Un nou estudi en què participen més de cent investigadors de tot el món demostra els avantatges de la biodiversitat per als humans. La Berta Caballero del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i col·laboradora del grup d’Agroecologia de la UB ha col·laborat amb l’estudi.
En les dues últimes dècades, prop del 20% de les superfícies conreades de la Terra han esdevingut menys productives. Segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), els humans en són els culpables: no hem fet prou per protegir la biodiversitat. Un equip d’investigació internacional coordinat per la Universitat de Würzburg i Eurac Research, ha confirmat els avantatges de la biodiversificació: els camps agrícoles amb més biodiversitat produeixen rendiments més elevats i alhora promouen la pol·linització i el control biològic.
Els autors de l’estudi han comparat dades de prop de 1.500 camps agrícoles a tot el món: des de camps de blat de moro a les planes americanes fins a camps de colza al sud de Suècia; des de plantacions de cafè a la Índia o plantacions de mango a Sud-àfrica fins a cultius de cereals als Alps. Els investigadors i investigadores han analitzat dos serveis de l’ecosistema,és a dir, processos regulats per la natura que són avantatjosos i gratuïts per als humans: el servei de la pol·linització proveït per insectes silvestres i el servei de control biològic, que és la capacitat d’un ambient de mantenir sota uns certs llindars els possibles insectes plaga a partir dels depredadors naturals presents a l’ecosistema.
En paisatges heterogenis, on la variació de cultius, tanques, arbres i prats és més gran, els pol·linitzadors silvestres i els insectes “beneficiosos” són més abundants i diversificats. No només augmenta la pol·linització i el control biològic, també ho fa el rendiment del cultiu. D’altra banda, els monocultius són la causa d’aproximadament un terç dels efectes negatius sobre la pol·linització que resulten de la simplificació del paisatge (mesurat per la pèrdua de “riquesa de pol·linitzadors”). Aquest efecte és encara més gran amb el control biològic d’espècies plaga, on la pèrdua de “riquesa d’enemics naturals” representa el 50% de les conseqüències totals de la simplificació del paisatge.
“En condicions futures amb canvis globals continus i més freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, el valor de la biodiversitat de les terres agrícoles que garanteix la resistència contra les pertorbacions ambientals serà encara més important”, explica Matteo Dainese, biòleg d’Eurac Research i primer autor de l’estudi.
“El nostre estudi mostra que la biodiversitat és essencial per garantir la provisió de serveis ecosistèmics i per mantenir una producció agrícola alta i estable”, explica Berta Caballero, conservadora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i coautora del estudi. “Per exemple, un agricultor pot dependre menys dels pesticides per desfer-se dels insectes plaga si s’augmenta el control biològic natural a través d’una major biodiversitat agrícola”. Els investigadors recomanen protegir els entorns que es mantenen través de la biodiversitat i diversificar els cultius i paisatges tant com sigui possible.
L’estudi s’acaba de publicar a Science Advances: https://doi.org/10.1126/sciadv.aax0121
