Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

• LLEI 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya. (Pàg. 3326)

LLEI

1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

El President
de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Les universitats catalanes es troben, en aquest principi de segle, davant de noves realitats, nous reptes i noves oportunitats. Els processos d’internacionalització afecten plenament el nostre món universitari i requereixen polítiques i estratègies ben afinades en àmbits com la qualitat de la docència i la recerca, la mobilitat dels estudiants i del professorat o la convergència cap a la constitució d’un espai europeu d’ensenyament superior. D’altra banda, l’evolució ràpida de l’entorn econòmic i social demana una adaptació constant dels ensenyaments i dels mètodes operatius de les universitats a fi de permetre combinar de manera efectiva la creació i la transmissió de coneixements científics, tècnics i humanístics amb la preparació per a l’exercici professional i amb el foment del pensament crític, el pluralisme i els valors propis d’una societat democràtica. Així mateix, la generalització de l’ensenyament superior a Catalunya, complementada amb una certa disminució de la pressió demogràfica, permet desenvolupar, amb decisió creixent, polítiques de qualitat encaminades a situar les universitats catalanes en posicions capdavanteres i a oferir un servei de primera línia a la població de Catalunya en el camp de l’educació superior. Finalment, les tecnologies de la informació i les comunicacions obren possibilitats fins ara insospitades i poden constituir instruments essencials per a la millora permanent de les universitats.

En la tasca d’afrontar les noves realitats, aquesta Llei es fonamenta en tres premisses bàsiques. En primer lloc, en l’existència d’una realitat universitària catalana, hereva d’una tradició intel·lectual, educativa i científica que ens és pròpia i que anomenem "sistema universitari de Catalunya". En segon lloc, en la voluntat d’aquesta realitat d’integrar-se plenament en l’espai europeu d’ensenyament superior i d’assolir un paper protagonista en la seva construcció. Finalment, en l’excel·lència com a instrument indispensable de progrés en tots els àmbits de l’activitat universitària i, en particular, en la docència, en la recerca i en la transferència de tecnologia i de coneixements.

El sistema universitari de Catalunya constitueix una realitat amb segles d’història. El rei Jaume II va crear els Estudis Generals de Lleida, l’any 1300, orientat pels principis d’autonomia universitària i d’universalitat del saber. Entre 1533 i 1645 es posaren també en funcionament estudis generals o universitats a Barcelona, Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa. És interessant constatar que les ordinacions (estatuts) en regulaven amb precisió el funcionament intern i, entre altres coses, l’elecció del rector, càrrec que es repartien alternativament un català i un aragonès. També posaven ja l’èmfasi en la voluntat d’atracció d’estudiants forans.

L’ensulsiada de 1714 s’emportà les universitats històriques. Durant el segle XVIII la Junta de Comerç promogué a la ciutat de Barcelona una activitat educativa d’esperit alhora modern i pràctic. La restauració, llargament reivindicada, de la Universitat de Barcelona l’any 1837 fou un gran pas endavant en el redreçament universitari. Milà i Fontanals, Duran i Bas i d’altres intel·lectuals de la Renaixença en foren professors. En l’àmbit mèdic, podríem esmentar les recerques de Ramón y Cajal i de l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer. La universitat restaurada fou, però, una universitat burocràtica i de dependència molt centralitzada, una universitat provincial i subordinada -llevat del parèntesi dels anys trenta del segle XX, fins al 1954 no es pogueren atorgar doctorats a la Universitat de Barcelona-, on la realitat de Catalunya trobava dificultats d’expressió i la seva llengua pròpia era totalment absent. Tot això portà a dues línies d’acció. D’una banda, a un impuls extern i aliè a la universitat oficial per a envigorir l’ensenyament superior i la recerca, a Catalunya i sobre Catalunya, que culminà amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i els Estudis Universitaris Catalans. D’altra banda, a un impuls intern de reforma de la universitat, conduït, en paraules de Pere Bosch i Gimpera, per una generació "que sentia apassionadament un ideal català, ideal que porta a la universitat no sols per tractar de millorar-la, sinó de transformar-la i d’incorporar-la a la vida catalana". Era una generació inspirada en el lema de Torres i Bages: "Lo dia que la Universitat sia de debò catalana, començarà la renaixença de Catalunya". Aquest moviment s’expressà amb lucidesa i un gran caràcter innovador en el Primer Congrés Universitari Català (1903) i en el Segon (1918), espais de reflexió, debat i reivindicació en què es van tractar qüestions com la catalanitat de la universitat, l’autonomia, la llibertat de càtedra i la renovació pedagògica i cultural i es va reclamar la transformació de la universitat per a situar-la en condicions d’assolir un nivell alt de qualitat.

Tots aquests moviments confluïren en l’extraordinària florida de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un patronat presidit per Pompeu Fabra i, com a rector, Pere Bosch i Gimpera, que succeí Jaume Serra i Húnter. L’estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona, promulgat l’any 1933 i vigent, amb interrupcions, fins el 1939, introduïa innovacions molt destacades en aspectes tan importants com la selecció del professorat, la regulació del professorat no pertanyent als cossos estatals, la incorporació dels estudiants als òrgans de govern i la renovació de plans d’estudi.

En la resistència contra el franquisme, destacà el paper de la universitat com a espai de reivindicació democràtica i pacífica de les llibertats i d’afirmació de les seves funcions socials. En són exponents episodis com l’acte de constitució, el 9 de març de 1966, del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, en el convent dels Caputxins de Sarrià, on, en presència d’intel·lectuals com Jordi Rubió, Joan Oliver o Manuel Sacristán, es presentà el "Manifest per a una universitat democràtica", o documents com el Manifest de Bellaterra, l’any 1975, que, amb l’objectiu d’assolir una universitat catalana, científica i democràtica, van impulsar la renovació universitària en la primera etapa de la transició democràtica.

Ja en aquesta nova etapa, cal destacar la constitució del Consell Interuniversitari de Catalunya i la celebració del Tercer Congrés Universitari Català, el 1978, que pretenia "arribar a una anàlisi global que permeti elaborar una alternativa política universitària adaptada a les possibilitats d’un marc polític democràtic".

En èpoques més recents, recuperada ja la Generalitat de Catalunya, s’ha anat consolidant un sistema universitari propi, alhora català, científic i democràtic. Un sistema, a més, modern, plural, molt extens i distribuït en el territori. Així mateix, les universitats catalanes han aprofundit llur relació amb les universitats dels altres territoris de parla catalana amb la creació de la Xarxa d’Universitats Institut Joan Lluís Vives. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat s’ha dotat d’una estructura adequada en l’àmbit universitari, que culmina amb la creació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, l’abril de l’any 2000.

De la mateixa manera que aquesta Llei vol ésser hereva de la dilatada i intensa tradició universitària de Catalunya i reivindica el catalanisme polític com a inspiració per a la creació d’un marc propi d’ensenyament superior, també vol impulsar les aportacions que la universitat catalana pot fer a l’avenç del coneixement, de les ciències, de les humanitats i del conjunt de l’experiència universitària. Aquesta Llei pretén contribuir a la construcció d’un sistema universitari profundament universalista i, en particular, europeista. En aquest sentit, és bo recordar que, en un escrit de Francesc Layret, la primera proposta d’estatuts per a una universitat autònoma de Barcelona, feta al Segon Congrés Universitari Català (1918), deia que la universitat havia d’ésser un "òrgan propulsor de la cultura catalana" i afegia que "aquesta catalanitat més que a singularitzar-se ha de tendir a aportar l’esforç i l’esperit del poble català al patrimoni espiritual de la Humanitat".

Amb aquesta perspectiva, cal notar que el procés d’integració europea ha avançat els darrers anys amb alguns projectes de gran significació. La creació d’un espai europeu d’ensenyament superior, a partir de la Declaració de Bolonya de 1999, signada pels ministres europeus d’educació, ha de contribuir a donar coherència a un àmbit universitari que, per definició, no coneix fronteres. Són aspectes fonamentals d’aquest espai europeu la nova estructura cíclica dels ensenyaments, d’una banda, i la transportabilitat dels crèdits, que ha de permetre la comparació entre titulacions, de l’altra. L’estructura de cicles que es desprèn de la Declaració de Bolonya pretén harmonitzar els cicles universitaris i fomentar uns ensenyaments superiors més generalistes en les primeres etapes i més especialitzats en les darreres. Així, a una primera fase de formació general en una o en diverses àrees, amb èmfasi en la capacitació per a fer front a un món complex i la transmissió d’habilitats per a la resolució de problemes, segueix una segona fase molt més especialitzada, amb una orientació cap a l’exercici professional o la recerca. El sistema es completa amb una darrera fase d’aprofundiment professional o de doctorat. Aquesta nova estructura i aquesta nova orientació caldrà introduir-les progressivament en el sistema universitari de Catalunya.

L’europeïtzació i la internacionalització també es promouen amb la mobilitat d’estudiants i de professors. La mobilitat fomenta la integració europea, l’aprenentatge de llengües i el coneixement i el diàleg entre cultures. Pel que fa a la recerca i al doctorat, cal afegir que la mobilitat és conseqüència necessària de la universalitat del saber i de la recerca científica.

La internacionalització i la mobilitat han d’ésser compatibles amb el manteniment de la presència de les característiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de la llengua pròpia, que és també la llengua pròpia de les universitats catalanes. Tota llengua de cultura necessita ésser viva i forta a l’ensenyament superior; això ho sabien prou bé els qui impulsaren els processos d’obertura de la universitat a la realitat catalana durant els segles XIX i XX. Avui som en una situació molt millor que la d’ells, però mantenir allò que s’ha aconseguit exigeix i exigirà un esforç continuat i, alhora, la pràctica sostinguda d’una política de foment.

