E-MAIL

• Llicenciat en Història l’any 2004 a la Universitat de Barcelona, va participar des del seu itinerari d’estudiant en nombroses excavacions arqueològiques coordinades des del SERP, com la Cova del Parco, la Cova de la Guineu, la Balma de la Griera, la Coveta del Marge del Moro i la Cova de Can Sadurní. Així mateix ho va combinar amb la participació en projectes d’altres grups de recerca en excavacions com la Draga, l’Abric Romaní, el Cavet, la Cueva del Mirador a Atapuerca o la Cueva Negra de Río Quípar (a Múrcia).

• Desenvolupa la seva tasca científica sobre les primeres comunitats agroramaderes al NE de la Península Ibèrica, el procés de neolitització, el C14 i les primeres produccions ceràmiques, sobretot pel que fa als moments del Neolític antic Cardial i Epicardial, a partir dels materials de les recents excavacions a la Cova Colomera, el Cavet, la Cova del Toll, la Serreta o el Mas d’en Boixos.

• Des de l’any 2005 ha dirigit o codirigit nombroses excavacions arqueològiques, entre les quals destaquen la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà), jaciment que fins el moment ha proporcionat diversos nivells d’hàbitat i estabulació de ramats des del Neolític antic Epicardial fins l’edat del Bronze inicial; la Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedès), abric rocós que presenta una estratigrafia amb un nivell mesolític mal caracteritzat a nivell industrial i un del Paleolític superior antic; la Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès), petita cavitat que conté un primer nivell de naturalesa funerària del II-III mil·lenni cal BC, un nivell subjacent del Neolític antic Evolucionat i un altre del Paleolític superior final (Magdalenià?). Darrerament ha codirigit el projecte d’intervenció en peatges a l’AP7 al seu pas per Vilafranca del Penedès, que ha afectat a 3 importants jaciments (amb quasi 250 estructures negatives prehistòriques), Cinc Ponts (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès), amb estructures des del Neolític antic Postcardial fins l’edat del Ferro, Mas Pujó, amb una freqüentació centrada en el Neolític antic Postcardial i el IIIr mil·lenni i per últim la Serreta, important jaciment amb estructures des del Neolític antic Cardial fins el Neolític final, amb un ampli conjunt d’estructures centrades en el Neolític antic Postcardial i el Neolític mitjà.

• A més a més, participa en projectes d’altres equips de recerca en l’estudi dels materials ceràmics de jaciments tant emblemàtics com la Cova del Toll (Moià, Bages) i l’assentament del Cavet (Cambrils, Baix Camp), excavacions coordinades i dirigides per l’IPHES, de la Universitat Rovira i Virgili; també ha excavat en la gran estructura funerària amb més de 1000 individus inhumats del IIIr mil·lenni cal BC de Camino del Molino (a Caravaca de la Cruz), coordinat per la Universitat de Múrcia.

-------Treballs de recerca

• OMS, F.X. (2007). Estudi tecnomorfològic del complex ceràmic de la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Diploma d'Estudis Avançats (DEA), Universitat de Barcelona, inèdit. 117p.

  Libres

• OMS ARIAS, F. X., MORALES HIDALGO, J. I. (2009) Cambrils al Neolític. Implantació i desenvolupament de les economies productores al Camp de Tarragona. Museu de Cambrils i Ajuntament de Cambrils: 230 p.

  Articles a congressos

• OMS, X., BARGALLÓ, A.; CHALER, M.; FONTANALS, M.; GARCÍA, M.S.; LÓPEZ, J.; MORALES, J.I.; NIEVAS, T.; RODRÍGUEZ, A.; SERRA, J.; SOLÉ, A.; VERGÉS, J.M. (2008) "La Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Lleida), una cueva-redil en el Prepirineo de Lérida. Primeros resultados y perspectivas de futuro" a IV Congreso del Neolítico Peninsular. Alacant, 27-30 de Novembre 2006: 230-237.

