Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

INAUGURACIÓ de l’exposició «EL PODER EMOCIONAL DEL CAPITAL: CUBA»

 

 

Inauguració i visita guiada a l’exposició

«El poder emocional del capital: Cuba»

L’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca presenta
«El poder emocional del capital: Cuba» de la fotògrafa Ana Cayuela,
dins del marc del festival DOCfield Barcelona>18

Dijous 8 de novembre a les 19.30 h a la Casa Golferichs – el Xalet

El projecte investiga en les contradiccions generades
en el si de les relacions romàntiques entre turistes i cubans, mitjançades per les diferències econòmiques i socials

Ana Cayuela, a través de les seves fotografies, ens trasllada a l’Havana durant el 2014 per documentar les condicions politicoeconòmiques de la república cubana. Amb l’exposició «El poder emocional del capital: Cuba», la fotògrafa pretén mostrar el contrast que es dóna entre la precarietat de la majoria de cubans i el poder econòmic dels turistes que visiten l’illa, empesos per la imatge exòtica i sensual de Cuba i els seus habitants.

Visita guiada a càrrec de l’autora

El dia de la inauguració, la fotògrafa Ana Cayuela ens explicarà la seva experiència personal durant la seva estada a l’Havana, els motius que la varen impulsar a desenvolupar aquest projecte i les relacions que s’estableixen entre la societat cubana i el turisme visitant.

Exposició produïda per l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca
i el Centre cívic Casa Golferichs

«ESTADO DE MALESTAR» de MARÍA RUIDO en ARTS SANTA MONICA

Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía)

María Ruido

Exposició13.11.2018-13.01.2019Espai Balcó

A partir d’alguns textos de Mark Fisher, Franco Berardi i Santiago López Petit, així com algunes converses amb filòsofs, psiquiatres i persones afectades o diagnosticades, especialment amb el col·lectiu d’activistes InsPiradas de Madrid, Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía) es proposa com un assaig visual sobre la simptomatologia social i el patiment psíquic en temps del realisme capitalista, sobre el dolor que ens provoca el sistema de vida en què estem immersos i sobre quins llocs i accions de resistència i/o canvi podem construir per a combatre’l.

És una pel·lícula de María Ruido

Amb les intervencions de: Alfredo Aracil, María Ruido, Guillermo Rendueles, Ada Vila, Max Mezzadri, Vivi Naharro, Marta Plaza, Flavia Ribes Renshaw, PAH-Valecas, InsPiradas, Flipas GAM, colectivos y personas participantes en el Orgullo Loco de Madrid el 20 de mayo de 2018 i Santiago López Petit

Amb textos de: “La epidemia depresiva. Una lectura de Cho” (2007) de Franco Berardi “Bifo”, “Hijos de la noche” (2014) de Santiago López Petit, “Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?” (2016) de Mark Fisher y “Los fantasmas de mi vida. Escritos sobre depresión, hauntología y futuros perdidos” (2018) de Mark Fisher

Amb fragments de: “Notre Musique” de Jean-Luc Godard (2001), “Ombres chinoises” de Raoul Ruiz (1982), archivos Prelinger, archivo de la familia Bensai (Casablanca), “La porte” de Essedik Jeddi y Moncef Letaief en colaboración con los y las usuarias del Hospital Razi de Túnez (1980), “L´oeil impératif” de María Ruido (2015), “Armonías de Werckmeister” de Bela Tarr (2000) i “El cuerpo del delito” de La Rara Troupe (2017)

Muntatge i post-producció: Enrique Piñuel

Traducció: Franco Castignani

Música: Edredón

Post-producció so: Estanislao Elorza

Càmara: María Ruido

Guió i direcció: María Ruido

Gràcies a: Marta Plaza, Vivi Naharro y Flavia Ribes Renshaw del Colectivo InsPiradas de Madrid, Centro Social Autogestionado Transfeminista La Eskalera Karakola (Madrid), Olaia Fernández, Ana Carralero, Colectivo Flipas GAM de Madrid, Centro Social Autogestionado Tres Peces (Madrid), Franco Castignani, Alfredo Aracil, Santiago López Petit, Sol Prado, Franco Berardi “Bifo”, La Virreina Centre de l´Imatge (Barcelona), Guillermo Rendueles Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Mabel Tapia, Sara Buraya, Colectivo La Rara Troupe, MUSAC (León), Belén Solá, Chus Domínguez, todos los y las participantes y colectivos del Orgullo Loco 2018 en Madrid, María Calvo, Caja Negra Editora, Edredón, Ada Vila, Fefa Vila, Max Mezzadri i Julián Mezzadri

 

Producció: Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica-Departament de Cultura i LOOP Barcelona.

