En esta web utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Para mas informacion, consulta nuestra Politica de cookies.

2022

Novembre
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    

Una recerca internacional publicada a ‘Nature’ analitza 500 anys d’inundacions a Europa


Un projecte de recerca internacional coordinat per la Universitat Tècnica de Viena (TU Wien), i en el qual han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, mostra per primera vegada que les característiques de les inundacions en les últimes dècades a Europa han canviat respecte a segles anteriors. L’estudi, publicat a la revista Nature, també conclou que actualment estem en un dels períodes amb més inundacions dels últims 500 anys.

La recerca mostra que, dins de l’últim mig mil·lenni, les tres últimes dècades estan entre els períodes més importants quant a freqüència i magnitud d’inundacions a Europa. A més, en aquestes tres dècades han canviat característiques com la distribució geogràfica, la temperatura de l’aire i l’estacionalitat de les inundacions, amb un percentatge més alt d’episodis a l’estiu. Pel que fa a la temperatura de l’aire, entre el 1500 i el 1900 les inundacions solien ocórrer amb més freqüència en les fases climàtiques fredes, mentre que a partir del 1990 l’augment d’inundacions té lloc en un context d’escalfament global.

L’anàlisi de dades ha identificat nou períodes d’inundacions més abundants del que és habitual, així com les regions associades a cadascun. Entre els períodes més notables cal destacar-ne els següents: 1560-1580 (Europa occidental i central), 1760-1800 (la major part d’Europa), 1840-1870 (Europa occidental i meridional) i 1990-2016 (Europa occidental i central). Segons les anàlisis, l’etapa actual és la tercera més severa pel que fa a inundacions. No obstant això, aquesta dada depèn del temps que duri l’actual fase d’inundacions abundants, que encara no ha acabat. En l’actualitat, les inundacions causen danys anuals per valor de més de 100.000 milions d’euros, i la tendència general d’inundacions abundants continua augmentant.

Dades històriques de mig mil·lenni

En l’estudi internacional, coordinat per Günter Blöschl, director de l’Institut d’Enginyeria Hidràulica i Gestió de Recursos Hídrics de la TU Wien, hi han participat 34 grups de recerca de tot Europa, entre els quals també figuren investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC Madrid) i de la Universitat d’Almeria (UAL).

Per a l’estudi, es van analitzar desenes de milers de documents històrics que contenen informació directa i contemporània sobre esdeveniments d’inundacions de tot Europa des de l’any 1500 fins al 2016. Els equips de recerca de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat d’Almeria van aportar la totalitat de les dades històriques d’Espanya i una part de les sèries de Suïssa. Tant aquest país com Espanya disposen de registres extraordinàriament detallats en el context europeu.

Mariano Barriendos, investigador del Departament d’Història i Arqueologia de la UB, coincideix amb Andrea Kiss (TU Wien) en el fet que «el desafiament particular d’aquest estudi ha consistit a fer comparables fonts i textos molt diversos dels diferents segles i de cada regió cultural». Aquesta comparabilitat es va aconseguir posant tots els textos en els respectius contextos històrics amb una atenció minuciosa als detalls i una revisió creuada entre els episodis de diferents tipus de documents, localitats i conques. Per exemple, en el cas de les dades de la vessant mediterrània espanyola, aquesta revisió va incloure 4.500 casos d’inundacions.

Diferències en les inundacions actuals dels rius

«Les nostres investigacions anteriors, particularment aquelles centrades en les conques alpines amb presència de glaceres, ens havien revelat que en el passat existia un nombre elevat de períodes d’inundacions severes que coincidien amb anomalies climàtiques fredes», explica Lothar Schulte, coordinador del Grup de Recerca Consolidat en Paleoecologia, Riscos Naturals i Gestió Ambiental (PaleoRisk) del Departament de Geografia de la UB. La comparació amb les reconstruccions de temperatura de l’aire per a tot Europa permet afirmar que els períodes històrics d’inundació més notables han estat substancialment més freds que les fases intermèdies.

Aquest resultat sembla contradir l’observació que, en algunes àrees, com el nord-oest d’Europa, el clima més càlid recent està alineat amb inundacions més severes. «El nostre estudi mostra per primera vegada que els mecanismes subjacents han canviat: mentre que, en el passat, les inundacions van succeir amb més freqüència en condicions més fredes, el cas ara és l’oposat», assenyala Maria del Carme Llasat, coordinadora del Grup de Recerca Consolidat de Meteorologia del Departament de Física Aplicada de la UB. «Les condicions hidrològiques del present són molt diferents de les del passat», afegeix Fernando Sánchez Rodrigo, físic de la Universitat d’Almeria. «La covariabilitat de temperatures i precipitacions, i les seves modificacions, així com la seva intensificació o debilitament causats per la dinàmica atmosfèrica, poden ser aspectes clau per entendre aquests processos», continua.

L’estacionalitat de les inundacions dins de l’any també ha canviat. Anteriorment, el 41 % de les inundacions de l’Europa central eren a l’estiu, en comparació amb el 55 % actual. Aquestes tendències estan relacionades amb canvis en la precipitació, l’evaporació i el desglaç, i són un indicador important per distingir entre el paper del canvi climàtic i altres factors de control, com la desforestació i la gestió dels rius.

