Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

EXPOSICIÓ: DISSENY DE SISTEMES ESCOLA D’ULM.

DHUB
Fins al 28/02/12

Els anys 50 del segle xx l’Escola d’Ulm (Hochschule für Gestaltung Ulm) va treballar per incorporar el disseny al món de la indústria i conformar la nostra cultura material. Aquest procés no va ser impulsat per la bonança econòmica, sinó ben al contrari per una profunda crisi de valors i recursos.Es va aprofitar el moment per repensar què significa crear formes en el món actual, com també per democratitzar l’accés al disseny.

«L’escola va acceptar la indústria com a substrat de la societat contemporània, i va considerar la indústria i la tecnologia com a fenòmens culturals» (Gui Bonsiepe). Aquest posicionament va tenir com a conseqüència una redefinició de la professió de dissenyador que no s’havia plantejat mai abans. Fins aquell moment, la finalitat de les escoles relacionades amb el disseny era ensenyar com aportar bellesa als objectes de la vida quotidiana. El taller de William Morris, la Werkbund i la Bauhaus eren integrats per artistes.

El pas que va fer l’HfG Ulm la va separar radicalment i definitiva de la professió tal como era entesa fins aleshores, i va integrar-la de manera indissoluble en la indústria i la tecnologia.

Ulm no es va centrar en el disseny d’objectes individuals sinó en els sistemes d’objectes, i va mirar de posar ordre en aquest món, com també en l’àmbit dels objectes y la comunicació. Va ser pionera de la renovació del disseny en l’electrònica, la comunicació i la imatge corporativa, com també en la construcció industrialitzada. Però la seva recerca no ve de zero sinó que s’entronca en el món de la indústria centreeuropea a partir d’empreses com ara Thonet o AEG. Els seus companys i seguidors han estat molt nombrosos: Braun, ERCO, Gardena, Lufthansa, USM Haller o el Metro de Bilbao.

Lloc: Espai 0, DHUB, (Montcada, 12)
Dates: 21.09 – 28.02.2012
Horari: de dimarts a divendres de 11 a 19h. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 20h

http://www.dhub-bcn.cat/exposicio/disseny-de-sistemes-escola-dulm

PLAY FESTIVAL DE CINEMA EN DIRECTE

ESPAI CULTURAL OBRA SOCIAL CAJA MADRID
Del 19/01/12 al 21/01/12

PLAY, festival de cinema en directe, és un aparador per a les propostes més innovadores de concerts audiovisuals. El dijous 19 de gener el cineasta anglès Greg Pope presenta la seva obra Cypher Screen, en què manipula projeccions en 16 mm treballant directament sobre la superfície de les pel·lícules, acompanyat pel músic Roc Jiménez de Cisneros, que crea la banda sonora a partir dels sons del mecanisme dels projectors. Divendres 20 de gener l’artista nordamericana Martha Colburn projecta i edita les seves originals animacions en directe amb el saxofonista neozelandès Hayden Chisholm. Per completar el programa, el dissabte 21 de gener Paul Clipson porta, des de San Franscisco, les seves esplèndides pel·lícules de súper 8 que es projectaran amb la música del trompetista Mark Cunningham.

PLAY és un projecte comissariat per Andy Davies.

Greg Pope & Roc Jiménez de Cisneros
19.01.12 – 20 h.
16 mm – vídeo – música
A Cipher Screen, Greg Pope projecta dos loops de 16 mm sobre una única pantalla. La pel·lícula passa sobre la taula de treball de Pope, que ratlla i perfora el cel·luloide amb una sèrie d’eines petites. A mesura que la projecció avança, l’emulsió va desapareixent; la llum es fa cada vegada més intensa i frenètica fins que s’esborren completament tots els fotogrames. Aquest procés visual es repeteix en la sonorització de l’obra. Els sorolls gravats per micròfons de contacte, ubicats dins dels projectors, són manipulats pel músic Roc Jiménez de Cisneros per crear la banda sonora en directe.

Martha Colburn & Hayden Chisholm & Juan Felipe Waller
20.01.12 – 20 h.
16 mm – vídeo – música

Martha Colburn ha desenvolupat la seva particular manera de fer animació en estreta col·laboració amb la música, projectant en directe amb músics com Felix Kubin, Jad Fair o Deerhoof. La seva obra, molt variada, també es pot veure a museus (Whitney, Pompidou) o a festivals de cinema (Cannes, Rotterdam). Les seves animacions, retalls de les seves pròpies pintures, utilitzen un estil de collage que li permet treballar en diferents formats amb una facilitat sorprenent. En aquesta actuació estarà acompanyada pel saxofonista neozelandès Hayden Chisholm i el compositor mexicà Juan Felipe Waller.

