Jornades i Simposis

Jornades Els clàssics en la literatura infantil i juvenil (12-13 de maig de 2016)

12 i 13 de maig de 2016

Més informació

 

Les Jornades Els clàssics en la literatura infantil i juvenil es van celebrar a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans els dies 12 i 13 de maig de 2016. Vegeu-ne el programa adjunt.

Díptic Jornades Clàssics literatura infantil i juvenil

II Simposi Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània (1-2 d’octubre de 2015)

1-2 d’octubre de 2015
Més informació

Els dies 1 i 2 d’octubre va tenir lloc el II Simposi Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, celebrat a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans. Vegeu-ne el programa al document adjunt.

simposi_ mites_aula_carles_riba

Jornades Internacionals «ΤΡΑΓΩΙ∆ΙΑ / TRAGÈDIA»

10-11 de juliol de 2013
Més informació

Institut d’Estudis Catalans
Sala Pi i Sunyer
C. del Carme, 47

10h de formació reconegudes per l’ICE

Consulteu el programa

Clàssiques II. Rodoreda i els clàssics. Jornades internacionals

4-5 de juliol de 2011 
Més informació

Universitat de Barcelona

Tríptic Rodoreda i els clàssics

Dilluns, 4 de juliol, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia (Edifici Josep Carner)

  • 16:00 h. Presentació de les Jornades
  • 16:30 h. Carme Arnau. Mercè Rodoreda, lectora dels autors clàssics.
  • 17:00 h. Rosa Cabré. Pensament clàssic i tradició en Quanta, quanta guerra.
  • 17:30 h. Debat.
  • 18:00 h. Pausa cafè.
  • 18:30 h. Jaume Pòrtulas. El mite d’Ulisses en la poesia de Mercè Rodoreda.
  • 19:00 h. Giuseppe Grilli i Anna Maria Saludes. El Món d’Ulisses de Mercè Rodoreda i
    unes cartes amb Josep Tarradellas (1948-1950)
  • 19:30 h. Debat.

Dimarts, 5 de juliol, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia (Edifici Josep Carner)

  • 09:30 h. Meritxell Talavera. Mester de Rodoreda: entre la inspiració i la tècnica.
  • 10:00 h. Maria Salvador. Personatges tancats i imatges platòniques en la narrativa de Mercè Rodoreda.
  • 10:30 h. Debat.
  • 11:00 h. Pausa cafè.
  • 11:30 h. Marina Gustà. Vençudes i heroiques. Patrons tràgics en els personatges rodoredians.
  • 12.00 h. Roser Porta. El joc amb els clàssics a les novel·les humorístiques de joventut.
  • 12:30 h. Debat.
  • 13:00 h. Joaquim Molas. Cloenda.

Amb la col·laboració del Centre Dona i Literatura

Assistència gratuïta. Per obtenir el certificat d’assistència a les jornades cal
inscriure-s’hi mitjançant un missatge a l’Aula Carles Riba (aulacarlesriba@ub.edu)
tot indicant-hi les dades personals.

Clàssiques. Jornades sobre Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal

30 de setembre i 1 d’octubre de 2010
Més informació

Universitat de Barcelona

  • Presentació de les Jornades i lectura d’un poema de Marta Pessarrodona sobre Maria Àngels Anglada
  • Carles Miralles. Comentari d’un poema epigramàtic de Maria Àngels Anglada.
  • Giuseppe Grilli. Comentari de poemes polítics de Maria-Mercè Marçal.
  • Concert. Poemes musicats d’Anglada i Marçal.
  • Maria Àngels Anglada: «Quan el nostre poble es retrobarà», «Epidauros», «El bosc» (adaptació)
  • Maria-Mercè Marçal: «El meu amor sense casa…», «Pare-esparver que em sotges des del cel…», «Mai no he cercat de dreçar-li cabana…». Veus: Pia Nielsen (soprano) i Ariana Barrabés (contralt). Piano: Cristian vega. Contrabaix: Miquel Ferrés. Guitarra i composició: Toni Martí.
  • Marta Pessarrodona. Maria Àngels Anglada i la literatura de la Shoah: un comentari.
  • Mariàngela Vilallonga. Compartir una sensibilitat: Virgili i Maria Àngels Anglada.
  • Anna Maria Saludes. Maria Àngels Anglada i el ressò d’una cultura antiga.
  • Montserrat Jufresa. El drac i altres símbols a la prosa de Maria-Mercè Marçal.
  • Rosa Cabré. Per a una lectura de La passió segons Renée Vivien des del punt de
    vista dels clàssics
  • Josep Murgades. La petja clàssica en la Llengua abolida de Maria-Mercè Marçal.

III Simposi Carles Riba

30 de novembre i 1-2 de desembre de 2009
Més informació

Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (30 de novembre i 1 de desembre) i Aula Magna de la Universitat de Barcelona (2 de desembre)

Tríptic III Simposi Carles Riba

Riba en la literatura europea

  • Giuseppe Grilli: Riba humanista i viatger, entre els llibres i les rutes.
  • Jordi Llovet: Carles Riba, intel·lectual europeu.
  • Denise Boyer: La crítica ribiana de la literatura francesa.
  • D. Sam Abrams: Llum, voluptat i risc: Carles Riba i la cultura anglosaxona.

