Facultat de Belles Arts

«TOULOUSE-LAUTREC I L’ESPERIT DE MONTMARTRE» – CAIXAFORUM

 

DEL 18 D’OCTUBRE DE 2018 AL 20 DE GENER DE 2019

Montmartre no és tan sols l’escenari de moltes obres del polifacètic Toulouse-Lautrec, sinó el motor social i cultural que en va definir l’estil modern i el caràcter bohemi.
A través de pintures, dibuixos, cartells i il·lustracions, “Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre” mostra la producció de l’artista en sintonia amb la dels artistes contemporanis en el París de finals del s. XIX.

 

MONTMARTRE VA SER EL DENOMINADOR COMÚ GEOGRÀFIC PER A MOLTS DELS ARTISTES QUE S’INCLOUEN EN AQUESTA EXPOSICIÓ.

Els carrers, els cabarets i els cafès del barri de Montmartre van ser l’escenari d’una explosió creativa, marcada per la bohèmia i l’avantguarda de la mà de joves artistes i intel·lectuals que van desafiar l’ordre establert. Henri de Toulouse-Lautrec (Albi, 1864 – Château Malromé, 1901) i altres artistes com Vincent van Gogh, Jean-Louis Forain, T. A. Steinlen, Pierre Bonnard o Édouard Vuillard van contribuir a aquesta florida d’un moviment trencador al marge de la burgesia.

L’exposició, que consta de més de 350 obres amb préstecs internacionals de col·leccions públiques i privades, representa un viatge pel París bohemi d’entre segles. Una mostra pluridisciplinària per comprendre el paper fonamental que l’esperit de Montmartre va tenir en el desenvolupament de l’art modern, i la manera en què Toulouse-Lautrec i els seus contemporanis van influenciar en l’evolució de la producció artística efímera: cartells, il·lustracions, impressions i dissenys, que van expandir a nous públics l’esperit bohemi i les creacions artístiques.

 

UN BARRI TRANSFORMADOR

L’any 1880, Montmartre era una zona marginal i perillosa apartada de París que va començar a atraure nombrosos joves creadors. Els artistes Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Signac, Pierre Bonnard i Henri-Gabriel Ibels, els intèrprets Aristide Bruant i Yvette Guilbert, els escriptors Émile Goudeau, Alphonse Allais i Alfred Jarry, i els músics Erik Satie, Vincent Hyspa i Gustave Charpentier s’hi van traslladar. Tots ells volien viure gastant poc, treballar en el París bohemi i evitar el centre burgès de la capital francesa. Montmartre va ser el denominador comú geogràfic de molts artistes, que van contribuir activament a definir l’estètica avantguardista de l’època.

Els carrers de Montmartre mateixos i l’entreteniment que es trobava als cabarets, els teatres, els cafès concert i els circs era una forta inspiració per als artistes. No tan sols van assistir als espectacles i hi van participar, sinó que van empatitzar amb els vagabunds o les prostitutes, i es veien ells mateixos al marge de la societat establerta. El costat més fosc de la vida de fin de siècle va quedar plasmat en l’obra de nombrosos talents. Toulouse-Lautrec representa una figura clau per enllaçar els artistes i intel·lectuals que van situar Montmartre en el punt de mira de la transgressió i l’avantguarda de finals del s. XIX.

 

+INFO