Paul Clipson & Mark Cunningham
21.01.12 – 20 h.
Súper 8 – música

Les elegants pel·lícules de Paul Clipson revelen els sorprenents colors i textures del súper 8, un format de cinema habitualment associat als enregistraments familiars. La seva càmera capta la llum i el moviment descrivint amb ells els estranys ritmes i velocitats de la vida quotidiana. El seu estil remet a les pel·lícules d’Stan Brakhage o Marie Menken, pioners del cine experimental. El trompetista Mark Cunningham, que acompanyarà Paul Clipson, va ser membre del grup Mars i ha treballat amb Pascal Comelade i Butch Morris, entre d’altres.

https://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/CMA/ficheros/OBSCultura_EspaiBarnaPlayEnero2012.PDF

CONCERTS CICLE RADAR. PROPOSTES MUSICALS INDEPENDENTS. Espai Cultural Obra Social Caja Madrid. Del 18/01/12 al 28/03/12 – 20.00 h.

L’Espai Cultural Caja Madrid presenta Radar 2012, un cicle de concerts comissariat per Arnau Sabaté.

Aquest cicle es caracteritza, com és costum, per un conjunt de grups que segueixen els estàndards de la creació musical contemporània. Hi ha qui ho fa seguint patrons més ortodoxos i hi ha els que es troben en la més rigorosa avantguarda. Un total de sis grups que intenten resumir el gran espectre de músics residents a Barcelona que experimenten d’alguna manera o altra, i ho fan amb respecte a la cultura musical. Trobem qui juga amb el folk i la psicodèlia d’anys enrere, arrelat a influències de la música progressiva catalana més pretèrita, com per exemple Ocellot i Albert amb l’Aigua al Coll, sens dubte dues de les grans promeses emergents d’aquest cicle. En una posició diametralment oposada es troben propostes molt més consolidades, com la que ofereixen Atleta (amb ex membres de 12Twelve), un duet que presentaran disc, i a més adaptaran excepcionalment el seu set a l’espai de l’auditori. Balago, un dels grans referents de l’electrònica ambiental, també estaran presents en el cicle. D’altra banda també hi haurà lloc per a propostes menys conegudes tot i que amb àmplia vocació internacional, com és el cas de Huan, o els misteriosos Downliners Sekt, idolatrats per figures com Mary Anne Hobbs o Kevin Martin (The Bug). El Radar d’enguany pretén fer justícia a petites grans propostes, posar de manifest la internacionalitat de la música feta a Barcelona i finalment retre homenatge als segells locals que els han recolzat.

AtletA
18.01.12 – 20 h.

Projecte de Jaume (guitarra) i Jose (bateria) que neix de les cendres de 12Twelve, un dels millors grups de la història de la música d’avantguarda d’aquest país. Referir-se a aquest nou projecte significa parlar de rock instrumental, tot i que quedar-nos únicament amb aquesta etiqueta significaria discriminar altres gèneres que tenen cabuda en aquest conglomerat musical on la intensitat hi té un paper clau. Tot i la contundència, AtletA han promès adaptar el seu repertori a l’espai perquè la seva música és versàtil i els seus músics altament capacitats.

Balago
15.02.12 – 20 h.

Balago formen part de la família Foehn, un segell imprescindible per entendre la música d’avantguarda d’aquest país. Ignorats pel públic, mai se’ls ha valorat prou bé. No obstant això els seus discos són autèntiques peces de museu, coherents i en evolució constant, teixeixen una línia argumental constant en tots els discos, la d’electrònica malenconiosa i l’ambient més paisatgístic. En directe presenten un set a sis mans, que materialitzen en una posada en escena progressiva i en rigorós directe. El seu últim disc va ser «Extracte d’un diari», i va aconseguir grans crítiques per part de la premsa.

Downliners Sekt
29.02.12 – 20 h.

És difícil parlar d’una escena cohesionada quan tan sols la pròpia escena és conscient del seu potencial. A Barcelona existeix des de 2005 aquest enigmàtic duet de música d’avantguarda, que ha anat polint el seu so fins a aconseguir una personalitat única. Han arribat al clímax gràcies a la trilogia avalada per Disboot, i formada, en aquest ordre, per «Hello lonely, hold the nation», «We make hits, not the public» i «Meet the Declini». Gràcies a un mix d’electrònica ambiental i concebuda des del bass music, Donwliners Sekt han aconseguit guanyar-se adeptes més enllà de les nostres fronteres en ràdios, artistes i a festivals selectes.