La darrera premissa fonamental del sistema universitari de Catalunya ha d’ésser una aposta, sense retirada o compromís, per l’excel·lència i la qualitat en tots els àmbits. La funció social de la universitat només es pot acomplir amb eficàcia si les institucions d’ensenyament superior es plantegen constantment noves fites, amb l’ambició de situar-se contínuament en la frontera del coneixement i de les altres facetes de l’activitat universitària. Això requereix un esforç permanent de millora de la docència i dels processos d’aprenentatge i formació dels estudiants, de la qualitat de la recerca, de la transferència tecnològica i de coneixements cap a la societat i, també, d’introducció de tècniques modernes de gestió a les universitats mateixes. Són qüestions cabdals, en aquest sentit, la incorporació dels principis de bona governança en el món universitari; les polítiques de selecció, formació, promoció i mobilitat del professorat; la col·laboració entre equips de recerca, o, finalment, el desenvolupament de fórmules adients per a la valoració dels actius intel·lectuals de les universitats mitjançant, per exemple, l’estímul de la creació d’empreses de base tecnològica.

Aquesta Llei neix d’un procés de reflexió llarga sobre els nous reptes i les noves fites de les universitats del segle XXI, que es produeix arreu i que a Catalunya és fruit d’un debat permanentment obert amb la comunitat universitària i amb la societat en general. Aquestes reflexions s’han vist reflectides en documents com l’informe Higher Education in the Learning Society (informe Dearing, juliol de 1997, Gran Bretanya), o bé l’informe Universidad 2000 (març de 2000), encomanat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles i, a Catalunya, l’informe "Per un nou model d’universitat" (març de 2001), de la Comissió de Reflexió sobre el Futur de l’Àmbit Universitari Català. Tots els quals documents, i també d’altres, són de gran interès per a donar fonament i cohesió a un nou pensament obert i plural i per a una nova universitat.

Aquesta Llei s’empara en les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya reconegudes pels articles 15 i 9.7 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en matèria d’ensenyament i de recerca, respectivament, i en un respecte escrupolós del dret fonamental a l’autonomia universitària, en virtut del qual correspon a les universitats concretar la regulació, en llurs estatuts i altra normativa interna, d’un nombre considerable d’aspectes continguts en la Llei. Així mateix, aquesta Llei s’insereix en el marc bàsic establert per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

Aquesta és la primera llei d’universitats aprovada pel Parlament de Catalunya, però té especialment en compte les normes aprovades els darrers anys en matèria d’universitats, algunes de les quals han restat incorporades, amb les modificacions corresponents, a la nova Llei, com són la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, i la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya.

La Llei s’estructura en un títol preliminar i vuit títols. El títol preliminar defineix el sistema universitari de Catalunya com el que és integrat per les universitats establertes a Catalunya, que es relacionen, i també per les que siguin creades o reconegudes en endavant per Parlament de Catalunya, i detalla els objectius i els principis informadors del sistema universitari de Catalunya, els quals inspiren la resta de preceptes de la Llei. Es defineix el català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya, tot remetent-ne la regulació a la normativa vigent en aquesta matèria, en concret a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, que reconeix el dret del professorat i l’alumnat a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin. En aquest sentit, el professorat ha de tenir les competències lingüístiques necessàries, d’acord amb les exigències de la tasca docent.

El títol primer tracta de l’activitat universitària, que comprèn l’estudi, la docència i la recerca. En l’àmbit de l’estudi i la docència es posa especial èmfasi en la formació integral dels estudiants, l’adaptació dels plans d’estudi a l’espai europeu d’ensenyament superior, el foment de titulacions transversals que permetin una formació generalista, la internacionalització dels estudis de doctorat, l’educació superior al llarg de la vida i la qualitat docent. En particular, i amb la finalitat d’agilitar el procés d’harmonització europea, la Llei possibilita que les universitats expedeixin titulacions pròpies, dins els actuals estudis oficials, en correspondència amb les titulacions europees.

La universitat esdevé una institució central del sistema de recerca. Es defineixen els centres de recerca universitaris, amb un esment especial dels instituts universitaris, els parcs cientificotecnològics i els serveis cientificotècnics. Es considera la universitat com a motor de l’economia, mitjançant l’estímul a la innovació. En aquest sentit, cal destacar la importància de la col·laboració entre les universitats i les empreses per a la transferència de coneixements i tecnologia. En especial, es promou la mobilitat del professorat entre la universitat i el món de l’empresa i l’aplicació fora de la universitat de la recerca que s’hi porta a terme. Així, les universitats han de fomentar la capacitat emprenedora dels investigadors i dels estudiants i la creació d’empreses i iniciatives innovadores.

La comunitat universitària, integrada pels estudiants, el personal docent i investigador, els investigadors i el personal d’administració i serveis, és l’objecte del títol II. S’hi estableix la possibilitat que les universitats catalanes es puguin coordinar per a oferir processos comuns d’accés, els quals han de tenir en compte l’oferta de places disponibles, han de valorar únicament el mèrit i la capacitat, i han d’ésser en tot cas transparents i objectius i garantir l’anonimat en la correcció de les proves d’accés. L’experiència dilatada i profitosa de coordinació en l’accés a les universitats catalanes avala aquest sistema. Es detallen els drets i els deures dels estudiants, que, com a mínim, han de tenir en compte les universitats en llur normativa reguladora i es disposa l’acció coordinada de les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, per a la determinació dels mecanismes per a la seva garantia. S’estableix la necessitat d’aplicar mesures d’acolliment, assessorament i integració dels estudiants en la vida universitària, tant pel que fa als aspectes acadèmics com als socials i de convivència. És especialment important que les universitats contribueixin al desenvolupament de les potencialitats dels estudiants. En aquest sentit, pren relleu la vida universitària com a experiència vital per als estudiants, i com a espai en el qual es fomenta la implicació i la participació en àmbits associatius.

Un dels aspectes més innovadors d’aquesta Llei és la regulació del professorat contractat. S’obre una nova via de carrera acadèmica, basada en la contractació laboral, que pot ésser complementària o substitutiva de la funcionarial, però no menys exigent que aquesta. Això coincideix amb una reivindicació històrica dels moviments catalans de reforma universitària -els noms "professorat lector" i "professorat agregat" són presos d’aquesta tradició-. Així, per exemple, la carrera acadèmica d’un doctor pot començar per un contracte com a investigador postdoctoral en algun centre de recerca o universitat, seguit, a la mateixa universitat o departament o en una altra, d’un contracte, per un termini màxim de quatre anys, com a professor lector (ajudant doctor). Cal destacar que es regulen, per primera vegada des de la Generalitat republicana, figures de professorat contractat amb contracte laboral indefinit: la de catedràtic, la de professor agregat -ambdues, dins la tipologia de professorat contractat doctor- i la de professor col·laborador permanent. Aquest professorat és seleccionat directament per les universitats i requereix una acreditació prèvia de recerca, en el cas dels professors agregats i dels catedràtics, i un informe previ favorable, en el cas dels professors col·laboradors permanents, emès per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La Llei regula diferents aspectes relatius al règim jurídic d’aquest professorat i, en particular, les llicències i les excedències, que pretenen facilitar-ne la mobilitat, i també la seva implicació en la transferència de coneixement i de tecnologia i la creació d’empreses de base tecnològica.

Aquesta Llei destina un capítol al personal acadèmic de recerca, integrat pels professors de la universitat i pels investigadors amb títol de doctor, que poden ésser propis de la universitat, amb una menció especial de la contractació per les universitats de personal investigador postdoctoral, o trobar-s’hi vinculats mitjançant un conveni de col·laboració per al desenvolupament de projectes, sense que en resti alterat el vincle jurídic amb l’entitat de procedència. Els becaris de recerca i els ajudants són considerats investigadors en formació.

El títol III, sota l’epígraf "el govern i la representació de les universitats públiques", fa una referència puntual a les figures del rector o rectora i del gerent o la gerent; porta a terme la regulació dels consells socials i considera, com a novetat a destacar, la possible creació d’un consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat. Pel que fa als consells socials, la nova regulació en redueix la composició a quinze membres, nou dels quals són persones representatives de la societat catalana, nomenades pel Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i les organitzacions sindicals i empresarials, amb la representació d’una persona antiga alumna, i sis dels quals són membres del consell de govern de la universitat. D’aquesta manera es manté la proporció entre els representants interns de la mateixa universitat i externs a aquesta que es determinava en la regulació anterior, i alhora s’agilita el funcionament i es millora l’operativitat d’aquest important òrgan de participació de la societat en la universitat. La Llei detalla les funcions, l’organització i el funcionament dels consells socials i substitueix la regulació anterior, continguda a la Llei 16/1998, del 28 de desembre. El consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat es configura com un òrgan de relació de la universitat i el seu antic alumnat i de participació d’aquest en la vida de la universitat, i representa una innovació en consonància amb el relleu que es dóna a aquest col·lectiu en molts països del nostre entorn.

El títol IV es dedica al règim jurídic de les universitats i a l’ordenació dels estudis i les estructures universitàries. Els instruments bàsics d’ordenació del sistema universitari de Catalunya, objecte del títol V, són la Programació universitària de Catalunya i el finançament universitari. La Llei reconeix per primera vegada la possibilitat que les universitats privades que ho sol·licitin incloguin llurs ensenyaments en la Programació universitària de Catalunya. Pel que fa al finançament de les despeses de funcionament de les universitats públiques, estableix tres classes d’aportacions: la genèrica, la complementària, mitjançant contractes-programa, i l’obtinguda per convocatòries públiques. El finançament de les infraestructures i els equipaments s’articula mitjançant el Pla d’inversions universitàries. Es fa un esment especial del fet que les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.

