Departament d'Antropologia

Biblioteca Organització i directoris Departaments Ensenyaments

Doctorat en Antropologia Social i Cultural
Assignatures 2001-02

En el primer curs, els estudiants hauran de cursar un mínim de 20 crèdits, 15 dels quals correspondran a assignatures del propi programa de doctorat en "Antropologia social i cultural". Els altres 5 crèdits restants poden obtenir-se amb assignatures del mateix programa o bé amb cursos de doctorat d'altres programes. Així mateix, caldrà matricular un mínim de 15 crèdits d'assignatures fonamentals.

Sobre el nombre de crèdits a matricular el primer any i les condicions en que cal fer-ho, consulteu l'apartat corresponent al primer curs a la informació general.

Les assignatures que s'ofereixen durant el curs 2001-02 són les següents:

 

Codi

Assignatura

Professor

Cr.

Caràcter

Tipus

7633231

Antropologia del Desenvolupament

Dr. Andreu Viola

3

Optativa

Fonamental

7633872

Antropologia i Patrimoni

Dra. Josefina Roma

3

Optativa

Metodològica

7618251

Antropologia Político- Jurídica

Dr. Ignasi Terradas

3

Optativa

Fonamental

7100203

Avenços en Antropologia Social i Cultural, A
(Antropologia de l'educació)

Dra. Dolores Juliano

3

Optativa

Fonamental

7633883

Avenços en Antropologia Social i Cultural, B

Professors diversos

3

Optativa

Metodològica

Dr. Víctor Bretón
(1)
Dra. Martine Segalen
(1)
Dr. Roger Bartra
(1)

7102373

Avenços en Antropologia Social i Cultural, C

Professors diversos

3

Optativa

Afí

Dr. Marcelo Arnold
(1)
Dr. Ricardo Cicerchia
(1)
Dr. Michael Taussig
(1)

7100155

Migracions i Processos Identitaris

Dra. Danielle Provansal

3

Optativa

Fonamental

7633894

Mètode en Antropologia Social i Cultural

Dr. Joan Frigolé

3

Optativa

Metodològica

7618284

Noves tecnologies i relacions socials

Dra. María Jesús Buxó

3

Optativa

Fonamental

7618321

Parentiu, Cultura i Societat

Dr. Joan Bestard

3

Optativa

Fonamental

7618273

Producció, distribució i consum

Dr. Gonçal Sanz

3

Optativa

Fonamental

7633905

Seminari del Departament

Dra. Cristina Larrea

3

Optativa

Metodològica

7618295

Tècniques d’investigació i elaboració de projectes

Dr. Ferran Estrada

3

Optativa

Metodològica

 

Programa assignatures

Antropologia i Desenvolupament
Prof.: Dr. Andreu Viola (Universitat de Barcelona)
Classes del 25 de febrer al 25 d'abril de 2002.
Temari

1. L'antropologia aplicada. L'antropologia indigenista i els estudis de desenvolupament de comunitats. El naixement de l'antropologia del desenvolupament com a especialitat. La polèmica entre l'antropologia aplicada al desenvolupament (Development Anthropology) i l'antropologia del desenvolupament (Anthropology of Development).

2. El concepte de Desenvolupament. La dimensió cultural del desenvolupament. L'eurocentrisme de les teories del desenvolupament. Poder i coneixement en el discurs del desenvolupament. El desenvolupament i les necessitats humanes. L'etnodesenvolupament com a alternativa.

3. Els discursos sobre el desenvolupament sostenible. La perspectiva de l'Ecologia política. L'ecologisme dels pobres. Els ecologistes del Nord i el mite del bon salvatge ecològic. Ecologia i desenvolupament rural al Tercer Món: Revolució Verda versus Agroecologia.

4. El coneixement local. La biopirateria i els drets de propietat intel·lectual dels pobles indígenes. L'etnocentrisme tecnològic i les tecnologies social i culturalment apropiades. Camperols versus enginyers: l'enfrontament de racionalitats econòmiques.

