Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

PREMIÈRE A LA PEDRERA: DANIEL G ANDÚJAR + AVELINO SALA

Première a La Pedrera: DANIEL G. ANDÚJAR + AVELINO SALA
amb els artistes i Imma Prieto

SESSIÓ 6 – First Screen: Premières de artistes a La Pedrera

Projecció: Cacotopia (2011, 22 min.)
20 de Desembre de 2011 a les 19h30
Auditori CX – La Pedrera
Entrada lliure

Cacotopía (2011); DanielG. Andújar + Avelino Sala

Cacotopía, obra inèdita produïda amb el suport de Screen from Barcelona, és la primera peça que realitzen de forma conjunta Avelino Sala i Daniel G. Andújar. S’inscriu en la línia que tots dos duen a terme entorn a la crítica i al reflexió sobre les societats i sistemes sociopolítics actuals. La metodologia forma part d’una manera de fer que en certa manera caracteritza als autors, que en múltiples ocasions han dut a terme una investigació iconogràfica que els eximeix de l’obligació de crear imatges. És a dir, rastregen i investiguen l’anomenada iconosfera amb la finalitat de rescatar imatges que formen part del nostre imaginari col•lectiu. Inscrits en el que Nicolas Bourriaud va definir com a estratègies de postproducció audiovisual, son capaces d’aïllar la imatge, descontextualitzar-la i atorgar-li un nou lloc dins la narració que ells creen amb la finalitat de crear nous significats. És en aquest sentit que podem parlar d’un treball de naturalesa duchampiana que evoca la idea de readymade audiovisual.

En aquesta ocasió aborden el tema de la cacotopia (convé recordar la pròpia etimologia d’aquesta paraula: “caco”, el pitjor, y “topos”, lloc). El vocable va ser inventat per Jeremy Bentham al 1818 però va ser el seu disciple John Stuart Mill qui va generar el seu sinònim, distopia. La distopia sorgeix per contraposició a la utopia i ve a ser una espècie d’utopia perversa en la qual la societat i l’evolució transcorren en termes oposats als d’una societat ideal. La distopia al•ludeix a una societat fictícia situada en un futur proper on les conseqüències de la manipulació i el totalitarisme despòtic dut a terme per l’estat donen lloc a un caos incontrolat.

La peça es divideix en cinc capítols que van plantejant diverses maneres de pensar la contradicció inherent al vocable: els quatre primers confeccionats a partir de material provinent d’alguns dels clàssics cinematogràfics que aborden la qüestió, i el cinquè construït a partir d’imatges reals sobre les últimes manifestacions i reivindicacions socials originades a Atenes, Londres, Roma o Barcelona.

Seguint el propi recorregut del concepte ens endinsem en la doble lectura que presenta la peça. La narració ens permet situar-nos en un espai atemporal que ens és fàcilment recognoscible. Present, passat i futur s’erigeixen com a estigma del contemporani a través d’una indagació radical en l’etimològic i sociològic. Plantejaments que reobren debats inaugurats en el s. XVI amb Tomàs Moro, passant per Hannah Arendt i les seves tesis visionàries de la societat o algunes de les últimes teories de Slavoj Zizek sobre la mort i el capitalisme.

http://www.danielandujar.org/2011/12/16/cacotopia-daniel-g-andujar-avelino-sala-premiere-en-la-pedrera-martes-20-de-diciembre-barcelona/

Deja un comentario