El Consell Interuniversitari de Catalunya, regulat pel títol VI, és l’òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en matèria d’universitats. La regulació continguda en aquest títol substitueix l’establerta a la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, tot i que en manté pràcticament les mateixes funcions. Com a novetat, la Junta del nou Consell pot funcionar en ple o com a junta permanent. En el primer cas, es considera possible la participació de fins a tres rectors de les universitats privades sense ànim de lucre que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya.

Les garanties de qualitat de les universitats són tractades pel títol VII. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es defineix com el principal instrument per a la promoció i l’avaluació de la qualitat i es configura com una entitat de dret públic sotmesa al dret privat. L’Agència és fruit de la transformació del consorci creat pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre, en el qual participen la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques catalanes. Aquest canvi ha estat necessari per a afrontar les noves responsabilitats que es deriven de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, amb les garanties adequades d’independència, professionalitat i llibertat d’obrar, que caracteritzen les principals agències europees. La nova entitat manté la representació de les universitats públiques en el Consell de Direcció i afegeix la participació del rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya i fins a tres rectors de les universitats privades que hagin adoptat una figura jurídica pròpia de les entitats sense ànim de lucre. Per a l’exercici de les funcions d’avaluació, es creen en el si de l’Agència una comissió d’avaluació de la qualitat, una comissió de professorat lector i col·laborador i una comissió d’avaluació de la recerca, les quals aproven les avaluacions dels àmbits respectius amb independència tècnica, alhora que en són les responsables finals.

El títol VIII, sota l’epígraf "el règim econòmic i financer de les universitats públiques", regula determinats aspectes relatius al patrimoni de les universitats. Destaca la possibilitat que els projectes d’obres per a la instal·lació, l’ampliació i la millora d’estructures destinades a serveis i equipaments dels campus universitaris i dels parcs cientificotecnològics puguin ésser declarats d’utilitat pública o interès social a efectes d’expropiació. Pel que fa al pressupost de les universitats, cal fer esment de les disposicions relatives a l’autorització dels costos de personal i la supervisió econòmica de la universitat.

Finalment, es determina la creació d’una oficina sobre l’espai europeu d’ensenyament superior en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, com a observatori de les tendències en aquesta matèria i promotora de l’adaptació de les universitats catalanes a aquest espai.

Títol preliminar

Disposicions generals

Article 1

Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte l’ordenació del sistema universitari de Catalunya, en el marc de l’espai europeu d’ensenyament superior.

2. Correspon a la Generalitat de Catalunya i a les universitats l’impuls i el desenvolupament del sistema universitari de Catalunya.

Article 2

Sistema universitari de Catalunya

1. El sistema universitari de Catalunya és integrat per les universitats establertes a Catalunya, que són les següents:

a) Universitat de Barcelona.

b) Universitat Autònoma de Barcelona.

c) Universitat Politècnica de Catalunya.

d) Universitat Pompeu Fabra.

e) Universitat de Lleida.

f) Universitat de Girona.

g) Universitat Rovira i Virgili.

h) Universitat Ramon Llull.

i) Universitat Oberta de Catalunya.

j) Universitat de Vic.

k) Universitat Internacional de Catalunya.

2. Resten integrades en el sistema universitari de Catalunya les universitats que siguin creades o reconegudes pel Parlament de Catalunya.

Article 3

Objectius del sistema universitari de Catalunya

1. Les universitats del sistema universitari de Catalunya tenen com a objectius fonamentals:

a) La creació, la transmissió i la difusió de la cultura i dels coneixements científics, humanístics, tècnics i professionals, i també la preparació per a l’exercici professional.

b) El foment del pensament crític i de la cultura de la llibertat, la solidaritat, la igualtat i el pluralisme, i la transmissió dels valors cívics i socials propis d’una societat democràtica.

c) L’enriquiment del patrimoni intel·lectual, cultural i científic de Catalunya, amb l’objectiu del progrés general, social i econòmic i el seu desenvolupament sostenible.

d) La incorporació de la llengua catalana a tots els àmbits del coneixement i la contribució al procés de normalització de l’ús científic, cultural i social del català.

2. Els objectius de les universitats s’assoleixen principalment per mitjà de l’estudi, la docència i la recerca.

3. Els poders públics han de col·laborar amb les universitats per a la consecució de llurs objectius.

Article 4

Principis informadors

L’ordenació del sistema universitari de Catalunya es fonamenta en els principis següents:

a) El principi d’autonomia universitària reconegut constitucionalment, que significa que cada universitat és dipositària de l’interès general de l’educació superior, que assumeix la plena llibertat d’organització i funcionament, amb capacitat d’autogovern, i compleix el deure de retre comptes davant la societat en els termes establerts per la llei.

b) El principi d’igualtat d’oportunitats en l’accés i la permanència en la universitat per a tots els ciutadans de Catalunya.

c) El principi d’universalitat del saber i el mètode científic com a via per a eixamplar l’horitzó del coneixement.

d) La concepció de la universitat com a espai de compromís social i participatiu i com a motor de processos de millora de la societat.

e) La coordinació entre les universitats del sistema universitari de Catalunya, que, tot i respectant-ne la diversitat i l’equilibri territorial, garanteixi l’eficàcia i l’eficiència en la gestió dels recursos públics.

f) El foment de la recerca científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

g) El foment i l’avaluació de la qualitat en la docència, la recerca i la gestió de serveis universitaris, d’acord amb criteris i metodologies equiparables internacionalment.

h) L’impuls de la millora de la docència i la contribució a l’aprenentatge al llarg de la vida, per a millorar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida.

i) La coordinació d’accions per a assolir la plena integració de les universitats a l’espai europeu d’ensenyament superior i promoure les universitats de Catalunya a Europa i al món.

Article 5

Educació en valors

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de contribuir, en l’entorn universitari, al desenvolupament de les capacitats dels estudiants i han de promoure l’educació en valors com a part integral de llur procés global d’aprenentatge i formació.

2. Les universitats han d’estimular i donar suport a les iniciatives complementàries de l’ensenyament oficial que comportin la transmissió de valors de llibertat, responsabilitat, convivència, solidaritat, participació i ciutadania plena.

Article 6

Llengua

1. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de llurs activitats.

2. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà. L’ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.

3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l’àmbit de llurs respectives competències, han d’estimular el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.

4. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

5. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.

6. El Govern i les universitats, en l’àmbit de les competències respectives, han d’establir programes de foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure tant l’ús d’aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la universitat com l’oferta d’assignatures específiques de cada titulació.

Títol I

L’activitat universitària

Capítol I

L’estudi i la docència

Secció primera

Les titulaciones i els plans d’estudis

Article 7

Missió de l’estudi

Els estudis programats a les universitats tenen com a finalitat la formació cívica, cultural, científica, humanística, tècnica i professional dels estudiants, i han de contribuir al desenvolupament de la personalitat de cada individu i a la formació d’universitaris creatius i compromesos amb llurs professions, amb el progrés científic i amb el futur de la societat catalana.

Article 8

Aprovació i definició

1. Els plans d’estudis, que són elaborats i aprovats per la universitat, són instruments de planificació i d’organització dels estudis universitaris i han de fer possible una formació de qualitat.

2. Les universitats, d’acord amb la normativa vigent, han de fomentar les mesures que permetin la flexibilitat de llurs plans d’estudis i llur adequació a les noves necessitats.

Article 9

Habilitats i competències

El contingut dels plans i els programes d’estudis ha de facilitar que l’estudiant, en acabar els estudis, hagi desenvolupat les habilitats i adquirit les competències que li permetin, amb un nivell elevat d’autonomia, integrar i interpretar dades fonamentals per a emetre judicis, tenir el seu propi capteniment social, científic i ètic, comunicar informació a tot tipus d’audiència i adquirir les capacitats necessàries per a continuar avançant en l’estudi i en la seva formació.

Article 10

Titulacions transversals

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques, i també les privades que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya, mitjançant la Programació universitària de Catalunya, han de fomentar estudis que actuïn com a titulacions transversals amb la superació de les quals es pugui accedir als estudis que correspongui.

Article 11

Transportabilitat i mobilitat

1. La convalidació d’estudis correspon a la universitat.

2. Les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de coordinar el règim de convalidacions i adoptar, d’acord amb la normativa vigent, les mesures pertinents per a facilitar la transportabilitat dels crèdits i la mobilitat dels estudiants en el marc del sistema universitari de Catalunya i de l’espai europeu d’ensenyament superior.

3. Així mateix, les universitats privades poden participar en la coordinació del règim de convalidacions i l’adopció de les mesures pertinents per a facilitar la transportabilitat dels crèdits i la mobilitat dels estudiants.

Article 12

Els estudis de doctorat

1. Els estudis de doctorat tenen com a finalitat la formació de personal investigador, tant per a l’àmbit universitari de recerca com per al món professional i de les empreses.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de promoure accions dirigides a reforçar la qualitat i l’especialització dels estudis de doctorat, tot fomentant la cooperació interuniversitària i la internacionalització. També han de promoure accions orientades a potenciar l’accés als estudis de doctorat dels estudiants més ben preparats, qualsevol que en sigui la nacionalitat o la procedència.

