|
RECERCA
|
|
La
recerca científica és una eina fonamental per disposar
d'informació sobre la biologia, l'ecologia i la demografia de
l'àliga perdiguera. En aquest sentit, a més de diversos
projectes de recerca específica sobre l'espècie, anualment es
realitza un seguiment de l'estat de la població catalana.
La
informació obtinguda a través dels treballs de recerca ha
estat de gran importància a l'hora d'aplicar mesures de
conservació.
Les principals
línies de recerca són:
|

|
|
- Seguiment
anual de la població catalana
|
A principis dels anys 80 es començà a fer un seguiment anual de la
població d’àliga perdiguera a Catalunya, juntament amb altres
naturalistes i administracions. A partir de 1991 es controlen
anualment els paràmetres demogràfics d’una mostra de 40-60
territoris d’àligues.
Les
dades que es recullen al camp són: l’ocupació dels territoris,
les taxes de reproducció i les taxes de mortalitat adulta.
A partir
de les dades obtingudes s’elabora una base de dades demogràfica de
la població catalana d’àliga perdiguera. |
 |
Tornar
a "Recerca"
Demografia
de l'espècie
|
Tasca:
Elaboració de
models matemàtics per veure quins són els principals paràmetres
implicats en el manteniment demogràfic i conservació de diverses
poblacions ibèriques i franceses.
Principals resultats:
El model permet preveure com evolucionarà una població considerant
els principals paràmetres demogràfics: mortalitat adulta, mortalitat
pre-adulta i productivitat. La mortalitat adulta té un efecte 4
vegades superior a la mortalitat preadulta i 10 vegades superior a la
productivitat. |
 |
- Referències
bibliogràfiques :
A3, A11, A12, B9, C10, C13,
C14, C15, D1, D2, E3, E5 i E10.
Tornar
a "Recerca"
Dieta
i selecció de presa
 |
Tasca: Descripció de la dieta a partir de la recol·lecció
d’egagrópiles, restes alimentàries i d'observacions de camp. Estudi de la selecció de
presa i de l’abundància
de recursos alimentaris en diferents àrees geogràfiques de la
població catalana.
-
Principals resultats:
El conill sembla ser la presa òptima de les àligues. Quan aquest
escasseja, les àligues han d'ampliar el seu ventall de preses que
normalment consisteix en espècies més difícils de capturar i de
menor pes i valor energètic. En les darreres dècades s'ha detectat
una disminució de la presència del conill en la dieta de les
àligues relacionada amb una disminució d'aquest al medi a causa
dels canvis d'hàbitat, la pressió cinegètica i les malalties.
|
Referències
bibliogràfiques :
A10, B3, B6, B7 i E7.
Tornar
a "Recerca" |
Ús
del territori i selecció d'hàbitat
|
Tasca:
Marcatge i radioseguiment d’individus adults de diferents parelles
de les comarques barcelonines amb l'objectiu de conèixer l'extensió
dels
seus territoris, els hàbitats que seleccionen i la interacció
amb els usos humans.
|
Principals resultats:
Les dades preliminars indiquen que les àligues concentren la seva
activitat en àrees properes als nius, donat que en aquestes
àrees hi realitzen la reproducció, tot i que també exploten
zones força allunyades als nius a la recerca de les seves
preses òptimes. Existeixen diferències entre les parelles
respecte a la superfície total explotada i les àrees més
utilitzades del territori. Les àligues seleccionen per caçar
hàbitats mediterranis oberts (garrigues i petits conreus de
secà amb una activitat humana tradicional), en els que troben
una major quantitat i varietat de preses.
Referències
bibliogràfiques :
E11, E16 i E18.
Tornar
a "Recerca" |
Les
àrees de nidificació
|
Tasca: Caracterització
de les àrees de nidificació de les àligues en funció de paràmetres
demogràfics, climatològics, orogràfics, d'hàbitat i antròpics. Anàlisi
de totes aquestes variables per tal de determinar l'estat de
conservació de les àrees de nidificació dels seus territoris.
Implementació de totes aquestes dades en un sistema d'informació
geogràfica.
Referències
bibliogràfiques :
D1 i D2. |
Principals resultats:
Les àrees de nidificació dels territoris desocupats solen ser més
abruptes, tenen un clima més fred i humit i són de caire més
forestal. Els paràmetres antròpics tenen una major influència en la
productivitat que en la mortalitat. Els factors antròpics que
incideixen més negativament en la productivitat són els relacionats
amb activitats humanes a peu realitzades a prop del niu i també la
presència i proximitat de carreteres asfaltades i pistes forestals.
|
Tornar
a "Recerca"
Biologia
de la reproducció i comportament
|
Tasca:
Estudis sobre la fenologia i els factors que influencien l’èxit
reproductor. Estudi del comportament dels adults durant el període
reproductor. Desenvolupament de metodologia per determinar el sexe i
l’edat dels polls.

