Facultat de Belles Arts

Visita guiada – Estètiques de la proximitat. PATRIM’20

La Fundació Vila Casas acull, com cada estiu, la nova edició de PATRIM’20, que inclou la darrera adquisició d’obres d’art contemporani de la Universitat de Barcelona, fins el 25 de juliol de 2021.

El proper dimarts 13 de juliol a les 18h podreu gaudir, mitjançant inscripció prèvia, d’una visita guiada per l’exposició a càrrec dels artistes: l’Emili Codina, la Inés Pedraza, la Paula Pozo, la Xènia Real, la Laia Rodríguez i la Rita Sala.

El recorregut ens permetrà establir diàlegs entre els diferents processos artístics, realitzats en solitud i en la intimitat dels espais privats a causa del context al qual s’adscriuen, així com percebre llur apel·lació a revaloritzar el més proper o de la bellesa de la proximitat, en correlació amb les reflexions post-pandèmiques: tenir cura del nostre entorn, dels éssers propers i de nosaltres mateixos.

+Informació i inscripció

Obertura ‘Estètiques de la Proximitat: Patrim’20’


D’esquerra a dreta: Dra. Montserrat López, Paula pozo, Rita Sala, Dr. Agustí Alcoberro Pericay, Emili Codina, Xènia Real, Laia Rodríguez i Inés Pedraza.

El dilluns 14 de juny es va realitzar l’obertura de ‘Estètiques de la proximitat:PATRIM’20’, una exposició que recull al Museu Can Framis les últimes obres adquirides per la Universitat de Barcelona

Aquest inici de l’exposició, dirigit a tots aquells que volguessin assistir, va comptar  amb la presència del Dr. Agustí Alcoberro Pericay (vicerector de patrimoni i activitats culturals), qui va veure les diferents obres mitjançant una petita visita guiada dirigida pels mateixos artistes (Emili Codina, Inés Pedraza, Paula Pozo, Xènia Real, Laia Rodriguez i Rita Sala)  i una de les organitzadores de la mostra, Dra. Montserrat Lòpez (vicedegana de Cultura).

Si no hi vau poder assistir a l’obertura, encara esteu a temps de passar-vos, ja que es mantindrà fins al 25 de juliol de 2021.

+Informació

PATRIM’20 – Estètiques de proximitat

a

a

NOVA EXPOSICIÓ

a

14.06.2021 – 25.07.2021

Museu Can Framis – Carrer de Roc Boronat, 116, 126, 08018 Barcelona

Organitzada per: Fundació Vila Casas i Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona

a

a

a

a

s

La Fundació Vila Casas acull en el Museu Can Framis la nova exposició de les obres recentment adquirides per la Universitat de Barcelona, PATRIM’20. Les propostes varen ser seleccionades durant el transcurs de la mostra Sense Títol’20, una edició anual que aplega els millors treballs finals del Grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona i que en aquesta ocasió esdevení on line. Com cada any, un jurat integrat per acadèmics i professionals del món de les arts té cura de la selecció que passa a formar part del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona.

Sota el títol ‘L’Estètica de la proximitat’ es presenten sis projectes de sis artistes joves, tots ells desenvolupats al llarg d’un any de complexitat extrema. La pandèmia mundial, d’ençà que es decretà, va alterar la majoria de les coordenades vitals de tothom, també dels estudiants, qui gairebé d’un dia per l’altre van assumir la conversió telemàtica de llurs aprenentatges i tot el que això comportava. Més específicament, en l’àmbit de la formació de les arts les derives s’assimilaren, amb l’agreujant que suposava per a la realització de llurs processos i projectes artístics, de caràcter eminentment experiencial. De tal manera, els projectes que aplega aquesta edició responen a processos de la creació realitzats en solitud i en la intimitat dels espais privats, lluny dels que transcorrien en els tallers de la Facultat de manera compartida i lluny de l’intercanvi real tan imprescindible en els procesos dels aprenentatges artístics.

