|
Departament
d'Antropologia
|
 |
Doctorat
en Antropologia Social i Cultural
Assignatures 2001-02 |
En el primer curs, els estudiants
hauran de cursar un mínim de 20 crèdits, 15 dels quals correspondran a
assignatures del propi programa de doctorat en "Antropologia social i
cultural". Els altres 5 crèdits restants poden obtenir-se amb assignatures
del mateix programa o bé amb cursos de doctorat d'altres programes. Així
mateix, caldrà matricular un mínim de 15 crèdits d'assignatures fonamentals.
Sobre el nombre de crèdits
a matricular el primer any i les condicions en que cal fer-ho, consulteu
l'apartat corresponent al primer
curs a la informació general.
Les
assignatures que s'ofereixen durant el curs 2001-02 són les següents:
Programa
assignatures
Antropologia
i Desenvolupament
|
| Prof.:
Dr. Andreu Viola (Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 25 de febrer al 25
d'abril de 2002. |
|
Temari
1. L'antropologia
aplicada. L'antropologia indigenista i els estudis de desenvolupament
de comunitats. El naixement de l'antropologia del desenvolupament
com a especialitat. La polèmica entre l'antropologia aplicada
al desenvolupament (Development Anthropology) i l'antropologia
del desenvolupament (Anthropology of Development).
2. El concepte
de Desenvolupament. La dimensió cultural del desenvolupament.
L'eurocentrisme de les teories del desenvolupament. Poder i coneixement
en el discurs del desenvolupament. El desenvolupament i les necessitats
humanes. L'etnodesenvolupament com a alternativa.
3. Els discursos
sobre el desenvolupament sostenible. La perspectiva de l'Ecologia
política. L'ecologisme dels pobres. Els ecologistes del Nord i
el mite del bon salvatge ecològic. Ecologia i desenvolupament
rural al Tercer Món: Revolució Verda versus Agroecologia.
4. El coneixement
local. La biopirateria i els drets de propietat intel·lectual
dels pobles indígenes. L'etnocentrisme tecnològic i les tecnologies
social i culturalment apropiades. Camperols versus enginyers:
l'enfrontament de racionalitats econòmiques.
|
|
Bibliografia
orientativa
- ARCE, A.
& N. LONG (eds.) (2000) Anthropology, Development and Modernities.
Londres, Routledge.
- CRUSH, J.
(ed.) (1995) Power of Development. Londres, Routledge.
- ESCOBAR,
A. (1995) Encountering Development. The Making and Unmaking
of the Third World. Princeton, Princeton University Press.
- GARDNER,
K. & D. LEWIS (1996) Anthropology, Development and the Post-modern
Challenge. Londres, Pluto Press.
- GIMENO, J.C.
& P. MONREAL (eds.) (1999) La controversia del desarrollo.
Críticas desde la antropología. Madrid, Los Libros de la Catarata.
- GRILLO, R.
& R. L. STIRRAT (eds.) (1997) Discourses of Development. Anthropological
Perspectives. Oxford, Berg.
- OLIVIER DE
SARDAN, J.P. (1995) Anthropologie et développement. Essai en
socio-anthropologie du changement social. París, Karthala.
- RIST, G.
(1996) Le développement. Histoire d'une croyance occidentale.
París, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques.
- VIOLA, A.
(comp.) (2000) Antropología del desarrollo. Teorías y estudios
etnográficos en América Latina. Barcelona, Paidós.
|
|
|
|
|
| Prof.:
Dra. Josefina Roma
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 17 de gener al 21 de
març de 2002. |
1. Patrimoni i Identitat.
Formes tradicionals de mostrar la identitat.
2. Homologació de la
identitat en els Museus.
3. Museus Etnogràfics i Museus
Locals.
4. Turisme, Museus i Patrimoni.
5. Fetitxisme de l'objecte.
La recerca de l'autenticitat.
6. Furt i Espoli. Països
d'origen i països de mercat.
7. Conflictes de retorn. Casos
actuals de litigi.
|
-
ASHWORTH, G.J &
LARKHAM, P.J. (1994) Building a New Heritage. Londres,
Routledge.
-
CLIFFORD, J. (1999)
Itinerarios transculturales. Barcelona, Gedisa.
-
FORTY, A. &
KUCHLER, S. (1999) The Art of Forgetting. Oxford, Berg.
-
KIRSHENBLATT-GIMBLETT,
B. (1998) Destination Culture. U. of California Press.
-
KWINT, M. &
BREWARD, C. & AYNSLEY (1999) Material Memories. Oxford,
Berg.
-
SCHILDKROUT, E.&
KEIM, C. (1998) The Scramble for Art in Central Africa.
