Associació de Formació del Professorat » Presentació

Avui, per als que hem dedicat la nostra vida professional a l’ensenyament, és un orgull presentar-vos aquí, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el naixement d’una associació que culmina un projecte basat en la passió per l’educació. Perquè, encara que semblem grans, no us enganyeu: no ho som, perquè tenim il·lusió, que és el que infon joventut.

Com la petita llavor d’un gra de mostassa, l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat va sorgir amb l’afany, amb el desig, de celebrar el cinquantenari de la nostra promoció, la del 1955. Van afegir-s’hi després altres promocions, i avui germina aquesta llavor amb l’esperança que es converteixi en l’arbre de brancatge frondós que promet la grana.

El passat d’aquest país és el nostre passat: una història dura de guerra civil i de «guerra de postguerra». La desaparició física per mort o exili d’homes i de dones que representaven això que ara anomenem el capítol humà de la nostra cultura ha estat un llast que crec que encara avui suportem. I no és sobrer recordar que la consigna del franquisme, com la de qualsevol altra dictadura, va ser la repressió de la cultura de l’educació en tots els aspectes possibles. Les purgues, les depuracions que van patir els mestres de primària durant el període del 1936 al 1943 van ser duríssimes i no van ser un fet aïllat.

En aquesta institució que avui ens acull i ens dóna suport, 135 professors van ser apartats de la docència. Molts vam seguir el camí de l’exili. I, no obstant això, en aquesta escola que vam heretar, vam trobar-hi alguns bons mestres i pedagogs que hem de rescatar de l’oblit. Puc, ja, amb molta satisfacció, anunciar-vos que tenim data per a un homenatge a una gran pedagoga, mestra de mestres, que vam conèixer i hem après a valorar: Rosa Roig. Es farà la primera quinzena del proper mes de febrer.

Com a ensenyants, hem treballat en condicions polítiques i culturals adverses, i des de l’anonimat hem contribuït a fer que la nostra societat tingui accés a una formació de qualitat. Deixeu-me cedir a la nostàlgia i incloure un record emocionat i agraït a aquells mestres anònims que han passat per casa nostra.

Reivindiquem l’ensenyant com a figura destacada d’una societat complexa i en evolució, una societat que necessita els valors humans de la llibertat i la convivència. I, des de la nostra experiència professional, creiem que tenim l’obligació de transmetre a la generació actual que qualsevol pedagogia es nodreix de la il·lusió per ensenyar i, per poder fer-ho, és imprescindible mantenir la curiositat per saber.

Creiem que la formació contínua és consubstancial amb la nostra tasca. La curiositat per saber i la humilitat podrien molt ben bé ser el nostre signe d’identitat.

He fet un breu esment de les condicions adverses en les quals hem hagut de desenvolupar el magisteri en una època, llarga, de falta de llibertat. Però nosaltres, tots nosaltres, mirem cap al present i participem de la inquietud sobre l’educació del futur i dels problemes de l’escola actual.

Des de l’Associació pretenem contribuir al debat sobre l’educació, i estimular-lo a fi de millorar la qualitat de l’ensenyament, però també per facilitar que els ensenyants participin d’aquest objectiu. Amb aquest fi, hem creat una revista que respon a aquestes premisses —el primer número surt avui i en rebreu un exemplar a la sortida. I, en nom de totes les sòcies fundadores, tinc el goig, l’honor, de fer entrega dels primers exemplars d’aquesta publicació als representants de la Universitat i de la Generalitat, que tant ens han ajudat.

L’escola no és l’única font de formació, però és on apareixen reflectits els problemes de la nostra societat de manera més immediata. La nostra responsabilitat està avui més compartida que mai. Però hi ha una cosa que no podem oblidar: l’educació és un dret universal i un bé públic. La ciutadania sencera hi ha de poder accedir, i l’Administració té el deure de fer-ho possible amb garanties de qualitat i d’igualtat, però l’envergadura d’aquest projecte és per a tothom. Si l’educació no està valorada socialment, no és previsible la implicació necessària perquè aquest projecte vagi endavant.

Gràcies, moltes gràcies.