Equip de Biologia de la Conservació


PÀGINA PRINCIPAL
CONEIX L'EQUIP
Recerca
Conservació
Divulgació
Publicacions
L'ÀLIGA PERDIGUERA
Aspectes demogràfics
Amenaces i solucions
ENLLAÇOS D'INTERÈS
SELECCIONA IDIOMA


Nou estudi sobre l’ús del territori de l’àliga perdiguera

L’Equip de Biologia de la Conservació ha realitzat un estudi publicat a la revista científica Ibis, amb l’objectiu de donar resposta a qüestions encara desconegudes sobre la biologia i l’ecologia de l’espècie: extensió dels territoris explotats, distàncies recorregudes, diferències en l’ús del territori entre mascles i femelles, i entre parelles amb o sense cries, entre altres aspectes.

En el treball, s’han estudiat divuit exemplars d’àligues per radioseguiment en tres àrees geogràfiques diferenciades (Vallès, Garraf i Priorat), del 2006 al 2008. Segons els resultats, mascles i femelles ocupen superfícies similars al llarg de l’any. Quan no és època de cria, les àligues exploten territoris més extensos, i les parelles no reproductores estan lligades a territoris de grans dimensions (com les parelles reproductores fora de l’època de cria).

L’estudi posa de relleu la gran territorialitat de les àligues, i en especial per les àrees de cria. L’àliga és un animal molt vinculat a l’àrea de cria durant tot l’any. Fora de l’època de cria, les àrees de nidificació també són importants ja que sovint les àligues les empren per descansar, refugiar-se i dormir. Per això, les regulacions de conservació a les àrees de cria no s’haurien de tenir en compte únicament durant el període de reproducció, sinó durant tot l’any, per exemple la regulació de les activitats de lleure que provoquen molèsties a les àligues.

La visió clàssica de protegir només les àrees de cria, però, és insuficient i caldria protegir també àrees allunyades dels nius, òptimes per a la caça i que són clau per a la supervivència dels individus territorials. L’article, que revela com les àligues empren àrees de gran valor biològic i que sovint no gaudeixen de cap tipus de protecció, té el suport de la Diputació de Barcelona i el Ministeri d’Educació i Ciència.

Per a més informació:
  • BOSCH, R., REAL, J., TINTÓ, A., ZOZAYA, E. L. & CASTELL, C. 2010. Home-ranges and patterns of spatial use in territorial Bonelli’s Eagles Aquila fasciata. Ibis, 152: 105–117. doi: 10.1111/j.1474-919X.2009.00985.x