3. La docència de doctorat, que es pot impartir als departaments, els centres i els instituts universitaris, correspon a doctors. Els programes de doctorat aprovats per cada universitat o conjunt d’universitats tenen un director o directora, que ha d’ésser un professor o professora, doctor de la universitat coordinadora del programa.

Article 13

Títols propis

1. Les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han d’impulsar i coordinar les mesures pertinents per a la progressiva i plena harmonització dels cicles d’estudis i les denominacions dels títols propis de les universitats al sistema europeu de titulacions.

2. Les universitats també poden expedir un títol propi als estudiants que hagin superat el primer cicle dels estudis universitaris oficials de primer i segon cicle.

3. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya pot acreditar i certificar els títols propis de les universitats.

Article 14

Educació superior al llarg de la vida

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de vetllar perquè les universitats ofereixin programes d’educació superior adequats, que permetin la formació universitària i l’actualització de coneixements i habilitats al llarg de tota la vida, com a element de l’espai europeu d’ensenyament superior.

Secció segona

L’espai europeu de titulacions

Article 15

Informació i transparència

1. Als efectes de fomentar l’espai europeu de titulacions, els diplomes i els títols que expedeixin les universitats han d’ésser d’acompanyats pel suplement europeu del títol. Aquest ha de contenir els elements d’informació que garanteixin la transparència en relació amb el nivell i el contingut dels ensenyaments cursats, d’acord amb la normativa vigent.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, poden adaptar, d’acord amb la normativa vigent, el disseny del suplement europeu del títol a les especificitats del sistema universitari de Catalunya.

Article 16

Mesures d’adaptabilitat

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats que participen en la Programació universitària de Catalunya han d’impulsar, d’acord amb la normativa vigent, les adaptacions curriculars necessàries per a la implantació a Catalunya de titulacions estructurades en els cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior.

2. Als efectes de facilitar la mobilitat en l’espai europeu d’ensenyament superior dels estudiants i de les persones titulades, les universitats han d’adoptar, en relació amb llurs títols i d’acord amb la normativa vigent, mesures que tendeixin a:

a) Adaptar les modalitats cícliques dels ensenyaments a les línies generals de l’espai europeu d’ensenyament superior.

b) Adaptar les denominacions dels títols.

c) Procurar que la unitat de valoració dels ensenyaments de llurs plans d’estudis sigui el crèdit europeu o qualsevol altra unitat que s’adopti en l’espai europeu d’ensenyament superior.

d) Facilitar l’adaptació del sistema de qualificacions al marc europeu.

e) Adequar les altres qualificacions que es puguin adoptar en el marc de l’espai europeu d’ensenyament superior.

Article 17

Coordinació

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de coordinar els processos que portin a terme les universitats per a assolir la convergència europea en les titulacions.

Secció tercera

Docència

Article 18

Missió

El professorat de les universitats, en el desenvolupament de la seva obligació docent, ha d’assegurar una formació universitària de qualitat, mitjançant una competència professional reconeguda i una metodologia docent innovadora i eficaç.

Article 19

Formació docent i qualitat

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de facilitar que el professorat, al llarg de la seva vida acadèmica i, especialment, en la seva primera etapa d’actuació docent, gaudeixi de les possibilitats de formació adients per a oferir una docència de qualitat i per a actualitzar els seus coneixements i les seves habilitats.

2. La docència universitària ha d’ésser objecte d’avaluació. A aquests efectes, les universitats, conjuntament amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, han de desenvolupar metodologies i programes d’avaluació de la docència en llurs diverses modalitats.

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de desenvolupar programes de formació contínua, d’incentius i de reconeixement de la qualitat docent, dirigits tant als professors i professores com als equips docents.

Capítol II

Recerca i transferència de tecnologia i transmissió de coneixements

Secció primera

Disposicions generals

Article 20

Missió

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han d’impulsar l’avenç del coneixement mitjançant la formació investigadora, la recerca i la innovació tecnològica. Així mateix, han de facilitar que els nous coneixements i les noves tecnologies arribin a la societat, mitjançant la implantació de mecanismes de transferència adequats.

Article 21

Foment de la recerca

1. El Govern de la Generalitat i les universitats, com a part essencial del sistema de recerca, desenvolupament i innovació de Catalunya, han d’impulsar l’espai europeu de recerca i la presència activa de les universitats en aquest espai.

2. El Govern de la Generalitat ha d’estimular la recerca universitària, en el marc de plans de recerca i desenvolupament pluriennals i mitjançant els programes i les actuacions que li siguin aplicables.

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’impulsar, estimular i ajudar el professorat i d’altre personal investigador a participar en les accions de finançament competitiu, públic i privat, de la recerca.

Secció segona

Estructures de recerca i suport a la recerca universitària

Article 22

Tipologia

1. La recerca i la innovació tecnològica a les universitats públiques es porten a terme principalment als grups de recerca, als departaments i als centres de recerca.

2. Els centres de recerca poden ésser:

a) Propis d’una universitat.

b) Compartits, amb la participació d’una universitat o més d’una, soles o amb altres entitats públiques o privades, mitjançant conveni o altres formes de cooperació.

c) Vinculats a una universitat o més d’una, mitjançant conveni, quan la titularitat és d’una altra entitat pública o privada.

3. Els centres de recerca poden adoptar qualsevol forma jurídica de les admeses en dret que siguin adequades a llurs finalitats.

4. Correspon a la universitat la promoció, la creació i la vinculació dels centres o la participació en aquests, mitjançant la col·laboració que correspongui.

Article 23

Els instituts universitaris de recerca

1. Els instituts universitaris de recerca, regulats per l’article 10 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, són centres de recerca que, a més de llurs activitats pròpies, poden organitzar o desenvolupar programes de doctorat. Poden ésser propis d’una universitat, de caràcter interuniversitari o adscrits a una universitat pública o més d’una mitjançant conveni.

2. La creació, la supressió, la modificació, l’adscripció i la desadscripció dels instituts universitaris de recerca els efectua el departament competent en matèria d’universitats, a proposta del consell social o a iniciativa pròpia amb l’acord del consell social i, en tot cas, amb l’informe previ del consell de govern de la universitat.

Article 24

Els parcs cientificotecnològics

1. Les universitats poden crear parcs cientificotecnològics de caràcter universitari o interuniversitari, que apleguin centres de recerca de la mateixa universitat o les mateixes universitats, d’empreses i d’altres institucions.

2. Els parcs cientificotecnològics tenen els objectius principals següents:

a) Promoure i facilitar la recerca.

b) Facilitar el contacte i la col·laboració entre la universitat i l’empresa i la difusió dels resultats de la recerca universitària a la societat.

c) Crear empreses tecnològicament innovadores.

d) Estimular la cultura de la qualitat, de la recerca i de la innovació entre les institucions del parc i entre les empreses que hi estiguin vinculades.

e) Contribuir, mitjançant el perfeccionament tecnològic i la innovació, a la millora de la competitivitat de les empreses.

Article 25

Serveis cientificotècnics

1. Les universitats han d’impulsar els serveis cientificotècnics de suport a la recerca que siguin necessaris.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de fomentar la coordinació dels serveis cientificotècnics, en especial de les biblioteques, les infraestructures per al càlcul d’altes prestacions i les infraestructures de la informació i la comunicació, amb l’objectiu d’obtenir el màxim aprofitament dels equipaments de les universitats. També han de promoure el desenvolupament de nous equipaments cientificotècnics d’utilització comuna per a tot el sistema universitari.

Article 26

Transferència de tecnologia i de coneixements

1. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’adoptar les mesures pertinents per a impulsar la transferència de tecnologia i la transmissió de coneixements a la societat. Amb aquesta finalitat, les universitats poden crear i promoure entitats, centres i estructures.

2. El Govern de la Generalitat, en el marc de la seva política de recerca i innovació, ha de portar a terme accions de suport que incentivin la col·laboració entre les universitats i entre aquestes i les empreses i la societat en general.

3. Les universitats, en el marc de llurs propis objectius i normatives, poden establir programes de cooperació al desenvolupament, orientats a la transferència de tecnologia i transmissió de coneixements cap a països i pobles que en necessitin, amb l’objectiu de contribuir-ne al progrés i la millora.

Article 27

Contractes per a estudis

La contractació per a portar a terme treballs de recerca, tècnics o artístics, corresponents al que estableix l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, ha d’atendre el principi de compensació. La universitat ha d’ésser compensada per tots els costos, directes o indirectes, que siguin atribuïbles a cada contracte.

Article 28

Foment de la capacitat emprenedora

1. El Govern de la Generalitat i les universitats han d’afavorir la capacitat emprenedora de llur personal de recerca i dels estudiants, per a impulsar la creació d’empreses o iniciatives innovadores en llurs àmbits d’actuació.

2. En el procés de creació d’empreses, s’han de preservar els interessos i els drets econòmics de la universitat.

Títol II

La comunitat universitària

Capítol I

Disposicions generals

Article 29

Composició

1. La comunitat universitària de Catalunya és formada pels estudiants, el personal docent i investigador, els investigadors de les universitats i el personal d’administració i serveis.

2. El personal docent i investigador és constituït pel professorat dels cossos docents universitaris, pel professorat contractat i pels ajudants.

3. Als efectes del que estableix l’article 48 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, el còmput del personal docent i investigador s’efectua en equivalències a temps complet.