Cambridge, Cambridge University Press.
|
Un
treball
|
Antropologia
Político-jurídica
|
| Prof.:
Dr. Ignasi Terradas
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 14 de gener al 12 de
febrer de 2002. |
Objectius
del curs
Es tractar de familiaritzar
l´estudiant amb una perspectiva comparada i alhora amatent als
contextes específics per comprendre i subjectivament explicar
col.lectivament les diverses dinàmiques de l´ordre social.
Reestudiar els conceptes i exemples adients per aquesta tasca:
les relacions de rang i patronatge; les contradiccions bàsiques,
les revolucions i els conflictes de resolució; els factors
de cohesió social i les seves ruptures; les representacions
rituals i simbòliques, i les accions jurídiques
i polítiques; els efectes de diferenciació local
i de mundialització.
|
-
FORTES. M. Kinship
and the Social Order. Londres:Routledge & Kegan
Paul.
-
FORTIER, V. (2000)
Justice, religions et croyannes. Paris: CNRS.
-
LEGENDRE, P. (1999)
La question dogmatique en Occident. Paris: Fayard.
-
MOORE, B. (1978)
Injustice. New Jersey: V.P. 1978
-
RAMÍREZ,
PH. (2000) De la disparition des chefs. Paris: CNRS
-
ROBERTSON, D.
(1997) A Dictionary of Human Rights. Londres: Europa
Publ.
-
TERRADAS, I. (ed.)
(2000) Antropología Jurídica, VIII Congreso
de Antropología: Santiago de Compostela.
|
Un
treball
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (A)
Antropologia de l'educació
|
| Prof.:
Dra. Dolores Juliano
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 27 de maig al 11 de
juny de 2002. |
|
Objectius
del curs
La transmisión
de conocimientos, hábitos, valores y sentido de pertenencia
a las nuevas generaciones, es el requisito básico de la continuidad
cultural y social. El tema ha interesado a la antropología
desde sus comienzos, a través de distintas aproximaciones
que han acompañado a los ajustes metodológicos y a
los debates teóricos de la disciplina, ocupando a veces,
un lugar central en los mismos.
El
curso se propone dar información sobre estos debates, al
mismo tiempo que capacitar para desenvolverse profesionalmente en
ese ámbito laboral.
|
|
Temari
1. La transmisión
cultural asistemática y sistemática en Occidente:
Introducción. Terminología.
2. El debate
de la Ilustración: La formación de ciudadanos. Inclusiones
y exclusiones.
3. El siglo
de la escuela: La institucionalización. Pedagogía
y didactismo. El optimismo positivista. La pedagogía social.
4. La transmisión
cultural en los "pueblos primitivos": Las aproximaciones
antropológicas. La Escuela de Cultura y Personalidad.
5. La crítica
poscolonialista: De la desescolarización (Illich). A la
educación concientizadora (Freire).
6. La crítica
sociológica: La crítica marxista. Los reproductivistas.
El curriculum oculto.
7. La crítica
al reproductivismo: Los productivistas. Teoría de la resistencia.
Los "Cultural Studies".
8. Las innovaciones
en investigación: Reformulación y problemas de la
observación participante. Las implicaciones de la investigación-acción.
La etnología del aula.
9. Los nuevos
desafíos: La perspectiva de género. La educación
intercultural. Medios de comunicación.
|
|
Bibliografia
orientativa
- APPLE, M. (1986): Ideología
y currículum. Madrid. Akal.
- BOURDIEU, Pierre y PASSERON, Jean-Claude
(1977) La reproducción. Elementos para una teoria del
sistema de enseñanza. Barcelona. Laia .
- DA SILVA, Tomaz Tadeu (1995): Escuela,
conocimiento y curriculm. Ensayo crítico. Miño
y Dávila Editores. Buenos Aires.
- DEMO, Pedro (1987): Investigación
participante. Mito y realidad. Kapelusz. Buenos Aires.
- GIROUX y FLECHA (1992): Igualdad
educativa y diferencia cultural. Barcelona. El Roure.
- GIROUX, Henry A. (1994): Disturbing
Pleasures. Learning Popular Culture. Routledge. London.
- JULIANO, Dolores (1993): Educación
intercultural. Escuela y minorías étnicas. EUDEMA.
Madrid.
- REYNOSO, Carlos (2000): Apogeo
y decadencia de los estudios culturales. Barcelona. Gedisa.
- Varios Autores (1998): Contra
el fundamentalismo escolar. Reflexiones sobre educación,
escolarización y diversidad cultural. Barcelona. Virus
Ed.