Irradiació

  • Ferran Carbó: Carles Riba i el País Valencià.
  • Margalida Pons: Riba insular: models de recepció.
  • Jordi Amat: Miralls duplicats: Riba i Ridruejo.
  • Jordi Mas i López: Salts i continuïtats en les traduccions al castellà de Carles Riba.

Poesia

  • Jordi Malé: El diàleg poètic i amorós entre Clementina Arderiu i Carles Riba.
  • Jordi Pujol Pardell: Salvatge cor: el manuscrit de treball com a document crític.
  • Jordi Cornudella: Salvatge cor: vigència de la poesia de Riba.
  • Enric Sullà: Una lectura d’El fill pròdig.
  • Víctor Obiols: La poesia que no va arribar a ser.

Llengua i gèneres literaris (1)

  • Josep Murgades: No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba.
  • M. Pilar Perea: La llengua de Carles Riba: de la correcció a l’estètica.
  • Albert Jané: La llengua de Riba en la narrativa infantil.
  • Vittorio Citti i Carles Garriga: Riba traductor d’Èsquil.

Llengua i gèneres literaris (2)

  • Joan Solà: Impressió que em va causar la segona traducció de L’Odissea de Carles Riba.
  • Feliu Formosa (amb la col·laboració de Cinta Massip):  Prometeu: llengua i escena.

L’home

  • Carles-Jordi Guardiola: Carles Riba. Relacions. Un projecte.
  • Taula rodona coordinada per Jordi Malé i Jaume Medina, amb les
    intervencions de Jaume Medina (moderador) i Oriol Casassas, José
    Corredor-Matheos, Albert Manent, Ricard Torrents i Joan Triadú.
  • Joaquim Molas: Apunts personals sobre Riba.

L’idil·li als segles XIX i XX. Literatura música i arts plàstiques

4-5 de desembre de 2008
Més informació

Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona

Ponències

  • Jaume Pòrtulas: El malentès de l’idil·li.
  • Rosa Cabré: L’idil·li en l’època del realisme.
  • Montserrat Jufresa i Jordi Malé: L’idil·li al teatre català del tombant del segle xx.
  • Carles Garriga: L’idil·li en la poesia modernista.
  • Francesc Fontbona: Idil·lis pintats i dibuixats.
  • Roger Canadell: L’idil·li musical i l’obra de  Josep Anselm Clavé.
  • Giuseppe Grilli: La temptació del petit idil·li.

Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX)

18 de maig de 2007
Més informació

Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona

Ponències

  • Eulàlia Miralles: El “Lepant” de Joan Pujol: aspectes.
  • Mireia Campabadal: D’èpica catalana setcentista.
  • Rosa Cabré: “Cap de ferro” de Francesc Pelagi Briz. Entre l’ideal romàntic i la invenció de la veritat històrica.
  • Eusebi Ayensa: El tema almogàver en la literatura grega i catalana dels segles XIX i XX. Bases per a una nova èpica.
  • Carles Garriga: Herois èpics en el drama: Àngel Guimerà.
  • Xosé Aviñoa: El sentit èpic de la música: de Wagner a Felip Pedrell i Enric Morera.

Del Mite als mites

10 de març de 2006
Més informació

Sala Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona (pati de ciències, 1r pis)

Ponències

  • Lluís Duch: El mite i les seves raons.
  • Jordi Sales: Mites platònics sobre l’amor: entre Aristòfanes i Diotima.
  • Jaume Tadigales: El mite eròtic i la música: el “Don Giovanni” de Mozart.
  • Rosa Sala: La reinterpretació d’elements de la mitologia germànica a la cosmovisió
    nazi
    .
  • Rosa Rius: Els mites en la pintura avantguardista: Remedios Varo.
  • Ezio Pellizer: Migrazione e polisemia dei miti. Babele come esempio.

Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

24 i 25 de febrer de 2005
Més informació

Sala de Graus de la Universitat de Barcelona

Ponències

ELS MITES CLÀSSICS EN LA LITERATURA MODERNA>

  • Jaume Pòrtulas: La Lucrècia de Joan Ramis: drama d’honor clàssic.
  • Roger Friedlein: La mitologia antiga i els conceptes d’època a la literatura moderna.
  • Eulàlia Miralles: Vicenç Albertí, traductor de Metastasio.
  • Maria Paredes: L’Exercici sobre la Mitologia d’Antoni Febrer.

LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ELS MITES (1)

  • Josep Murgades: El mite de Nausica en la literatura catalana contemporània.
  • Carles Garriga: Mites clàssics en la poesia modernista i noucentista.
  • Jordi Malé: L’amor en els mites femenins de Salvador Espriu.
  • M. del Carme Bosch: Alguns mites en els escriptors mallorquins de postguerra.

LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ELS MITES (2)

  • Rosa Cabré: Aquil·les i Pàtrocle en Llorenç Villalonga.
  • Carles Miralles: L’odissea de Mercè Rodoreda.
  • Núria Santamaria: Mites clàssics en la dramatúrgia dels darrers anys.
  • Montserrat Jufresa: L’Electra de Josep Palau i Fabre.

Joan Ferraté. Jornada d’estudi i evocació

27 de febrer de 2004
Més informació

Residència d’Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya
(c. Hospital, 64, Barcelona)

Presentació: Carles Miralles:  Lector preparat, intel·ligent i polèmic

  1. Traduccions, apropiacions i poemes
    • Víctor Obiols: Posant mètrica al topos
    • Jordi Cornudella: La lubricitat original
  2. L’escriptor i el seu món
    • Ramon Gomis: Reus, l’entorn familiar
    • Francesc Parcerisas: Joan Ferraté al Velòdrom
  3. Dinàmiques de la crítica
    • Laureà Bonet: Joan Ferraté i James Joyce: Stephen Hero com a temptació
    • Jordi Amat: El lector de Joan Ferraté: bases teòriques i primeres pràctiques
    • Jordi Gràcia: Guanyar la veu: l’escriptor Joan Ferraté
    • Jordi Malé: Les idees de l’ànima: el Carner de Ferraté

Cloenda

  • Josep Murgades: Joan Ferraté: l’intel·lecte a contracorrent de la tribu

Romanticisme alemany i tragèdia

24 d’octubre de 2002
Més informació

Universitat de Barcelona

Conferències

  • Philippe Lacoue-Labarthe: La influència de la Retòrica d’Aristòtil en l’idealisme alemany.
  • Eulàlia Vintró: Wagner i la tragèdia grega.

Col·loqui

    Jordi Llovet, Carles Miralles, Caridad Martínez, Eulàlia Vintró i Philippe Lacoue-Labarthe.

25 d’octubre de 2002, Fundació J. V. Foix (Barcelona)

Lectura de poemes

  • Lectura en català i en francès de poemes de J. V. Foix, a càrrec d’Anna Domènech i Philippe Lacoue-Labarthe.

Col·loqui

    Enric Badosa, Carles Miralles, Anna Domènech i Philippe Lacoue-Labarthe.

Romanticisme i Noucentisme a la Universitat de Barcelona. Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica

14 de març de 2002
Més informació

Aula Magna de la Universitat de Barcelona

Ponències

  • Jaume Pòrtulas: Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879), hel·lenista il·lustrat i romàntic.
  • Carles Garriga: Manuel Milà i Fontanals (1818-1884): una idea de l’èpica.
  • Pere J. Quetglas: Josep Balari (1844-1904): el camí cap a Europa.
  • Jordi Malé: Antoni Rubió i Lluch (1856-1937): la literatura catalana a la universitat.
  • Carles Miralles: Lluís Segalà (1873-1938): entre tradició i Noucentisme.
  • Sebastià Bonet: Pompeu Fabra (1868-1948), un catedràtic extraordinari.
  • Josep Lluís Vidal: Joaquim Balcells (1890-1936), el llatinista de la Universitat Autònoma.
  • Josep Massot: Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982), professor i Mestre.

Els clàssics i la construcció d’una literatura (1900-1939)

14 de desembre de 2001
Més informació

Universitat de Barcelona

Ponències

  • Carles Miralles: Josep Carner, sobre l’èpica i la novel·la.
  • Carles Garriga: L’espai de la sàtira: Guerau de Liost.
  • Jordi Malé: Els clàssics i la tragèdia. Entre el Modernisme i el Noucentisme.
  • Montserrat Jufresa: Els clàssics en la construcció del present: articles i discursos.
  • Josep Murgades: Contestacions al classicisme.

Els clàssics i la construcció d’una ideologia nacional (1900-1939)

25 i 26 de novembre de 1999
Més informació

Universitat de Barcelona

Ponències

  1. CLASSICISME I NOUCENTISME
    • Josep Murgades: Ús ideològic del concepte de “classicisme” durant el Noucentisme.
    • Carles Garriga: El ritme i el gest al servei de la consciència nacional.
    • Jaume Pòrtulas: “Enfortir el nostre nacionalisme literari”: els primers anys de la Fundació Bernat Metge.
  2. LLUÍS NICOLAU D’OLWER
    • Victòria Alsina: Els primers humanistes catalans vistos per Nicolau d’Olwer.
    • Carles Miralles: Els articles de La Publicitat i la construcció d’una ideologia nacional.
  3. CARLES RIBA
    • Francesca Mestre: “Més que una joia un deure.” Carles Riba, traductor de Plutarc.
    • Ramon Torné: Significació dels Himnes homèrics de Maragall a Carles Riba.
    • Jordi Malé: L’humanisme ribià com a principi educatiu i de construcció nacional.
  4. JOAN CREXELLS
    • Montserrat Jufresa: La polis de Joan Crexells.
    • Rosa Cabré: El periodisme de Joan Crexells: la dosificació dels clàssics.