Article 30

Objectius

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han d’adoptar mesures perquè, tant en la definició de les línies estratègiques i programàtiques com en la determinació de polítiques específiques, es concretin les directrius i els procediments destinats a fomentar:

a) L’activitat interuniversitària i la comunicació entre els membres de la comunitat universitària de Catalunya.

b) La plena consolidació de la comunitat universitària de Catalunya com a part integrant de la comunitat universitària europea i de la comunitat científica internacional, tot establint vincles de col·laboració acadèmica interuniversitària i impulsant fluxos de mobilitat entre els membres de les dites comunitats.

Article 31

El síndic de greuges de la comunitat universitària

1. Cada universitat pública ha d’establir en la seva estructura la figura del síndic de greuges de la comunitat universitària per a vetllar pels drets de llurs membres.

2. El síndic de greuges de la comunitat universitària actua amb independència i autonomia respecte a les altres instàncies universitàries.

Capítol II

Els estudiants

Secció primera

Accés i mobilitat

Article 32

Accés

1. L’accés al sistema universitari públic de Catalunya ha de respectar els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. Correspon a la universitat, d’acord amb la normativa vigent, l’admissió dels estudiants.

2. El departament competent en matèria d’universitats ha d’adoptar les mesures pertinents perquè les universitats puguin actuar coordinadament en matèria d’accés a la universitat, a fi de garantir que els estudiants concorrin als processos d’accés en igualtat d’oportunitats. Amb aquesta finalitat, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha d’oferir processos d’accés per a les universitats que s’hi acullin, els quals han d’ésser respectuosos amb l’autonomia universitària.

3. Els processos d’accés, que han de tenir en compte l’oferta de places disponibles, han d’ésser transparents i objectius. Com a norma general, els processos selectius s’articulen mitjançant proves que garanteixin la correcció anònima.

Article 33

Mobilitat

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de portar a terme les accions següents:

a) Adoptar mesures per a facilitar que els estudiants que hagin accedit a la universitat des de Catalunya puguin continuar els estudis en altres universitats d’Europa. A aquests efectes, d’acord amb la normativa vigent, s’han d’afavorir models d’accés i permanència que puguin ésser reconeguts i acceptats a les universitats de l’espai europeu d’educació superior.

b) Aprovar programes per a fomentar l’accés a les universitats del sistema universitari de Catalunya, especialment en els cursos més avançats, dels estudiants que procedeixin de fora de Catalunya, en el marc del que estableix la normativa vigent a aquest respecte. Per a fer possible llur plena integració en els estudis corresponents, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha d’establir sistemes per a promoure el coneixement suficient de la llengua catalana.

2. El Departament competent en matèria d’universitats ha de preparar plans d’acolliment per a facilitar i fomentar la integració dels estudiants de fora de Catalunya a la realitat catalana.

Article 34

Cooperació al desenvolupament

Les universitats han de fomentar programes de cooperació per a l’accés a les universitats públiques de Catalunya dels estudiants procedents de països i pobles en desenvolupament, amb l’objectiu de contribuir al progrés i la millora dels dits països, en el marc de la col·laboració que a aquests efectes s’estableixi.

Article 35

Acolliment

Les universitats han d’establir mecanismes d’acolliment i d’assessorament dels estudiants de nou accés, i també programes i activitats socials amb l’objectiu de facilitar-ne la integració en l’entorn universitari i en el coneixement del país, la seva llengua i la seva cultura.

Secció segona

Drets i deures

Article 36

Regulació dels drets i els deures

Les universitats han de protegir els drets i els deures dels estudiants. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de coordinar l’adopció per les universitats dels mecanismes per a la garantia dels drets i els deures dels estudiants.

Article 37

Drets

1. A més dels drets reconeguts per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, s’han de garantir als estudiants, com a mínim, els drets següents:

a) Rebre una formació i una docència de qualitat.

b) No ésser discriminat per raons de naixença, gènere, orientació sexual, ètnia, opinió, religió o qualsevol altra circumstància personal o social.

c) Rebre informació sobre els plans d’estudis i llurs objectius.

d) Ésser avaluats objectivament en el rendiment acadèmic.

e) Exercir la llibertat d’associació, d’informació, d’expressió i de reunió en els campus universitaris, d’acord amb les condicions d’utilització establertes per la universitat.

2. Els estudiants han d’exercir llurs drets amb ple reconeixement de la dignitat de les persones, els principis democràtics i els drets de la resta de membres de la comunitat universitària, i amb respecte pels béns d’ús col·lectiu.

Article 38

Deures

Els estudiants, en l’activitat universitària, tenen, com a mínim, els deures següents:

a) Portar a terme les tasques d’estudi pròpies de llur condició d’estudiants universitaris amb la dedicació i l’aprofitament necessaris.

b) Complir les normes estatutàries i l’altra normativa interna de la universitat.

c) Cooperar amb la resta de la comunitat universitària en la consecució dels objectius de la universitat i el seu més bon funcionament.

d) Assistir a les reunions dels òrgans de govern i representació de la universitat per als quals hagin estat elegits o designats i participar-hi.

Article 39

Inserció laboral

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han d’orientar els estudiants en llur incorporació al món laboral promovent la relació i la col·laboració dels estudiants i les persones titulades amb els agents econòmics i les institucions socials. Amb aquesta finalitat, d’acord amb el consell social de cada universitat, s’han de promoure accions efectives que afavoreixin la inserció laboral i professional dels titulats.

Article 40

Associacionisme i activitat voluntària

1. Les universitats han de promoure entre els estudiants el civisme, la solidaritat i la participació.

2. Per a contribuir a la consolidació i el creixement del teixit social implicat en la vida de la universitat i de la comunitat, el departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de facilitar, estimular i donar suport a l’associacionisme dels estudiants. Les associacions han de gaudir d’un marc dinàmic de participació dins la universitat.

3. Igualment, per a reforçar l’acció solidària i les actituds cíviques, el departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de fomentar l’activitat voluntària i de cooperació dels estudiants.

Article 41

Beques i crèdits

1. El departament competent en matèria d’universitats ha d’articular, en el marc del sistema general de foment a l’estudi superior establert per l’article 45 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, una política de crèdits i beques que garanteixi que ningú que compleixi les condicions per a cursar estudis universitaris amb aprofitament no en resti exclòs per raons econòmiques, i que permeti també adaptar el sistema general a les necessitats socioeconòmiques i territorials de Catalunya.

2. El departament competent en matèria d’universitats ha d’articular una política específica de beques i ajuts per a la formació investigadora predoctoral.

3. El departament competent en matèria d’universitats ha d’articular, mitjançant l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, creada per la Llei 7/2001, del 31 de març, i coordinadament amb les universitats, un sistema de gestió eficaç i eficient dels crèdits, les beques i els ajuts a l’estudi i la recerca universitaris.

Capítol III

El personal acadèmic

Article 42

Tipologia de personal acadèmic

El personal acadèmic de les universitats públiques és integrat pel professorat dels cossos docents universitaris, pel professorat contractat i pels investigadors propis i vinculats, contractats d’acord amb la normativa vigent.

Secció primera

El professorat

Article 43

Composició

1. El professorat universitari és format pel professorat dels cossos docents universitaris i el professorat contractat laboral, amb caràcter permanent o temporal, en funció de les categories que estableix aquesta Llei.

2. En l’exercici de llurs competències, les universitats han de garantir la identitat dels drets del professorat contractat permanent amb els del professorat dels cossos docents universitaris, sens perjudici del que estableix la legislació bàsica de l’Estat.

Article 44

El professorat contractat

1. Són professors contractats permanents els catedràtics, els professors agregats i, si s’escau, els professors col·laboradors permanents.

2. Són professorat contractat temporal els professors lectors, els professors col·laboradors, els professors associats, els professors visitants i els professors emèrits.

Article 45

Selecció del professorat contractat

1. La selecció del professorat contractat de les universitats públiques es fa per concurs públic entre persones de qualsevol nacionalitat que compleixin els requisits legals de capacitat establerts per aquesta Llei i la resta de la normativa vigent, i els que pugui determinar la convocatòria específica.

2. La decisió selectiva s’ha de basar en criteris acadèmics i els òrgans de selecció, que poden ésser integrats per membres de qualsevol nacionalitat, s’han d’ajustar estrictament als principis d’especialitat, valoració de mèrits i objectivitat.

3. Els òrgans competents de les universitats han d’aprovar les convocatòries de professorat i donar-ne la publicitat necessària, per vies telemàtiques i d’altres. En particular, les convocatòries de professorat permanent i llurs bases s’han de publicar al DOGC. Les convocatòries han d’ésser comunicades al Consell Interuniversitari de Catalunya i, d’acord amb la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, al Consell de Coordinació Universitària.

Article 46

Professorat contractat doctor

L’accés a la universitat en la figura contractual de professorat contractat doctor, amb caràcter permanent, es pot fer en una de les categories següents:

a) Catedràtic o catedràtica, que suposa una carrera docent i investigadora consolidada.

b) Professor o professora agregat, que suposa una provada capacitat docent i investigadora.

Article 47

Requisits

1. Per a ésser admès als processos selectius que les universitats convoquin per a accedir com a catedràtic o catedràtica o com a professor o professora agregat, la persona candidata ha de complir els requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de doctor.

b) Acreditar almenys tres anys d’activitat docent i de recerca, o prioritàriament de recerca postdoctoral.

c) Acreditar dos anys d’activitat docent o investigadora, predoctoral o postdoctoral, o de transferència de tecnologia o de coneixements, en situació de desvinculació acadèmica de la universitat convocant. Aquest requisit es considera acomplert si els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.

d) Disposar d’una acreditació de recerca, per a accedir a la categoria de professor o professora agregat, o d’una acreditació de recerca avançada, per accedir a la categoria de catedràtic o catedràtica

2. Les acreditacions a les quals es refereix la lletra d de l’apartat 1 són emeses per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva establerta per l’article 52 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

3. Si s’escau, les persones candidates han de comptar amb un informe de llur activitat docent, d’acord amb els procediments i els criteris que estableixi l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva establerta per l’article 52 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

4. En els processos selectius que demanin una acreditació de recerca, les convocatòries han d’ésser programades amb antelació suficient per permetre’n l’anunci a les persones interessades i la tramitació de les acreditacions corresponents.

