Equip de Biologia de la Conservació





PÀGINA PRINCIPAL
CONEIX L'EQUIP
Recerca
Conservació
Divulgació
Publicacions
L'ÀLIGA PERDIGUERA
Aspectes demogràfics
Amenaces i solucions
ENLLAÇOS D'INTERÈS
SELECCIONA IDIOMA


CONSERVACIÓ

Dels coneixements obtinguts gràcies a l'estudi de l'àliga perdiguera s'ha pogut concloure que els factors que amenacen la supervivència de l'espècie poden ser d'índole demogràfica, és a dir, derivats d'un desequilibri entre les pèrdues d'individus de la població (mortalitat) i el nombre de joves produïts que arriben a l'edat adulta, o bé poden tenir el seu origen en una alteració dels seus territoris.

Per resoldre el desequilibri demogràfic cal assolir, per ordre d'importància, els tres objectius següents:  reduir la mortalitat adulta, incrementar la supervivència preadulta i mantenir una productivitat moderada-alta.

També és fonamental garantir la conservació dels seus territoris mitjançant el manteniment d'hàbitats adequats i de poblacions viables de les seves principals espècies presa.

L’Equip realitza estudis específics de diagnosi dels principals problemes que afecten les àligues de cara a facilitar l'aplicació de mesures de conservació i participa en l'aplicació d'aquestes mesures de conservació. Les principals línies d'actuació de l'Equip són:









Reducció de la mortalitat

Estudi i correcció de l'impacte de l'electrocució en línies elèctriques


 

Suport de derivació molt perillós. (Foto: Joan Real)

L'electrocució és la causa d’un 60% de les morts d’àligues perdigueres a Catalunya (adultes i no adultes). Per aquest motiu s'han realitzat estudis per detectar els principals punts d'electrocuciò presents en àrees de nidificació i dispersió de l'àliga perdiguera a Catalunya.

Estudis a les àrees de nidificació de l'àliga perdiguera

Es cartografien més de 20.000 suports elèctrics situats als sectors prelitoral i litoral de la província de Barcelona inclosos als parcs naturals de Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac, Montseny i Garraf, als Espais d'Interés Natural (EIN) dels Cingles de Bertí, Gallifa i l’Ordal i a les àrees situades al voltant de tots aquests espais naturals protegits.

Es determina que la correcció de tots els suports catalogats com a més perillosos, aproximadament un 5% del total, evitaria el 70% de les electrocucions d'aus que es produeixen en aquesta zona.

Estudi finançat per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

 

Estudis a les àrees de dispersió juvenil de l’àliga perdiguera

Col·laboració en un estudi per detectar els principals punts d'electrocució existents a les àrees de dispersió dels joves d'àliga perdiguera situades a la província de Lleida (IBAs 142 i 144).

Es cartografia i determina la perillositat de més de 3.000 suports situats en una àrea total de 800 km2.

Es constata que aquests espais naturals de la província de Lleida són una de les zones de Catalunya on l'electrocució afecta de manera més greu un gran nombre d'aus, principalment exemplars joves de vàries espècies de rapinyaires.

Treball finançat pel Servei de Protecció de la Natura del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Miquel Torres.  

 

Aplicació de mesures antielectrocució

1. Signatura d'un Conveni de col·laboració entre FECSA-ENDESA, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona per a la detecció i posterior correcció dels suports elèctrics que comporten un major risc d’electrocució per les aus presents a la província de Barcelona.

El Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona assessora els tècnics de FECSA-ENDESA en les tasques de correcció dels suports elèctrics perillosos, i s’encarrega de realitzar nous estudis per a la localització de línies elèctriques perilloses per a les aus. FECSA-ENDESA realitza les correccions acordades amb els tècnics de la Universitat de Barcelona. Per la seva part, l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona vetlla per la correcta aplicació del pla de treball i finança nous estudis per a la localització de punts d’electrocució d’aus dins l’àmbit territorial dels espais naturals que gestiona.

En el marc d’aquest conveni, s'han corregit prop de 450 suports perillosos situats al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt - l’Obac i rodalies (província de Barcelona), en una àrea on s’havien trobat tres exemplars adults d'àliga perdiguera electrocutats. Als darrers seguiments realitzats als suports corregits no s'han trobat àligues ni cap altre au electrocutada.


2. Signatura d’un Conveni de col·laboració amb l'empresa ELECTRA CALDENSE SA de Caldes de Montbui (província de Barcelona) i la Diputació de Barcelona per localitzar i corregir els suports perillosos presents a les línies elèctriques de distribució de la seva propietat, que es troben a prop de dos territoris d'àliga perdiguera.  


