Membres del grup

Presidència

Montserrat Jufresa
Catedràtica de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona
Curriculum vitae

Barcelona, 1942. Ha publicat diversos estudis de literatura i de filosofia d’època hel·lenística  i imperial, especialment sobre Epicur, Filodem, les filòsofes pitagòriques, Llucià i Plutarc. També s’ha ocupat de les relacions entre cultura grega i literatura catalana. Les seves últimes publicacions són:

Montserrat Jufresa, “L’escola de Josep Miquel Guàrdia, un antecedent de l’Escola Moderna?”, Afers. Fulls de recerca i pensament, 64, 2009, pp. 491-504.

Montserrat Jufresa, “Les Germanes de Safo: una mirada a la vida de les dones gregues”, Reduccions, 97, juliol de 2010, pp. 115-129.

Montserrat Jufresa, “L’escriptura de l’Erínia”, a Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria Mercè Marçal, a cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera i Muntané, Barcelona, Publicacions i Edicions UB, 2011, pp. 93-107.

Montserrat Jufresa, “Hermíone, una figura del genos gynaikon”, a Dóron Mnemosýnes. Miscelánea de Estudios Ofrecidos a Mª Ángeles Durán López, eds. Aurelio Pérez Jiménez e Inés Calero Secall, Málaga, Libros Pórtico, 2011.

Montserrat Jufresa i Montserrat Reig (eds.), Ta Zoia. L’espai a Grècia II: els animals i l’espai, Tarragona, ICAC-IEC, 2011.

Montserrat Jufresa (ed.), Informació i comunicació a Grècia i Roma, Barcelona, IEC, 2011.

Montserrat Jufresa, “Una lectora de la Ilíada”, a Bespaloff, Rachel, De la Ilíada. Seguit de “L’estil de l’edat mítica” de Hermann Broch, edició, traducció i notes de Rosa Rius Gatell. Amb escrits de Jean Wahl, Montserrat Jufresa i Fina Birulés, Palma, Lleonard Muntaner editor, 2012.

Direcció

Rosa Cabré
Professora titular de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona
Curriculum vitae

En preparació.

Josep Murgades
Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona
Curriculum vitae

Reus, 1951. Estudiós del Noucentisme, és autor, entre altres treballs, dels capítols «El Noucentisme» i «Eugeni d’Ors» de la Història de la literatura catalana (vol. 9, Ariel, 1987), i ha tingut cura de l’edició de diversos volums de l’«Obra catalana d’Eugeni d’Ors». Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra, és coautor de Teoria de la llengua literària segons Fabra (amb Xavier Lamuela, Quaderns Crema, 1984) i autor de Textos desconeguts de Fabra (Lleida, Punctum / GRECUB, 2005); actualment és en premsa l’edició dels Textos i materials que constitueixen el volum 9 de les Obres completes fabrianes, en el marc de les quals també ha anotat les Converses filològiques (amb Maria Toldrà, vol. 7, 2011). Els seus assaigs sobre sociolingüística són aplegats a Llengua i discriminació (1996). Membre fundador de la revista Els Marges, des de 1990 n’és codirector. Ha traduït obres de Goethe, Kafka, Bernhard, Mann, Hesse, Panizza i Klabund. És l’investigador principal del projecte de recerca «Ecdótica, lengua literaria y poéticas: creación y crítica catalanas de los siglos XIX i XX» (FFI2011-24539).

Jaume Pòrtulas
Catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona
Curriculum vitae

Barcelona, 1949. Ha treballat sobre el món grec arcaic, sobre tragèdia i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya. És autor d’una Lectura de Píndar (Curial, 1979) i d’una Introducció a la Ilíada. Homer entre la història i la llegenda (Fundació Bernat Metge, 2008), que va obtenir l’any següent el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. És coautor, amb Carles Miralles, d’Archilochus and the Iambic Poetry (Roma, Edizioni dell’Ateneo, 1983) i de The Poetry of Hipponax (Roma, Edizioni dell’Ateneo, 1988); i, amb Sergi Grau, de Saviesa grega arcaica (Martorell, Adesiara, 2011). És acadèmic electe (2010) de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre 2000 i 2006 presidí la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Secretaria

Eulàlia Miralles
Professora titular de Filologia Catalana a la Universitat de València
Curriculum vitae

Barcelona, 1971. Professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València des de 2011. Ha estat professora i investigadora a les universitats de Barcelona (1996-2002), Girona (2002-2004, 2006-2007), Còrdova (2008), Autònoma de Barcelona (2008-2010) i Oberta de Catalunya (2006-2012), i invitada a la University of Nottingham (2009). És membre investigador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG i de l’Aula Carles Riba. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura literària de l’edat moderna, amb preferència per la prosa de no ficció. Participa regularment en congressos, nacionals i internacionals, i ha publicat cap a cinquanta articles especialitzats. És autora de diversos llibres (Sobre Jeroni Pujades, Institut d’Estudis Catalans, 2010; ed. crítica d’Antoni Viladamor, Història general de Catalunya, 2 vol., Fundació Noguera, 2007; La Corónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832), Ajuntament de Barcelona, 2003; Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), 5 vol., amb E. Duran et al., Institut d’Estudis Catalans, 1998-2008) i ha editat diversos volums miscel·lanis. Coordina el programa de recerca Corpus textual de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans i el projecte La transmissió literària catalana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Vocals

