Facultat de Belles Arts

INAUGURACIÓ de l’exposició «VELAZQUEZ I EL SEGLE D’OR» CAIXAFORUM

 

UNA OPORTUNITAT MAGNÍFICA PER VEURE L’OBRA DE VELÁZQUEZ AL COSTAT DE LA D’ALTRES GENIS DEL SEU TEMPS, COM ARA TIZIANO, RUBENS, GIORDANO, RIBERA, BRUEGHEL EL VELL, VAN DYCK, DE LORENA, ZURBARÁN O MURILLO.

L’obra de Diego de Velázquez (1599-1660) s’inscriu en un ampli context a causa del caràcter global de la monarquia espanyola, que regnava a la península Ibèrica però també a Flandes, a territoris d’Itàlia i en algunes zones d’Amèrica i Àsia, com a les Filipines. Aquest cosmopolitisme es reflectia en les col·leccions del rei, molt riques en pintures d’artistes d’aquests territoris. És dins d’aquest marc internacional on s’entén millor l’art de Velázquez.

La mostra ens acosta a aquest món de Velázquez a través de set obres del mestre sevillà i cinquanta obres més de grans artistes relacionades amb ell mateix. Obres d’artistes internacionals contemporanis al pintor espanyol ordenades seguint un criteri expositiu temàtic que permet entendre millor l’originalitat de Velázquez com a narrador. Alhora, la mostra possibilita que a cada secció es barregin artistes de procedències diverses, de manera que es trenca, efectivament, la barrera de les escoles nacionals.

 

+INFO

INAUGURACIÓ de l’exposició «DRAW_RAW_GRAPHIC INTERCHANGE FORMAT 03» al MNAC

 

DRAW_RAW_GRAPHIC INTERCHANGE FORMAT 03

28.10 – 28.11.2018

 Antiga Llibreria. Museu Nacional d’Art de Catalunya. 

 

 

L’EXPOSICIÓ

Draw_Raw_Graphic Interchange Format 03_2018

Idea del projecte: Lídia Górriz i Montse López Paéz

Artistes participants

Violeta Cabeza Trigg · Emili Codina Català · Júlia García Vernet · Míriam Garibaldi Martínez · Moisés Garriga Goscán · Ariadna Núñez Tudó · Noemí Rodríguez  Navarro · Esther Sánchez Sosa · Mireia Serrano Grané · Begoña Terradas Rodríguez · Amira Tlimat

Comissariat

Montse López

Disseny de l’exposició

Lluís Pera. Conceptualització i disseny d’espais efímers

Gràfica de l’exposició

Lali Almonacid

Col·labora 

Secció PAC_ Departament d’Arts Visuals i Disseny (http://www.ub.edu/avd/)

Vicedeganat de Cultura i Estudiants

Facultat de Belles Arts (http://www.ub.edu/InfoBBAA/belles-arts/)

Aquest projecte compta amb el reconeixement de RIMDA. Professorat responsable del projecte Draw_Raw_Graphic Interchange Format 03_ 2018: Lídia Górriz, Jordi Dalmau, Carlos M. Falgueras, Montse López i Mercè Ubalde

Institucions d’acollida del projecte

Museu Nacional d’Art de Catalunya (enllaç logo del museu i les instruccions d’aplicació: http://www.museunacional.cat/ca/imatge-corporativa/

BIG DRAW’2018. Museu Picasso de Barcelona

 

L’exposició Draw_Raw_Graphic Interchange Format 03_2018 aplega una selecció d’obres, desenvolupades dins l’àmbit dels Tallers de Creació del Grau en Belles Arts, impartits a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El títol de l’exposició fa referència als conceptes de reversibilitat interpretativa en relació als processos en la creació artística actual i la societat que els acull.

De manera similar a les edicions anteriors, les obres responen a works in process, material en cru i sense subterfugis i que, a través de l’ús indiscriminat de mitjans gràfics múltiples, apunten observacions, reflexions i pensaments envers els posicionaments enfront del nostre entorn, igualment diversificats en extrem. L’intercanvi de formats i l’entrecreuament entre medis/realitats resulten doncs constants destacables de les noves maneres de fer art en la contemporaneïtat.