Albert amb l’Aigua al Coll
07.03.12 – 20 h.

Quan una parella està en sintonia és capaç de transmetre màgia, sobretot si ho fa a través de la creació artística, i amb coherència. Segons tenim entès, Albert amb l’aigua al coll és el projecte màntric d’una parella que utilitza la música com a vàlvula d’escapament. La seva música, cantada en català, es resumeix en un pop molt calmat, ple de textures i ambients. S’influencien en el folk i la psicodèlia, i lliguen caps gràcies a una línia conceptual lírica que pretén unir la física multidimensional amb el misticisme derivat d’una obsessió per l’ocultisme i la religió.

Huan
14.03.12 – 20 h.

Huan és un projecte de Victor Hurtado, l’home rere els misteriosos Qa’a. Quan actua en solitari exerceix culte al primitivisme i invoca a la màgia. Amb instrumentació tan variada com una viola elèctrica, un piano, una flauta d’encantador de serps, plats arquejats, sintetitzadors modulars o instruments de creació pròpia. Aquest desplegament li permet orquestrar la improvisació a ritme de soroll i inspiració surrealista i salvatge. Lluny de l’experimentació freda o buida, la seva música és visceral i viva. En els últims anys Huan ha girat per Europa i Estats Units al costat de Qa’a i en col·laboració amb altres artistes com el duo Les Aus.

Ocellot
28.03.11 – 20 h.

Aquests últims anys, l’escena musical catalana no ha fet més que evolucionar. El pop està en el seu màxim esplendor, però, en l’art d’avantguarda, sembla que s’havien oblidat altres gèneres tradicionalment molt relacionats amb el llegat musical català com la psicodèlia. Ocellot és un projecte misteriós i pioner que neix al costat d’un segell discogràfic de nova creació, Discos La Gàbia, que resumeix en les seves cançons influències de psicodèlia clàssica però vistes des d’un prisma molt actual.

https://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/CMA/ficheros/OBSCultura_EspaiBarnaRadarEneroMarzo2012.PDF

ATRACO A MANO ALZADA

Sala d’ exposicions Facultat de Belles Arts UB
Del 21/12/11 al 30/01/12

Apropiacions des del dibuix.

Admiracions robades en directe als museus, llibres i cinemes. Passions irrefrenables de la mirada que s’emporten les idees dels altres. Dibuix, dibuix, dibuix a mà armada.

Irene Lazuen, Bàrbara Cusachs, Antonio Gutiérrez, Anna Maria Bussot, Emma Pumarola, Berta Planas, Haridian Donés, Nicolás Noble, Mar Barceló, Victoria Escribano, Cristina Iglesias, Helena Gras, Albert Gimeno, Iris Caro, María Domínguez, Sara Esteban, Nuria Ramírez, Hineko Kurei, Sara García, Marta Vives, Anna Aparicio, Raquel Bistuer, Anna López, Elisa Ancori, Natalia Guerrero, Marc Sintes, Olga Casajuana, Gerard Castellvì.

ACTE 21. FRANCESC RUIZ, THE PAPER TRAIL

22/12/2011 – 04/02/2012

Inauguració: 22 de desembre de 2011, a les 19.30h

El Nivell Zero de la Fundació Suñol presenta l’ACTE 21: Francesc Ruiz, The Paper Trail, un treball que utilitza el còmic, la premsa i els seus canals de distribució com a suports per a dibuixar un retrat del Caire prerevolucionari i reflexiona sobre el passat i el futur del país. L’artista aprofundeix en la complexitat política i religiosa d’un país en els mesos previs a la revolta històrica que va fer caure el règim.

The Paper Trail es va presentar originàriament al Contemporary Image Collective del Caire l’octubre de 2010. Tres peces en formen el conjunt: The Green Detour, Cairo Newsstand i The First Comic Shop in Egypt. La primera és un còmic per entregues que barreja les aventures al Caire de quatre dels principals personatges de la historia del còmic egipci: Tintín, Donald, Samir i Ciutadà Mòlt. Tots quatre personatges simbolitzen moments clau de la història del país i de la pròpia ciutat del Caire. A través dels seus passos, el còmic ens guia per alguns dels espais més significatius per tal de construir una possible història del còmic egipci.

La segona peça, Cairo Newsstand reprodueix un dels improvisats quioscos que ocupen les voreres de la ciutat. Un grup de petjapapers dotats de vida pròpia sembla haver ocupat aquest espai i a través del globus de text es manifesten coralment, fent referències a la pròpia ciutat, a la vida dins del quiosc i a les notícies que els envolten, amb comentaris que van de la saviesa popular a l’al·legoria política.

