En esta web utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Para mas informacion, consulta nuestra Politica de cookies.

2022

Agost
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

Un equip de la UB analitza l’impacte del canvi climàtic en els períodes secs i càlids als Pirineus


Un equip de la Universitat de Barcelona ha analitzat per primera vegada com podrien ser en el futur els períodes secs i càlids a l’àrea dels Pirineus segons diferents escenaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats, publicats a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, mostren que en un escenari intermedi, en què s’aconseguís limitar aquestes emissions que acceleren el canvi climàtic, no hi hauria un augment de ratxes seques de llarga durada, però sí de la temperatura durant aquests períodes. En canvi, si aquestes emissions no es reduïssin durant tot el segle XXI, els períodes sense precipitacions a l’estiu durarien de mitjana cinc dies més i, a més, es veurien acompanyats d’un augment de la temperatura de fins a 6 °C per sobre de les que tenim actualment als Pirineus. Segons els autors, aquests resultats suposarien «un augment potencial dels riscos ambientals, com ara incendis forestals, greus pèrdues de rendiments de cultius, efectes negatius sobre la biodiversitat o sobre els recursos hídrics, etc.».

En la recerca hi han participat l’investigador Marc Lemus-Cánovas, del Grup de Climatologia de la UB, i Joan Albert López-Bustins, professor del Departament de Geografia. Tots dos formen part de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB.

Dues variables que incrementen els riscos mediambientals

La recerca ha analitzat, d’una banda, si la durada dels dies consecutius sense precipitació ha augmentat o augmentarà en el futur i, de l’altra, si quan es produeixin aquests períodes secs de llarga durada, les temperatures màximes seran més altes que avui dia. És la primera vegada que s’estudien aquestes dues variables conjuntament a l’àrea dels Pirineus, una aproximació que permet evitar una infraestimació del risc que suposen aquestes condicions climàtiques per a la zona. «L’estrès hídric al qual està sotmesa la vegetació per una combinació d’un període llarg de sequera i una temperatura elevada és més alt que si tan sols analitzem un dels dos components. La concurrència de llargs períodes secs i temperatures extremadament càlides pot induir riscos mediambientals com incendis forestals, pèrdues de rendiment en els conreus, i en general, problemes greus al voltant de la biodiversitat de l’àrea estudiada, que no es detectarien tenint en compte només una de les variables», explica Marc Lemus-Cánovas.

L’estudi ha partit de dades climàtiques de les diverses parts dels Pirineus (Pirineu català, Pirineu aragonès, etc.) des del 1981 fins al 2015. Aquesta informació s’ha obtingut, en part, gràcies a la feina realitzada des de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic a través del projecte CLIMPY, que ha permès recuperar una gran quantitat de sèries climàtiques. «Aquestes dades ens indiquen que, fins avui, el risc que comporta l’ocurrència simultània de ratxes seques de llarga durada i de temperatures màximes extremes s’ha vist incrementat per l’augment d’un d’aquests components: la temperatura. Això ha succeït d’una manera similar tant a la primavera com a l’estiu, i a tot el Pirineu en general», destaca l’investigador.

Temperatures cada cop més extremes

Amb l’objectiu d’estimar l’evolució d’aquestes dues variables durant la resta del segle XXI, els investigadors han tingut en compte dos dels quatre escenaris futurs d’emissions de gasos d’efecte hivernacle establerts pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, els anomenats escenaris RCP (de l’anglès representative concentration pathways). «En un escenari intermedi d’emissions (RCP4.5), que assumeix que a mitjan segle XXI les emissions inicien un procés d’estabilització i el 2100 ja no hi ha una tendència creixent d’emissió de gasos, el patró continuarà sent el que hem tingut fins avui: les temperatures seran cada cop més extremes quan es produeixin aquestes ratxes seques, però la durada d’aquests períodes secs no es veurà incrementada», descriu l’investigador.

En canvi, aquest panorama canviaria substancialment en un escenari d’altes emissions (RCP8.5), en què el volum d’emissions continuaria augmentant durant tot el segle. En aquestes condicions, els autors han detectat que durant la primavera tindria lloc un augment notable de la durada dels períodes secs, sobretot a la meitat oriental dels Pirineus, i també un increment fort en els extrems tèrmics durant aquestes ratxes seques. «A l’estiu, la durada dels dies sense pluja s’incrementarà de manera notable a tot el vessant nord dels Pirineus (l’àrea més humida d’aquest territori) i les temperatures extremes també patiran un increment molt fort. L’àrea menys exposada a aquests increments en els dos components, a grans trets, seria l’àrea més occidental i amb més influència atlàntica», explica Marc Lemus-Cánovas.

Segons els investigadors, aquests resultats subratllen la importància d’aturar la tendència a l’alça d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. «Hem vist que un escenari intermedi no és ideal, perquè l’augment tèrmic és molt notable. Ara bé, un augment dràstic de la durada dels períodes secs i alhora de les temperatures extremes podria conduir a un escenari catastròfic, a causa de les greus implicacions que tindria en una zona molt fràgil, on el 59 % de la superfície està coberta per boscos», alerten.

En aquest sentit, Lemus-Cánovas assenyala que aquest estudi hauria de donar «més arguments per facilitar recursos públics als actors que es dediquen a la gestió forestal i ecològica dels Pirineus, amb la finalitat d’adaptar-la per al futur en la mesura que sigui possible». «I, sobretot —conclou—, per promoure una política de mitigació del canvi climàtic que, en definitiva, és l’assignatura que tenim pendent», conclou.

Recentment, el Grup de Climatologia de la UB ha rebut una resolució favorable per part del Ministeri de Ciència i Innovació sobre la concessió d’un projecte de recerca titulat «Eventos compuestos secos y cálidos en la España peninsular», que permetrà a l’equip dotar-se de recursos per continuar avançant en aquesta línia de recerca durant els pròxims tres anys.

 
Article de referència

M. Lemus-Cánovas i J. A. López-Bustins. «Assessing internal changes in the future structure of dry–hot compound events: the case of the Pyrenees». Natural Hazards and Earth Systems Science, juny de 2021. Doi: https://doi.org/10.5194/nhess-21-1721-2021

Tags: Inici Noticies
Actualitzat: 09 Juliol 2021

També et pot interessar:

28 Juliol 2022

Les temperatures extremes i els incendis provocats per les darreres onades de calor han estat notícia a l'agència internacional Xinhua de la República Popular Xinesa.

Per explicar aquest...

26 Juliol 2022

La Dra. Roser Marsal, arqueòloga investigadora de l'IdRA i exmembre del seu Consell de  Direcció, forma part des de l'any 2021 de l'equip del Kom el-Khamaseen Project de la UAB. Durant l'actual...

18 Juliol 2022

El Dr. Narcís Prat explica a TV3 la situació actual de les reserves d'aigua derivada de la sequera, en el context del canvi climàtic i de la gestió dels boscos, dels conreus, i de tots els...

18 Juliol 2022

Els propers dies 19 i 20 de juliol de 2022 tindran lloc a la Facultat de Biologia de la UB (dimarts: Aula Magna i dimecres: Aula de Graus) unes jornades sobre l'ús de la intel·ligència...

14 Juliol 2022

La Dra. Carme Llasat, catedràtica de Física de l'Atmosfera i investigadora de l'IdRA va rebre el passat dilluns dia 11 de juliol de 2022 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de...

07 Juliol 2022

La situació global actual derivada de la pandèmia i també de la guerra d'Ucraïna ha provocat una crisi energètica de durada imprevisible, que genera incerteses i dificultats que tota la...