Article 48

El professorat col·laborador

1. Les universitats poden contractar amb caràcter temporal i, si s’escau, amb caràcter permanent, professorat col·laborador, amb l’objecte de desenvolupar tasques docents, als efectes de cobrir les necessitats de docència qualificada en àmbits específics de coneixement, d’acord amb allò que estableix l’article 51 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats

2. Per a ésser admès als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a professor o professora col·laborador, les persones candidates han de disposar d’un informe favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Aquest informe té validesa indefinida.

Article 49

El professorat lector

1. El professorat lector és el professorat ajudant doctor i és contractat per la universitat amb l’objecte de desenvolupar tasques docents i de recerca en la fase inicial de la seva carrera acadèmica.

2. El professorat lector és contractat amb dedicació a temps complet. En cap cas el professorat lector no pot ésser contractat per més de quatre anys, que poden ésser consecutius o no.

3. Per a ésser admès als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a professor o professora lector, les persones candidates han de complir els requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de doctor.

b) Acreditar, almenys, dos anys d’activitat docent o de recerca, predoctorals o postdoctorals, en situació de desvinculació de la universitat convocant. Aquest requisit es considera complert si els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.

c) Disposar d’un informe favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l’avaluació positiva establerta per l’article 50 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

4. L’informe emès per l’Agència ha de fer constar, en tot cas, que la persona candidata és en possessió del títol de doctor i que, almenys durant dos anys, no ha tingut relació contractual, estatutària o becària amb la universitat convocant, o bé que els estudis de doctorat han estat cursats íntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el títol de doctor.

Article 50

El professorat associat

El professorat associat és contractat en règim de dedicació a temps parcial, amb caràcter temporal i en règim laboral, entre els especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir llur activitat professional fora de la universitat, per a desenvolupar tasques docents a la universitat. Disposa de plena capacitat docent en l’àmbit de la seva competència.

Article 51

El professorat visitant

El professor visitant és contractat, amb caràcter temporal i en règim laboral, entre professors i investigadors de reconegut prestigi, procedents d’altres universitats i centres de recerca, per al desenvolupament d’activitats específiques de docència i de projectes de recerca.

Article 52

El professorat emèrit

1. El professor emèrit és contractat, amb caràcter temporal i en règim laboral entre professors jubilats funcionaris de la mateixa universitat o d’una altra que hagin prestat serveis destacats a la universitat.

2. El professorat emèrit pot col·laborar en activitats específiques de docència o de recerca a la universitat.

Article 53

Activitat acadèmica honorària

El professorat contractat en edat de jubilació que hagi prestat o pugui prestar serveis destacats al sistema universitari de Catalunya pot col·laborar, a petició de la universitat i amb caràcter honorari, en activitats específiques de docència o de recerca, en els termes que es puguin establir, d’acord amb la legislació general de la seguretat social.

Article 54

Capacitat docent i investigadora

El professorat contractat gaudeix de plena capacitat docent i, si està en possessió del títol de doctor, de plena capacitat investigadora.

Article 55

Adscripció funcional

1. El professorat contractat s’adscriu a un departament universitari o a un centre de recerca i desenvolupa les seves activitats docents o de recerca en qualsevol matèria dins del seu àmbit general de competència, d’acord amb les obligacions que fixi la universitat.

2. En la relació de llocs de treball s’ha d’establir l’adscripció de cada lloc de treball al departament o al centre de recerca corresponent.

Article 56

Llicències i excedències per al foment de la recerca i la col·laboració interuniversitària

1. Els professors contractats permanents, els professors col·laboradors temporals amb títol de doctor i els professors lectors poden sol·licitar una llicència o una excedència per a les activitats següents:

a) Per al desenvolupament de programes o activitats de recerca en entitats públiques o privades, creades per la universitat, vinculades a aquesta o en les quals aquesta tingui participació i relacionades amb l’activitat científica o tècnica que desenvolupi la universitat.

b) Per a la creació d’empreses directament relacionades amb l’activitat científica i tècnica que desenvolupa la universitat.

c) Per al desenvolupament de programes o activitats docents o de recerca en altres universitats, en entitats públiques o privades creades per les universitats o en les quals aquestes tinguin participació, i en d’altres entitats públiques o privades amb les quals la universitat hagi subscrit un conveni de col·laboració.

2. La llicència, que comporta la reserva del lloc de treball, es pot atorgar per un període màxim de dos anys. Correspon a la universitat determinar les retribucions que, si s’escau, pot percebre el professor o professora mentre gaudeixi de la situació de llicència.

3. L’excedència s’atorga per un període no superior a quatre anys. Es concedeix sense acreditació de retribucions de la universitat d’origen i implica la suspensió automàtica del contracte.

4. El reingrés a la universitat es produeix de forma automàtica i definitiva, a sol·licitud de la persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el mateix departament o centre de recerca d’origen.

5. L’atorgament de les llicencies i les excedències correspon al rector o rectora i s’ha d’ajustar al procediment i les condicions que determini la universitat en la seva normativa interna.

6. Els professors contractats permanents poden gaudir, d’acord amb la normativa interna de la universitat, com a màxim, d’un any sabàtic per cada sis anys d’activitat acadèmica, sempre que aquest període de temps es dediqui a activitats de formació o col·laboració en una universitat o un centre de recerca de fora de Catalunya.

Article 57

Excedència especial

1. Sens perjudici de les llicències i les excedències que es reconeguin a la normativa laboral i, si s’escau, al conveni col·lectiu aplicable, els professors contractats permanents, els professors col·laboradors temporals amb títol de doctor i els professors lectors que tinguin un any d’antiguitat, com a mínim, poden gaudir per una sola vegada d’una excedència especial per un període màxim de quatre anys.

2. El reingrés a la universitat es produeix de forma automàtica i definitiva, a sol·licitud de la persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el mateix departament o centre de recerca d’origen.

3. L’atorgament de l’excedència s’ha d’ajustar al procediment i les condicions que determini la universitat en la seva normativa interna.

Article 58

El professorat contractat de les universitats privades

Les universitats privades, per a satisfer els requisits d’avaluació externa del seu professorat establerts per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, han de formalitzar convenis per al desenvolupament de la metodologia d’aquesta avaluació amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Secció segona

El personal acadèmic de recerca

Article 59

Composició

El personal acadèmic de recerca és integrat pel professorat de la universitat i pels investigadors amb títol de doctor.

Article 60

Activitat de recerca

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de donar impuls a la tasca de recerca individual del personal investigador i fomentar la recerca en equip mitjançant el suport als grups de recerca, per a facilitar la cooperació intradisciplinària i interdisciplinària.

Article 61

Investigadors propis

1. Les universitats públiques poden contractar investigadors entre persones amb títol de doctor, d’acord amb la normativa vigent.

2. Les universitats públiques poden contractar investigadors postdoctorals, per un període màxim de cinc anys, entre persones amb títol de doctor que ho siguin amb menys de dos anys d’antiguitat, procedents d’una universitat altra que la contractant.

Article 62

Investigadors amb vinculació a la universitat

1. Els investigadors que exerceixen tasques de recerca a la universitat per a la realització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació i per a la transferència de coneixement i tecnologia, mitjançant un acord o altres formes de col·laboració amb universitats, centres de recerca o altres entitats públiques o privades, són considerats investigadors vinculats a la universitat.

2. Les facultats de direcció i control de l’activitat laboral, les responsabilitats en matèria de seguretat i salut laboral de la universitat receptora envers els investigadors vinculats, i també llur equiparació, en allò que escau, als membres de la comunitat universitària són regulades pels convenis de col·laboració que es puguin establir. Els investigadors vinculats mantenen el contracte de treball amb l’entitat d’origen i els és aplicable el règim jurídic que sigui vigent per a llur categoria professional. La vinculació amb la universitat receptora ha de comptar amb la conformitat expressa de l’investigador per a cada projecte concret.

3. Els convenis de col·laboració poden establir expressament que la universitat receptora subscrigui un contracte de durada determinada per al desenvolupament d’un projecte de recerca científica o tècnica amb l’investigador vinculat i, en línia de continuïtat, que l’entitat d’origen declari l’excedència corresponent que en garanteixi, a l’acabament del projecte, el reingrés automàtic en un lloc de treball de la mateixa categoria.

Article 63

Contractes per obra o servei

Les universitats poden contractar personal docent, personal investigador, personal tècnic o altre personal per a una obra o un servei determinat, per al desenvolupament de projectes concrets de recerca científica o tècnica, d’acord amb la normativa vigent.

Secció tercera

Disposicions generals

Article 64

Obligacions docents i de recerca

1. El personal acadèmic té les obligacions docents o de recerca que li assigni la universitat, d’acord amb la normativa vigent. Aquesta assignació s’ha d’adaptar a les necessitats de docència, recerca i transferència de tecnologia i coneixements de la universitat, tant pel que fa a la distribució entre docència i recerca com pel que fa a la distribució de la docència al llarg d’un curs acadèmic o més, o a la distribució entre les matèries i tipus de titulacions.

