A principis dels anys 80 es començà a fer un seguiment anual de la població d’àliga perdiguera a Catalunya, juntament amb altres naturalistes i administracions. A partir de 1991 es controlen anualment els paràmetres demogràfics d’una mostra de 40-60 territoris d’àligues.

Les dades que es recullen al camp són: l’ocupació dels territoris, les taxes de reproducció i les taxes de mortalitat adulta.

A partir de les dades obtingudes s’elabora una base de dades demogràfica de la població catalana d’àliga perdiguera.

Tasca: Elaboració de models matemàtics per veure quins són els principals paràmetres implicats en el manteniment demogràfic i conservació de diverses  poblacions ibèriques i franceses.

Principals resultats: El model permet preveure com evolucionarà una població considerant els principals paràmetres demogràfics: mortalitat adulta, mortalitat pre-adulta i productivitat. La mortalitat adulta té un efecte 4 vegades superior a la mortalitat preadulta i 10 vegades superior a la productivitat.

Tasca: Marcatge i radioseguiment d’individus adults de diferents parelles de les comarques barcelonines amb l'objectiu de conèixer l'extensió dels seus territoris, els  hàbitats que seleccionen i la interacció amb els usos humans.

Principals resultats: Les dades preliminars indiquen que les àligues concentren la seva activitat en àrees properes als nius, donat que en aquestes àrees hi realitzen la reproducció, tot i que també exploten zones força allunyades als nius a la recerca de les seves preses òptimes. Existeixen diferències entre les parelles respecte a la superfície total explotada i les àrees més utilitzades del territori. Les àligues seleccionen per caçar hàbitats mediterranis oberts (garrigues i petits conreus de secà amb una activitat humana tradicional), en els que troben una major quantitat i varietat de preses.

Referències bibliogràfiques : E11, E16 i E18.

Tornar a "Recerca"

Tasca: Caracterització de les àrees de nidificació de les àligues en funció de paràmetres demogràfics, climatològics, orogràfics, d'hàbitat i antròpics. Anàlisi de totes aquestes variables per tal de determinar l'estat de conservació de les àrees de nidificació dels seus territoris. Implementació de totes aquestes dades en un sistema d'informació geogràfica.

Referències bibliogràfiques : D1 i D2.

Principals resultats: Les àrees de nidificació dels territoris desocupats solen ser més abruptes, tenen un clima més fred i humit i són de caire més forestal. Els paràmetres antròpics tenen una major influència en la productivitat que en la mortalitat. Els factors antròpics que incideixen més negativament en la productivitat són els relacionats amb activitats humanes a peu realitzades a prop del niu i també la presència i proximitat de carreteres asfaltades i pistes forestals.

Tasca: Estudis sobre la fenologia i els factors que influencien l’èxit reproductor. Estudi del comportament dels adults durant el període reproductor. Desenvolupament de metodologia per determinar el sexe i l’edat dels polls.

Principals resultats: La fenologia de posta i l'èxit reproductor de les àligues varia amb la climatologia, la qualitat de la dieta i l'edat dels progenitors. Les àligues que mengen més conill i tenen més aliment ponen més aviat i treuen més polls. Les àligues no adultes treuen menys polls que les adultes. Existeix una divisió de tasques dels adults durant la reproducció en funció del sexe: les femelles coven i tenen cura dels polls i els mascles cacen, porten menjar al niu i defensen el territori. A partir d'una curta edat, els polls femelles són més grans que els mascles. L'edat dels polls al niu es pot determinar segons la longitud de les plomes de vol.

Referències bibliogràfiques : A2, A6, A8, A9, D1 i D2.

Tornar a "Recerca"

Reclutaments

Tasca: Seguiment del reclutament dels joves marcats en la població d’origen o en altres zones.

Principals resultats: Els individus no adults fan visites a àrees de nidificació i reemplacen les baixes d’adults en aquells territoris amb individus desaparellats. Existeix una certa filopatria o retorn als territoris natals. Durant el període de dispersió hi ha una elevada mortalitat, el que comporta una taxa de reclutament baixa.

Referències bibliogràfiques : D1 i D2.

Tornar a "Recerca"

Referències bibliogràfiques : A17.

Tasca: Estudi de les causes de mortalitat al llarg de la dècada dels 90 a l’estat espanyol.

Principals resultats: Les principals causes de mortalitat adulta i pre-adulta són l’electrocució en línies elèctriques i la persecució directa. Les causes de mortalitat varien segons les regions, les àrees de nidificació o dispersió i l’edat de les àligues. Destaca l'elevada mortalitat d'adults per electrocució a Catalunya, que es relaciona amb l'increment de línies elèctriques perilloses durant la dècada dels 90 i la substitució de suports de fusta (segurs) per suports de metall molt perillosos. Cal remarcar que en determinades àrees encara es segueixen perseguint les àligues per motius cinegètics.