Skip to main content

Representacions de la comunitat en les escriptores i cineastes de la postmodernitat

Data de inici
01/01/2009
Data de finalització
01/01/2011
Referència
FFI2008-03621/FILO
Institució
Ministerio de Educación y Ciencia
Programa
Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica, D.G.I.
Projectes de recerca
IP
Marta Segarra
(Centre Dona i Literatura-Universitat de Barcelona)
Equip investigador
Rodrigo Andrés
(Centre Dona i Literatura-Universitat de Barcelona)
-
Anne Berger
(Centre de recherche en Études Féminines et en Études de Genre-Université Paris 8-Vincennes à Saint-Denis)
-
Marie-France Borot
(Universitat de Barcelona)
-
Nora Catelli
(Centre Dona i Literatura-Universitat de Barcelona)
-
Rosa de Diego
(Universidad del País Vasco)
-
Helena González Fernández
(Centre Dona i Literatura-Universitat de Barcelona)
-
Ana González Salvador
(Centro de Estudios sobre la Bélgica Francófona-Universidad de Extremadura)
-
Joana Masó
(Universitat de Barcelona)
-
María Jesús Pacheco
(Universidad de Extremadura)
-
Joana Sabadell-Nieto
(Centre Dona i Literatura-University at Albany-SUNY)
Personal en formació predoctoral
María Teresa Vera Rojas
(Centre Dona i Literatura-Universitat de Barcelona)
Resum

El projecte "Representacions de la comunitat en les escriptores i cineastes de la postmodernitat" pretén reflexionar sobre el concepte de comunitat en l'escriptura de dones de la contemporaneïtat, tot perllongant la reflexió del primer projecte (La representació del desig en les escriptores i cineastes de la postmodernitat) entorn del subjecte i l'Altre. En els darrers trenta anys, el concepte de comunitat i "d'allò comú" va patir un gran descrèdit (que culminà amb el fi del comunisme i la caiguda del mur de Berlín), però alguns pensadors —especialment Maurice Blanchot, Jacques Derrida, Jean-Luc Nancy, Giorgio Agamben, Stanley Fish...— han seguit reflexionant a partir de la "comunitat". A més, des de finals del s. XX la comunitat ha guanyat força (amb Zygmunt Bauman i Judith Butler, per exemple) com a espai de resistència i de crítica, com a estratègia política enfront d'un poder hegemònic. Especialment rellevants són les "comunitats d'aquells que no tenen comunitat" (Bataille), que neixen com a llocs de subversió -però que poden esdevenir, al seu torn, poders hegemònics i uniformitzants.

Objectius

  1. Realitzar un estudi comparatiu d'obres fílmiques i literàries produïdes per dones (època de la postmodernitat) en relació amb el concepte de comunitat.
  2. Reflexionar críticament sobre el concepte de comunitat en la contemporaneïtat, a partir de la perspectiva del gènere i la diferència sexual.
  3. Analitzar la tensió entre el sentiment de pertinença a una comunitat nacional/geogràfica... i a una comunitat lingüística, especialment en les literatures peninsulars i postcolonials.
  4. Estudiar, en l'escriptura feta per dones, la tensió entre el sentiment de formar part d'una comunitat literària o nacional i el sentiment d'exclusió respecte als paràmetres homosocials que caracteritzen la formació d'un cànon literari i d'una nació.

Foto: Magdalena Abakanowicz, Dancing Figures

https://www.ub.edu/adhuc/ca/node/558