En esta web utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Para mas informacion, consulta nuestra Politica de cookies.

2020

Octubre
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 

Entrevista amb el Dr. Javier Martín-Vide


15 d'octubre de 2009


Entrevista amb el Dr. Javier Martín-Vide, coordinador del simpòsium «Aigua i Canvi Climàtic»

«El canvi climàtic implica forçosament un canvi d'hàbits»

L'Institut de l'Aigua de la Universitat de Barcelona ha organitzat per segon any consecutiu el Simpòsium de l'Aigua, aquesta vegada sota el lema «Aigua i Canvi Climàtic», que es va celebrar el 13 de novembre a la Facultat de Dret de la UB. El doctor Javier Martín-Vide va explicar l’abast que té l'esdeveniment.

El canvi climàtic ha deixat de ser una temàtica reservada als científics i experts en la matèria. Ara més que mai urgeix la necessitat que en el debat hi estiguin inclosos actors de les disciplines més diverses, des de les esferes natural, social, econòmica, jurídica i política, i amb una òptica que vagi de la local a la global.

El doctor Javier Martín-Vide, coordinador del simposi «Aigua i Canvi Climàtic», explica la importància de donar continuïtat i consolidar aquesta jornada completa i intensa que centrarà el seu treball en diferents vessants. En especial, tenint en compte que ens enfrontem amb un dels problemes ambientals més importants de la humanitat aquest segle XXI, i no només mediambiental, sinó també econòmic, social i polític, com és el canvi climàtic.

Quin és el principal propòsit del Simpòsium?
L'Institut de l'Aigua té com a activitats més importants l'organització i el desenvolupament d'un màster sobre l'aigua i, en segon lloc, els anomenats simposis de l'aigua, i aquest és el segon, amb el lema «Aigua i canvi climàtic». El canvi climàtic té molt a veure amb l'aigua. Des de l'òptica d'un país mediterrani com el nostre, amb unes quantitats de pluja modestes, aquest tema té a més un interès afegit. Sabem que la temperatura al planeta ha augmentat d'una manera clara, llevat d'algunes excepcions. L'escalfament ja és una nova realitat, molts països avui són més càlids que 25 o 30 anys enrere. En canvi, sobre l'aigua, sobre les precipitacions en concret, no tenim les coses tan clares, ja que és una variable climàtica altament canviant en l'espai i en el temps, gairebé impossible de tractar estadísticament, amb una altíssima variabilitat, i això no ens permet afirmar de manera rotunda com han estat les seves tendències recents i intuir-ne les futures. Això comporta un marge d'incertesa superior respecte a la temperatura; sobre això ja no hi ha dubtes: s'ha escalfat el planeta i continuarà fent-ho fem el que fem durant dècades. I en el futur, per a aquest àmbit de la Mediterrània, els models climàtics de què disposem ens anuncien una reducció pluviomètrica, però amb algunes incerteses. D'aquí ve el lema d'«Aigua i canvi climàtic» per al Simpòsium, amb què intentarem avançar en el coneixement de l'aigua en aquest nou context del canvi climàtic.

Quines diferències té aquest simposi comparat amb el de l'any 2008?
En aquesta oportunitat el Simpòsium ja no està obert a qualsevol participació, sinó que acull temes concrets desenvolupats per un petit, però selecte, grup de professionals i investigadors que treballen en diferents camps i vessants sobre l'aigua i el canvi climàtic. Així, hem canviat el format del primer Simpòsium, que va donar cabuda a moltes participacions de la casa, de l'Institut, molt breus, mentre que ara hi ha un tema concret i uns especialistes majoritàriament de fora de l'Institut.

A qui va adreçat el simposi?
Tot i que l'Institut de l'Aigua encara és un ens relativament jove, però pensem que ja consolidat, el Simpòsium té un fort component de projecció de cara a l'exterior. És a dir, que no només està dirigit als propis membres, sinó que està obert a un espectre molt ampli de potencials interessats: universitaris afins i no tan afins a la temàtica, representants politicotècnics, representants i professionals de les ciències naturals, del dret i de la ciència aplicada, i també a l'Administració, l'Administració catalana en concret, i a altres professionals, científics d'altres universitats i als mitjans de comunicació, que sens dubte trobaran elements d'interès per donar a conèixer i difondre entre el gran públic.

