|
La persecució directa per part de l’home és un dels problemes que des
d’antic han afectat les poblacions de molt depredadors, entre ells
l’àliga perdiguera (Cal tenir en compte que fins a principis de la
dècada dels 70, existien lleis que promovien i incentivaven
l’eliminació d’aquests animals). Els mètodes emprats
van des de la persecució a trets, a la utilització de verins i paranys,
o l’espoli d’ous i polls al niu.
Tot
i que la freqüència de persecució en relació a l'electrocució ha
disminuït a Catalunya, el nombre absolut d'àligues mortes per aquesta
causa és similar al de fa vàries dècades. Això significa que globalment
la persecució no ha variat en les darreres dècades. En els darrers anys
s'han detectat reiteradament àligues mortes a trets en diverses àrees
privades de caça i s'ha constatat la utilització de verí en d'altres.
Aquest fet indica que a Catalunya encara es segueix perseguint els
rapinyaires de forma indiscriminada.
Aquest
ressorgiment de pràctiques il·legals i molt perjudicials per a la fauna
i els ecosistemes (verins, persecució sistemàtica de predadors), que
semblaven oblidades i fruit de segles passats, probablement tenen
l'origen en la disminució dels rendiments cinegètics causats per
l'aparició de malalties noves de les espècies cinegètiques, les
repoblacions irresponsables, la degradació dels hàbitats i una pressió
de caça insostenible que en culpa, però, als depredadors. En altres
casos, es pot tractar senzillament de disparar indiscriminadament sobre
qualsevol animal o bé de matar o comerciar amb una espècie protegida.
Una
activitat cinegètica sostenible, respectuosa amb el medi i afavoridora
de la biodiversitat pot ser perfectament compatible amb la conservació
de les àligues.
|
