Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

INAUGURACIÓ de l’exposició ERKAN ÖZGEN. GIVING VOICES – FUNCACIÓ ANTONI TÀPIES

La Fundació Antoni Tàpies i la Han Nefkens Foundation presenten la primera exposició individual d’Erkan Özgen (Derik, Turquia, 1971) a l’Estat espanyol

L’última pel·lícula d’Erkan Özgen, Purple Muslin (Mussolina porpra), produïda per la Han Nefkens Foundation, serà la base de la seva exposició individual a la Fundació Antoni Tàpies.

La pel·lícula és un retrat contemporani commovedor creat en col·laboració amb dones yazidites que van escapar de l’amenaça de les forces de l’anomenat Estat Islàmic de l’Iraq i la Gran Síria i van buscar refugi al nord de l’Iraq. El projecte d’Erkan Özgen explora l’impacte de la guerra en les refugiades que van fugir de les zones en conflicte. El vídeo és una recerca sobre les formes en què aquestes dones s’enfronten als traumes en un ambient ple de violència.

L’artista intenta donar-los veu per explicar les seves històries individuals i experiències compartides de la guerra, el sofriment i el desplaçament. La seva força, no obstant això, és la capacitat de “desvetllar” (un document commovedor i directe) i la seva increïble capacitat per mostrar una visió que es pot compartir.

En el context polític i social actual és fonamental no solament mostrar aquest treball, sinó també contextualitzar les reflexions i qüestions vitals plantejades en les pel·lícules d’Erkan Özgen. Un programa públic de conferències i intercanvis amb experts de diferents àrees contribuirà a obtenir una comprensió més profunda dels temes que s’aborden a la pel·lícula.

Erkan Özgen (Derik, Turquia, 1971) viu i treballa en Diyarbakır. Es va graduar a la Facultat de Pintura de la Universitat de Çukurova en el 2000. Treballa amb instal·lacions de vídeo i ha participat en exposicions col·lectives a Turquia i a l’estranger. La majoria de les seves pel·lícules recents tracten sobre la migració i els drets humans. Purple Muslin es va presentar com una estrena mundial a Manifesta 12 (Palerm, Itàlia, 2018) i va obtenir l’aclamació unànime del públic.