Carles Garriga
Professor titular de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona
Curriculum vitae

Barcelona, 1954. Les seves àrees de recerca han estat tant la literatura grega com la catalana, i la pervivència i els usos estètics i ideològics del clàssic en la tradició i en la cultura contemporània. Així, ha escrit sobre poesia hel·lenística (Cal·límac, Teòcrit, Apol·loni, Euforió), comèdia (Aristòfanes) i intertextualitat (escolis, poesia òrfica, Plutarc), i especialment sobre Èsquil (vegeu-ne els treballs publicats a Lexis, núms. 24, 27, 28; o també, entre altres, «Katastrépho e katastrophé in Eschilo. Aesch. Pers. 787, Suppl. 442, Ag. 956, Eum. 490», dins Contributi critici sul testo di Eschilo. Ecdotica ed esegesi, Tübingen, G. Narr, 2011, p. 149-164; «Eschilo, Eum. 264 ss. e Schol. T Il. 19, 87 B», Quaderni Urbinati di Cultura Classica, núm. 90, 2008, p. 77-88; «Aristofane Aves 1553-64 ed i Psychagogoí di Eschilo», dins Comicità e riso tra Aristofane e Menandro, Amsterdam, Hakkert, 2006, p. 143-155). En el marc de la literatura catalana, ha tractat, entre els clàssics medievals, Ausiàs March, Joan Roís de Corella i el Tirant lo Blanc, i també ha estudiat autors del XIX (Milà i Fontanals, Guimerà) i del Noucentisme (Ors, en el volum La restauració clàssica d’Eugeni d’Ors, Curial, 1981; Guerau de Liost, Riba), així com aspectes de cultura catalana entre modernisme i noucentisme. La majoria d’aquests treballs sobre literatura i cultura catalana contemporànies es troben entre les publicacions de l’Aula Carles Riba.

Giuseppe Grilli
Catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Roma Tre
Curriculum vitae

Alvito, el Laci, 1946. Es graduà en Filologia Romànica a la Universitat de Nàpols (1969) i va perfeccionar successivament els seus estudis a la Universitat de Barcelona amb Martí de Riquer, José Manuel Blecua i Miquel Batllori. Ha estat professor d’italià, català, espanyol i literatura comparada a les universitats de Barcelona, Catània (Sicília), Urbana-Champaing (Illinois), Paris-Sorbonne, Paris-Nanterre i a l’A&M University (Texas). Va ser catedràtic de Llengua i Literatura Catalana i Espanyola a la Universitat de Nàpols Oriental i a la Universitat de Pisa (1978-1979). Va ser membre del Col·legi de docents dels Doctorats d’investigació en Llengües i Literatures Ibèriques i Iberoamericanes (Universitat de Palerm) i en Literatura Comparada (Universitat de Nàpols Oriental) i Hispànica (Universitat de Pisa). Actualment, és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Roma Tre i hi forma part del Col·legi del Doctorat de Literatura Comparada. Ha impartit seminaris i conferències tant a les principals universitats europees (Espanya, França, Alemanya, Polònia, Hongria), com a les americanes (Canadà, els Estats Units, Amèrica Llatina). Va ser president de l’AISPI i de l’AISC, membre de la Junta de govern de l’AISO i de l’AIH; és soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1989. L’any 1996 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 va rebre el Premi d’assaig Miguel de Cervantes pel volum El primer Quijote. És especialista en ecdòtica, edició de textos, crítica literària i historiografia, especialment medieval i moderna. Ha publicat més de vint llibres i dos-cents articles científics. Dirigeix les col·leccions «Ibérica» (de l’editorial Nueva cultura, Roma), «Dialogoi. Studi comparatistici» (d’Aracne, Roma), «InterArtes» (del Gruppo Editoriale, Acireale / Roma).

Jordi Malé
Professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida
Curriculum vitae

Mataró, 1967. S’ha centrat en l’estudi de la literatura catalana contemporània, tant en el seu vessant creatiu com en els de la història i la crítica literàries. Ha publicat edicions de Pere Calders (Antaviana, 2011) i Carles Riba (Tres suites, 1993; Súnion, 1995; Cor delatat. Antologia poètica comentada, 2010); articles sobre Josep Pla, Marià Manent, Joan Brossa, Antoni Rubió i Lluch, Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba, Jesús Moncada i Jordi Coca, entre altres autors; i monografies sobre Josep Carner («Auques i ventalls», de Josep Carner, 1995) i, especialment, Carles Riba (Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries, 1995; Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920-1938, 2001; Carles Riba i la traducció, 2007), a més del volum Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (2012). Com a investigador, coordina el Grup de Recerca Aula Màrius Torres de la UdL (grup emergent reconegut per la Generalitat de Catalunya) i és membre col·laborador de l’Aula Carles Riba de la UB. Autor de la novel·la Partida final (1996) i traductor de l’obra de teatre L’amant de Harold Pinter (1995 i 2005).