The First Comic Shop in Egypt, en darrer lloc, és una reflexió sobre el que havia d’haver estat la primera llibreria especialitzada en còmics de la història d’Egipte, un projecte que es va trobar amb molts impediments i que finalment no es va poder portar a terme.

Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) és artista plàstic. El seu treball, centrat des dels anys noranta en el dibuix, ha derivat en una pràctica que fa servir el còmic com a mitjà expandit. Aplicant certes estratègies provinents de la tradició de l’art conceptual i del situacionisme, crea instal·lacions vinculades a contextos específics. Entre les seves darreres exposicions individuals es troben The Yaois (Galeria Estrany – de la Mota, Barcelona, 2011), 100 i més (etHall, Barcelona, 2011), Gasworks Yaoi (Gasworks, Londres, 2010), The Paper Trail (Contemporary Image Collective, el Caire, 2010) i Big Boom (Centre d’Art La Panera, Lleida, 2008).

http://www.fundaciosunol.org/nivell_zero/nivell_zero.php?sub=1&id=67&obra=0

PREMIÈRE A LA PEDRERA: DANIEL G ANDÚJAR + AVELINO SALA

Première a La Pedrera: DANIEL G. ANDÚJAR + AVELINO SALA
amb els artistes i Imma Prieto

SESSIÓ 6 – First Screen: Premières de artistes a La Pedrera

Projecció: Cacotopia (2011, 22 min.)
20 de Desembre de 2011 a les 19h30
Auditori CX – La Pedrera
Entrada lliure

Cacotopía (2011); DanielG. Andújar + Avelino Sala

Cacotopía, obra inèdita produïda amb el suport de Screen from Barcelona, és la primera peça que realitzen de forma conjunta Avelino Sala i Daniel G. Andújar. S’inscriu en la línia que tots dos duen a terme entorn a la crítica i al reflexió sobre les societats i sistemes sociopolítics actuals. La metodologia forma part d’una manera de fer que en certa manera caracteritza als autors, que en múltiples ocasions han dut a terme una investigació iconogràfica que els eximeix de l’obligació de crear imatges. És a dir, rastregen i investiguen l’anomenada iconosfera amb la finalitat de rescatar imatges que formen part del nostre imaginari col•lectiu. Inscrits en el que Nicolas Bourriaud va definir com a estratègies de postproducció audiovisual, son capaces d’aïllar la imatge, descontextualitzar-la i atorgar-li un nou lloc dins la narració que ells creen amb la finalitat de crear nous significats. És en aquest sentit que podem parlar d’un treball de naturalesa duchampiana que evoca la idea de readymade audiovisual.

En aquesta ocasió aborden el tema de la cacotopia (convé recordar la pròpia etimologia d’aquesta paraula: “caco”, el pitjor, y “topos”, lloc). El vocable va ser inventat per Jeremy Bentham al 1818 però va ser el seu disciple John Stuart Mill qui va generar el seu sinònim, distopia. La distopia sorgeix per contraposició a la utopia i ve a ser una espècie d’utopia perversa en la qual la societat i l’evolució transcorren en termes oposats als d’una societat ideal. La distopia al•ludeix a una societat fictícia situada en un futur proper on les conseqüències de la manipulació i el totalitarisme despòtic dut a terme per l’estat donen lloc a un caos incontrolat.

La peça es divideix en cinc capítols que van plantejant diverses maneres de pensar la contradicció inherent al vocable: els quatre primers confeccionats a partir de material provinent d’alguns dels clàssics cinematogràfics que aborden la qüestió, i el cinquè construït a partir d’imatges reals sobre les últimes manifestacions i reivindicacions socials originades a Atenes, Londres, Roma o Barcelona.

Seguint el propi recorregut del concepte ens endinsem en la doble lectura que presenta la peça. La narració ens permet situar-nos en un espai atemporal que ens és fàcilment recognoscible. Present, passat i futur s’erigeixen com a estigma del contemporani a través d’una indagació radical en l’etimològic i sociològic. Plantejaments que reobren debats inaugurats en el s. XVI amb Tomàs Moro, passant per Hannah Arendt i les seves tesis visionàries de la societat o algunes de les últimes teories de Slavoj Zizek sobre la mort i el capitalisme.

http://www.danielandujar.org/2011/12/16/cacotopia-daniel-g-andujar-avelino-sala-premiere-en-la-pedrera-martes-20-de-diciembre-barcelona/