2. La docència de doctorat, quan s’exerceix, és considerada una part del compliment de les obligacions docents.

Article 65

Règim de dedicació

1. El personal acadèmic contractat, llevat del professorat associat, exerceix les seves funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet.

2. La dedicació a temps complet pot ésser compatible amb la realització dels treballs científics, tècnics o artístics a què fa referència l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

3. La durada de la jornada de treball del personal acadèmic contractat amb dedicació a temps complet és la que es fixi amb caràcter general per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, i es reparteix en activitats docents, de recerca i de gestió. El règim de dedicació a temps parcial ha d’ésser igual o inferior a la meitat de la durada de la jornada de treball que es fixi amb caràcter general per a la dedicació a temps complet.

4. La universitat determina, mitjançant la seva programació acadèmica, la distribució horària de les tasques del personal acadèmic.

Article 66

Condicions de treball i mobilitat

1. Sens perjudici del que estableixen els articles 56 i 57, el període de vacances, el règim de permisos i les llicències que corresponen al personal acadèmic contractat són equivalents als que s’estableixen per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, amb les adaptacions necessàries per a adequar-los a la programació de l’activitat de la universitat.

2. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han d’establir, de manera coordinada mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, programes per a facilitar la mobilitat del personal acadèmic propi de la universitat.

Article 67

Propietat intel·lectual i industrial

El departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de fomentar programes per a la protecció i l’explotació de la propietat intel·lectual i industrial de les universitats en totes les activitats de transferència de tecnologia i de coneixements portats a terme per membres i centres de la comunitat universitària.

Capítol IV

Els investigadors en formació

Article 68

Tipologia

Els estudiants de doctorat, inclosos els becaris de recerca i els ajudants, tenen la consideració d’investigadors en formació.

Article 69

Els becaris de recerca

1. Els estudiants de doctorat que gaudeixen d’una beca de formació d’investigadors als departaments i els centres de recerca de la universitat són considerats becaris de recerca.

2. Els becaris de recerca tenen els drets i les obligacions que la universitat estableixi en la seva normativa interna. En tot cas, han de gaudir del dret d’accés i d’ús de les instal·lacions de la universitat.

Article 70

Els ajudants

1. Excepcionalment, les universitats poden contractar ajudants a temps complet i per una durada determinada entre els estudiants de doctorat que hagin superat totes les matèries d’estudi pròpies del títol de doctor. El contracte s’ha de formalitzar dintre dels quatre anys següents a la superació de les dites matèries i, d’acord amb la normativa interna de la universitat, els ajudants poden col·laborar en tasques docents.

2. La durada del contracte no pot ésser inferior a un any ni superior a quatre. Quan el contracte s’hagi concertat per un període inferior a quatre anys, es pot prorrogar successivament per períodes mínims d’un any fins al màxim de quatre, en les condicions que determini la universitat. En cap cas no es pot estar contractat com a ajudant més de quatre anys, consecutius o no.

Capítol V

El règim retributiu

Article 71

Règim retributiu del personal docent i investigador contractat

1. El règim retributiu del personal docent i investigador contractat és determinat pel Govern de la Generalitat. Aquest règim té caràcter uniforme en totes les universitats públiques.

2. El personal docent i investigador contractat a temps complet és retribuït pels conceptes següents:

a) Sou base.

b) Pagues extraordinàries.

c) Complement de lloc de treball.

d) Complement de categoria, el qual es pot estructurar en diferents nivells retributius.

e) Complement funcional per càrrecs acadèmics o per responsabilitats de gestió, només pel període en què s’exerceixen les dites responsabilitats.

f) Complement per mèrits docents i de recerca.

3. El personal docent i investigador contractat pot rebre, amb caràcter excepcional, les gratificacions i les indemnitzacions que corresponguin per raó del servei.

Article 72

Retribucions addicionals

El Govern de la Generalitat pot establir, per al personal docent i investigador funcionari i contractat, retribucions addicionals per mèrits docents, investigadors i de gestió, que s’assignen per mitjà del consell social a proposta del consell de govern, amb la valoració prèvia dels mèrits mitjançant l’avaluació de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Capítol VI

El personal d’administració i serveis de les universitats públiques

Article 73

Funcions

El personal d’administració i serveis col·labora en el compliment dels objectius de la universitat i exerceix les funcions definides per l’article 73 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

Article 74

Règim jurídic

1. El personal funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i la Llei 30/1984, del 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, per la normativa dictada en llur desplegament i pels estatuts o altra normativa interna de les universitats. El personal laboral d’administració i serveis es regeix, a més, per la legislació laboral i pels convenis col·lectius que li siguin aplicables.

2. Al personal funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya li és aplicable la normativa de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, i, en especial, els preceptes relatius a l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les condicions i els procediments d’accés, la provisió i la promoció, les situacions administratives, els drets, els deures i les responsabilitats i el règim retributiu, amb les adaptacions necessàries a les peculiaritats d’organització i funcionament de la universitat.

Article 75

Retribucions

1. Les universitats públiques han d’establir el règim retributiu del personal funcionari d’administració i serveis, d’acord amb el que estableix aquesta Llei. El personal funcionari d’administració i serveis és retribuït pels conceptes establerts per l’article 101 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre.

2. L’import total dels crèdits destinats a retribuir el personal funcionari d’administració i serveis pels conceptes de complement específic, complement de productivitat i gratificacions per serveis extraordinaris ha d’ésser el que resulti de restar a les retribucions íntegres del dit personal la suma de les quantitats que li corresponguin pels conceptes de retribucions bàsiques, complement de destinació i, si escau, complements personals transitoris.

3. El personal funcionari d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya ha de percebre les indemnitzacions per raó del servei que corresponguin, que no poden superar els imports aplicables al personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat.

Article 76

Formació i mobilitat

1. Les universitats públiques han de fomentar la formació del personal d’administració i serveis mitjançant l’oferta de programes específics, especialment en el coneixement de terceres llengües i en l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

2. Les universitats públiques han de facilitar la mobilitat del personal d’administració i serveis entre les diferents universitats. A aquest efecte, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya ha de prendre els acords corresponents.

3. El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de fomentar programes interuniversitaris de formació i mobilitat.

Títol III

El govern i la representació de les universitats públiques

Capítol I

Disposicions generals

Article 77

Òrgans de govern

Les universitats públiques poden constituir òrgans de govern, representació, consulta i coordinació addicionals als que estableixen la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, i aquesta Llei, per a completar l’estructura de govern i representació adaptant-la a llurs especificitats d’organització, per al millor compliment de les seves funcions.

Article 78

Procés electoral

Les universitats han de procurar incorporar en els processos d’elecció de llurs òrgans de govern i representació, en el marc de la normativa vigent i garantint la representació de tots els sectors de la comunitat universitària, una representació significativament destacada del professorat contractat permanent doctor.

Capítol II

Òrgans unipersonals

Article 79

El rector o rectora

1. El rector o rectora és la màxima autoritat acadèmica de la universitat i n’exerceix la representació.

2. El rector o rectora té encomanades les responsabilitats i les funcions de direcció, govern i gestió de la universitat que li atribueixen la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, aquesta Llei, els estatuts o altra normativa interna de les universitats i la resta de la normativa vigent.

3. El rector o rectora, com a responsable màxim de l’impuls de la universitat i responsable últim del seu govern i de l’acompliment dels seus objectius, ha d’ésser assistit en l’exercici de les seves funcions per tots els òrgans de govern i representació de la universitat.

4. El rector o rectora és elegit per la universitat, d’acord amb el procediment que estableix l’article 20 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

5. Correspon al Govern el nomenament dels rectors de les universitats públiques de Catalunya.

Article 80

El gerent o la gerent

1. El gerent o la gerent és proposat pel rector o rectora i nomenat per aquest, d’acord amb el consell social.

2. Correspon al gerent o la gerent, d’acord amb el rector o rectora, la direcció i la gestió dels recursos de la universitat, en els termes establerts per la normativa interna de la universitat.

3. El gerent o la gerent no pot desenvolupar tasques docents a la universitat.

Capítol III

El consell social

Secció primera

Definició, composició i nomenament

Article 81

Definició i composició

1. El consell social és l’òrgan mitjançant el qual la societat participa en la universitat.

2. Cadascuna de les universitats públiques amb seu a Catalunya té un consell social, compost pels quinze membres següents:

a) Nou persones representatives de la societat catalana, nomenades segons el que estableix l’article 82.

b) Sis membres del consell de govern de la universitat, nomenats segons el que estableix l’article 83.

Article 82

Membres representatius de la societat catalana

1. Els nou membres del consell social representatius de la societat catalana són els següents:

a) Dues persones nomenades pel Parlament de Catalunya.

b) Tres persones nomenades pel Govern de la Generalitat.

c) Una persona escollida pels ens locals en l’àmbit territorial dels quals hi hagi instal·lats els centres de la universitat, elecció que, en el cas de la ciutat de Barcelona, correspon a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la seva Carta municipal.

d) Una persona escollida per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives en l’àmbit de Catalunya.

e) Una persona escollida per les organitzacions empresarials legalment constituïdes de més implantació, provinent de l’àrea d’influència de cada universitat.

f) Un antic alumne o alumna amb titulació de la universitat corresponent, que no pot ésser membre en actiu de la comunitat universitària.

2. Els membres nomenats pel Parlament i pel Govern de la Generalitat han d’ésser persones representatives, a títol individual, o persones representants d’entitats, de la vida cívica, cultural, professional, econòmica, laboral, social i territorial, de l’entorn de la universitat.