Així l’exposició presenta obres que apel·len al pretès coneixement de la realitat i de-construeixen els relats sobre els quals aquest s’assenta: el relat acadèmico-cultural, com fa l’Ariadna Tudó en la videoinstal·lació Si sabem que no sabem res, ho podem tot (2017);  el relat de poder d’un estat, com en la videocreació de l’Amira Tlimat AGITPROP. Agitación y propaganda o propaganda de agitación (2018) i inclús el relat de les autobiografies, com fan la Violeta Trigg en Verismos (2018) o la Mireia Serrano en Flowers from (2018), respectivament. Hi ha una obra que literalment ens crida a despertar, l’animació del Moisés Garriga Despierta (2018) i d’altres que ens plantegen la reflexió/acció envers els nostres hàbits (el projecte de la Míriam Garibaldi The real food, 2018) i els nostres comportaments (la sèrie fotogràfica de la Júlia Garcia Herència, 2017). I, finalment, trobem propostes que ens suggereixen capgirar o reinventar la nostra posició amb l’entorn, el geogràfic o els dibuixos de la Noemí Rodríguez Colonitzacions. Deconstruccions topogràfiques (2018); el local o les imatges de l’Emili Codina Collserola Peri-urbana (2018) i el domèstic o privat o els dibuixos de la Begoña Terradas A casa (2018) i l’animació de l’Esther Sosa Vínculos con interiores (2018).

El fet expositiu esdevé imprescindible per a la visibilització de l’obra del nostre alumnat per part el públic espectador i la culminació del procés de creació. També, en aquest cas, la seva inclusió dins un discurs comú, el de l’exposició col·lectiva, brinda l’oportunitat a l’alumnat de revisitar llur producció i cercar-ne noves derives.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en la seva voluntat d’apropar la creació d’artistes joves al públic espectador, acull aquesta tercera edició que, a més, tot coincidint amb el BIG DRAW’18 i amb la complicitat del Museu Picasso de Barcelona, inclou un Taller vinculat a les obres exposades que contribueix a ampliar les derives de cada una d’elles, en particular, i del fet expositiu en el seu conjunt.

 

Llistat d’artistes i d’obres

Violeta Cabeza Trigg, Verismos, 2018. Dibuix tèxtil

Emili Codina Català, Collserola Peri-urbana, 2018. Imatge digital

Júlia García Vernet, Herència, 2017. Fotomuntatge digital

Míriam Garibaldi Martínez, The real food, 2018. Projecte gràfico-digital

Moisés Garriga Goscán, Despierta, 2018. Animació

Ariadna Núñez Tudó. Si sabem que no sabem res, ho podem tot , 2017. Video-instal·lació

Noemí Rodríguez  Navarro. Colonitzacions. Deconstruccions topogràfiques, 2018. Projecte gràfico-digital

Esther Sánchez Sosa. Vínculos con interiores, 2018. Animació

Mireia Serrano Grané. Flowers from, 2018. Fotografia digital

Begoña Terradas Rodríguez. A casa, 2018. Dibuix

Amira Tlimat. AGITPROP. Agitación y propaganda o propaganda de agitación, 2018. Video-creació

 

Exposició Ossos: Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física.

Del 3 d’octubre al 10 de desembre de 2018
 
Sant Cugat del Vallès

 Exposició Ossos: Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física

 

Una mostra arqueològica que ens apropa a les condicions de vida de les poblacions catalanes entre els segles VIII i XV a través de l’estudi de les restes d’esquelets localitzades en jaciments arqueològics bàsicament de la Catalunya Central, però també del jaciment sabadellenc de Sant Pau de Riu-sec. Producció del  Museu d’Arqueologia de Catalunya (Generalitat de Catalunya), a través de l’ Arqueoxarxa, i de la  Diputació de Barcelona. El muntatge ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació, en el marc de les accions de cooperació dins la Xarxa de Museus Locals de Barcelona.

L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats. L’exposició es divideix en vuit  grans àmbits:

Introducció a l’època medieval

El llarg camí que transcorre entre la caiguda de l’Imperi Romà el 476 i la desfeta i la consegüent desaparició de l’Imperi Romà d’Orient l’any 1453 és un període, anomenat edat mitjana, al llarg del qual Europa experimenta importants transformacions territorials, polítiques i socioeconòmiques.

Què ens expliquen els ossos

Els ossos i les dents són els materials més durs de l’organisme humà i per aquest motiu podem recuperar ossos i dents d’individus que van viure o morir fa milers d’anys. Amb l’estudi d’aquest material podem esbrinar l’edat en què van morir, si erenhomes o dones, l’alçada que tenien, les malalties que van patir en vida, com era la seva alimentació i el seu estat de salut i, en molt comptades ocasions, fins i tot es pot establir la causa de la mort.

L’alimentació

“Som el que mengem”, així doncs estudiant el contingut isotòpic de l’organisme podem esbrinar quin tipus d’alimentació tenien els nostres avantpassats: si es basava principalment en productes d’origen vegetal o animal, la importància que hi tenien els productes làctics, la proporció que hi havia d’aliments d’origen marí o terrestre, etc.

