Cases inquietants: habitatges, materialitat i subjectivitat a la literatura dels Estats Units

Aquest projecte aspira a una teorització de la tortuosa relació entre el subjecte estatunidenc i l’espai domèstic —qüestió central en la literatura dels Estats Units (Chandler)—, aplicant a l’anàlisi literari l’utillatge epistemològic dels Domestic Space Studies (Briganti i Mezei), sorgits del gir espacial i afectiu de les humanitats. La hipòtesi de partida és que la constància d’aquesta relació en l’imaginari literari americà és indici d’un malestar més profund i essencial vinculat a la noció de permanència. Es parteix, doncs, d’una pregunta liminar doble: de quina naturalesa és crítica aquesta relació, i què revela de la relació entre ésser i pertànyer en l’experiència nord-americana? L’objecte d’anàlisi serà la casa com a axiologia específica del poder dins l’espai domèstic (Marx, Foucault) i com a sistema social de transmissió d’ideologia conservadora (McDowell, Stea) —o, al contrari, com a potencial de resistència a aquesta (hooks, Jaggar, Friedman)—. S’analitzaran, així mateix, altres qüestions: la crisi de la dicotomia entre ésser funcional i idiosincràtic dins la domesticitat (Lefebvre, Benjamin, Morley); la pugna entre intimitat (Segarra) i exposició al «realm of the far» (Bauman) i la relació entre el record de la llar i la construcció de la subjectivitat (Bachelard). Temes, tots ells, amb clares repercussions socials en la dimensió ètica, moral i política d’assumptes tals com el compromís subjectiu en les relacions de veïnat (Andrés), la construcció de comunitat (Sabadell-Nieto i Segarra) i el cohabitatge (Butler). L’especificitat d’aquesta recerca resideix en la centralitat que confereix a l’anàlisi de la representació de la dimensió material de «la casa», «la llar» i «l’estatge» en la literatura estatunidenca. L’ interès d’aquesta recerca recau sobre l’estructura i l’organització de la casa i els objectes que aquesta conté, així com sobre la vida viscuda al seu interior. L’espai definit per les diferents habitacions és, alhora, una manifestació i una condició de la consciencia d’aquells que l’habiten. El propòsit del projecte, doncs, és analitzar com l’estructura material de la llar com a objecte (casa) i ubicació experienciada (agregat de vivències) parla dels subjectes que l’habiten, la pensen, i la parlen. En vista dels casos concrets analitzats per Chandler, creiem necessari elaborar una base teòrica que doni compte de la centralitat de la problemàtica relació entre subjecte i espai domèstic dins l’imaginari literari dels Estats Units. Dues hipòtesis articularan el punt de sortida d’aquest projecte: 1) que la relació que uneix als personatges de la literatura estatunidenca amb els espais que habiten és indici del malestar que produeix en el seu ser una ideologia sentida com essencialment conservadora; 2) que tant l’espai domèstic com el text literari han de considerar-se mútuament com a metàfores l’un de l’altre. La teorització que es derivarà del present projecte proporcionarà una perspectiva i un marc de referència tan innovador com necessari en els àmbits de la interpretació, la recerca i la docència sobre la literatura dels Estats Units.