- VELASCO, Honorio; GARCIA CASTAÑO,
Javier; DIAZ DE RADA, Angel (1993): Lecturas de antropología
para educadores. Ed. Trotta. Madrid
- WILLIS, P. (1988): Aprendiendo
a trabajar. Akal. Madrid
|
Análisis de
textos y aplicación a un proyecto.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (B1)
"Cooperació
per al desenvolupament i moviments ètnics als Andes"
|
| Prof.:
Dr. Víctor Bretón
(Universitat de Lleida) |
| Classes
del 24 de gener al 1 de
febrer de 2002. |
Objectius
del curs
El
curso abordará el análisis de las interrelaciones entre los actuales
modelos de intervención sobre la sociedad rural, fundamentados
en la presencia masiva de ONG y financieras multilaterales, y
la emergencia de nuevos movimientos sociales que, a diferencia
de los característicos de los años sesenta y setenta, pivotan
y se articulan alrededor de la etnicidad. En concreto, se tomará
como punto de referencia empírico la casuística del movimiento
indígena del Ecuador, país que cuenta con una de las plataformas
de reivindicación étnica más notorias y con más capacidad de movilización
del Continente, siempre sin perder de vista la comparación permanente
con aquellos otros países caracterizados por la presencia de importantes
contingentes de población indígena.
|
|
Temari
1. · Modelos
de desarrollo rural y movimientos sociales en América Latina.
Una primera aproximación macro.
2. Desarrollo
rural y demandas étnicas en los Andes (1): del indigenismo clásico
a la era de las reformas agrarias
3. Desarrollo
rural y demandas étnicas en los Andes (2): neoliberalismo y etnicidad
4. Capital
social, etnicidad y desarrollo: ¿hacia un nuevo modelo neo-indigenista?
|
|
Bibliografia
Dadas las dificultades
que plantea el acceso a bibliografía muy específica sobre el Ecuador,
se proporcionará a los estudiantes un pequeño dossier básico de
lecturas a complementar con algunos de los títulos que se adjuntan
a continuación:
- ALCINA, J.
[Ed.] (1990): Indianismo e indigenismo en América. Alianza
Editorial, Madrid.
- AMERICA INDIGENA
(1990): "El indigenismo: recuento y perspectivas", en América
Indígena, 50(1): 63-91.
- BARRE, M.CH.
(1985): Ideologías indigenistas y movimientos indios. Siglo
XXI, México.
- BEBBINGTON,
A.; CARROLL, TH. (2000): "Induced social capital and federations
of the rural poor". Documento de trabajo, Banco Mundial, Washington
(mimeo).
- BRETON, V.
(2001): Cooperación al desarrollo y demandas étnicas en los
Andes ecuatorianos. Ensayos sobre indigenismo, desarrollo rural
y neoindigenismo. FLACSO / sede Ecuador y Universitat de Lleida,
Quito.
- DE LA PEÑA,
G. (1997): "Las movilizaciones rurales en América Latina desde
c. 1920", en BETHELL, L. [Ed.]: Historia de América Latina
(12). Política y sociedad desde 1930. Crítica, Barcelona,
pp. 193-280.
- FAVRE, H.
(1996): L'Indigénisme. Presses Universitaires de France,
París.
- GONZALEZ
CASANOVA, P.; ROITMAN ROSENMANN, M. (Eds.): Democracia y Estado
multiétnico en América Latina. La Jornada Ediciones / Centro
de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades,
UNAM, México.
- GUERRERO,
A. [Ed.] (2000): Etnicidades. FLACSO / sede Ecuador, Quito,
pp. 9-60.
- LEON, J.
(1994): De campesinos a ciudadanos diferentes. El levantamiento
indígena. CEDIME / Abya-Yala, Quito.
- MARTINEZ
V., L. [Ed.] (2000): Estudios Rurales. FLACSO / sede Ecuador,
Quito, pp. 9-52.
- NORTH, L.;
CAMERON, J. (2000): "Grassroots-based rural development strategies:
Ecuador in comparative perspective", en World Development,
28(10): 1751-1766.
- PETRAS, J.
(2000): La izquierda contraataca. Conflicto de clases en América
Latina en la era del neoliberalismo. Akal, Madrid.
- SANTANA,
R. (1995): Ciudadanos en la etnicidad. Los indios en la política
o la política de los indios. Abya-Yala, Quito.
- ZAMOSC, L.
(1994): "Agrarian Protest and the Indian Movement in Highland
Ecuador", en Latin American Research Review, 21(3): 37-69.
|
Avaluació
Además
de la asistencia y de la participación en clase, la evaluación
dependerá básicamente de la elaboración de un breve ensayo bibliográfico
sobre alguno de los temas que se irán proponiendo a lo largo del
curso.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (B2)
"
Família i Generacions"
|
| Prof.:
Dra. Martine Segalen (Université Paris X) |
| Classes
del 28 de febrer al 1 de març
de 2002 |
|
|
|
Temari
|
|
Bibliografia
orientativa
|
|
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (B3)
"La
Antropología y las nuevas interpretaciones evolucionistas"
|
| Prof.:
Dr. Roger Bartra
(UNAM, México) |
| Classes
del 28 a 31 de maig de 2002 (provisional) |
Objectius
del curs
El
curso girará en torno a mito del hombre salvaje, la melancolía,
y las teorías genéticas aplicadas a la cultura.