Bibliografia orientativa
  • ARCE, A. & N. LONG (eds.) (2000) Anthropology, Development and Modernities. Londres, Routledge.
  • CRUSH, J. (ed.) (1995) Power of Development. Londres, Routledge.
  • ESCOBAR, A. (1995) Encountering Development. The Making and Unmaking of the Third World. Princeton, Princeton University Press.
  • GARDNER, K. & D. LEWIS (1996) Anthropology, Development and the Post-modern Challenge. Londres, Pluto Press.
  • GIMENO, J.C. & P. MONREAL (eds.) (1999) La controversia del desarrollo. Críticas desde la antropología. Madrid, Los Libros de la Catarata.
  • GRILLO, R. & R. L. STIRRAT (eds.) (1997) Discourses of Development. Anthropological Perspectives. Oxford, Berg.
  • OLIVIER DE SARDAN, J.P. (1995) Anthropologie et développement. Essai en socio-anthropologie du changement social. París, Karthala.
  • RIST, G. (1996) Le développement. Histoire d'une croyance occidentale. París, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques.
  • VIOLA, A. (comp.) (2000) Antropología del desarrollo. Teorías y estudios etnográficos en América Latina. Barcelona, Paidós.

Avaluació

  • Un treball

 

Antropologia i Patrimoni
Prof.: Dra. Josefina Roma (Universitat de Barcelona)
Classes del 17 de gener al 21 de març de 2002.

Temari

1. Patrimoni i Identitat. Formes tradicionals de mostrar la identitat.
2. Homologació de la identitat en els Museus.
3. Museus Etnogràfics i Museus Locals.
4. Turisme, Museus i Patrimoni.
5. Fetitxisme de l'objecte. La recerca de l'autenticitat.
6. Furt i Espoli. Països d'origen i països de mercat.
7. Conflictes de retorn. Casos actuals de litigi.

Bibliografia orientativa

  • ASHWORTH, G.J & LARKHAM, P.J. (1994) Building a New Heritage. Londres, Routledge.
  • CLIFFORD, J. (1999) Itinerarios transculturales. Barcelona, Gedisa.
  • FORTY, A. & KUCHLER, S. (1999) The Art of Forgetting. Oxford, Berg.
  • KIRSHENBLATT-GIMBLETT, B. (1998) Destination Culture. U. of California Press.
  • KWINT, M. & BREWARD, C. & AYNSLEY (1999) Material Memories. Oxford, Berg.
  • SCHILDKROUT, E.& KEIM, C. (1998) The Scramble for Art in Central Africa. Cambridge, Cambridge University Press.

Avaluació

Un treball

 

Antropologia Político-jurídica
Prof.: Dr. Ignasi Terradas (Universitat de Barcelona)
Classes del 14 de gener al 12 de febrer de 2002.

Objectius del curs

Es tractar de familiaritzar l´estudiant amb una perspectiva comparada i alhora amatent als contextes específics per comprendre i subjectivament explicar col.lectivament les diverses dinàmiques de l´ordre social. Reestudiar els conceptes i exemples adients per aquesta tasca: les relacions de rang i patronatge; les contradiccions bàsiques, les revolucions i els conflictes de resolució; els factors de cohesió social i les seves ruptures; les representacions rituals i simbòliques, i les accions jurídiques i polítiques; els efectes de diferenciació local i de mundialització.

Bibliografia orientativa

  • FORTES. M. Kinship and the Social Order. Londres:Routledge & Kegan
    Paul.
  • FORTIER, V. (2000) Justice, religions et croyannes. Paris: CNRS.
  • LEGENDRE, P. (1999) La question dogmatique en Occident. Paris: Fayard.
  • MOORE, B. (1978) Injustice. New Jersey: V.P. 1978
  • RAMÍREZ, PH. (2000) De la disparition des chefs. Paris: CNRS
  • ROBERTSON, D. (1997) A Dictionary of Human Rights. Londres: Europa Publ.
  • TERRADAS, I. (ed.) (2000) Antropología Jurídica, VIII Congreso de Antropología: Santiago de Compostela.

