En esta web utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Para mas informacion, consulta nuestra Politica de cookies.

2021

Març
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

Projecte TRivers-P: avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals o intermitents


Barcelona, 5 de novembre de 2020. Els rius temporals o intermitents actualment ocupen més del 50% de la xarxa fluvial mundial, però les projeccions climàtiques futures incideixen en el fet que la seva freqüència augmentarà de manera significativa com a conseqüència del canvi global. Per tant, molts rius que actualment sempre tenen aigua, en un futur proper l’aigua deixarà de córrer o s’assecaran. A més, els rius temporals tenen uns nivells de biodiversitat molt significatius, amb nombroses espècies rares i endèmiques, sobretot al mediterrani. Malgrat això, la Directiva Marc de l’Aigua, que vetlla per la qualitat dels ecosistemes aquàtics a nivell Europeu, no considera explícitament la figura dels rius temporals. A més, la Instrucció de Planificació Hidrològica tampoc considera aquests cursos fluvials de manera explícita dins del context de l’estat espanyol.
 
La necessitat d’una metodologia per poder avaluar l’estat ecològic dels rius temporals d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua -tant per protegir-los com per anticipar l’impacte ecològic que tindrà el canvi global- va culminar en el projecte LIFE+ TRivers (2014-19). El projecte LIFE+ TRivers va ser una iniciativa impulsada per un consorci liderat pel catedràtic Narcís Prat (UB) i en el qual participaven l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). En el marc del projecte, es va desenvolupar el programari TREHS per classificar els rius temporals en diferents tipologies i obtenir informació sobre l’alteració del règim hidrològic.  
 
Un cop determinada la tipologia de rius temporals amb el TREHS, l’avaluació de la qualitat biològica d’aquests cursos fluvials encara presenta una sèrie de limitacions. La més destacable és que els mètodes estan desenvolupats per a rius permanents i no funcionen pels rius temporals. Aquesta limitació és especialment rellevant quan aquests rius temporals estan formats per basses desconnectades de la xarxa fluvial. En aquestes basses, les comunitats d’organismes canvien en funció de molts factors que no estan incorporats en els índexs de qualitat actuals, com ara el temps de desconnexió, la mida de la bassa o els canvis fisicoquímics i d’interaccions tròfiques que s’hi poden donar.  
 
TRivers-P: recerca, difusió i transferència de coneixement  
 
Desenvolupar un mètode per avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals és ara l’objectiu principal del projecte TRivers-P (2020-2022), tal com revela un nou article publicat a la revista Water que té com a primera autora la professora Núria Bonada, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.  
 
El projecte TRivers-P és una continuació del projecte LIFE+ TRivers, està finançat per l’ACA i compta amb la participació d’experts del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) –dirigit per la professora Núria Bonada-, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la UB, l’IDAEA-CSIC i l’Institut Nacional de Recerca en Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (INRAE) de França.
 
L’objectiu principal de TRivers-P és desenvolupar un model predictiu per avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals, que permetrà obtenir els valors de les mètriques esperades en condicions de referència en funció, principalment, del temps de desconnexió de la bassa. El temps de desconnexió de les basses es determinarà amb el desenvolupament d’un model isotòpic de l’aigua basat en la variació de la composició dels isòtops 18O i 2H degut a la seva evaporació durant la desconnexió. En síntesi, la comparació dels valors dels isòtops 18O i 2H entre l’aigua de pluja, la del riu connectat i la de les basses desconnectades indicarà el temps de desconnexió. En paral·lel, l’equip científic modelitzarà un conjunt de mètriques taxonòmiques a nivell d’espècie, així com altres mètriques funcionals basades en els trets biològics que han mostrat ser menys sensibles a la intermitència del flux i, per tant, responen millor als impactes dels rius temporals.   
 
El projecte considerarà els diferents grups taxonòmics definits dins de la Directiva Marc de l’Aigua Europea -diatomees, macròfits, macroinvertebrats i peixos- a nivell d’espècie mitjançant eines moleculars de metabarcoding (seqüenciació massiva del gen mitocondrial cox1 definit com a codi de barres genètic, DNA barcode). Com a novetat metodològica, en comptes de mostrejar aquests organismes directament, s’extraurà el seu ADN del medi on viuen (aigua i sediments), una metodologia no invasiva que evitarà alterar les comunitats biològiques. Amb eines bioinformàtiques, es determinarà l’espècie taxonòmica per a cada fragment del DNA barcode. En aquest context, l’ús del nivell taxonòmic d’espècie podria ser clau en aquestes basses atès que permetrà avaluar petits canvis no detectables amb el nivell taxonòmic de família que s’usa actualment.
 
Més enllà de determinar la qualitat biològica de les basses desconnectades, el TRivers-P proposarà modificacions en els índexs geomorfològics actuals per adaptar-los en aquestes sistemes. Així mateix, es proposarà un mètode d’avaluació de l’estat ecològic adaptat a les basses desconnectades que integri la qualitat biològica dels diferents elements biològics resultants del model, la qualitat hidromorfològica i la fisicoquímica.  
 
El resultats del projecte, que es desenvoluparà de manera coordinada amb l’ACA, seran transferits per tal de facilitar la seva aplicació per part de gestors i investigadors de la comunitat científica internacional, a més de potenciar la seva difusió al públic general. Amb aquesta línia d’acció, TRivers-P contribuirà a la recerca i la innovació en la gestió de l'aigua, així com a la preservació i la millora de l’estat ecològic i la biodiversitat dels rius temporals de manera anticipada als efectes esperats del canvi climàtic sobre els rius mediterranis.  
 
 
Article de referència:
 
Bonada, B.; Cañedo-Argüelles, M.; Gallart, F.; von Schiller, D.;  Fortuño, Pau.; Latron, J. Llorens, P.; Múrria, C.; Soria, M.; Vinyoles, D.;  Cid, N. «Conservation and Management of Isolated Pools in Temporary Rivers», Water, octubre de 2020. Doi: 10.3390/w12102870
 

Text: Gabinet de Premsa - UB

Tags: Noticies
Actualitzat: 10 Novembre 2020

També et pot interessar:

05 Febrer 2021

Vallfogona il·lustrada: guia històrica patrimonial de Vallfogona de Riucorb és la setena obra que l’artista Domènec Corbella posa a disposició de tots els lectors interessats pel patrimoni i el...

01 Febrer 2021

Instituts de Recerca i Facultats de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Vicerectorat d'Igualtat i Gènere, commemorem enguany el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en...

27 Gener 2021

La Universitat de Barcelona participa en un consorci que ha atorgat en llicència una tecnologia per agilitzar la detecció de bacteris a l’aigua de consum: la Drinking Water Library (DWL). Es...

15 Gener 2021

The Conversation España, plataforma amb edicions presents també a Austràlia, Regne Unit, Estats Units d’Amèrica, Àfrica, França, Canadà i Indonèsia, és una font de notícies i d’anàlisi...

14 Gener 2021

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) estableix que és necessari un mínim de 30 anys de registres meteorològics continus per tal d’obtenir dades estadístiques climatològiques fiables...