3. El nomenament dels membres corresponents a la lletra b de l’apartat 1 s’efectua havent consultat el president del consell social, sempre que el càrrec no estigui vacant.

4. El membre corresponent a la lletra f de l’apartat 1 és nomenat pel president o presidenta del consell social, escoltat el rector o rectora i, si n’hi ha, a proposta del consell d’antic alumnat i de persones amigues de la universitat.

5. El nomenament dels membres dels quals fa esment aquest article es publica per acord del departament competent en matèria d’universitats en el DOGC.

Article 83

Membres representants del consell de govern de la universitat

1. Els membres del consell social que pertanyen al consell de govern de la universitat són un representant dels estudiants, un representant del personal docent i investigador i un representant del personal d’administració i serveis elegits pel mateix consell de govern d’entre els seus membres per un període màxim de quatre anys, d’acord amb els estatuts de cada universitat. En són membres nats el rector o rectora, el secretari o secretària general i el gerent o la gerent de la universitat.

2. El nomenament dels membres del consell social a què es refereix aquest article es publica per acord de les universitats en el DOGC.

Article 84

Nomenament del president o presidenta

El president o presidenta del consell social és nomenat o separat per acord del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, d’entre els membres del consell social representatius de la societat catalana. El mandat és de quatre anys i és renovable per un únic període de la mateixa durada.

Article 85

Renovació i vacants

1. Els membres del consell social nomenats entre persones representatives de la societat catalana ho són per un període de quatre anys. Són renovats o reelegits per meitats cada dos anys, dos mesos abans d’expirar el període de mandat.

2. En el cas que es produís una vacant en el consell social, aquesta ha d’ésser coberta d’acord amb el procediment establert per l’article 82. El nou membre és nomenat pel període restant de mandat del membre que ha substituït, excepte el president, el qual és nomenat pel període establert per l’article 84.

3. Els membres que siguin nomenats per raó del càrrec que ocupen han de cessar en la representació quan cessen en el càrrec.

Article 86

Incompatibilitats

1. La condició de membre del consell social és incompatible amb l’exercici de càrrecs directius en empreses o en societats contractades per la universitat, directament o mitjançant persona interposada, i també amb una participació en les dites empreses superior al 10% del capital social. Aquesta incompatibilitat no afecta els contractes subscrits d’acord amb l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

2. El personal acadèmic que es trobi en situació de servei actiu a temps complet en la mateixa universitat o en una altra, no pot ésser nomenat membre d’un consell social com una de les nou persones representatives de la societat catalana.

Article 87

Fòrum de participació

El consell social pot constituir un fòrum a fi de promoure la participació i l’assessorament de les persones, les institucions i les entitats associatives, cíviques, culturals, professionals, econòmiques, laborals, socials i territorials que, per llurs competències, activitats, coneixements o experiències puguin contribuir a complir millor les funcions del consell social.

Secció segona

Funcions del consell social

Article 88

Funcions de programació i gestió

Corresponen al consell social, en relació amb la programació i la gestió universitàries, les funcions següents:

a) Col·laborar amb el consell de govern en la definició dels criteris i els objectius del planejament estratègic de la universitat.

b) Proposar al departament competent en matèria d’universitats, amb l’informe previ del consell de govern, la implantació o la supressió d’ensenyaments conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials, i també la creació, la supressió, l’adscripció, la desadscripció i la reordenació dels centres docents universitaris i dels instituts universitaris de recerca.

c) Acordar, a iniciativa del departament competent en matèria d’universitats i amb l’informe previ del consell de govern, la creació, la modificació i la supressió dels ensenyaments conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials i dels centres docents i els instituts universitaris de recerca.

d) Contribuir a la supervisió i l’avaluació de la qualitat, del rendiment i de la viabilitat econòmica i social de la universitat, en col·laboració amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, i participar-hi.

e) Aprovar la constitució, la modificació i l’extinció d’entitats jurídiques per a la promoció i el desenvolupament de les finalitats de la universitat, i aprovar la participació de la universitat en altres entitats.

f) Aprovar els projectes de concert entre la universitat i les institucions sanitàries.

g) Promoure vincles de col·laboració mútua entre universitats i amb entitats socials representatives.

Article 89

Funcions econòmiques, pressupostàries i patrimonials

Corresponen al consell social, en matèria econòmica, pressupostària i patrimonial, les funcions següents:

a) Promoure la participació de la societat en l’activitat de la universitat, especialment en el seu finançament, i fomentar les relacions entre la universitat i el seu entorn cultural, professional, econòmic, social i territorial.

b) Estimular la inversió en recerca de les empreses i llur col·laboració en la recerca universitària.

c) Participar en la determinació dels criteris bàsics per a l’elaboració del pressupost de la universitat i, a proposta del consell de govern, aprovar-lo.

d) Supervisar les activitats de caràcter econòmic, fer el seguiment del pressupost i aprovar, a proposta del consell de govern, la programació i la despesa pluriennal de la universitat, i també prendre les mesures pertinents per a assegurar el compliment dels criteris amb què s’ha elaborat el pressupost.

e) Aprovar el balanç i la memòria econòmica, el compte de resultats i la liquidació del pressupost de la universitat de l’exercici anterior i els comptes anuals de les entitats que en depenguin, d’acord amb la normativa vigent.

f) Acordar les propostes d’operacions d’endeutament i d’aval que la universitat presenti al departament competent en matèria d’universitats, perquè siguin autoritzades pel Govern de la Generalitat, d’acord amb la normativa vigent, i vetllar pel compliment de les condicions de les operacions esmentades i de la normativa aplicable.

g) Acordar les transferències de crèdit d’operacions de capital a operacions corrents, amb la conformitat prèvia del departament competent en matèria d’universitats.

h) Acordar, a proposta de l’òrgan competent de la universitat, les sol·licituds de crèdit extraordinari o suplements de crèdit, sempre que s’hagi de fer una despesa que no pugui ésser ajornada per a l’exercici següent i per a la qual no hi hagi crèdit consignat en el pressupost, o bé sigui insuficient o no ampliable. L’acord n’ha d’establir el finançament.

i) Aprovar els preus dels ensenyaments propis de la universitat, els dels cursos d’especialització, amb llurs possibles exempcions i bonificacions, i els dels serveis de la universitat.

j) Vetllar pel patrimoni de la universitat i aprovar la desafectació dels béns de domini públic de la universitat, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la legislació de patrimoni de la Generalitat.

k) Autoritzar el rector o rectora a adoptar els acords d’adquisició, disposició i gravamen de béns immobles i, a partir dels límits que aprovi el consell social, dels béns mobles de la universitat, els títols de valor i les participacions socials.

l) Ésser informat, directament per la universitat o mitjançant altres entitats, de la formalització dels contractes i els convenis que comporten despeses o ingressos per a la universitat.

Article 90

Funcions respecte a la comunitat universitària

Corresponen al consell social, en relació amb els diferents sectors de la comunitat universitària, les funcions següents:

a) Designar i fer cessar com a membres del consell de govern de la universitat tres membres del consell social, d’entre els nomenats com a persones representatives de la societat catalana.

b) Acordar, si s’escau, dins dels límits que fixi el Govern de la Generalitat i a proposta del consell de govern de la universitat, l’assignació singular i individual de retribucions addicionals per mèrits docents, de recerca i de gestió al personal docent i investigador funcionari i contractat.

c) Aprovar la relació de llocs de treball del personal d’administració i serveis de la universitat, i les modificacions i la despesa que comporten.

d) Determinar els llocs als quals correspon l’assignació d’un complement específic amb l’import del dit complement, i fixar la quantia total destinada a l’assignació del complement de productivitat i les gratificacions extraordinàries, i aprovar els criteris per a assignar-los i distribuir-los i les quantitats de les indemnitzacions per raó de servei.

e) Informar sobre els convenis col·lectius del personal laboral de la universitat, abans de formalitzar-los.

f) Estudiar i acordar, si escau, la proposta de nomenament del gerent o la gerent presentada pel rector o rectora, i aprovar-ne, d’acord amb el rector o rectora, les condicions del contracte.

g) Promoure, en tots els àmbits de la comunitat universitària, la participació dels estudiants en els òrgans de govern de la universitat, i també la divulgació de llur tasca.

h) Acordar, a fi de garantir la no-exclusió de cap estudiant per raons econòmiques, la política de beques, d’ajuts i de crèdits per a l’estudi i la recerca que, si escau, atorgui la universitat amb càrrec als seus pressupostos, d’acord amb els principis de publicitat, concurrència i objectivitat.

i) Aprovar les normes que regulen el progrés i la permanència dels estudiants a la universitat, atenent les característiques dels diferents estudis, de manera que evitin la discriminació dels estudiants.

j) Promoure la col·laboració entre la universitat i altres entitats públiques o privades, amb la finalitat de completar la formació dels estudiants i les persones titulades de la universitat i de facilitar-ne l’accés al món del treball.

k) Vetllar per la correcta inserció laboral dels titulats de la universitat.

Article 91

Altres funcions i informació

A més de les funcions atribuïdes per aquesta Llei, correspon al consell social qualsevol altra funció que li sigui atribuïda pels estatuts o altra normativa interna de la universitat i per la resta de la normativa vigent.

Secció tercera

Organització i funcionament

Article 92

La presidència

El president o presidenta del consell social exerceix les funcions pròpies de la presidència d’un òrgan col·legiat i, en concret, les que li són encomanades per aquesta Llei, pel reglament d’organització i de funcionament del consell social i per la resta de la normativa vigent.

Article 93