|
|
Temari
|
|
Bibliografia
orientativa
|
|
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (C1)
"Teoría
de sistemas sociales: origen, desarrollo y perspectivas del paradigma
autopoiético "
|
| Prof.:
Dr. Marcelo Arnold (Universidad de Chile) |
| Classes
del 8 al 11 de gener de 2002 |
Presentació
i objectius del curs
Si
la formación de la modernidad clásica se estructuró en torno al
proceso de secularización, las sociedades contemporáneas lo hacen
desde la complejidad social, es decir, por la creciente diferenciación
de procesos y estructuras crecientemente autonomizadas pero funcionalmente
acopladas entre sí las que, en su operar, producen nuevas formas
sociales. La teoría de los sistemas sociales surge precisamente
a partir de la reflexión global sobre estos procesos; por ello
se ha desarrollado como una de las perspectivas más prometedoras
de las ciencias sociales contemporáneas.
Desde
su concepción original, la teoría de sistemas se propone como
un enfoque universalista (Luhmann, N. 1984) capaz de integrar,
por su grado de abstracción, a otros referentes teóricos o disciplinarios,
constituyendo con ello un punto decisivo para la consolidación
de teoría global de los fenómenos sociales.
El
paradigma de la teoría de los sistemas sociales surge de tradiciones
muy diversas. Así, por su concepto de sentido puede asociarse
con Husserl, pero también a la cibernética de mediados del siglo
XX con Wiener si atendemos a la naturaleza de su enfoque, a la
biología celular de Maturana, a la lógica de Spencer-Brown, a
la epistemología de Bateson, al funcionalismo antropológico británico
y sus raíces durkheimnianas, al método comparativo y al marxismo
o la teoría de sistemas de acción de Parsons en lo relativo a
su aspiración globalizante. Pero lo que surge de ello no es, sin
embargo, asimilable a ninguna de estas fuentes.
Con
la publicación en el año 1997 del opus magmun Die Gesellschaft
der Gesellschaft (La Sociedad de la sociedad) y de la serie de
estudios específicos referidos a sistemas funcionales particulares
(Economía de la sociedad -1988, Ciencia de la sociedad -1990,
Derecho de la sociedad -1993, Arte de la Sociedad -1995, Política
de la sociedad -2000; Religión de la sociedad -2000), el sociólogo
de Bielefeld culminó el diseño de la arquitectura fundamental
de su teoría, anunciada oficialmente en el año 1984 con Sistemas
sociales. Lineamientos para una teoría general. Dado el número
de campos temáticos y de consecuencias conceptuales abiertas por
la investigación luhmanniana, el desarrollo de la teoría sistémica
no se ha detenido con la muerte de su iniciador en el año 1998.
En este camino el pensamiento de las ciencias sociales iberoamericanas
no ha quedado al margen y son muchos los investigadores para los
cuales las referencias sistémicas forman parte de sus propios
sistemas conceptuales -como quedó en evidencia en el último Congreso
de la Asociación Latinoamericana de Sociología (2001). Desde tal
visualización, el anuncio de Klaus von Beyme acerca de la constitución
del paradigma de la autopoiesis (1995), parece cobrar cada vez
mayor estatuto de realidad.
Con este curso se pretende que los participantes sepan reconocer
las múltiples fuentes del pensamiento sistémico, comprendan la
arquitectura central y lógica del pensamiento sistémico y sepan
aplicar nociones sistémicas para la comprensión de las sociedades
contemporáneas.
|
|
Temari
1. Fundamentos
de la Teoría de Sistemas en las Ciencias Sociales: en la teoría
social; en los enfoques antropológicos.
2. Fundamentos
Interdisciplinarios de la Teoría de Sistemas: Teoría General de
Sistemas; cibernética de primer y segundo orden.
3. Fundamentos
Biológicos de la Teoría de la Autopoiesis: la autopoiesis como
fundamento de la organización viva; epistemología biológica.
4. Bases epistemológicas
de la Teoría de Sistemas: Constructivismo; Observación de segundo
orden.
5. Conceptos
centrales de la Teoría de Sistemas Sociales Autopoiéticos: Sistema
/ entorno; doble contingencia.
6. Evolución
sociocultural: formas de diferenciación (segmentaria, centro-periferia,
estratificada, funcionalmente diferenciada, sociedad mundial).
7. Diferenciación
funcional: sistema de la sociedad y sistemas sociales parciales;
sistemas interaccionales y sistemas organizacionales.
8. Sociedad
Mundial: globalización y tipos de modernización; Inclusión / exclusión.
9. Aplicaciones
de la Teoría de Sistemas en América Latina: Politización y Monetarización
en América latina; diferenciación funcional policéntrica vs. diferenciación
funcional concéntrica.
