Equip de Biologia de la Conservació


PÀGINA PRINCIPAL
CONEIX L'EQUIP
Recerca
Conservació
Divulgació
Publicacions
L'ÀLIGA PERDIGUERA
Aspectes demogràfics
Amenaces i solucions
ENLLAÇOS D'INTERÈS
SELECCIONA IDIOMA


Noves dades sobre la supervivència de l’àliga perdiguera

Dos estudis realitzats conjuntament per l’Equip de Biologia de la Conservació i investigadors francesos aporten noves dades sobre la supervivència d’individus d’àliga perdiguera a les poblacions de Catalunya i França.

La majoria de mètodes utilitzats fins ara per estimar la supervivència d’aus, com el tradicional captura-recaptura (CR), requereix grans esforços econòmics i humans a llarg termini, especialment en el cas d’espècies amb baixes densitats com és el cas de moltes espècies amenaçades. Una alternativa és l’estima de la supervivència adulta a partir de mètodes indirectes com ara les ràtios d’edat (AGR) o les taxes de reclutament (TOR) en el cas d’espècies territorials de llarga vida. Aquests mètodes es poden aplicar per a aquelles espècies en que els individus reclutats entren a formar part de la població reproductora mentre encara mantenen alguns trets externs que ens permeten diferenciar-los dels individus de més edat. Les principals avantatges d’aquests mètodes són que la supervivència pot ser estimada fàcilment per tots els individus de només 1 o 2 anys d’edat que se’n faci un seguiment, i que es minimitzen les molèsties als individus. En aquest sentit, l’estudi realitzat per l’Equip i publicat a la revista científica Journal of Wildlife Management, s’utilitzen dades de seguiment a llarg termini de dues poblacions d’àguila perdiguera, una a Catalunya i l’altra a la Provença i el Llenguadoc-Rosselló, s’avaluen les estimes de supervivència obtingudes a partir de AGR i TOR i es comparen amb les obtingudes a partir del mètode CR.

Els resultats mostren que la taxa de supervivència és major en les femelles que en els mascles, i que també és major en la població francesa (entre 0,87 i 0,88, segons el mètode, durant el període 1999-2008) que en la catalana (entre 0,84 i 0,86, segons el mètode, durant el període 2002-2008). Es conclou que els mètodes indirectes no s’haurien de considerar com a substituts del mètode CR, però que sí permeten als gestors i investigadors a estimar la taxa de supervivència adulta de manera precisa en el cas d’espècies territorials durant períodes curts de temps i realitzar un seguiment a llarg termini d’aquesta supervivència en diverses poblacions amb una àmplia distribució geogràfica.

Per altra banda, en un segon estudi publicat a la revista Ibis, es va analitzar l’efecte de l’edat, el territori i la reproducció sobre la supervivència d’àguila perdiguera al sudest de França durant el període 1990-2008, en base a dades obtingudes a partir del mètode CR (anellament de polls), el seguiment d’individus territorials i el registre d’observacions i recuperacions d’individus territorials i no territorials marcats.

Els resultats mostren com la supervivència s’incrementa amb l’edat; la supervivència anual es va estimar en 0,479 per individus fins a 1 any d’edat, en 0,570 per individus entre 1 i 2 anys, i en 0,870 per individus de 3 o més anys d’edat. També s’observa com els individus de 4 o més anys d’edat que es reprodueixen amb èxit tenen una major probabilitat de reproduir-se també el següent any que els que no ho van aconseguir (0.869 vs. 0.582), fet que l’èxit de reproducció varia en funció de la qualitat individual i del territori.

Per a més informació:
  • HERNÁNDEZ-MATIAS, A., REAL, J. & PRADEL, R. 2011. Quick methods for evaluating survival of age-characterizable long-lived territorial birds. Journal of Wildlife Management, 75 (4): 856-866. doi: 10.1002/jwmg.102
  • HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., PRADEL, R., RAVAYROL, A. & VINCENT-MARTIN, N. 2011. Effect of age, territoriality and breeding on survival in Bonelli’s Eagle Aquila fasciata. Ibis, 153: 846-857. doi: 10.1111/j.1474-919X.2011.01158.x