Regard du Vivant (Observació de la Vida), associació que va portar a terme aquest projecte, va recórrer a Rozen MORVAN per redactar els textos, a Frédéric LARREY i a Thomas ROGER per fotografiar les àligues i el seu entorn i a Cyril GIRARD per dibuixar-les en viu així com a altres animals i plantes del Llenguadoc i la Provença.

A partir de la informació obtinguda pels observadors de la família d'àligues a la qual se la va anomenar BEAUJABOT, es descriuen amb precisió l'aparellament, la incubació, la cria dels joves, l'alimentació, els primers vols, l'emancipació, etc. juntament amb les dades numèriques que es recullen en els Annexos. Diversos especialistes van compartir els seus treballs i els seus coneixements: sobre l'adaptació de les àguiles i el paper dels "guardes de caça" (René NOZERAND), el règim alimentari de les àguiles provençals (Patrick BAYLE), l'àliga perdiguera i el món de la caça al Llenguadoc-Rosselló (Eva FAURE), les línies elèctriques com trampes mortals i el seguiment de la població d'àligues perdigueres a França (Nolwenn PIERRE), la seva invernada i dispersió al sud-est de França (Christian PERENNOU), els seus hàbitats al Llenguadoc i el Pla de recuperació de l'àliga perdiguera a França (Fabrice BOSCA), les àligues perdigueres a Catalunya com població més pròxima a la francesa (Joan REAL), i les relacions entre les diferents poblacions així com la supervivència de l'espècie (Joan REAL, Roger PRADEL).

Aquesta obra col·lectiva es caracteritza també, d'una banda, per les seves esplèndides il·lustracions i, d'altra banda, perquè la femella del territori en qüestió és, segurament, la més vella de França i, potser, d'Europa. Segons les dades de seguiment de la població francesa d'àligues perdigueres, "Eléonore" és present en aquest territori des de 1979. Ella tenia llavors un plomatge d'adult el que li dóna, al 2007, l'edat mínima de 32 o 33 anys. De 1985 a 2000 ha post ous cada any, ha començat a criar a 23 joves, 20 dels quals van volar. Entre novembre de 2000 i març de 2001, el mascle va canviar: la lectura de la seva anella va permetre saber que el mascle nou tenia llavors 3 anys i que havia nascut no lluny del lloc en el qual s'havia establert. Eléonore ha seguit ponent cada any, excepte el 2005 quan "va perdre" una gran part de l'extremitat de la seva ala dreta durant el mes de gener, possiblement per un tret. De 2001 a 2007 han volat 12 aguilons: Kilucru el 2006 i Al i Louya el 2007. Aquest és un cas del tot sorprenent ja que amb més de 30 anys, una femella d'àliga perdiguera és capaç de criar una niuada de 2 aguilons.

Si desitgeu obtenir més informació sobre aquest llibre, podeu consultar el web de Regard du Vivant: http://www.regard-du-vivant.fr/accueil.html.

La referència del llibre és :

Aigle de Bonelli, méditerranéen méconnu Obra realitzada en col·laboració amb la Regió Llenguadoc-Roussillon, el Departament del Hérault, el Centre Nacional del Llibre, la Fundació Nature et Decouvertes així com la Direcció Regional del Medi Ambient del Llenguadoc-Roussillon. ISBN: 9.782952.996907, 304 pàgines en color.