Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

feminismes!

Exposició

FEMINISMES!

19 juliol – 1 desembre 2019

Gratuït Amics CCCB

FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals.

Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític.

L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.

«L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena»

L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson.

El CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz.

Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes.

«Coreografies del gènere»

Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres.

«Coreografies del gènere» vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època.

Presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbiani Eulàlia Valldosera.

Un espai de documentació

Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.

Comissariat: Gabriele SchorMarta Segarra