Exposición «DA CAPO» de FCO. JAVIER LOZANO en CEART

 

«DA CAPO» de FCO. JAVIER LOZANO

del 18 de octubre al 6 de noviembre de 2018

Sala C – CEART Centro de Arte Tomás y Valiente – Fuenlabrada (Madrid)

 

Fco. Javier Lozano Vilardell nace en Barcelona en 1959. Se cría en Madrid a partir de los cuatro años en el barrio de la Concepción. Empezó a pintar en la academia Peña, de la Plaza Mayor, mientras cursaba los estudios de Ciencias Políticas. Sus primeros pasos encontraron un sistema de formación muy orientado en la tradición, es decir en el aprendizaje del manejo de los valores y las relaciones cromáticas en contraste como medio para representar la realidad, entrenando su sensibilidad a partir de modelos.
En 1978 se traslada a Barcelona donde estudia escultura en la Facultad de Bellas Artes. Al mismo tiempo que conoce a un grupo de pintores que trabajan bajo las indicaciones del catedrático en pintura Narcìs Galià. Durante este período se adentra en la Modernidad a través del estudio de Cèzanne, los pintores impresionistas y postimpresionistas, para después interesarse por otros como los nabis, principalmente Gauguin y los fauves, especialmente Matisse. En 1991 obtiene el grado de Doctor en Bellas Artes. Desde 1987 hasta nuestros días ejerce de profesor de escultura en la misma facultad. Su actividad artística es pluridisciplinar, continuando su actividad pictórica de manera paralela a la escultórica. Desarrolla una importante actividad investigadora dentro del campo de la escultura, en concreto en la realización de réplicas de patrimonio utilizando nuevas tecnologías, actividad que combina con la creación artística.

En el año 1992 retoma la pintura y siente la necesidad de abrirse a nuevos lenguajes utilizando el gran bagaje obtenido con el color frente a la naturaleza, para buscar y crear un mundo propio en el que color y estructura sean los dos pilares fundamentales. Es a partir de aquí que busca otros referentes que le acompañen en su búsqueda, encontrando alguno como Lucio Muñoz, el cual le ayuda a mantener a la intuición como principal motor o Juan Giralt, por el uso de la geometría y el color, así como por su superación de lo decorativo. También se fija en otros pintores por el uso que hacen del color, como por ejemplo Luis Gordillo, y en otros por sus soluciones técnicas como Peter Halley y Philip Taaffe.

Las pinturas presentadas, intentan conectar con los lazos rotos de la teoría del arte moderno, desde un punto de vista contemporáneo.“DA CAPO”

El tema es la pintura como gesto inmemorial y el estar en el mundo como pintor. Dentro del actual abanico de posibles, la pintura y en concreto la abstracción sigue mostrándose como un medio poderoso, válido y es presentada aquí como un instrumento dialéctico en el que entran en juego lo geométrico y las relaciones cromáticas.

El atributo más constitutivo del proyecto es la presencia de dos principios, uno creador y otro devorador o destructor. El resultado es siempre el enfrentamiento entre dos contrarios, es confrontación de intuiciones.

Ante la dificultad actual del qué pintar me basta el hecho de la obra hecha, que me sirve de camino para saber hacia dónde ir. Intentando mostrar una manera de concebir el mundo, de mostrar una visión personal a través de una pintura plana de concepción formalista. Y es esta visión la que se ordena al deseo de hacer visible, y evocar a través de lo visible. Proponemos un posible, un mundo como posible. Así, pintar es hacer presente lo visible, es expresar mediante el hacer lo sensible.

Este proyecto presenta una pintura centrada en todo lo que es propio del medio, creada después de aquella “abstracción redefinida” de los años 90. Se refiere a la abstracción sin ambiciones de estilo, ni respuesta en contraposición a otra, sino que su objetivo es servir de instrumento dialéctico entre formas y teorías diversas.

