Skip to main content

Vulnerabilitat en el pensament filosòfic femení. Contribucions al debat sobre emergències presents

Data de inici
01/01/2019
Data de finalització
31/12/2021
Referència
PGC2018-094463-B-100 (MCIU/AEI/FEDER, UE)
Institució
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades / Agencia Estatal de Investigación - MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033
Programa
Programa Estatal de Generación del Conocimiento y Fortalecimiento Científico y Tecnológico del Sistema de I+D+i
Projectes de recerca
IP
Fina Birulés Bertrán
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Josefina Goberna Tricas
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
Equip investigador
María José Agra Romero
(Universidade de Santiago de Compostela)
-
Emilia Bea Pérez
(Universitat de València)
-
Elvira Burgos Díaz
(Universidad de Zaragoza)
-
Neus Campillo Iborra
(Universitat de València)
-
Gemma Cazorla Ortiz
(Universitat de Barcelona)
-
Silvia Costa Abós
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Marisa Forcina
(Università del Salento)
-
À. Lorena Fuster Peiró
(ADHUC-Fundació Bosch i Gimperà)
-
Neus Garriga Comas
(Universitat de Barcelona)
-
Georgina González Rabassó
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Elena Laurenzi
(Università del Salento)
-
María Dolors Molas Font
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Carmen Gloria Revilla Guzmán
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Rosa Rius Gatell
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Edgar Straehle Porras
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
Personal en formació predoctoral
Teresa Hoogeveen González
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Pau Matheu Ribera
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
Andrea Pérez Fernández
(ADHUC-Universitat de Barcelona)
Personal col·laborador
Stefania Fantauzzi
(Seminari Filosofia i Gènere)
Resum

Aquest projecte recull la investigació duta a terme en projectes anteriors, l’objectiu dels quals era caracteritzar l’aportació original de les dones a la filosofia del segle XX. En aquesta nova etapa, la investigació aprofundirà en els temes de la violència i la vulnerabilitat en l’obra de les pensadores d’inicis del segle XX. Per a fer-ho, proposa treballar en dues direccions diferents: en primer lloc, confrontar les idees d’aquestes filòsofes amb els debats actuals sobre les manifestacions contemporànies de la violència i la vulnerabilitat; en segon lloc, perfilar una gènesi històrico-filosòfica de les idees de fragilitat i vulnerabilitat femenina. Les eines teòriques i conceptuals derivades de l’estudi es confrontaran de forma privilegiada amb l’anàlisi del tractament en l’àmbit de l’atenció clínica dels cossos de les dones com a lloc on s’entrecreuen diferents formes de violència. Aquest projecte implica, per primera vegada, el repte d’una aproximació directa del pensament filosòfic femení en àmbits professionals i polítics com el de la sanitat pública, i inclou en el seu equip a professionals del sector.

  1. Realitzar una aportació científica de caràcter teòrico-crític i des d’una perspectiva de gènere als debats sobre la violència i la vulnerabilitat.
  2. Aprofundir, a través del paradigma de la vulnerabilitat, en el coneixement de les diverses formes de violència i de dependència sostingudes a les que les dones es veuen exposades, parant una especial atenció al context sanitari.
  3. Recopilació i anàlisi de textos on aflora la preocupació per pensar la violència material i simbòlica i la vulnerabilitat específicament humanes en l’obra d’Arendt, Hersch, Murdoch, Weil i Zambrano. Estudi de l’obra d’autores de la primera modernitat (Moderata Fonte, Christine de Pizan) com a antecedents en l’estratègia de resignificació del topos de la fragilitat femenina.
  4. Confrontació de les filòsofes estudiades amb els debats contemporanis sobre la violència, concretament amb: 1) autors contemporanis que reflexionen sobre al violència en termes de vulnerabilitat (Butler; Di Cesare; Nancy, entre d’altres); 2) teòriques feministes com Collin, List, Duden, Merchant, Fox Keller, Haraway, Corea o Butler, que reflexionen sobre el poder exercit per la ciència, la llei o el mercat sobre el cos de les dones.
  5. Aprofundir, a través de la narrativa de dones assistides recentment en l’àmbit sanitari, en els elements generadors de violència que contribueixen a una atenció alienadora i poc respectuosa i a una vivència negativa del procés d’atenció, utilitzant el paradigma de la vulnerabilitat.
https://www.ub.edu/adhuc/ca/node/5361