La llengua m'és l'únic refugi
La llengua m'és l'únic refugi és el primer llibre d'Hélène Cixous en llengua catalana. Els nou relats i les dues entrevistes que el conformen despleguen diverses escenes de la infància algeriana, evoquen el lligam entre la dominació i la política en la història francesa del segle XX i teixeixen algunes de les relacions que manté la literatura amb les figures de l'alteritat.
Autora de renom internacional coneguda per la seva implicació en el pensament i en el feminisme francesos, però també per la seva vocació teatral, Cixous reelabora en aquests relats breus les contradiccions del colonialisme i de la identitat a partir del gènere autobiogràfic tractat com si fos una ficció.
taula
Viure les ciutats promeses, Joana Masó 7
La meva algeriança 15
Carta a Zohra Drif 27
All! ―Aixó no es diu!― 35
Estigmes 47
Un jardí de debó 59
Negra emoció 65
A Barcelona somiant Barcelona 69
L'octubre del 1991... 73
Nosaltres en suma 89
De la paraula a la vida: diàleg entre Jacques Derrida i Hélène Cixous 101
«La llengua m'és l'únic refugi» 117
Les fonts dels textos 125
Llibres d'Hélène Cixous traduïts a l'espanyol 126