Esta selección de cuadros que se presenta son una mezcla de presión formal y libertad creativa. Esta pintura es uno de los actos que intentan esclarecer la vida del hombre en relación a su medio, avanzamos con ella hacia el descubrimiento del yo, nos creamos a través de ella formándonos y diferenciándonos y es a través de ella que hacemos visible aquello que no existía. Mostramos un diario íntimo, personal, compuesto de obras, las cuales nos hablan del proceso creativo, del enfrentamiento con el espacio bidimensional, vacío y blanco. Presentando por un lado la búsqueda de una verdad, de la belleza o el orden creativo dentro del caos de la existencia y por otro presentando una manera nueva de gobernar nuestra creatividad, revelando la forma en que se nos aparece un nuevo mundo y que de no ser por la pintura no conoceríamos.

En este proyecto existen algunos referentes icónicos, no explícitos o representaciones, más que por una búsqueda de lo absoluto por la necesidad de crear una nueva realidad. El tema queda desvinculado del cuadro, en el sentido del objeto estético, centrando la atención en el medio y en sus valores plásticos y estéticos, no habiendo, por tanto, espacio para la ilusión tridimensional.

 

+INFO

II Biennal d’escultura Valldoreix dels Somnis 2018

 

Valldoreix dels Somnis, és un projecte desenvolupat per Amicart Valldoreix, associació local sense afanys de lucre, i que entre altres progectes artístics, pretén omplir d’art escultòric alguns dels nostres paratges convertint durant un temps la nostra privilegiada població, envoltada de boscos i jardins, en un espai on també la contemplació i la reflexió artística hi tinguin acollida. Així, Valldoreix dels Somnis, permetrà durant dos mesos, tant als nostres conciutadans com als visitants, gaudir d’art escultòric en alguns dels seus llocs emblemàtics.

La mostra es realitzarà durant els mesos de octubre i desembre del 2018 i comptarà amb diferents espais oberts facilitats per l’EMD de Valldoreix. Aquesta II Biennal espera acollir escultures d’artistes locals, nacionals i internacionals que representen el devenir creatiu del nostre temps.

+INFO

exposición «FULL BLOOM» en ARTEINFORMADO

 

Exposición fruto de la colaboración de Homesession y Metáfora Studio Arts

Los dos sexos remiten a múltiples combinaciones moleculares, que ponen en juego no sólo el hombre en la mujer y la mujer en el hombre, sino la relación de cada uno en el otro con el animal, la planta, etc.: mil pequeños sexos.”
(Deleuze y Guattari, Mil Mesetas, 1980)

Esta exposición explora los intereses compartidos en el trabajo de Sakshi Gera y Raechel Teitelbaum: intimidad, género, sexualidad y naturaleza; la relación fluida entre amigos, amantes y el yo que florece en la rareza (queerness) conectándose con la naturaleza misma: sus mil pequeños sexos en constante interconexión.

La obra de Sakshi Gera se materializa en el dibujo, en una representación del cuerpo humano que trasciende la sexualidad. El proceso tiene especial relevancia, al basarse en la repetición y el movimiento: se trata de una reiteración gestual entendida como persistencia, en el que los dibujos crecen como un canto, una práctica que la artista trabaja en paralelo. En septiembre de este año, los matrimonios entre personas del mismo sexo fueron despenalizados en la India, donde Gera nació y se crió y donde el régimen colonial ha tenido un gran impacto en la represión de la sexualidad. La propuesta de Gera quiere celebrar este logro, entendiendo que difumina y descoloniza los límites en cuanto a género, sexualidad y relaciones de parejas múltiples.

Los intereses de Raechel Teitelbaum residen en la versatilidad, la fluidez y la no conformidad de género que se encuentra en la naturaleza, y en la forma en que las diferentes teorías ecofeministas consideran lo queer dentro de lo biológico. Su propuesta utiliza la potencialidad de la imaginación para dar forma a una pieza de vídeo de cuatro capítulos. Esta pieza constituye un segmento de un proyecto más amplio que se centra en explorar las posibilidades abiertas en la construcción de las relaciones y las iteraciones posibles entre lo sexual y lo no sexual, entre las figuras del amigo y del amante, y entre la formacion del grupo y la del individuo.

Sakshi Gera (1992) es una artista visual de la India. Trabaja con el movimiento y el canto durante su proceso creativo para crear espacios de reformulación, trascendencia y alteración de conciencia. Su trabajo abarca dibujos, pinturas y esculturas que ponen atención en la autoconciencia y la conectividad interpersonal y universal a través de la progresión de los gestos.