L’autoria de les obres és de l’Emili Codina, la Inés Pedraza, la Paula Pozo, la Xènia Real, la Laia Rodríguez i la Rita Sala. Es tracta de propostes en animació, dibuix i pintura expandides, gravat (brodat damunt material orgànic) i fotografia analògica i digital, en representació d’alguns dels molts diversos medis que la pràctica artística avui contempla. I totes elles posen l’èmfasi en la revalorització del més proper o de la bellesa de la proximitat, en correlació a les reflexions postpandèmiques: tenir cura del nostre entorn, dels éssers propers i de nosaltres mateixos.

+Informació

Ignasi Prat Altimira – Arqueologia d’un inventari

Nova exposició

13.05.2021 – 26.09.2021

Museu de Granollers

a

Arqueologia d’un inventari és una recerca artística basada en una activitat d’arqueologia als dipòsits del Museu de Granollers, basada en la identificació de les obres d’art custodiades durant la Guerra Civil i que actualment encara romanen al museu.

+Informació

Convidats & Amfitrions – Diàleg artístic 2

Debat d’experts

12.05.2021 a les 12h

Museo Frederic Marés i en streaming

Debat entre dos experts a partir del segon diàleg d’obres exposades. Glòria Bosch, exdirectora artística de la Fundació Vila Casas & Joan Yeguas, cap de departament de Renaixement i Barroc del MNAC. Modera Montse Frisach, periodista, crítica d’art i comissària del programa Convidats & Amfitrions.

+Informació

Felix Gonzalez-Torres – Política de la relació

Nova exposició

26.03.2021 – 12.09.2021

MACBA

El MACBA presenta una gran retrospectiva de l’obra de l’artista americà Felix Gonzalez-Torres, situant la seva obra dins el discurs postcolonial i les històries connectades d’Espanya i el continent americà, especialment en la mesura que incideixen en qüestions actuals entorn de la memòria, l’autoritat, la llibertat i la identitat nacional.

+Informació

La guerra infinita. Antoni Campañà

Nova exposició

19.03.2021 – 18.07.2021

Conferència inaugural en línia: 19.03.2021

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

La guerra infinita descobrirà les diferents facetes de l’obra  del fotògraf Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola, que la família va trobar fortuïtament l’any 2018.

Campanyà recull escenes de la vida diària, entre allò quotidià i la violència de la guerra, i finalment, al 1939, la retirada de l’exèrcit republicà i les desfilades franquistes.

Amb motiu de l’exposició, també es projectaran la pel·lícula La maleta mexicana de Trisha Ziff i diversos curt de la productora Laya Films.

+Informació

INAUGURACIÓ de l’exposició «DE PARÍS A NOVA YORK» – MUSEO ABELLÓ

 

Del 20 de desembre de 2018 al 28 d’abril de 2019 Mollet del Vallès

Els segles XIX i XX han sigut protagonistes de grans evolucions en el món de l’art i en el mercat de l’art.

L’exposició “De París a Nova York” vol mostrar, mitjançant gravats i obra gràfica dels grans artistes del moment, l’evolució que acabem de descriure: l’eclosió i evolució de l’art i els canvis de capitalitat del món i del mercat de l’art.

Gravats i obra gràfica els grans artistes del moment. Eclosió i evolució de l’art i els canvis de capitalitat del món i del mercat de l’art.

 

+INFO

LIBERXINA – MNAC

Del 16 de noviembre de 2018 al 22 de abril de 2019

 

Las propuestas artísticas que se produjeron en Cataluña durante la segunda mitad de la década de los años sesenta del siglo xx y que compartían los ideales de renovación generacional y revolución que estallaron en diversos núcleos internacionales. Raoul Vaneigem, en su Tratado para saber vivir para uso de las nuevas generaciones (1967) hablaba de la entrada en “una era completamente nueva”. El hombre unidimensional (1964), Herbert Marcuse explicó la emergencia del “gran rechazo” como inicio de una revuelta de orden cultural que tenía que transformar la sociedad de arriba a abajo. La muestra retratará un momento de tensión y entusiasmo que abrió las puertas a una nueva sensibilidad.