10. Teoría
de Sistemas y Temáticas Emergentes: comunicación ecológica; comunicación
genética.
|
|
Bibliografia
orientativa
- ARNOLD, M.
(1988) "Teoría de sistemas. Nuevos paradigmas: enfoque de Niklas
Luhmann", Contribuciones, 56. FLACSO, Santiago de Chile.
- ARNOLD, M.
(1997) "Temas metodológicos en la observación de segundo orden",
Anthropos, 173/174: 145-151.
- ARNOLD, M.
(2000) "Ambiente y Sociedad: déficit de la racionalidad ambiental",
Revista Venezolana de Economía y Ciencias Sociales, 6(1):
11-37.
- LUHMANN,
N. (1991) Sistemas Sociales. Lineamientos para una Teoría General.
Universidad Iberoamericana / Alianza Editorial, México.
- LUHMANN,
N.; DE GEORGI, R. (1993) Teoría de la sociedad. Universidad
de Guadalajara: México.
- MATURANA,
H.; VARELA, F. (1995) De máquinas y seres vivos. Autopoiesis:
la organización de lo vivo. Editorial Universitaria, Santiago
de Chile.
- RODRÍGUEZ,
D.; ARNOLD, M. (1999) Sociedad y teoría de sistemas. Editorial
Universitaria, Santiago de Chile.
|
Un
ensayo escrito a partir de la materia y las lecturas.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (C2)
"Relatos
de viaje y modernidad: El proyecto cultural de la expansión
europea y el Nuevo Mundo"
|
| Prof.:
Dr. Ricardo Cicerchia (Universidad de Buenos Aires) |
| Classes:
18 i 19 de febrer de 2002 |
Objectius
del curs
El
seminario propone un recorrido analítico y desde una perspectiva
histórica, del desarrollo de la narrativa de viajes moderno,
durante los siglos XVIII y XIX, analizando en particular el viaje
europeo a América Latina. El objetivo es identificar los
procesos culturales que crearon las condiciones de posibilidad
de un nuevo género literario, así como también,
capturar el sentido de su estructura y su función social.
|
|
Temari
1. El arte
del viaje y su narrativa en los Siglos XVIII y XIX. Expansión
europea, desarrollos cientificos y proyectos culturales. Sistema
atlántico, alineamientos mercantiles y el auge del capitalismo.
2.Los sentidos
del Mundo Nuevo en el debate europeo. El paradigma ilustrado de
las ciencias naturales. Experimentación y subjetividad
3. El canon
de la narrativa de viajes: Humboldt, von Martius y Darwin. La
comunidad de lectores y la crítica en la construcción
del género literario. Intertextualidad e identidad nacional.
|
|
Bibliografia
orientativa
|
|
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (C3)
"
Walter Benjamin en Ibiza"
|
| Prof.:
Dr. Michael Taussig
(University of Columbia, New York) |
| Classes
del 17 al 23 d'abril de
2002 |
|
|
|
Temari
|
|
Bibliografia
orientativa
|
|
|
Migracions
i processos identitaris
|
| Prof.:
Dra. Danielle Provansal
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 8 d'abril al 15 de maig
de 2002 |
|
Objectius
del curs
Las migraciones
actuales de tipo transnacional se insertan en la nueva organización
económica del mundo conocida como globalización y obligan a elaborar
una reflexión crítica sobre la manera en que, hasta ahora, los poderes
institucionales y también las ciencias sociales han tratado la temática.
Las redes migratorias, los territorios circulatorios, las diásporas
vienen a integrar estas nuevas formas de moverse y las iniciativas
que las acompañan. De un lado, el discurso que responsables nacionales
o medios de comunicación construyen sobre el "otro" visto como intruso
o como víctima. Del otro, las estrategias múltiples de los que se
desplazan y la creación de nuevas identidades que se configuran
a la vez como combinatorias fluidas y "ethnoescapes" referenciales.
|
1. Los movimientos
de población: continuidad y discontinuidad.
2. Realidad
migratoria, prácticas institucionales y construcción de un nuevo
objeto de estudio.
3. Aspectos
económicos, sociales y políticos de las migraciones: estados,
fronteras y migrantes.
4. La representación
social de la inmigración.
5. El papel
de la cultura en situaciones migratorias y en contextos urbanos.
|
|
Bibliografia
orientativa
- BARBADIÑO,
P. (1997) Extranjería, racismo y xenofobia en la España contemporánea:
La evolución de los setenta a los noventa. Madrid: Centro
de Investigaciones Sociológicas.
- DEWITTE,
P. (dir.) (1999) Immigration et intégration: L'etat des savoirs.
París: La découverte.
- HANNERTZ,
U. (1998) Conexiones transnacionales: cultura, gente, lugares.
Madrid: Cátedra.
- LEGAULT,
G. (ed.) (2000) L'intervention interculturelle. Montreal,
París: Gaëtan Morin.
