Millorar la gestió forestal després d’un incendi per afavorir la biodiversitat i les espècies clau mediterrànies

L’Equip de Biologia de la Conservació ha realitzat un estudi publicat a la revista científica European Journal of Wildlife Management en que s’estudien les poblacions de conill en diverses àrees del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que l’agost del 2003 es va veure afectat per un incendi forestal que va cremar prop de 4.600 hectàrees de bosc. L’objectiu bàsic de l’estudi és analitzar com influeixen els incendis i la gestió forestal que se’n fa posteriorment en l’abundància i la recuperació de les poblacions de conill, espècie clau en els ecosistemes mediterranis ja que és la presa bàsica d’un gran nombre d’espècies amenaçades com l’àliga perdiguera.

L’Equip va treballar en 50 parcel·les de quatre tipologies diferents: àrees naturals no incendiades, àrees incendiades on s’havia deixat el brancatge cremat al terra (resultat de l’extracció de fusta cremada de més port, amb cert valor comercial), àrees on s’havia retirat el brancatge cremat, i àrees amb una baixa cobertura vegetal abans de l’incendi. Els resultats obtinguts van mostrar que a les àrees incendiades el conill va ser més abundant que a les àrees que no havien patit el foc. D’altra banda, a les parcel·les incendiades on s’havia retirat el brancatge cremat, el conill va augmentar més ràpidament i va arribar a ser més abundant que a les àrees on el brancatge s’havia deixat a terra. Per acabar, es va trobar que, a més cobertura del sòl de vegetació i de llenya cremada, menys abundància hi havia de conill, i a l’inrevés, en sòls més descoberts i extensions cobertes de pastures el conill era més abundant.

Les raons d’aquests resultats rauen, en primer lloc, en el fet que els incendis produeixen una obertura del paisatge, i en els primers estadis després de l’incendi s’afavoreix la presència d’herbes i pastures d’alta riquesa alimentària per al conill, de manera que aquesta espècie es pot reproduir adequadament. En segon lloc, el brancatge cremat abandonat al terra, a més d’impedir el moviment i trànsit del conill, dificulta la presència de plantes d’alt valor nutritiu per a ell. Per tant, aquest tractament postincendi no és gens favorable al conill de bosc.

Els incendis forestals en àrees mediterrànies originen hàbitats oberts que beneficien a les poblacions de conill.

Així doncs, retirar la fusta i el brancatge cremat dels boscos incendiats podria contribuir a la recuperació de poblacions de conill, aspecte essencial per a la conservació de moltes espècies amenaçades. A més, la tècnica obre la porta a aplicar els incendis i les cremes prescrites com una eina de millora i recuperació de les poblacions de conill. Finalment, l’aplicació d’aquestes pràctiques forestals permetria una gestió cinegètica, sempre i quan es realitzi de manera sostenible, que podria esdevenir una alternativa econòmica en finques mediterrànies on el valor de la fusta és escàs, la seva explotació forestal s’acaba abandonant i sovint acaben precisament incendiades.

Aquest estudi s’ha realitzat amb suport de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i el Cercle d’Amics dels Parcs Naturals.

Per a més informació:

• ROLLAN, À. & REAL, J. 2010. Effect of wildfires and post-fire forest treatments on rabbit abundance. European Journal of Wildlife Management, 57, number 2: 201-209. doi: 10.1007/s10344-010-0412-y