Els oficis i l’estil de vida

De vegades, en l’estudi dels esquelets trobem marques en els ossos que ens indiquen la realització d’una activitat física repetitiva, i altres ens parlen de certs moviments musculars concrets que podem associar a determinades professions.

Medicina i Salut

L’edat mitjana és un període que es caracteritza per una escassa aplicació dels hàbits d’higiene en la vida quotidiana de les persones.
Aquest fet, juntament amb la convivència amb animals, va afavorir la ràpida expansió d’epidèmies devastadores.

L’estudi de les malalties que van patir els nostres avantpassats és complicat, ja que no totes les malalties deixen traces en els ossos i, per tant, no podem detectar-les totes.

La justícia

La jurisdicció de l’estat corresponia a la justícia reial, aplicada pel rei i els seus oficials per delegació.

Violència i guerra

En els esquelets són fàcilment identificables els episodis de violència, ja que les fractures solen deixar marques evidents en els ossos tot i que, de vegades, no podem diferenciar aquestes fractures de les produïdes per accidents fortuïts.

L’experiència de la mort

L’estudi del tipus d’enterrament i de les tècniques funeràries aporta dades de la classe social de l’individu i també ens ajuda a situar l’enterrament cronològicament.

 

 

«TOULOUSE-LAUTREC I L’ESPERIT DE MONTMARTRE» – CAIXAFORUM

 

DEL 18 D’OCTUBRE DE 2018 AL 20 DE GENER DE 2019

Montmartre no és tan sols l’escenari de moltes obres del polifacètic Toulouse-Lautrec, sinó el motor social i cultural que en va definir l’estil modern i el caràcter bohemi.
A través de pintures, dibuixos, cartells i il·lustracions, “Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre” mostra la producció de l’artista en sintonia amb la dels artistes contemporanis en el París de finals del s. XIX.

 

MONTMARTRE VA SER EL DENOMINADOR COMÚ GEOGRÀFIC PER A MOLTS DELS ARTISTES QUE S’INCLOUEN EN AQUESTA EXPOSICIÓ.

Els carrers, els cabarets i els cafès del barri de Montmartre van ser l’escenari d’una explosió creativa, marcada per la bohèmia i l’avantguarda de la mà de joves artistes i intel·lectuals que van desafiar l’ordre establert. Henri de Toulouse-Lautrec (Albi, 1864 – Château Malromé, 1901) i altres artistes com Vincent van Gogh, Jean-Louis Forain, T. A. Steinlen, Pierre Bonnard o Édouard Vuillard van contribuir a aquesta florida d’un moviment trencador al marge de la burgesia.

L’exposició, que consta de més de 350 obres amb préstecs internacionals de col·leccions públiques i privades, representa un viatge pel París bohemi d’entre segles. Una mostra pluridisciplinària per comprendre el paper fonamental que l’esperit de Montmartre va tenir en el desenvolupament de l’art modern, i la manera en què Toulouse-Lautrec i els seus contemporanis van influenciar en l’evolució de la producció artística efímera: cartells, il·lustracions, impressions i dissenys, que van expandir a nous públics l’esperit bohemi i les creacions artístiques.

 

UN BARRI TRANSFORMADOR

L’any 1880, Montmartre era una zona marginal i perillosa apartada de París que va començar a atraure nombrosos joves creadors. Els artistes Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Signac, Pierre Bonnard i Henri-Gabriel Ibels, els intèrprets Aristide Bruant i Yvette Guilbert, els escriptors Émile Goudeau, Alphonse Allais i Alfred Jarry, i els músics Erik Satie, Vincent Hyspa i Gustave Charpentier s’hi van traslladar. Tots ells volien viure gastant poc, treballar en el París bohemi i evitar el centre burgès de la capital francesa. Montmartre va ser el denominador comú geogràfic de molts artistes, que van contribuir activament a definir l’estètica avantguardista de l’època.

Els carrers de Montmartre mateixos i l’entreteniment que es trobava als cabarets, els teatres, els cafès concert i els circs era una forta inspiració per als artistes. No tan sols van assistir als espectacles i hi van participar, sinó que van empatitzar amb els vagabunds o les prostitutes, i es veien ells mateixos al marge de la societat establerta. El costat més fosc de la vida de fin de siècle va quedar plasmat en l’obra de nombrosos talents. Toulouse-Lautrec representa una figura clau per enllaçar els artistes i intel·lectuals que van situar Montmartre en el punt de mira de la transgressió i l’avantguarda de finals del s. XIX.