Aquests resultats han estat possibles gràcies a una nova base de dades compilada pels autors de l’estudi que inclou la datació exacta de gairebé tots els esdeveniments d’inundació recollits en fonts documentals i bibliogràfiques. Gerardo Benito, professor d’investigació de Ciències de la Terra del CSIC, explica que aquesta base constitueix una evidència directa del nivell de les inundacions durant períodes de crisi climàtica, amb un alt potencial per als estudis de risc. El nou treball és el primer al món que avalua els períodes històrics d’inundació per a tot un continent amb tant detall durant els últims 500 anys.

Millors dades, millors pronòstics

A causa del canvi en els mecanismes de generació d’inundacions, Günter Blöschl advoca per l’ús d’eines per avaluar el risc d’inundacions que capturin els processos físics involucrats, i per estratègies de gestió que incorporin els canvis recents en l’anàlisi de risc. L’equip d’autors ressalta que la gestió d’inundacions s’ha d’adaptar a aquestes noves realitats perquè, independentment dels esforços necessaris per mitigar el canvi climàtic, els efectes d’aquest fenomen es continuaran veient en les pròximes dècades.

Podeu veure un vídeo sobre la recerca en aquest enllaç.

Blöschl, G., Kiss, A., Viglione, A. et al. Current European flood-rich period exceptional compared with past 500 years. Nature 583, 560–566 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-020-2478-3
 

REFERÈNCIES


Nature

https://www.nature.com/articles/d41586-020-02138-2

Notícies UB

https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2020/07/038.html

Altres enllaços

https://www.lavanguardia.com/vida/20200722/482469214482/la-ub-participa-en-un-estudio-sobre-inundaciones-publicado-en-revista-nature.html

https://www.iagua.es/noticias/universitat-barcelona/europa-ha-sufrido-ultimos-30-anos-mayor-numero-inundaciones-cinco
 

INVESTIGADORS UB I D'ALTRES CENTRES ESPANYOLS PARTICIPANTS



Universitat de Barcelona

Dr. Lothar Schulte
Catedràtic i Investigador ICREA Academia
Coordinador del Grupo de Investigación Consolidado Paleoecología, Riesgos naturales y Gestión ambiental (SGR 1106)
Co-leader of the PAGES Floods Working Group, http://pastglobalchanges.org/science/wg/floods/people
Departament de Geografia
Facultat de Geografia i Història
Universitat de Barcelona
C/ Montalegre, 6
08001 Barcelona
E-mail: schulte@ub.edu

Dr. Mariano Barriendos Vallve
Professor agregat, Investigador del Grupo de Investigación Consolidado Paleoecología, Riesgos naturales y Gestión ambiental (SGR 1106)
Member of the PAGES Floods Working Group
Departament d'Història i Arqueologia
Facultat de Geografia i Història
Universitat de Barcelona
C/ Montalegre, 6
08001 Barcelona
E-mail: mbarriendos@ub.edu

Dra. Maria del Carmen Llasat Botija
Catedràtica
Coordinadora Grupo de Investigación Consolidado de Meteorología (SGR 651)
Departament de Física Aplicada
Facultat de Física
Universitat de Barcelona
C/Martí i Franquès, 1
08028 Barcelona
E-mail: mcarmenllasatb@ub.edu

Altres Centres

Dr. Gerardo Benito
Profesor de investigación
Member of the PAGES Floods Working Group
Museo Nacional de Ciencias Naturales CSIC-Madrid
Departamento de Geología
C/Serrano 115bis
28034 Madrid
E-mail: benito@mncn.csic.es

Dr. Fernando Sánchez Rodrigo
Profesor Titular de Universidad
Member of the PAGES Floods Working Group
Departamento de Química y Física
Universidad de Almería, Edificio Científico Técnico II - A
Carretera Sacramento s/n
04120 La Cañada de San Urbano
Almería
E-mail: frodrigo@ual.es

Tags: Noticies
Actualitzat: 30 Juliol 2020

També et pot interessar:

17 Gener 2023

El Dr. Javier Martín-Vide, exdirector i investigador de l'IdRA, respon a The Conversation a la pregunta sobre si a la ciutat de Barcelona plou més o menys que a les dècades...

12 Desembre 2022

Investigadors del Grup MAiMA - Isòtops estables i Mineralogia (Facultat Ciències de la Terra) i del Laboratori de Virus Contaminants d'Aigua i Aliments (Facultat de Biologia) de la UB, membres...

07 Novembre 2022

El Grup MAiMA del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada i de l’IdRA està buscant un/a estudiant interessat/da en realitzar una Tesi Doctoral en el camp d’”Aplicacions...

25 Octubre 2022

El passat 4 d'octubre de 2022 va tenir lloc la II Jornada dels instituts de recerca de la UB. En aquesta edició, la Jornada tractava sobre "Canvi climàtic i riscos naturals: transformació i...

30 Setembre 2022
L’escalfament global està provocant canvis molt notables en els models de precipitació, en els vents, els oceans, la fauna i la flora. Els efectes ja s’estan fent notar en els ecosistemes i les...
08 Setembre 2022

El proper dia 21 de setembre de 2022 tindrà lloc, al Consejo General de Economista de Madrid, l'acte de presentació del policy brief "Los fondos Next Generation y su efecto sobre la...