 
|
Seminari
d'Estudis
i
Recerques
Prehistòriques
|
|
El SERP és un grup de recerca en el camp de la Prehistòria vinculat a la càtedra de Prehistòria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia que fou fundat l'any 1986 i d’aleshores ençà centra el seu treball en la reconstrucció paleoambiental i l'estudi de l'evolució cultural dins la Prehistòria partint de la premissa de la interdisciplinarietat |
















|
| |
Els estudis de Prehistòria a la nostra Universitat arrenquen de la càtedra que el curs 1916-17 va guanyar Pere Bosch Gimpera. Tot i que la seva denominació, Historia Universal Antigua y Media, no era massa concreta, Bosch decidí concentrar els seus ensenyaments en les fases més antigues i conrear la Prehistòria i l'Antiguitat. Del seu mestratge sorgiren ben aviat deixebles que formarien els que s'ha anomenat, tant des de la Universitat com des d'altres institucions del país, "Escola catalana d'Arqueologia”.
|
|
|
Bosch Gimpera |
| |
La tasca docent de Bosch donà els seus primers fruits per la Universitat de Barcelona en persones com Lluís Pericot (estudiant el curs 1916-17) o Alberto del Castillo (el curs 1917-18), que accediren, amb l'adveniment de la Universitat Autònoma republicana, a càtedres. El primer fou el qui continuà, després de la guerra, el que Bosch havia engegat amb tanta força i il·lusió en el camp de la Prehistòria i l'Arqueologia en general. Però encara abans de la guerra fou deixeble directe de Bosch -i de Pericot-, Joan Maluquer de Motes, que amb el temps havia d'esdevenir també catedràtic de Prehistòria a la UB. L'exili de Bosch, rector de la Universitat de Barcelona i Conseller de Justícia de la Generalitat republicana, truncà una fecunda línia de treball docent i de recerca per la Prehistòria i l'Arqueologia del país
|
|
|
LLuis Pericot |
| |
L'any 1940 la càtedra de Prehistòria de Bosch passà a ser ocupada per Martín Almagro. Pericot exerceix des d'altres denominacions fins que, a finals dels anys cinquanta, pot accedir a l' esmentada plaça. De la seva tasca acadèmica sorgiran prehistoriadors i arqueòlegs que acabaran exercint a la universitat espanyola i retornant a la de Barcelona com: Miquel Tarradell des de València, o Pere de Palol des de Valladolid, Joan Maluquer seguiria la mateixa via des de Salamanca-; d'altres no retornaran, com: Antoni Arribas, docent a Granada i Mallorca, Eduard Ripoll, a l'Autònoma de Barcelona i a la UNED, o Ana Mª. Muñoz, a Múrcia i a la UNED, per cenyir-nos al camp de la Prehistòria.
Els anys seixanta suposen un relleu generacional, quan Maluquer torna de Salamanca a una càtedra d'Arqueologia i poc després succeeix Pericot a la de Prehistòria. És de destacar l'establiment de l'especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, coincidint amb el nou "pla Maluquer" el curs 1969-70; això afavorirà un augment espectacular d'estudiants, alguns dels quals s'inclinaran decididament per la Prehistòria i acabaran accedint a la tasca docent en Prehistòria a diverses universitats. |
|
|
Maluquer de Motes |
La segona meitat dels anys vuitanta representà per la Prehistòria a la nostra Universitat una renovació i rejoveniment notables amb l'accés a la càtedra de Prehistòria de J.M. Fullola. L'aplicació de la L.R.U. va portar a la creació de les àrees de coneixement i de nous Departaments. L'any 1986 l'antic Departament de Prehistòria i Història Antiga es refon amb els altres dos del nostre àmbit (Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica, i Arqueologia Cristiana i Medieval) per arribar a l'actual de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
La recerca estrictament prehistòrica es desenvolupa des del 1986 a través del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques). La recerca protohistòrica, integrada estructuralment dins l'àrea de Prehistòria, porta altres projectes des d'aquesta àrea i des d'altres. |
|
|