Projectes germinals: JO, BARCELONA, EL MÓN I PICASSO

Projectes germinals: JO, BARCELONA, EL MÓN I PICASSO

14 de desembre de 2011

En el marc dels Projectes de Col·laboració que el Museu Picasso desenvolupa amb entitats d’ensenyament superior, es presenta la publicació «Projectes germinals: JO, BARCELONA, EL MÓN I PICASSO», que recull l’experiència desenvolupada pel Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la UB i les reflexions tant dels professors, conservadors del museu i estudiants entorn la relació artista i la ciutat, i el moment vital de professionalització de l’artista jove, partint del llegat de l’artista Pablo Picasso i la col·lecció del museu.

També es presentarà una mostra dels treballs dels alumnes a la Sala 0 del museu, que restarà oberta del 14 fins al 22 de desembre de 2011.

Els Projectes de Col·laboració consisteixen en treballar conjuntament a llarg termini amb el professor/a universitari entorn aspectes acadèmics vinculats a les practiques artístiques, la carrera de Pablo Picasso i la col·lecció del museu.

Organitza: Servei Educatiu del Museu Picasso de Barcelona en col·laboració amb l’Itinerari A2 del Departament de Dibuix de la Universitat de Barcelona (Juan F. González Giraldo, Diego Gil Moreno de Mora, Lídia Górriz Nicolas, Carlos L. Mauricio Falgueras, Montserrat López Paéz i Marcel Pié Barba)

Participants: Alumnat i professorat de les assignatures de Processos en la creació artística (Lídia Górriz i Marcel Pié Barba) i Projectes (Montserrat López) de 4º Curs, i de Llenguatges de l’Art (Juan F. González i Montserrat López) i Tècniques i Tecnologies de les Arts (Diego Gil i Carlos Mauricio) de 3r Curs de la Llicenciatura de Belles Arts de la UB, així com de les optatives Espai dramatizat i Il·luminació i Animació (Carlos Mauricio), també de la Llicenciatura de BBAA

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,417470534_417706792_1_1649997596,00.html?accio=detall&home

CONCERT TRISTAN PERICH

TRISTAN PERICH: 1-BIT CONCERT (3ª SESSIÓ)
CICLE DE CONCERTS SOBRE MÚSICA, CIÈNCIA I TECNOLOGIA
ARTSSÒNICA

Dilluns 12 de desembre, 2011 | 19.00 h | Espai Balcó | Activitat pròpia

19.00 h, Tristan Perich farà una conferència sobre el seu mètode compositiu (en anglès).
20.00 h, Concert

Obres del compositor i artista visual novaiorquès Tristan Perich, per a percussió, quartet de guitarres elèctriques i electrònica amb canals d’1-Bit, dissenyats i contruïts pel mateix compositor. Interpretació a càrrec de Pilar Subirà i Tristan Perich.

Programa:
«Observations» per a percussió i tractament electrònic amb canals d’1-Bit.
«1/4 Revolution» per a tres violes i tractament electrònic amb canals d’1-Bit.
«Interference Logic» per a quatre guitarres elèctriques i tractament electrònic amb canals d’1-Bit.

Intèrprets: Tristan Perih i Pilar Subirà (percussió); Ariadna Rodríguez, Laia Besalduch i Anna Aldomà (viola); Vicenç Solsona, Jordi Matas, Jordi Farrés i David Soler (guitarra elèctrica).

ARTSSÒNICA, CICLE DE CONCERTS SOBRE MÚSICA, CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Aquest cicle de concerts indaga en l’ús de les idees científiques i dels avenços tecnològics en la música experimental, des de John Cage fins a la creació actual. Un ús que no es limita a aprofitar aquestes idees i aparells, sinó també a violentar-los, a treure’ls de l’àmbit precís i de la utilitat específica pels quals han estat concebuts. El cronòmetre, l’algorisme, el senyal Midi, no serveixen en aquestes músiques per ordenar el fenomen acústic i orientar l’escolta. Ben al contrari, l’ús impropi d’aquestes tècniques i aparells ens rebel·la aspectes inesperats, obre nous espais de pensament i d’escolta.

entrada lliure | Aforament limitat. Per ordre d’arribada, fins a completar aforament

Organitza i produeix: MèdiaQuiosc _ ARTS SANTA MÒNICA

Col·labora: Catalunya Música/Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Màster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona

http://www.artssantamonica.cat/ACTIVITATS/tabid/134/language/ca-ES/Default.aspx#activitat331

http://www.facebook.com/events/128158780629255/