3. Signatura d’un Conveni de col·laboració amb l'empresa ESTABANELL Y PAHISA ENERGIA SA de Granollers (província de Barcelona) i la Diputació de Barcelona, per localitzar i corregir els suports perillosos presents a les línies elèctriques de distribució de la seva propietat presents en un territori d’àliga perdiguera. 

Referències bibliogràfiques : A28, C21, E12, E13, E14, E15 i E17.

Veure també l'apartat notícies.



Estudi i correcció de la col·lisió en línies eléctriques

Línia de transport (Foto: Albert Tintó)

La col·lisió amb línies elèctriques és la causa d’un 10% de les morts d’àligues perdigueres adultes de Catalunya. Per solucionar aquest problema s’han portat a terme estudis per determinar com intereaccionen les àligues amb les línies elèctriques de transport (alta tensió) i quins poden ser els punts amb un major risc de col·lisió. També  s’ha iniciat l’aplicació de mesures correctores.

Estudi del risc de col·lisió de totes les línies elèctriques de transport presents en territoris d'àliga perdiguera de Catalunya

Cartografia del traçat de les línies elèctriques de transport presents en tots els territoris d’àliga perdiguera a Catalunya (960 km) i determinació dels trams que impliquen un major perill de col·lisió per a les àligues.

Treballs finançats per Red Eléctrica de España. 

Veure també l'apartat notícies.


Espiral anticol·lisió (Foto: Albert Tintó)

Aplicació de mesures anticol·lisió en línies de transport de la província de Tarragona

Senyalització amb espirals anticol·lisió de trams on es coneix que han mort àligues perdigueres per col·lisió. Trams entre Mas de Riudoms i Vandellòs (província de Tarragona) i entorn del Parc del Garraf (província de Barcelona).

Actuacions realitzades amb la col·laboració de Red Eléctrica de España.


Línia fora de servei a la que se li han retirat els cables (Foto: Albert Tintó)

Aplicació de mesures anticol·lisió al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 

Retirada d'un cable de presa de terra d'una línia de transport fora de servei que creua el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Barcelona) i que suposava un greu risc de col·lisió per una parella d'àligues perdigueres que cria i caça en aquella zona.

Actuació realitzada amb la col·laboració de FECSA-ENDESA i la Diputació de Barcelona.

Referències bibliogràfiques : A26 i A16.


(Foto: Albert Tintó)

Detecció de les àrees on es persegueix els rapinyaires

Gràcies a la informació obtinguda en els seguiments i estudis anuals s’han detectat àrees on encara es persegueix a les àligues. Les tasques realitzades han estat informar a les autoritats competents i col·laborar amb elles per intentar solucionar el problema.

Tornar a "Conservació






Millora de l'èxit reproductor

Vigilància de nius

En diverses ocasions s’ha observat que determinades àrees de nidificació es veien afectades per activitats que provocaven molèsties prop dels nius (excursionisme, escalada i altres pràctiques de lleure). Per aquest motiu s’han realitzat treballs de vigilància específica de parelles amenaçades per activitats que podien ocasionar el fracàs de la cria o fins i tot l'abandonament definitiu del territori.

Aquestes actuacions s'han realitzat en estreta col·laboració amb naturalistes, els propietaris dels terrenys, les administracions i principals col·lectius afectats.  


Alimentació suplementària

En territoris on cada any les àligues no criaven per manca d'aliment suficient es va realitzar una aportació suplementària de preses. D’aquesta manera es contribuïa a que les femelles assolissin un estat físic adequat per a poder realitzar la posta i es garantia que els polls poguessin ser alimentats. També s’instal·laren colomars autònoms i es feren diverses repoblacions en territoris especialment pobres en preses.

Aquesta mesura es va poder portar a terme gràcies a la col·laboració voluntària de molts naturalistes i propietaris particulars, que contribuïren decisivament a aconseguir que les parelles criessin amb èxit. 

Referències bibliogràfiques: C4.


Reducció de la pressió cinegètica

Donat que la manca d’aliment està associada en força ocasions a una gestió cinegètica inadequada, s’han realitzat diverses accions per solucionar aquest problema.  

1. Sol·licitud i assessorament per a la creació de Refugis de Caça, Zones de Seguretat i Zones de Caça Controlada en àrees de nidificació o cacera de les àligues presents en terrenys públics i privats.

2. Acords amb propietaris per tal de reduir la pressió de caça o suprimir del tot aquesta activitat a les seves finques.

3. Censos i plans d’ordenació cinegètica en àrees de St. Llorenç del Munt, Garraf, Puigventós i Cingles de Bertí. Col·laboració amb societats de caçadors en la redacció de plans cinegètics i l'aplicació de mesures per millorar les poblacions d'espècies cinegètiques.


