendre quins elements —relacions de poder, passat colonial, raça, religió, gènere, entre d’altres— han interferit a l’hora de representar els vostres cossos. A més, suposem que, en algun moment, aquestes representacions hauran quedat obsoletes en substituir-les per autopresentacions. Però, lluny de quedar-nos en la comparativa (presentacions-autopresentacions), també convidem a l’autocrítica per desxifrar com s’estan configurant aquestes autoimatges en el complicat entramat social. Això ens obliga a indagar en la complexitat de la realitat —i del moment historicosocial— de la qual formem part. A més, implica apropar-nos a l’antropologia cultural i a allunyar-nos de l’epidermis de l’assumpte i dels estrats reduccionistes. En definitiva, és una invitació a aprofundir en allò que projectem a la societat.

TANIA ADAM (Maputo, 1979), periodista i productora cultural. Fundadora i editora de Radio África Magazine. Presentadora de Terricoles betevé i de radio àfrica @beteve 91.0 Fm.

KIRA BERMÚDEZ (Minnesota, 1959), mediadora intercultural i pedagoga social, traductora i escriptora ocasional. Coautora del llibre Mediación Intercultural: una propuesta para la formación, Agapea, 2002.

NADIA GHULAM DASTGIR (Kabul, 1985). Narradora. Ha publicat El secret del meu turbant(Edicions 62, 2010), Contes que em van curar (Columna, 2014) i La primera estrella del vespre(Rosa dels Vents, 2016).

FÀTIMA TALEB (Berkane, 1976) mediadora comunitària, llicenciada en lletres modernes. És regidora de l’Ajuntament de Badalona per la candidatura Guanyem Badalona en Comú (des del 2015).

LUCÍA PIEDRA GALARRAGA (L’Havana). Investigadora i comissària independent. Interessada en l’activisme antiracista, les formes de governabilitat i el pensament crític.

DUEN SACCHI (Aguaray). Artista, investigador, activista i escriptor trans*. Addicte a la política i als cossos dissidents.

En Herencia(s) l’artista presenta una sèrie d’obres que sorgeixen a partir d’experiències vitals que han contribuït a la construcció de la seva identitat.

El contingut de l’exposició es pot interpretar com la lectura d’un diari personal que ens apropa a la seva realitat més íntima i destaca la importància del camí recorregut. Utilitzant elements quotidians com a matèria primera, els intervé físicament buscant narrar a través d’ells determinades vivències. Mitjançant aquest gest poètic, ens convida a endinsar-nos en cadascuna de les obres perquè les fem nostres. D’aquesta forma, també podem reflexionar sobre la universalitat de moltes experiències que normalment interpretem com úniques o intransferibles.

Finalment, la mostra es complementa amb dues obres d’ Olenka Macassi i Pau Mondelo, les quals també giren al voltant de la memòria i les experiències personals.

Amb la col·laboració d’aquestes dues persones tan properes i alhora importants en el seu desenvolupament, Oscar Moya pretén reivindicar la importància de l’entorn social durant el procés creatiu i trencar amb la idea de l’artista com a persona creadora que treballa de forma individual.

Oscar Moya (Parets del Vallès, 1996)

Gran part del meu treball es basa en sensacions que sorgeixen del meu entorn més proper, allò del que millor puc parlar. Normalment prenc com a punt de partida fets testimonials que m’han marcat, per diferents motius, i a partir d’aquest busco un element físic que el representi. Després intervinc l’element, en major o menor grau, per intentar convertir-lo en un element singular amb el qual pretenc narrar una historia i evitar que aquesta quedi en l’oblit.

+INFO