Jordi Pujol Pardell
Doctorand en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona
Curriculum vitae

La Granadella, les Garrigues, 1985. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2008) i màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB / UB, 2009). Ha estat becari predoctoral a la UB (2008-2012), on ha impartit durant dos cursos l’assignatura «El Noucentisme i les Avantguardes» del grau en Filologia Catalana. En el marc de l’Aula Carles Riba, ha tingut cura de l’edició, amb Carles Miralles i Jordi Malé, de les Actes del III Simposi Carles Riba (Institut d’Estudis Catalans / Universitat de Barcelona, 2012), i, amb Meritxell Talavera, de Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal (Universitat de Barcelona, 2010) i de Mercè Rodoreda i els clàssics (Universitat de Barcelona, en premsa). Ha participat, tractant aspectes filològics, a les Jornades Carner (UB, febrer del 2009), al III Simposi Carles Riba (UB / IEC, 2009) i al congrés internacional La filologia d’autor en els estudis literaris (UdL, 2012). Ha estat col·laborador i corrector de l’edició dels Textos i materials de Pompeu Fabra (volum novè de les Obres completes), a cura de Josep Murgades. Ha ressenyat en dues ocasions per a Els Marges. En el marc de la seva recerca, té en curs una edició de Salvatge cor, de Carles Riba.

Anna Maria Saludes Amat
Professora titular a la Universitat de Florència
Curriculum vitae

Baiona, França, 1939. Llicenciada per la Universitat de Barcelona, ha estat professora a les universitats de Nàpols i Florència i ha col·laborat en cursos de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Pisa. Els seus interessos de recerca han estat orientats a les relacions culturals italocatalanes. Ha traduït a l’italià obres de Ramon Llull i quatre novel·les i alguns contes de Mercè Rodoreda. Ha estudiat algunes figures de la literatura catalana del Nou-cents i també la novel·la del Curial e Güelfa. Ha prologat els noms principals de la poesia avantguardista catalana (Salvat-Papasseit, Junoy, Foix, Dalí i Brossa). Els seus interessos actuals se centren en la memorialística d’intel·lectuals del segle XX, com Armand Obiols (Joan Prat Esteve, 1904-1971), del qual ha editat textos inèdits o publicats en pàgines dels diaris dels anys vint i trenta del segle passat; és a cura d’ella l’edició de les Cartes a Mercè Rodoreda (Sabadell, Fundació La Mirada, 2010).

Meritxell Talavera Muntané
Doctoranda en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona
Curriculum vitae

Barcelona, 1985. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2008) amb Premi Extraordinari (2009, UB) i «Premio Nacional a la Excelencia en el rendimiento académico universitario», atorgat pel Ministeri d’Educació (2010). Màster en «Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes» (UAB-UB, 2009). Actualment, cursa estudis de Doctorat amb una beca de formació de personal investigador de la UB (2009) i amb un ajut de la Fundació Mercè Rodoreda (2011-2012) i prepara una tesi sobre La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda des de l’òptica de la genètica textual i l’estilística. És part del projecte de recerca «Ecdótica, lengua literaria y poéticas: creación y crítica catalanas de los siglos XIX y XX» (FFI2011-24539). És membre del Comitè de Redacció de la Revista de Catalunya i secretària de la revista Haidé. Estudis maragallians. Ha impartit l’assignatura del grau de Filologia Catalana Realismes, Formalismes, Postmodernitats a la Universitat de Barcelona (2010-2011 i 2011-2012). Ha col·laborat en la recerca hemerogràfica de les Obres completes de Pompeu Fabra (volums 7 i 9). Ha tingut cura de l’edició del volum Pere Farrés. In memoriam (2010), i, amb Jordi Pujol, de Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal (2011), i de Mercè Rodoreda i els clàssics (2012); amb Glòria Casals, de les Actes del I Congrés Internacional Joan Maragall (2012). Ha publicat articles, relacionats amb l’objecte de recerca de la seva tesi doctoral, a la Revista de Catalunya i a Llengua & Literatura, i ha participat a les Jornades «Mercè Rodoreda i els clàssics» (2011), al XVI congrés de l’AILLC (Salamanca, 2012), a la I Jornada d’Intergrups de Recerca en Literatura Catalana Contemporània (IEC, 2012) i al I Congrés Internacional sobre Crítica Filològica i Ecdòtica (Lleida, 2012). Finalment, s’ocupa —amb Núria León— de la transcripció del relat autobiogràfic de Teresa Rovira Comes.