Raechel Teitelbaum es una artista visual de Syracuse, Nueva York, que reside en Barcelona. Su práctica artística se centra en el video, la instalación, el diseño de vestuario y el arte de performance, utilizando la narrativa como base. Raechel trabaja para indagar ‘nuevas’ ecologías terrestres o versiones alternativas y futuristas de la tierra para cuestionar lo que es natural y normal en términos de comportamiento e interacción entre humanos, plantas, animales y tecnología, específicamente con respecto a género, sexualidad y magia.

espacios de reformulación, trascendencia y alteración de conciencia. Su trabajo abarca dibujos, pinturas y esculturas que ponen atención en la autoconciencia y la conectividad interpersonal y universal a través de la progresión de los gestos. – Raechel Teitelbaum es una artista visual de Syracuse, Nueva York, que reside en Barcelona. Su práctica artística se centra en el video, la instalación, el diseño de vestuario y el arte de performance, utilizando la narrativa como base. Raechel trabaja para indagar ‘nuevas’ ecologías terrestres o versiones alternativas y futuristas de la tierra para cuestionar lo que es natural y normal en términos de comportamiento e interacción entre humanos, plantas, animales y tecnología, específicamente con respecto a género, sexualidad y magia.

 

+INFO

SEMINARI: LA CONSERVACIÓ-RESTAURACIO DE LES PINTURES DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

SEMINARI SOBRE:

 LA CONSERVACIÓ-RESTAURACIO DE LES PINTURES DE L’ORGUE DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Tarragona, 25 d’octubre de 2018

Lloc:

Seminari de Tarragona
Carrer Sant Pau, 4
43003 Tarragona

http://www.ctarraconense.cat/contacte/

 

Matrícula: Gratuïta

Inscriu-te en aquest formulari

Accés al pàrquing gratuït

 

PROGRAMA

9.30 – 10.00 h Acreditacions

10.00 – 10.15 h Benvinguda

10.15 – 10.45 h  Pietro Paolo da Montalbergo. El pintor de les sarges de l’orgue de la catedral de Tarragona. Dr Antonio P. Martínez Subías. Delegat Diocesà per al Patrimoni Artístic i Documental i l’Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona

10.45 – 11.00 h Presentació del projecte de conservació-restauració. Maite Toneu.
Coordinadora de l’especialitat de pintura sobre tela i grans formats del CRBMC

11.00 – 11.30 h Pausa – Café

11.30 – 12.00 h La restauració de les teles de les portes de l’orgue. David Silvestre. Conservador-restaurador de pintura

12.00 – 12.15 h Composició dels materials pictòrics i afegits de les pintures. Ricardo Suárez. Químic. Tècnic del laboratori d’anàlisis de materials del CRBMC

12.15 – 12.30 h Estructura de l’orgue i dels nous bastidors. Jordi Payola. Arquitecte i Consultor d’Estructures. Professor de la UPC

12.30 – 12.45 h La construcción de los nuevos bastidores y su instalación. Tomás Duaso. Ebenista, fuster especialista en patrimoni cultural

12.45 – 13.00 h Mecanisme de les portes. Xavier Mercadé.  Mercadé Rellotgers SL

13.00 – 13.15 h La logística i el suport a la intervenció. Joan Ramon Aromí. Director de Nordest, Museum & Exhibit Services SL

13.15 – 13.30 h I desprès de restaurar, què? La importància de la conservació preventiva. Maria José Gracia Tarragona. Coordinadora de conservació preventiva del CRBMC

13.30 – 14.00 h L’instrument musical. Òscar Laguna. Organista titular de la catedral de Tarragona

14.00 – 14.30 h Torn de preguntes

14.30 – 16.00 h Pausa – Dinar

16.00 – 17.00 hConcert i demostració del mecanisme d’obertura i tancament de les portes de l’orgue a la catedral de Tarragona

 

Exposició Ossos: Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física.

Del 3 d’octubre al 10 de desembre de 2018
 
Sant Cugat del Vallès

 Exposició Ossos: Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física

 

Una mostra arqueològica que ens apropa a les condicions de vida de les poblacions catalanes entre els segles VIII i XV a través de l’estudi de les restes d’esquelets localitzades en jaciments arqueològics bàsicament de la Catalunya Central, però també del jaciment sabadellenc de Sant Pau de Riu-sec. Producció del  Museu d’Arqueologia de Catalunya (Generalitat de Catalunya), a través de l’ Arqueoxarxa, i de la  Diputació de Barcelona. El muntatge ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació, en el marc de les accions de cooperació dins la Xarxa de Museus Locals de Barcelona.

