Associació de Paleoalumnes » Conferència

«Viatges a zones polars» és una incitació al viatge de descoberta, feta a partir de tres visites als móns polars: la península Antàrtica; l’illa de Baffin, situada al Canadà, a l’oest de Grenlàndia, i l’arxipèlag Svalbard, en ple oceà Àrtic, al nord de Noruega.

L’Antàrtida és un continent de superlatius: el més gelat, el més ventós, el més sec i, alhora, dotat d’una perifèria amb una gran concentració de vida. Els seus quinze milions de quilòmetres quadrats estan envoltats d’un mar glaçat que s’alimenta de les aigües del Pacífic, de l’Atlàntic i l’Índic. És l’escenari de glaceres, muntanyes, icebergs, pingüins, llops marins, foques de Weddell, orques, balenes i una infinitat d’espècies d’aus... En el nostre viatge, visitarem la península Antàrtica a bord d’un vaixell de subministrament de les bases científiques xilenes.

Al Canadà, la regió dels territoris del nord-oest, on el 30 % de la població és inuit, cobreix més d’un terç del país i es reparteix a parts iguals entre el continent i les illes Àrtiques, de les quals l’illa de la Terra de Baffin és la més gran. En aquesta illa hi ha el parc nacional d’Auyuittuq, als límits dels camps de gel de Penny. El nostre objectiu és fer-hi una travessia a peu, fins a arribar a una de les muntanyes més boniques del món: el pic d’Asgard.

L’arxipèlag Svalbard es troba a l’oceà Àrtic, aproximadament a mig camí entre Noruega i el pol nord. Abraça totes les terres compreses entre els 74º i els 81º de latitud nord i els 10º i els 35º de longitud est. Aquestes illes van ser utilitzades com a punt de partida de diverses expedicions polars, com ara la de Sir William Parry (1827), la de Fridtjof Nansen (1893) o la de Roald Amundsen i Umberto Nobile (1926). La indústria principal d’aquesta regió és la mineria del carbó, activitat que van començar els noruecs cap al 1890 i que va donar lloc als primers assentaments. En el nostre recorregut navegarem per aquestes aigües amb un trencaglaç a la recerca de l’ós polar.