Avaluació

Un treball

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (A)
Antropologia de l'educació
Prof.: Dra. Dolores Juliano (Universitat de Barcelona)
Classes del 27 de maig al 11 de juny de 2002.

Objectius del curs

La transmisión de conocimientos, hábitos, valores y sentido de pertenencia a las nuevas generaciones, es el requisito básico de la continuidad cultural y social. El tema ha interesado a la antropología desde sus comienzos, a través de distintas aproximaciones que han acompañado a los ajustes metodológicos y a los debates teóricos de la disciplina, ocupando a veces, un lugar central en los mismos.

El curso se propone dar información sobre estos debates, al mismo tiempo que capacitar para desenvolverse profesionalmente en ese ámbito laboral.

Temari

1. La transmisión cultural asistemática y sistemática en Occidente: Introducción. Terminología.

2. El debate de la Ilustración: La formación de ciudadanos. Inclusiones y exclusiones.

3. El siglo de la escuela: La institucionalización. Pedagogía y didactismo. El optimismo positivista. La pedagogía social.

4. La transmisión cultural en los "pueblos primitivos": Las aproximaciones antropológicas. La Escuela de Cultura y Personalidad.

5. La crítica poscolonialista: De la desescolarización (Illich). A la educación concientizadora (Freire).

6. La crítica sociológica: La crítica marxista. Los reproductivistas. El curriculum oculto.

7. La crítica al reproductivismo: Los productivistas. Teoría de la resistencia. Los "Cultural Studies".

8. Las innovaciones en investigación: Reformulación y problemas de la observación participante. Las implicaciones de la investigación-acción. La etnología del aula.

9. Los nuevos desafíos: La perspectiva de género. La educación intercultural. Medios de comunicación.

Bibliografia orientativa
  • APPLE, M. (1986): Ideología y currículum. Madrid. Akal.
  • BOURDIEU, Pierre y PASSERON, Jean-Claude (1977) La reproducción. Elementos para una teoria del sistema de enseñanza. Barcelona. Laia .
  • DA SILVA, Tomaz Tadeu (1995): Escuela, conocimiento y curriculm. Ensayo crítico. Miño y Dávila Editores. Buenos Aires.
  • DEMO, Pedro (1987): Investigación participante. Mito y realidad. Kapelusz. Buenos Aires.
  • GIROUX y FLECHA (1992): Igualdad educativa y diferencia cultural. Barcelona. El Roure.
  • GIROUX, Henry A. (1994): Disturbing Pleasures. Learning Popular Culture. Routledge. London.
  • JULIANO, Dolores (1993): Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas. EUDEMA. Madrid.
  • REYNOSO, Carlos (2000): Apogeo y decadencia de los estudios culturales. Barcelona. Gedisa.
  • Varios Autores (1998): Contra el fundamentalismo escolar. Reflexiones sobre educación, escolarización y diversidad cultural. Barcelona. Virus Ed.
  • VELASCO, Honorio; GARCIA CASTAÑO, Javier; DIAZ DE RADA, Angel (1993): Lecturas de antropología para educadores. Ed. Trotta. Madrid
  • WILLIS, P. (1988): Aprendiendo a trabajar. Akal. Madrid

Avaluació

Análisis de textos y aplicación a un proyecto.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (B1)
"Cooperació per al desenvolupament i moviments ètnics als Andes"

Prof.: Dr. Víctor Bretón (Universitat de Lleida)
Classes del 24 de gener al 1 de febrer de 2002.

