AULA
CARLES RIBA

Pàgina principal

PUBLICACIONS

 

consultables en línia

 

SEGONA ÈPOCA

  • Aula Carles Riba, Polis i nació. Política i literatura (1900-1939), a cura de Rosa Cabré, Montserrat Jufresa i Jordi Malé.

    Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Clàssics, IEC, 2003. Annexos 2 d'Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica.

    • Josep Murgades, Ús ideològic del concepte de "classicisme" durant el Noucentisme.
    • Carles Garriga, El ritme i el gest al servei de la consciència nacional.
    • Jaume Pòrtulas, "Enfortir el nostre nacionalisme literari": els primers anys de la Fundació Bernat Metge.
    • Victòria Alsina, Els primers humanistes catalans vistos per Nicolau d'Olwer.
    • Carles Miralles, Nicolau d'Olwer. Els clàssics i la construcció d'una ideologia nacional.
    • Francesca Mestre, "Més que una joia un deure." Carles Riba, traductor de Plutarc.
    • Ramon Torné, Significació dels Himnes homèrics de Maragall a Carles Riba.
    • Jordi Malé, L'humanisme ribià com a principi educatiu i de construcció nacional.
    • Montserrat Jufresa, La polis de Joan Crexells.
    • Rosa Cabré, El periodisme de Joan Crexells: la dosificació dels clàssics.
    • Carles Garriga, L'espai de la sàtira: les Sàtires de Guerau de Liost.
    • Jordi Malé, Els tràgics grecs, entre el Modernisme i el Noucentisme.
    • Josep Murgades, Contestacions al Classicisme.
    • Jaume Pòrtulas, Manuel de Montoliu i els clàssics.

 

A dalt

  • Aula Carles Riba, Del Romanticisme al Noucentisme. Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, a cura de Jordi Malé, Rosa Cabré i Montserrat Jufresa.

    Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004. Ressenya

    • Presentació de Gabriel Oliver.
    • Preliminar de l'Aula Carles Riba.
    • Jaume Pòrtulas, Antoni Bergnes de las Casas, hel·lenista, il·lustrat i liberal.
    • Carles Garriga, Milà i Fontanals, entre l’èpica i l’estètica.
    • Pere J. Quetglas, Josep Balari i Jovany. El camí cap a Europa.
    • Jordi Malé, Antoni Rubió i Lluch: la literatura catalana a la universitat.
    • Carles Miralles, Lluís Segalà: entre tradició i Noucentisme.
    • Sebastià Bonet, Pompeu Fabra, un catedràtic extraordinari.
    • Josep Lluís Vidal, Joaquim Balcells, el llatinista de la Universitat Autònoma.
    • Miquel Batllori, Jordi Rubió i Balaguer, professor i Mestre (Introducció a Humanisme i Renaixement).

 

A dalt

  • Aula Carles Riba, Joan Ferraté. Actes de la Jornada d’estudi i evocació organitzada per l’Aula Carles Riba i la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, a cura de Jordi Malé.

    Barcelona: Publicacions de la Residència d’Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya, 2005. Ressenya

    • Carles Miralles, Joan Ferraté, lector preparat, intel·ligent i polèmic.
    • Víctor Obiols, Tot posant mètrica al topos. El viatge d’un topos pels
      camins de la traducció i la transcreació (la simptomatologia de la passió).
    • Jordi Cornudella, La lubricitat original i més raons per llegir els versos de Joan Ferraté.
    • Ramon Gomis, Joan Ferraté, un llop solitari.
    • Francesc Parcerisas, Joan Ferraté al "Velòdrom".
    • Pep Vila, Un retrat literari i tres cartes de Joan Ferraté.
    • Laureà Bonet, Joan Ferraté i James Joyce: Stephen Hero com a temptació.
    • Jordi Amat, Bases teòriques del lector de Joan Ferraté.
    • Jordi Gràcia, El tejido de tu escritura: coratge i competència de l’escriptor Joan Ferraté.
    • Jordi Malé, El poeta i la circumstància: el Carner de Ferraté.
    • Josep Murgades, Joan Ferraté: l’intel·lecte a contracorrent de la tribu.

 

A dalt

  • Aula Carles Riba, Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, a cura de Jordi Malé i Eulàlia Miralles.

    Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007. Ressenya

    • Jaume Pòrtulas, Eros i Príap en Lo Desengany de Francesc Fontanella.
    • Roger Friedlein, Mitologia clàssica i conceptes d'època: l'aportació de l'epistemologia per a la literatura catalana antiga.
    • Eulàlia Miralles, Vicenç Albertí, traductor de Metastasio.
    • Maria Paredes Baulida, De la faula al mite: l'Exercici sobre la Mitologia (1804) d'Antoni Febrer i Cardona.
    • Josep Murgades, Recepció de Nausica en la literatura catalana.
    • Carles Garriga, Sàtirs, faunes i nuditats a l'inici del noucents.
    • Jordi Malé, "Car hem après que l'amor venç la mort." L'amor en els mites femenins de Salvador Espriu.
    • Rosa Cabré, Aquil·les i Patrocle en Llorenç Villalonga.
    • Maria del Carme Bosch, Alguns mites en tres escriptors mallorquins de postguerra.
    • Carles Miralles, "En el forat de la mort." La catàbasi o baixada al món dels morts de la Colometa.
    • Montserrat Jufresa, L'Electra de Josep Palau i Fabre.
    • Núria Santamaria, Els mites clàssics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys.

 

A dalt

  • Aula Carles Riba, Del Mite als mites, a cura de Jordi Malé.

    Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007.

    Llibre en PDF

    • Lluís Duch, Les raons del mite.
    • Ezio Pellizer, Migració i polisèmia dels mites. L’exemple de Babel.
    • Jordi Sales, Mites platònics sobre l’amor: entre Aristòfanes i Diotima.
    • Rosa Sala, Visions escatològiques de la mitologia germànica en la cosmovisió nazi.
    • Jaume Radigales, El mite eròtic i la música: el Don Giovanni de Mozart.
    • Rosa Rius, Remedios Varo revisita el somni mític.

 

A dalt

  • Aula Carles Riba, Formes modernes de l'èpica (del segle XVI al segle XX), a cura d'Eulàlia Miralles i Jordi Malé.

    Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008. Ressenyes

    • Eulàlia Miralles, Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol.
    • Mireia Campabadal, D'èpica catalana setcentista.
    • Rosa Cabré, Cap de ferro, de Francesc Pelagi Briz, un poema èpic?
    • Eusebi Ayensa, El tema almogàver en la literatura grega i catalana dels segles XIX i XX. Bases per a una nova èpica.
    • Carles Garriga, L'Indíbil i Mandoni d'Àngel Guimerà.
    • Xosé Aviñoa: El sentit èpic de la música: de Wagner a Felip Pedrell i Enric Morera.

 

A dalt

  • Aula Carles Riba, L'idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques, a cura d'Eulàlia Miralles, Jordi Malé i Roger Canadell.

    Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2010.

    • Jaume Pòrtulas, Els malentesos de l’idil·li.
    • Rosa Cabré, L'idil·li en el Vuitcents i la seva projecció en Jacint Verdaguer i Apel·les Mestres.
    • Montserrat Jufresa i Jordi Malé, L'idil·li al teatre català del tombant del segle XX.
    • Carles Garriga, La problematització de l’idil·li a l'època moderna.
    • Roger Canadell, L'idil·li en l'obra poètica i musical de Josep Anselm Clavé.
    • Xosé Aviñoa, L'idil·li musical.
    • Francesc Fontbona, Idil·lis pintats i dibuixats.
    • Giuseppe Grilli, La temptació dels petits idil·lis.

 

A dalt

PRIMERA ÈPOCA

  • In Memoriam Carles Riba (1950-1969).

    Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics, Departament de Filologia Catalana i Editorial Ariel, 1973.

     

  • Sòfocles, Tragèdies, traduïdes per Carles Riba, edició a cura de Carles Miralles.

    Barcelona: Curial, 1977 ("Clàssics Curial", 8 i 9).

    • Volum 1: Edip rei, Edip a Colonos, Antígona.
    • Volum 2: Les dones de Traquis, Àiax, Electra, Filoctetes.

  • Eurípides, Tragèdies, traduïdes per Carles Riba, edició a cura de Carles Miralles.

    Barcelona: Curial, 1977 ("Clàssics Curial", 2, 3 i 4).

    • Volum 1: El cíclop, Alcestis, Medea, Els fills d'Hèrcules, Hipòlit, Andròmaca.
    • Volum 2: Hècuba, La follia d'Hèrcules, Les suplicants, Ió, Les troianes, Ifigènia a Tàurida, Electra.
    • Volum 3: Helena, Les fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les bacants, Resos.

 

A dalt

Pàgina principal