 

+INFO

EXPOSICIÓN «GALA SALVADOR DALÍ. UNA HABITACIÓN PROPIA EN PÚBOL» en el MNAC

Del 6 de julio al 14 de octubre de 2018

 

Gala (7 de septiembre de 1894 – 10 de junio de 1982), nacida en una familia de intelectuales de Kazan (Rusia), vivió su infancia en Moscú. Instalada en Suiza, conoció a Paul Éluard, con quién se trasladó a París y contactó con los miembros del movimiento surrealista, como Max Ernst.

En 1929 viaja a Cadaqués, dónde conoce a Dalí, de quién se enamora y con quién comienza una vida en común. Se exilian ocho años en los Estados Unidos y a la vuelta viven entre Portlligat, Nueva York y París.

La exposición explorará la vida de esta mujer enigmática e intuitiva, que se relacionó con muchos artistas e intelectuales. Mundialmente conocida por ser la mujer de Salvador Dalí, su musa y la protagonista de algunas de sus pinturas, asistiremos a la transformación de Gala en artista de pleno derecho, ya que la pareja inició una cooperación artística, que significó la autoría compartida de algunas obras.

 

+INFO

INAUGURACIÓ de l’exposició «DOUBLE BIND» de SERGI SELVAS a MOLLET DEL VALLÈS

Double Bind (doble vinculació) és un fenomen comunicatiu que es produeix quan una persona no pot afrontar un dilema inherent i, per tant, no pot resoldre’l ni desactivar-se de la situació. Faci el que faci, errarà la resposta. Preguntes on totes les respostes són tant encertades com incorrectes, a les quals l’artista s’allibera i és derrotat.

INAUGURACIÓ: 27 DE SETEMBRE, 19H. MUSEU ABELLÓ, MOLLET DEL VALLÈS

…i amb la col·laboració especial d’Alejandro Cerón, Eva Marichalar-Freixa i Irati Irulegui!

INAUGURACIÓ de la mostra «PICASSO DESCOBREIX PARÍS» al MUSEU PICASSO

MUSEU PICASSO

INAUGURACIÓ DE LA MOSTRA

«PICASSO DESCOBREIX PARÍS»

 

 

El Museu Picasso de Barcelona exposarà peces Impressionistes i Simbolistes del Museu d’Orsay de París i el Museu national Picasso-París.

Aquestes obres permetran al públic copsar l’impacte que el jove picasso va experimentar en els seus dos primers viatges a París.

Obres impressionistes i simbolistes
El Museu Picasso mostrarà a mitjans de setembre, peces de Barholomé, Carrière, Delacroix, Manet, Toulouse-Lautrec, Capiello, Degas, Cézanne, Steinlen i Gauguin entre d’altres, provinents de la col·lecció permanent del Musée d’Orsay i del Musée national Picasso de Paris a la mostra que porta per títol, Picasso descobreix París.

La mostra neix arran de l’intercanvi d’obres en prèstec que el Museu Picasso fa a la mostra Picasso bleu et rose del Musée d’Orsay de París organitzada conjuntament amb el Musée national Picasso-París. La mostra farà palesa l’admiració de Picasso envers alguns artistes de l’escena parisenca de principis del segle XX.

La selecció d’obres s’ha realitzat a partir de la crítica de Felicien Fagus amb motiu de l’exposició de Picasso i Iturrino a la Galerie Vollard publicada a la Revue Blanche el 15 de juliol de 1901, i a partir de les obres de Pablo Picasso que fan referència a altres artistes. Les peces que Picasso va veure en directe per primera vegada a París es relacionaran amb obres de la col·lecció del Museu.

 

Informació pràctica

  • Oberta al públic:
    21 de setembre de 2018 – 6 de gener de 2019
  • Comissària:
    Malén Gual, conservadora del Museu Picasso de Barcelona
  • Organització i producció: 
    Museu Picasso, Barcelona
  • Espai: 
    Sala 8 de la col·lecció permanent

Visita les exposicions del MACBA amb agents i artistes de la ciutat

DISSABTES, A LES 18.30 H

«Parlem de…» ofereix un espai de debat i trobada a partir de les exposicions del museu, on es generen altres lectures que conviuen amb les de l’equip curatorial. Properes sessions:

9 de Juny. Parlem de “Melanie Smith. Farsa i artifici”. Amb Tanya Barson, comissària de l’exposició.

16 de Juny. Parlem d’”Oscar Masotta. La teoria com a acció”. Cloe Masotta, docent, crítica de cinema i filla de l’artista, i Fede Montornés, comissari i crític d’art.

Dissabtes MACBA. Entrada gratuïta de 16 a 20 h gràcies a Uniqlo. Cal inscripció prèvia per assistir a la visita.