|
Principals resultats:
La fenologia de posta i l'èxit reproductor de les àligues
varia amb la climatologia, la qualitat de la dieta i l'edat
dels progenitors. Les àligues que mengen més conill i tenen
més aliment ponen més aviat i treuen més polls. Les
àligues no adultes treuen menys polls que les adultes.
Existeix una divisió de tasques dels adults durant la
reproducció en funció del sexe: les femelles coven i tenen
cura dels polls i els mascles cacen, porten menjar al niu i
defensen el territori. A partir d'una curta edat, els polls
femelles són més grans que els mascles. L'edat dels polls al
niu es pot determinar segons la longitud de les plomes de vol.
Referències
bibliogràfiques : A2, A6, A8, A9, D1 i D2.
Tornar
a "Recerca" |
Emancipació,
dispersió juvenil i reclutament
|
Emancipació
dels joves
Tasca:
Marcatge de 5 joves amb radioemissors. Seguiment dels seus desplaçaments
durant els 4 - 5 mesos següents a l'abandó del niu.
Principals
resultats: Les àligues
joves surten del niu sense saber volar ni valdre's per si mateixes.
Durant el primer mes aprenen els diferents tipus de vol, començant
pel més senzill (batec) fins al més complex (remunt). Fins al segon
mes els adults segueixen alimentant als joves. A partir del tercer mes
comença el període d'independència i els joves abandonen el
territori patern.
Referències
bibliogràfiques : A12, C6, C11, E2 i E6.
|
 |
|
|
|
Dispersió
juvenil
Tasca:
Marcatge de 122 joves amb anelles i marques alars per tal de
localitzar les zones de dispersió i conèixer la selecció dels tipus
hàbitat.
Principals
resultats: S'han
localitzat les àrees de dispersió on es concentren els joves i que
consisteixen en territoris on no hi ha adults, de relleus suaus i rics
en preses. Les àligues joves que neixen a Catalunya poden realitzar
dos tipus de desplaçaments: de curta distància, principalment a les
àrees de secà de la depressió central lleidatana, i de llarga
distància, a diferents punts situats fora de Catalunya com la Sierra
de Escalona (Alacant), Campos de Montiel (Albacete), comarca de Jerez
i laguna de la Janda (Cadis),
|
 |
|
vall
del Tajo (Toledo) i d'altres zones del centre de la península
ibèrica i Extremadura. Els hàbitats seleccionats pels joves són
zones agrícoles de secà que s'alternen amb àrees arbustives que
tenen elevades abundàncies de conill i perdiu. Durant aquest període
s'ha detectat una elevada mortalitat causada sobretot per
l'electrocució amb línies elèctriques i la persecució a
trets.
Referències
bibliogràfiques :
A13, A18, C18 i E4.
|
Reclutaments
Tasca:
Seguiment del reclutament dels joves marcats en la població d’origen
o en altres zones.
Principals
resultats: Els individus
no adults fan visites a àrees de nidificació i reemplacen les baixes
d’adults en aquells territoris amb individus desaparellats. Existeix
una certa filopatria o retorn als territoris natals. Durant el
període de dispersió hi ha una elevada mortalitat, el que
comporta una taxa de reclutament baixa.
Referències
bibliogràfiques : D1 i D2.
Tornar
a "Recerca"
|
|
Mortalitat
|
Mortalitat
dels polls per trichomonosi
Tasca:
Estudi de la trichomonosi en polls d’àliga perdiguera i dels
factors ecològics implicats en la seva propagació.
Principals
resultats: Trichomonas
gallinae és un protozou del qual en són portadores diverses aus.
Un nombre molt elevat de polls d'àligues són Trichomonas positius,
encara que tan sols un petit percentatge desenvolupa la malaltia i
conseqüentment pot morir. En el cas de les àligues, el paràsit és
probablement incorporat a través del consum de coloms domèstics, ja
que és una presa cada vegada més seleccionada. L'increment en el
consum del colom està relacionat amb la incorporació d'àligues
joves als territoris i a la
disminució de les preses òptimes. La malaltia sembla ser cada
|
 |
|
cop
més freqüent en diverses poblacions d'àligues com la francesa, la
portuguesa i algunes de l'estat espanyol.
Referències
bibliogràfiques : A15.
|
Causes
de mortalitat a l’estat espanyol
Referències
bibliogràfiques : A17. |
Tasca:
Estudi de les causes de mortalitat al llarg de la dècada dels 90 a l’estat espanyol.
Principals
resultats: Les
principals causes de mortalitat adulta i pre-adulta són
l’electrocució en línies elèctriques i la persecució directa.
Les causes de mortalitat varien segons les regions, les àrees de
nidificació o dispersió i l’edat de les àligues. Destaca
l'elevada mortalitat d'adults per electrocució a Catalunya, que es
relaciona amb l'increment de línies elèctriques perilloses durant la
dècada dels 90 i la substitució de suports de fusta (segurs) per
suports de metall molt perillosos. Cal remarcar que en determinades
àrees encara es segueixen perseguint les àligues per motius
cinegètics.
|
Tornar
a "Recerca"
|