Este periodo ha sufrido hasta ahora una cierta indefinición por parte de la historiografía, que no siempre lo ha sabido encajar, entre el ocaso del informalismo y la irrupción de lo conceptual. Es el momento de la emergencia del Pop Art y la Nueva Figuración, que superaba los posicionamientos existencialistas de la postguerra para ensayar formas de resistencia en las que la homologación con los modelos culturales internacionales es fundamental. Quizás contradictorio y efímero, el arte de estos años muestra la conexión con la modernidad internacional ligada a los nuevos paradigmas de libertad y revolución. Estos artistas se mueven entre la militancia política y el individualismo hedonista, entre la reivindicación de la pintura figurativa y las nuevas prácticas expandidas o inmateriales. Pacifismo, revolución sexual, crítica al capitalismo, exploración sin límites de la creatividad individual son algunos de los retos fundamentales que pusieron de manifiesto estos artistas, a los cuales se añade la resistencia al contexto específico del franquismo.

Francesc Artigau o Robert Llimós, acompañados de los valencianos de Equipo Crónica, utilizan la figuración con una clara intención política y crítica con la sociedad de consumo y el poder. La iniciativa de Estampa Popular refleja algunos temas conflictivos del momento, como la política exterior de los Estados Unidos de América. Paralelamente, algunos se aproximan a las visiones de la psicodeliacomo Antoni Porta (Evru). Otros, como Antoni Llena, en un camino de renuncia radical, exploran el arte pobre. El llamado por Cirici “Grup del Maduixer” realiza experimentos fundamentales, como la primera obra de vídeoarte del Estado, Primera muerte (1969). En París, Antoni Miralda, Jaume Xifra, Benet Rosell o Joan Rabascall exploran el lenguaje de la performance y preparan formas de conceptualización en las que los rituales y los símbolos son utilizados de manera desmitificadora y crítica. Aparece una nueva generación de artistas que tienen referentes y aspiraciones muy diferentes a los de la inmediata postguerra (la de Dau al Set y el informalismo) pero entre estos encontramos algunos casos que asumen los nuevos problemas sociales y estéticos, como Norman Narotzky o Amèlia Riera.

Los lugares del arte son también determinantes en estos años, no solo las galerías sino también los domicilios particulares, como la Casa del Maduixer, o los jardines, como la casa de Vallvidrera de Arranz-Bravo-Bartolozzi, entre otros.

Esta será la primera de una serie de exposiciones-foco que se proponen investigar fenómenos y marcos temporales concretos con el objetivo de realizar una lectura analítica del arte catalán de la postguerra.

#Liberxina #Avantguarda

Catálogo de la exposición

INAUGURACIÓ de l’exposició «SABERTÉS PER PICASSO PER SABART’ES» – MUSEO PICASSO

 

Exposició «Sabartés per Picasso per Sabartés », fins al 24 de febrer de 2019

Cinquanta anys després de la mort de Jaume Sabartés, fundador, amb Pablo Picasso, del Museu Picasso de Barcelona, l’arxiu personal que custodia el Museu podrà ser consultat pels investigadors. Aquest esdeveniment és el punt de partida de l’exposició i que vol reivindicar la figura de Sabartés no només com l’amic i confident de Picasso sinó també com a agent de tota una trajectòria personal: biògraf, escriptor, traductor, professor i intel·lectual compromès políticament amb el seu temps.

Picasso va fer el primer retrat de Sabartés l’any 1900 i, al llarg dels més de seixanta anys d’amistat, va seguir dibuixant-lo, tot sovint en forma de caricatura. Sabartés va escriure més de vint textos sobre Pablo Picasso, amb un treball, sostingut en el temps, d’estudi i divulgació de la biografia i dels processos de treball de l’artista, i amb la ferma convicció que Pablo Picasso era i seria en el futur el geni més gran i polièdric del segle XX.

El títol de l’exposició es refereix a aquest cercle que dibuixen les trajectòries de Sabartés i Picasso: escrits pictòrics i retrats literaris de tota una vida compartida.