L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats. L’exposició es divideix en vuit  grans àmbits:

Introducció a l’època medieval

El llarg camí que transcorre entre la caiguda de l’Imperi Romà el 476 i la desfeta i la consegüent desaparició de l’Imperi Romà d’Orient l’any 1453 és un període, anomenat edat mitjana, al llarg del qual Europa experimenta importants transformacions territorials, polítiques i socioeconòmiques.

Què ens expliquen els ossos

Els ossos i les dents són els materials més durs de l’organisme humà i per aquest motiu podem recuperar ossos i dents d’individus que van viure o morir fa milers d’anys. Amb l’estudi d’aquest material podem esbrinar l’edat en què van morir, si erenhomes o dones, l’alçada que tenien, les malalties que van patir en vida, com era la seva alimentació i el seu estat de salut i, en molt comptades ocasions, fins i tot es pot establir la causa de la mort.

L’alimentació

“Som el que mengem”, així doncs estudiant el contingut isotòpic de l’organisme podem esbrinar quin tipus d’alimentació tenien els nostres avantpassats: si es basava principalment en productes d’origen vegetal o animal, la importància que hi tenien els productes làctics, la proporció que hi havia d’aliments d’origen marí o terrestre, etc.

Els oficis i l’estil de vida

De vegades, en l’estudi dels esquelets trobem marques en els ossos que ens indiquen la realització d’una activitat física repetitiva, i altres ens parlen de certs moviments musculars concrets que podem associar a determinades professions.

Medicina i Salut

L’edat mitjana és un període que es caracteritza per una escassa aplicació dels hàbits d’higiene en la vida quotidiana de les persones.
Aquest fet, juntament amb la convivència amb animals, va afavorir la ràpida expansió d’epidèmies devastadores.

L’estudi de les malalties que van patir els nostres avantpassats és complicat, ja que no totes les malalties deixen traces en els ossos i, per tant, no podem detectar-les totes.

La justícia

La jurisdicció de l’estat corresponia a la justícia reial, aplicada pel rei i els seus oficials per delegació.

Violència i guerra

En els esquelets són fàcilment identificables els episodis de violència, ja que les fractures solen deixar marques evidents en els ossos tot i que, de vegades, no podem diferenciar aquestes fractures de les produïdes per accidents fortuïts.

L’experiència de la mort

L’estudi del tipus d’enterrament i de les tècniques funeràries aporta dades de la classe social de l’individu i també ens ajuda a situar l’enterrament cronològicament.

 

 

INAUGURACIÓ de l’exposició «MELOTHESIA» de RICARDO GUIXÀ

Dies: Del 9 d’octubre de 2018 al 3 de novembre de 2018
Espai: Sala A Xalet Sala B Xalet

Cicle 200 anys de Frankenstein

Mitjançant l’aplicació de descàrregues elèctriques directament sobre el material fotosensible, Ricardo Guixà dona forma a un dibuix fractal de llum, fent visible l’invisible. Melothesia és un terme barroc amb el qual es definia la relació per afinitat de tot allò que conforma l’univers. Una metàfora del funcionament de la realitat en les diferents escales, des del macrocosmos fins al microcosmos, i d’allò que ho sustenta i cohesiona, font primigènia de la vida.

Exposició produïda per VEGAP 2016

 

Centre cívic Casa Golferichs
Sala Golferichs – el Xalet
(G.V. de les Corts Catalanes, 491)

INAUGURACIÓ de l’exposició «STANLEY KUBRICK» al CCCB

El CCCB presenta l’exposició «Stanley Kubrick», un recorregut cronològic per l’obra d’un geni del cinema, creador d’obres mestres en una gran diversitat de gèneres cinematogràfics. La mostra repassa la trajectòria creativa del director novaiorquès Stanley Kubrick (1928-1999), des dels seus anys d’aprenentatge com a fotògraf a la revista Look, els seus dotze llargmetratges, i els seus projectes nonats o encomanats a la responsabilitat d’altres cineastes.

Comissariada per Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner, del Deutsches Filmmuseum de Frankfurt, la mostra ja s’ha pogut veure en diferents ciutats del món. El crític de cinema i escriptor Jordi Costa és el responsable de la seva adaptació al CCCB on s’incorporen continguts inèdits.

Inauguració, dimarts 23 d’octubre a les 19.00h.
Reserva’t la data!