• FONTANALS, M.; EUBA, I., MORALES, J.I.; OMS, X.; VERGÉS, J.M. (2008) "El asentamiento litoral al aire libre de el Cavet (Cambrils, Tarragona)" a IV Congreso del Neolítico Peninsular. Alacant, 27-30 de Novembre 2006: 168-175

• OMS, F.X., PEDRO, M., BARGALLÓ, A., LÓPEZ-GARCIA, J.M., MORALES, J.I, SOLÉ, À (en premsa): “Noves aportacions al Neolític i edat del Bronze a la Serra del Montsec a partir de l’actual projecte de recerca (2005-2009)” a Actes del Col·loqui d’Arqueologia-Prehistòria d’Odèn. Odèn 2009

• MARTÍN, A., ESTEVE, X., MARTÍNEZ, P., OMS, F.X. (en premsa): “Catalogne : du Molinot/Montbolo aux Sépulcros de fosa : une mutation sociale ?” XVIIè Congrés Préhistorique de France. Transitions, ruptures et continuité en Préhistoire. Bordeus 2010
  
  
• MORALES, J.I., OMS, F.X., ALLUÉ, E., BURJACHS, F. (en premsa): “Le passage du Mésolithique aux premières phases du Néolithique ancien dans le Nord-Est de la péninsule Ibérique. Une problématique culturelle, écologique et climatique” XVIIè Congrés Préhistorique de France. Transitions, ruptures et continuité en Préhistoire. Bordeus 2010
  
• CEBRIÀ, A., MORALES, J.I., OMS,F.X., PEDRO, M., SOLÉ,À., SUBIRÀ,E. (en premsa): “La Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès): la problemàtica de la convivència en el registre d’inhumacions i cremacions durant la prehistòria recent” a Jornades Internacionals d’Arqueologia, El Garraf 30 anys d’investigació prehistòrica, Begues 2008.

  Articles a revistes

• OMS, F. X. (2008). "Caracterització tècnica, tipològica i cronològica de les ceràmiques del Neolític antic a la Cova Colomera (Prepirineu de Lleida)" a Archivo de Prehistoria Levantina XXVII Servei d'Investigacions Prehistòriques, València.: 51-80.

• OMS, F.X, BARGALLÓ, A., LÓPEZ-GARCIA. J.M., MORALES, J.I., PEDRO,M., SOLÉ, À. (2009) “L’arqueologia prehistòrica a la Serra del Montsec (Prepirineu de Lleida), des del segle XIX fins l’actual projecte de recerca” a Revista d’Arqueologia de Ponent 19, Universitat de Lleida: 29-50.

• FONTANALS, M., GARCÍA, B., MORALES, J.I., VERGÈS, J.M., EUBA, I., OMS, F.X. (2008): “L’assentament litoral a l’aire lliure de el Cavet (Cambrils, Tarragona)” a Butlletí Arqueològic de la Real Societat Arqueològica Tarraconense nº30: 5-28.

• OMS, F. X., PETIT, M.A., ALLUÉ, E., BARGALLÓ, A., BLAIN, H. A., LÓPEZ-GARCÍA, J. M., MARTIN, P., MORALES, J.I., PEDRO, M., RODRÍGUEZ, A., SOLÉ, A. (2009). "Estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domésticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del NE de la Península Ibérica". Trabajos de Prehistoria 66 V.1,  CSIC. Madrid: 123-144.

• MORALES, J.I., FONTANALS, M., OMS, F. X., VERGÈS, J.M. (en premsa). "La chronologie du Néolithique ancien Cardial a Catalogne.  Datations, Problématiques et Métodologeie” a l’Anthropologie, Science-Direct

• LÓPEZ-GARCÍA, J.M.; BLAIN, H.A.; ALLUÉ, E.; BAÑULS, S.; BARGALLÓ, A.; MARTIN, P., MORALES, J.I.; PEDRO, M.; RODRÍGUEZ, A.; SOLÉ, À.; OMS, F.X. (2010) “First fossil evidence of an "interglacial refugium" in the Pyrenean region” a Naturwissenschaften 97: 753-761.

• OMS, F.X., PETIT, M.A., MORALES, J.I., GARCÍA, M.S. (en correcció): “Des aspects paléoenvironnementaux, chronologiques et culturels dans les processus de néolithisation aux Pyrénées orientales”  a Comptes Rendus Palevol.

  Capítols de llibre/articles en monografies

• OMS, X. (2008) "Les primeres comunitats productores a la Catalunya meridional: el Neolític a Valls" a Història de la Vila de Valls Vol III: La Prehistòria i la Història Antiga. Institut d'Estudis Vallencs: 89-102.

• OMS, X. (2008) "Vida i mort de les comunitats del IIIr mil·lenni al sud de Catalunya: El Cau de'n Serra (Valls-Picamoixons)" a Història de la Vila de Valls Vol III: La Prehistòria i la Història Antiga. Institut d'Estudis Vallencs: 107-122.

• OMS, X. (2009)” L´utillatge macrolític i microlític del Castell de Mur”. Segles XI-XV a SANCHO, M.: Mur, la història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica. Ed. Garsineu. Tremp: 127-134.