|
ANÀLISI DE LA VIABILITAT DE LA PROPOSTA DE XARXA NATURA 2000 PER LA POBLACIÓ CATALANA D’ÀLIGA PERDIGUERA A
la notícia publicada a la nostra web el mes d’abril passat
s’explicaven els avantatges que la Xarxa Natura 2000 podia suposar per
a la conservació de la biodiversitat als espais naturals que en
passessin a formar part així com els beneficis socioeconòmics que
podia aportar a les persones que residien en aquestes àrees. També es
donava a conèixer la darrera proposta d’espais naturals que la
Generalitat de Catalunya pretenia integrar a la Xarxa Natura 2000 i la
possibilitat de presentar al·legacions fins a finals del mes de juny. La
Directiva Aus (79/409/CEE) de la Unió Europea cita l’àliga
perdiguera com una de les espècies clau a l’hora d’establir quines
són les àrees que han de formar part de la Xarxa Natura 2000 i, per
tant, que cal conservar per contribuir a protegir les seves poblacions i
hàbitats. Per aquest motiu, l’Equip de Biologia de la Conservació
– Àliga Perdiguera ha revisat detalladament la proposta catalana de
Xarxa Natura 2000 i ha realitzat un informe tècnic per al Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. En
línies generals, les darreres ampliacions proposades pel mateix
Departament de Medi Ambient i Habitatge es consideren com a positives,
tot i que en general es segueixen trobant força mancances, tant a
l’hora de garantir la conservació de la població catalana d’àliga
perdiguera, com de moltes altres espècies i hàbitats importants. A
continuació s’exposen de manera general les principals mancances
detectades en la proposta: -
El
nucli de cria català que s’ha incorporat es troba molt fragmentat en
illes, en determinats casos de mida excessivament reduïda per
garantir-ne la preservació. -
En
determinats punts no s’afavoreix gens la possible connectivitat i
intercanvi d’individus entre els diferents nuclis poblacionals. Aquest
fet és molt evident en la part més septentrional del nucli litoral
català, que esdevé una àrea pont vital entre les poblacions ibèrica
i francesa. -
S’han
incorporat principalment les parts dels territoris on hi ha els nius,
normalment zones de serralada que ja gaudeixen d’algun tipus de
protecció, però es continuen deixant a fora les àrees de campeig,
zones generalment de plana on les àligues van a caçar. Aquesta estratègia
s’ha demostrat que és poc efectiva des del punt de vista de la
conservació. Caldria doncs incorporar també aquestes àrees de campeig
a la Xarxa Natura 2000, especialment les que es coneixen amb detall gràcies
als estudis de radioseguiment existents. -
Es
considera necessari incorporar també territoris recentment abandonats
on s’han realitzat accions de millora d’hàbitat i que en
l’actualitat presenten novament unes condicions favorables per ser
recolonitzats. -
Cal
ampliar la superfície de les àrees de dispersió dels joves que
s’inclou a la Xarxa Natura 2000, especialment les situades en els
secans de Lleida i que en part han estat retallades en la proposta més
recent. La conservació d’aquestes àrees és molt important si es vol
garantir el recanvi dels individus adults que moren anualment a les àrees
de cria. Esperem que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya tingui en consideració aquests arguments, així com les propostes d’ampliació més detallades de la Xarxa Natura 2000 que s’inclouen a l’informe tècnic presentat, i que es consideren de vital importància per garantir la conservació de la població catalana d’àliga perdiguera. |