Hi ha algunes postures, també científiques, detractores del canvi climàtic, que argumenten que el nivell estadístic que es fa servir és recent o que el canvi climàtic és part del procés evolutiu de la Terra, quina és la seva visió?
El canvi climàtic no és cap novetat. El planeta Terra, que té més de 4.500 milions d'anys, ja ha passat per molts canvis climàtics, alguns molts més importants que el que estem començant a viure ara. Sempre hi ha hagut canvi climàtic, això forma part de la variabilitat natural del clima, i té bàsicament dos orígens: un d’extern, bàsicament solar, i un altre per causes endògenes. El solar té relació amb els cicles orbitals del planeta, que es repeteixen en desenes de milers d'anys, i amb la pròpia activitat solar. Del Sol no sempre rebem la mateixa quantitat d'energia, el Sol passa per etapes de més i de menys activitat (taques solars, màcules, etc). Les causes endògenes són l'activitat volcànica i les variacions continentals que produeix la tectònica de plaques. Tot això, que ha originat canvis climàtics per causes naturals en el passat, continuarà actuant en el futur. Però ara hi ha una novetat. El que s’ha observat en els últims temps, l'elevació de la temperatura, és totalment anòmal i inexplicable si només es considera la variabilitat natural. Certament, la finestra meteorològica instrumental és de només 150 o 200 anys, que en la història és un període molt curt, però es complementa i amplia amb un gran conjunt d'estudis paleoclimàtics amb mètodes i tècniques molt diferents; per exemple, a través de l'estudi de les bombolles d'aire atrapades al gel antàrtic i de Grenlàndia, dels sediments fluvials i lacustres, etc., que permeten reconstruir els climes del passat. I aquests estudis paleoclimàtics ens permeten concloure que l'escalfament actual és molt ràpid i que té pocs referents en el passat. Com que el que s’ha observat en l'actualitat no és explicable només per la variabilitat climàtica, la seva explicació exigeix una nova hipòtesi, exigeix un nou agent, i aquest agent quadra bé amb les emissions de gasos hivernacle. Si introduïm en els models climàtics les emissions de gasos d'efecte hivernacle, més la variabilitat natural, les estimacions reprodueixen bé les temperatures viscudes els últims anys; sense la participació antròpica són inexplicables. El planeta hauria d'haver estat més fresc del que ha estat.

Delimitant la problemàtica, quina és la situació actual?
Fem el que fem, el planeta es continuarà escalfant durant algunes dècades. El sistema climàtic té una gran inèrcia: les emissions de fa anys i les d’ara continuen actuant en el sistema climàtic, i ho faran encara durant dècades ni que reduíssim dràsticament l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Això és així perquè l'oceà, que també forma part del sistema climàtic, té un comportament molt inercial, s'escalfa lentament i es refreda lentament. Llavors, de què es tracta ara?, quina és la paraula clau? Mitigació. Per una part, cal intentar que el planeta sigui com menys càlid millor, i això s'aconsegueix a través de la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la reforestació, les pràctiques sostenibles i les pràctiques fins i tot quotidianes d'estalvi d'energia i d'aigua. Mitigació, perquè alguns estudis indiquen que, si el planeta s'escalfa i la temperatura s'eleva uns 2ºC sobre l'existent, en l'etapa prèvia hi haurà alguns processos irreversibles o catastròfics. I l'altra paraula clau és adaptació; és a dir, ajustar-se a les noves condicions climàtiques, conviure-hi, perquè adaptació també és aprofitar les noves oportunitats de l'escalfament.

Llavors el canvi climàtic implica obligatòriament canvi d'hàbits?
Sí, forçosament. Canvi de model energètic i de model de creixement i desenvolupament. Vivim en un sistema finit, el planeta Terra és finit, això és obvi. No pot ser que cada any la humanitat creixi i consumeixi més i més, perquè els recursos no vénen del no-res, no vénen de l'exterior, són del propi planeta, hi ha un límit evident a un creixement continuat.

També es diu que aquestes accions domèstiques d'estalvi, dels usos, per exemple, de la bicicleta, es transformen en una aportació bastant inferior respecte a la veritable contaminació que provoca la indústria...
Ara podem canviar aquesta idea, clarament. Les grans indústries del país estan molt controlades i regulades, perquè són dins dels compromisos d'Espanya per complir amb les exigències del protocol de Kyoto. Avui les grans indústries s'han posat les piles. Tenen sistemes per a l'eficiència i sistemes de reducció de les emissions i, si no, estan penalitzades d'una manera molt clara. La indústria, que es veia com el dolent de la pel·lícula, està complint raonablement amb els deures. Ara són més preocupants les emissions difuses, que són emissions domèstiques, del transport, menys controlables. Aquestes són les més difícils, i són molt abundants, tant o més que les emissions industrials.

Tags: Noticies Simposium-2009
Actualitzat: 15 Octubre 2009

També et pot interessar:

17 Gener 2023

El Dr. Javier Martín-Vide, exdirector i investigador de l'IdRA, respon a The Conversation a la pregunta sobre si a la ciutat de Barcelona plou més o menys que a les dècades...

12 Desembre 2022

Investigadors del Grup MAiMA - Isòtops estables i Mineralogia (Facultat Ciències de la Terra) i del Laboratori de Virus Contaminants d'Aigua i Aliments (Facultat de Biologia) de la UB, membres...

07 Novembre 2022

El Grup MAiMA del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada i de l’IdRA està buscant un/a estudiant interessat/da en realitzar una Tesi Doctoral en el camp d’”Aplicacions...

25 Octubre 2022

El passat 4 d'octubre de 2022 va tenir lloc la II Jornada dels instituts de recerca de la UB. En aquesta edició, la Jornada tractava sobre "Canvi climàtic i riscos naturals: transformació i...

30 Setembre 2022
L’escalfament global està provocant canvis molt notables en els models de precipitació, en els vents, els oceans, la fauna i la flora. Els efectes ja s’estan fent notar en els ecosistemes i les...
08 Setembre 2022

El proper dia 21 de setembre de 2022 tindrà lloc, al Consejo General de Economista de Madrid, l'acte de presentació del policy brief "Los fondos Next Generation y su efecto sobre la...