- SAYLA, B.
(1996) Democracy and difference: Contesting the boundaries
of the political. Nueva York: Princeton University Press.
- WIERVIORKA,
M. (2000) La diférence. París: Balland
|
Un
treball i presentacions a classe.
|
Mètode
en Antropologia Social i Cultural
|
| Prof.:
Dr. Joan Frigolé
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 16 de gener al 20 de
març de 2002. |
|
Objectius
del curs
L'objecte del
curs és el treball de camp, mètode principal de l'antropologia.
El curs proposa l'examen de diverses formes de fer treball de camp
relacionades amb una gran varietat d'objectes i situacions. Les
experiències de treball de camp que seran examinades són recents.
Algunes són força dramàtiques, perquè refereixen al genocidi i la
guerra; altres, difícils, ja que es relacionen amb la situació dels
refugiats; altres, excepcionals com la recerca en un gran laboratori
nuclear. La majoria de les experiències tingueren lloc lluny del
país de l'investigador i la resta, en el propi país, ciutat i, fins
i tot, família de l'investigador. El focus del curs, no és però
la totalitat de les monografies, sinó els relats sobre el treball
de camp. Els relats sobre l'experiència del treball de camp ens
aporten molt més que les simples fórmules o receptes que es fan
servir per presentar-lo.
|
|
Temari
1.- Treball de camp en contextos
de genocidi, guerra
2.- Treball de camp en contextos multiètnics
3.- Treball de camp en organitzacions
4.- Treball de camp en context urbà
5.- Treball de camp "at home"
|
-
ARGYROU,
V. (1996) Tradition and Modernity in the Mediterranean.
-
GUTERSON, H. (1998) Nuclear rites. A Weapons Laboratory at
the End of the Cold War.
-
HOODFAR,
H. (1997) Between Marriage and the Market. Intimate Politics
and Survival in Cairo.
-
MALKKI, L. (1995) Purity and Exile. Violence, Memory, and
National Cosmology among Hutu Refugees in Tanzania.
-
TAYLOR,
C. (1999) Sacrifice as Terror. The Rwandan Genocide of 1994.
|
Discusió
de textos i presentació de treballs
|
Noves
tecnologies i relacions socials
|
| Prof.:
Dra. Maria Jesús Buxó
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 13 de febrer al 10
d'abril de 2002. |
|
Objectius
del curs
Aquesta assignatura s'orienta a reflexionar
sobre els paisatges culturals que resulten de l'impacte de les Noves
Tecnologies en l'àmbit de la Biotecnologia i les Xarxes telemàtiques.
|
|
Temari
1. Cultures
informàtiques: cibercultura i etnografia del ciberespai
2. Intel·ligència artificial i Societat del Coneixement
3. Tecnociència i etnografia d'organitzacions High Tech
4. Metodologies del risc, la seguretat, i la confiança
5. Cos biotecnològic i Vida Artificial
6. Imaginari Tecnològic i Ciència Ficció del ciberespai
7. Identitat, Privacitat i Realitat Virtual
8. Alfabetització
tecnològica i sociabilitat en xarxa
9. Tecnoètica
transcultural i ciutadansnet
10 .
Bioètica i Antropologia aplicada
|
|
Bibliografia
orientativa
- ARONOWITZ,
S. et al. (eds.) (1998) Tecnociencia y cibercultura. Barcelona.
Paidós.
- BERIAÍN, J.(sd.) (1996) Las
consecuencias perversas de la modernidad. Barcelona, Anthropos.
- CASADO, M. GONZÁLEZ, R. (eds.)
(1999) Los retos de la genética en el siglo XXI:
genética y bioética. Barcelona, Edicions Universitat
de Barcelona.
- DOUGLAS, M. (1996) La aceptabilidad
del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona,
Paidós, 1996.
- ESCOBAR, A. (1994) "Welcome
to Cyberia". Current Anthropology, 13(3).
- HAKKEN, D. (1999) Cyborgs&Cyberspace.
Nova York, Routledge.
- SANMARTÍN, J. et al. (eds.)
(1992) Estudios sobre sociedad y tecnología. Barcelona
Anthropos.
- LUHMAN, N. (1996) Confianza.
Barcelona, Anthropos.
- RHEINGOLD, H. (1998) La comunidad
virtual. Barcelona, Gedisa.
- REVISTA (1999) Revista
de Etnologia de Catalunya, 14.
