Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

SIMPOSIO – PROTOTIPS COMPARTITS

El Simposi Prototips compartits. Experiències artístiques col·laboratives és la culminació del Projecte Competitiu IN> TRA*. S’estructura a partir de dos subprojectes, Metamètodes III i Matèria Impresa II, amb objectius i interessos específics i línies d’investigació transversals. Durant aquests tres anys de treball conjunt, hem realitzat diverses activitats de recerca que aborden problemàtiques al voltant de les Humanitats Digitals i els Nous Materialismes des de la col·laboració transdisciplinar.

Com a tancament d’aquests anys d’investigació, l’objectiu d’aquest Simposi és proporcionar un marc de treball al voltant de la noció de prototip entès com a model funcional, tot i que provisional i, per tant, encara no estable, en el qual es fan visibles les problemàtiques i els principis actius d’alguna cosa encara propera a la intuïció.

Des de les propostes de pràctiques artístiques col·laboratives entre agents i interessos diversos, pretenem generar un marc propici per a reflexionar, qüestionar, reformular i esbossar la creació de nous prototips metodològics orientats a la detecció de sinèrgies i a l’articulació de col·laboracions simbiòtiques.

Activitat oberta al públic, especialment dirigida als doctorands del programa EAPAi estudiants del Màster Produccions Artístiques i Recerca. http://www.ub.edu/doctorat_eapa/ http://www.ub.edu/masterprodart_ati/ http://www.ub.edu/masterprodart_aci/

Prototips compartits. Experiències artístiques col·laboratives.

SIMPOSI FINAL IN>TRA

8 i 9 de novembre 2018, Hangar i Facultat de Belles Arts

Dia 9, Facultat de Belles Arts

Matí 10:00h – 14:00h 10:00 – 10:15. Presentació de Domènec per Pilar Bonet 10:15 – 11:15. Conferència de Domènec. http://www.domenec.net/

Des d’un lloc. Casos d’estudi.

Una qüestió fonamental en tots aquests projectes és la seva vinculació amb el context específic on es formulen i s’executen. El que permet, no només interpretar el paradigma modern dins d’un marc històric i social específic sinó també accelerar el curtcircuit en el què és modern ideològic i programàtic descendeix fins a l’efectiu valor d’ús i accentua el valor de l’experiència real com el lloc des d’on articular la crítica.

11:15 – 11:45. Debat dirigit per Pilar Bonet

11:45 – 12:15. Pausa

PROGRAMA 8 i 9 de Novembre

Dia 8, Hangar

16:00 – 16:30. Presentació: Alicia Vela, Eloi Puig, Albert Valera i Àngels Viladomiu (Presentació del Simposi i dels resultats d’ambdos subprojectes)

16:30 – 17:30. Conferència de Dora García http://www.doragarcia.net/

Experiències Artístiques Col·laboratives: De Heartbeaters a El Cafè de les Veus, passant per El Regne i Lo Inadequat.

La forma de performance en què des de l’any 2000 treballo implica una tasca col·laborativa. Abandonant des d’un principi la idea de l’artista com a protagonista, m’adjudico, al contrari, el paper de director, a la vegada que l’agència que els actors reben supera de molt el fet de ser simples executors d’instruccions per a convertir-se en co-autors. Es constitueix llavors un equip que segueix una proposta argumental ideada per mi, però els resultats, a la manera de situacions, propicien una negociació contínua entre el contingent, l’agència dels actors, i la meva reacció a les dues coses. El que passa finalment no pot ser previst per endavant, però sí que pot ser dirigit, provocat, modificat. El resultat natural de la performance és un text, escrit sempre a diverses veus, si bé l’edició final és meva. Sovint aquesta manera de col·laborar dóna un protagonisme encara més gran als actors que freqüentment formen, a priori, un col·lectiu. És el cas d’El cafè de les veus, en el qual els actors són autors i el meu paper és el de narradora dels fets, o, community manager.

17:30 – 18:00. Debat dirigit per Alícia Vela

Taules de treball simultànies

Tarda 16:30 – 19:30. Taula de treball 1. Transferències art-ciència-societat. Direcció: Esther Moñivas, Doctorandes Alejandra López Gabrielidis i Beatriz Regueira Doctorands: David Bonet, Lucca Carubba, Anna Fando Espai: Departament d’Arts Visuals i Disseny

Aquesta taula de treball s’orienta a la revisió i definició col·laborativa de prototips metodològics que poden ser d’utilitat a l’hora d’articular la pràctica artística dins el marc ACTS (Art-Ciència-Tecnologia- Societat). Partint de models de treball inter- i transdisciplinar crearem conjuntament un joc d’eines visual per a la construcció de sinergies productives.

Taula de treball 2. L’arquitectura com a model: escala, experiència i acció. Direcció: Albert Valera i Martí Anson. Doctorands: Jenny Owens, Yosman Botero, Gemma Farran. Espai: Sala de Graus

Aquesta taula de treball vol confrontar diferents propostes de creació artística on apareix la utilització, al·lusió o referència a l’espai arquitectònic i la seva vinculació a l’experiència vital d’habitar.

Taula de treball 3. Laboratori expandit: metodologies artístiques compartides. Direcció: Àngels Viladomiu i Marta Negre. Doctorands: Paula Bruna, Ana Lorente, Carol Antón Espai: Sala de Juntes

Proposem una taula de treball on es plantegen diferents estratègies transdisciplinars entorn de la recerca artística, a fi de compartir metodologies i analitzar de quina manera l’art no és aliè a les diferents problemàtiques d’investigació que afecten la vida, la societat contemporània i els dispositius de coneixement, com ara la ciència, la tecnologia o la història.

12:15 – 12:30. Presentació de Pep Vidal per Quim Cantalozella 12:30 – 13:30. Conferència de Pep Vidal http://www.pepvidal.com/

Canvis infinitesimals i sistemes. Com mesurar-los.

Un dia, en un dels meus primers dies a la carrera de matemàtiques, el professor ens volia fer “sentir” que entre 0 i 1 hi ha infinits nombres. Va fer una línia a la pared i hi va escriure un 0 i 1 a cada extrem. Molt bé, va dir. Però que passa si ens acostem una mica a la pissara? I ho va fer. Es va acostar a la pissara. Ara, va dir, aquesta línia ja no representa la distància entre 0 i 1, sinó entre 0 i 0.1. Molt bé, va dir. Però que passa si ens acostem una mica més a la pissara? I ho va fer. Es va acostar molt a la pissara. Ara, va dir, ara aquesta línia ja no representa la distància entre 0 i 0.1, sinó entre 0 i 0.01…, així va estar-se’n una estona, repetint el procés vàries vegades, fins a tenir el nas tot ple de guix. Per mi aquest exemple és clau, doncs demostra que tot és relatiu, que tot es basa en com d’aprop s’està de la pissara, tenint infinits nombres per triar.

13:30 – 14:00. Debat dirigit per Quim Cantalozella