Regulació de les activitats de lleure

Determinades activitats de lleure comporten destorbs a les àrees de nidificació que poden ocasionar fracassos en la cria i fins i tot l’abandó de les àrees de nidificació. Per això s’han realitzat treballs per a la regulació de l’escalada al parc natural del Garraf i de Sant Llorenç del Munt. Això ha comportat que en aquests espais les àligues es tornin a reproduir amb èxit.

També s’ha incidit en la regulació de determinades activitats de lleure com les bicicletes de muntanya, els enginys aeris i el senderisme, incidint especialment en oferir itineraris alternatius que no comportin destorbs per les àligues.

Referències bibliogràfiques : C8.

Tornar a "Conservació

Limitació del pas a vehicles no autoritzats (Foto: Albert Tintó)






Conservació dels hàbitats

La conservació dels hàbitats de l’àliga perdiguera és principalment una responsabilitat de les administracions i dels propietaris privats. Per aquest motiu les accions realitzades s’han portat a terme en col·laboració amb organismes públics i propietaris particulars.

Anàlisi i mitigació d'impactes ambientals

  • Regulació del traçat d’infrastructures viàries i la utilització de pistes i camins forestals.
  • Realització de treballs on s'aconsella els millors traçats per a infraestructures viàries de cara a afectar el mínim possible els territoris i les activitats de parelles d'àliga perdiguera.
  • Col·laboració amb administracions i propietaris particulars a l'hora de recomanar un ús racional de camins i pistes forestals que passen molt a prop de nius d'àliga perdiguera.

Realització de plans de gestió  

Redacció de plans de gestió integral de les activitats humanes en espais naturals on hi ha territoris d’àliga perdiguera.

Aquests plans inclouen la reactivació de les activitats agrícoles i ramaderes, la regulació de les activitats forestals, la cacera, les activitats lúdiques i del pas de vehicles per les pistes forestals. També es proposen mesures concretes per a una gestió activa i sostenible de l’hàbitat i activitats de divulgació a la població i col·lectius interessats.

Aquest treballs s'han portat a terme fins ara als EIN dels Cingles de Bertí (Vallès Oriental), Sant Salvador de les Espases (Vallès Occidental i Baix Llobregat) i a finques properes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Vallès Occidental). 

Veure també l'apartat notícies.

Tornar a "Conservació

(Foto: Albert Tintó)








Mesures tècnico-administratives

Realització d’informes tècnics de planificació o gestió dirigits a administracions autonòmiques, estatals i europees, o ONGs, per tal que serveixin per a la conservació de l’àliga perdiguera.
  • Sol·licitud i posterior aprovació per Birdlife International  d’una “Important Bird Area” (Àrea d’especial importància per les aus) a la Serralada prelitoral de les comarques barcelonines, una de les àrees més septentrionals de distribució de la població ibèrica d’àliga perdiguera.
  • Informe a la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea sobre les serres prelitorals de la província de Barcelona com a una IBA (Important Bird Area) clau per a la conservació de l’àliga perdiguera.
  • Informe sobre la situació de l’àliga perdiguera a Catalunya per al MIMAM (Ministerio de Medio Ambiente).
  • Participació en la redacció del Pla d’Acció Europeu de l’Àliga perdiguera. Birdlife International i Unió Europea.
  • Redacció i coordinació de la "Estrategia para la Conservación del Águila perdicera en España" per al MIMAM.
  • Redacció d’un document de Proposta de mitigació de l’electrocució de l’Àliga perdiguera a Catalunya per al MIMAM.
  • Redacció i coordinació del text de l’àliga perdiguera per al Libro Rojo de los Vertebrados de España (SEO-MIMAM).

Tornar a "Conservació












(Foto: Francesc Tintó)

Estudis per detectar els principals punts d'electrocució

Els estudis es porten a terme mitjançant el següent pla de treball:

  1. Cartografiar les línies de distribució presents a la zona d'estudi.
  2. Caracteritzar tots els suports elèctrics. Determinar els seus principals paràmetres electrotècnics, les característiques de l'hàbitat circumdant i la presència d'espècies que poden veure's afectades per l'electrocució.
  3. Analitzar els suports caracteritzats i seleccionar els principals punts negres d'electrocució d'aus mitjançant l'aplicació d'un model estadístic que determina el risc d'electrocució de cada suport a partir de les seves característiques electrotècniques, d'hàbitat circumdant i de la presència d'espècies amenaçades a les zones on es troben ubicats.
  4. Catalogar i cartografiar tots els suports elèctrics. Localitzar de manera precisa els principals punts negres.
  5. Proposar mesures de correcció adequades per cadascun dels suports perillosos localitzats.

Els resultats obtinguts indiquen que els suports que ocasionen la majoria de les electrocucions són un percentatge molt reduït (entre un 3 i un 5% del total). Aquests suports són principalment metàl·lics i es troben situats en àrees obertes amb abundància d'espècies presa.

Tornar a "Conservació