- WOOLGAR,
S. (1991) Abriendo la caja negra. Barcelona, Anthropos.
|
Avaluació
Aquesta assignatura
s´ordena en forma de seminari i a partir de la tercera classe
es requereix per la evaluació corresponent la preparació
de materials d´analisi i discussió seguint els criteris
temàtics i bibliogràfics del programa.
|
Parentiu,
Cultura i Societat
|
| Prof.:
Dr. Joan Bestard
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 3 d'abril al 11 de juny
de 2002. |
|
Objectius
del curs
Es tractaran
els avenços recents en antropologia del parentiu entorn a la noció
de persona, les concepcions del cos humà i les idees entorn a la
naturalesa. Es posarà l'accent en els canvis induïts en les concepcions
del parentiu per part de la biotecnologia, les recerques del genoma
humà i les tecnologies de reproducció. En particular, es presentaran
els resultats d'una recerca sobre reproducció assistida feta a Barcelona,
així com els plantejaments de la recerca entorn la comprensió pública
de la genètica.
|
|
Bibliografia
orientativa
- BECK-GERNSHEIM,
E. (1995) The Social Implications of Bioengineering. New
Jersey.
- EDWARDS,
J. (2000) Born and Bred. Oxford: Oxford University Press.
- EDWARDS,
J. et al. (1993) Technologies of Procreation: Kinship in the
Age of Assited Conception. Manchester: Manchester University
Press.
- FRANKLIN,
S. (1997) Embodied Progress. Londres: Routledge.
- FRANKLIN,
S.; RAGONÉ, H. (eds.) (1998) Reproducing Reproduction.
Philadelphia: University of Pensilvania Press.
- HOLY, L.
(1996) Anthropological Perspectives on Kinship. Londres:
Pluto Press.
- RAPP, R.
(1999) Testing Women, Testing the Fetus. The Social Impact
of Amniocentesis in America. Londres: Routledge.
- SCHNEIDER,
D. M. (1980) American Kinship. Chicago: The University
of Chicago Press.
- SCHNEIDER
(1984) A Critique of the Study of Kinship. Ann Arbor: The
University of Michigan Press.
- STRATHERN,
M. (1992) After Nature. English Kinship in the Late Twentieth
Century. Cambrigde: Cambrigde University Press.
|
Un
treball de recerca
|
Producció,
distribució i consum
|
| Prof.:
Dr. Gonzalo Sanz
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 14 de gener al 15 de
febrer de 2002. |
|
Objectius
del curs
El objetivo
de este curso es plantear críticamente la centralidad del
trabajo como la categoría clave en la construcción
de la sociedad contemporánea, atendiendo a los profundos
cambios económicos, políticos y culturales que han
tenido lugar de los últimos treinta años. El énfasis
se situa en el análisis del trabajo en dos escenarios seleccionados
intencionalmente: El trabajo de la población inmigrante en
la agricultura mediterránea y el trabajo cívico en
los entornos urbanos de las sociedades occidentales.
|
|
Temari
1. El trabajo
como categoría central en la construcción social:
el proyecto de la modernidad.
2. Cambios
de escenario: nuevas tecnologías, organización del
trabajo y crisis de la centralidad del trabajo.
3. Del trabajo
como categoría económica al trabajo como categoría
política: los trabajadores cívicos.
4. Los mercados
de trabajo: trabajadores nacionales, trabajadores inmigrantes.
Inserción y exclusión sociales.
5. A modo
de conclusión: los futuros del trabajo en las sociedades
globalizadas.
|
-
BECK, U. (2000)
Un nuevo mundo feliz. Madrid, Paidós.
-
CASTEL, R. (1997)
La metamorfosis de la cuestión social. Barcelona,
Paidós.
-
GERSHUNY; J.I. (1988)
"El papel de la economía informan en la sociedad
postindustrial". En E.Sanchís y J. Miñana
(eds.).
-
LETS (1998) "LETS:
An eco-socialist initiative?", New Left Review.
-
MARTIN, H-P., SCHUMAN,
H. (2000) La trampa de la globalización. Madrid,
Taurus.
-
MARTÍN, E.,
MELIS, A. Y SANZ, G. (2001) Mercados de trabajo e inmigración
extracomunitaria en la agricultura mediterránea.
Sevilla, Junta de Andalucía. Consejería de Asuntos
Sociales.
-
MARTÍNEZ
VEIGA, U. (1989) El otro desempleo, Barcelona, Anthropos.
-
MARTÍNZ VEIGA,
U. (2001) El Ejido. Madrid, Catarata.
-
NAROTZKY, S. (1997)
New Directions in Economic Anthropology, Londres, Pluto
Press.
-
OFFE, CL. (1992)
La sociedad del trabajo. Madrid, Alianza.
-
OFFE, CL. AND HEINZE,
R.G. (1992) Beyond Employment, Polity Press.
-
PAHL, R. (1989)
On Work. Blackwell.
-
ROTHSTEIN, F. AND
BLIM,M (1992) Anthropology and Global Factory. Bergin
and Garvey.
-
SENNETT, R. (1998)
La corrosión del carácter. Barcelona, Anagrama.
|
Avaluació
Los estudiantes matriculados
en esta asignatura deben realizar un ensayo escrito sobre uno
de los temas propuestos en el curso.
|
|
|
| Prof.:
Dra. Cristina Larrea
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 18 de gener al 7 de
juny de 2002. |
Objectius del curs
L’
antropologia en un món canviant. Actualment tenim consciència
de que el món està canviant ràpidament. Aquest
tipus de fenomen es denomina en termes de globalització
o mundilització, en termes de multiculturalisme i polítiques
de la identitat, en termes d’una societat de la informació,
en termes de noves relacions en la naturalesa ambiental i en la
naturalesa humana, etc. etc. També sabem que l’antropologia
es sensible a aquests canvis i que ha de donar resposta als nos
reptes que la societat li presenta. Aquest
seminari tracta de reunir una sèrie d’investigadors que
s’hagin plantejat aquest problema en les seves recerques
|
|
Temari
1. Quins tipus
de coneixement produeix l’antropologia que sigui rellevant pel
present?
2. Quina
relació hi ha entre coneixements locals i globals?
3. Quin
paper té l’antropologia contemporània en un món
de cada vegada mes complex e impredictible?
|
-
FOX, R. G. (1991)
Recapturing Anthropology. Santa Fe: School of American
Research Advanced Seminar Series.
-
JAMES, A., HOCKEY
AND DAWSON, A. (1997) After Writing Culture. Londres:
Routledge.
-
MOORE, H.L. (1996)
The Future of Anthropological Knowledge. Londres: Rotledge.
|
|
Avaluació
Assistència
al 70% de les sessions i presentació d'un projecte de recerca
|
Tècniques
d'investigació i elaboració de projectes
|
| Prof.:
Dr. Ferran Estrada
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 25 de gener al 14 de
juny de 2002. |
Objectius
del curs
El
curs està orientat a presentar els procediments bàsics de la recerca
etnogràfica i està especialment destinat a aquelles persones que
s'han inscrit en aquest doctorat i no provenen de l'antropologia
o no han fet mai cap curs de tècniques d'investigació.
L'estratègia
docent convina les explicacions amb la realizació d'un seguit
d'exercicis tant a l'aula com fora d'ella, i en la reflexió sobre
el seu desenvolupament. Aquestes pràctiques tenen com a objectiu
aprendre a fer front i familiaritzar-se amb diferents tècniques
de recerca així com a avaluar les seves possibilitats i límits.
A més a més de les classes, la docència es basarà en les tutories
que serviran per supervisar els treballs individuals.
|
|
Temari
1. El disseny
de la recerca en antropologia social i cultural i l'elaboració
d'un projecte d'investigació
2. El
treball de camp en antropologia social i cultural
3. L'observació
i la descripció etnogràfica
4. Les
fonts orals
5. El
treball amb documents
6. L'anàlisi
i la presentació dels resultats
|
|
Bibliografia
orientativa
- ANDER-EGG,
E.; AGUILAR, M.J. (1989) Cómo elaborar un proyecto. Guía para
diseñar proyectos sociales y culturales. San Isidro: Instituto
de Ciencias Sociales Aplicadas.
- BERNARD,
H.R. (1995) Research Methods in Anthropology: Qualitative and
Quantitative Approaches. Walnut Creek: Altamira Press.
- ELLEN, R.F.
(1984) Ethnographic Research: A Guide to General Conduct.
London: Academic Press.
- HAMMERSLEY,
M.; ATKINSON, P. (1994) Etnografía. Métodos de investigación.
Barcelona: Paidós.
- LOCKE, L.F.;
SPIRDUSO, W.W.; SILVERMAN, S.J. (1992) Proposals That Work.
Newbury Park: Sage.
- MAXWELL,
J.A. (1996) Qualitative research design: An interactive approach.
Thousand Oaks: Sage.
- QUIVY, R.;
VAN CAMPENHOUDT, L. (1988) Manuel de recherche en sciences
sociales. París: Dunod [hi ha una versió en castellà publicada
per l'editorial Herder, Barcelona].
- ROIGÉ,
X.; ESTRADA, F.; BELTRAN, O. (1999) Tècniques d'investigació
en antropologia social. Barcelona, Universitat de Barcelona.
- RUIZ OLABUÉNAGA,
J.I. (1999) Metodología de la investigación cualitativa.
Bilbao: Universidad de Deusto.
- TAYLOR, S.J.;
BOGDAN, R. (1990) Introducción a los métodos cualitativos de
investigación. Barcelona: Paidós.
|
Avaluació
L'avaluació
del curs es farà mitjançant la redacció d'un projecte de recerca
que es lliurarà a final de curs i diversos exercicis pràctics
al llarg del curs: redacció d'un pre-projecte, descripció
etnogràfica i entrevista en profunditat.
|
Comentaris:
festrada@trivium.gh.ub.es
Última actualització: 15 de febrer de 2002
|