Objectius del curs

El curso abordará el análisis de las interrelaciones entre los actuales modelos de intervención sobre la sociedad rural, fundamentados en la presencia masiva de ONG y financieras multilaterales, y la emergencia de nuevos movimientos sociales que, a diferencia de los característicos de los años sesenta y setenta, pivotan y se articulan alrededor de la etnicidad. En concreto, se tomará como punto de referencia empírico la casuística del movimiento indígena del Ecuador, país que cuenta con una de las plataformas de reivindicación étnica más notorias y con más capacidad de movilización del Continente, siempre sin perder de vista la comparación permanente con aquellos otros países caracterizados por la presencia de importantes contingentes de población indígena.

Temari

1. · Modelos de desarrollo rural y movimientos sociales en América Latina. Una primera aproximación macro.

2. Desarrollo rural y demandas étnicas en los Andes (1): del indigenismo clásico a la era de las reformas agrarias

3. Desarrollo rural y demandas étnicas en los Andes (2): neoliberalismo y etnicidad

4. Capital social, etnicidad y desarrollo: ¿hacia un nuevo modelo neo-indigenista?

Bibliografia

Dadas las dificultades que plantea el acceso a bibliografía muy específica sobre el Ecuador, se proporcionará a los estudiantes un pequeño dossier básico de lecturas a complementar con algunos de los títulos que se adjuntan a continuación:

  • ALCINA, J. [Ed.] (1990): Indianismo e indigenismo en América. Alianza Editorial, Madrid.
  • AMERICA INDIGENA (1990): "El indigenismo: recuento y perspectivas", en América Indígena, 50(1): 63-91.
  • BARRE, M.CH. (1985): Ideologías indigenistas y movimientos indios. Siglo XXI, México.
  • BEBBINGTON, A.; CARROLL, TH. (2000): "Induced social capital and federations of the rural poor". Documento de trabajo, Banco Mundial, Washington (mimeo).
  • BRETON, V. (2001): Cooperación al desarrollo y demandas étnicas en los Andes ecuatorianos. Ensayos sobre indigenismo, desarrollo rural y neoindigenismo. FLACSO / sede Ecuador y Universitat de Lleida, Quito.
  • DE LA PEÑA, G. (1997): "Las movilizaciones rurales en América Latina desde c. 1920", en BETHELL, L. [Ed.]: Historia de América Latina (12). Política y sociedad desde 1930. Crítica, Barcelona, pp. 193-280.
  • FAVRE, H. (1996): L'Indigénisme. Presses Universitaires de France, París.
  • GONZALEZ CASANOVA, P.; ROITMAN ROSENMANN, M. (Eds.): Democracia y Estado multiétnico en América Latina. La Jornada Ediciones / Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades, UNAM, México.
  • GUERRERO, A. [Ed.] (2000): Etnicidades. FLACSO / sede Ecuador, Quito, pp. 9-60.
  • LEON, J. (1994): De campesinos a ciudadanos diferentes. El levantamiento indígena. CEDIME / Abya-Yala, Quito.
  • MARTINEZ V., L. [Ed.] (2000): Estudios Rurales. FLACSO / sede Ecuador, Quito, pp. 9-52.
  • NORTH, L.; CAMERON, J. (2000): "Grassroots-based rural development strategies: Ecuador in comparative perspective", en World Development, 28(10): 1751-1766.
  • PETRAS, J. (2000): La izquierda contraataca. Conflicto de clases en América Latina en la era del neoliberalismo. Akal, Madrid.
  • SANTANA, R. (1995): Ciudadanos en la etnicidad. Los indios en la política o la política de los indios. Abya-Yala, Quito.
  • ZAMOSC, L. (1994): "Agrarian Protest and the Indian Movement in Highland Ecuador", en Latin American Research Review, 21(3): 37-69.

Avaluació

Además de la asistencia y de la participación en clase, la evaluación dependerá básicamente de la elaboración de un breve ensayo bibliográfico sobre alguno de los temas que se irán proponiendo a lo largo del curso.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (B2)
" Família i Generacions"

Prof.: Dra. Martine Segalen (Université Paris X)
Classes del 28 de febrer al 1 de març de 2002

Objectius del curs



Temari

Bibliografia orientativa

Avaluació



 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (B3)
"La Antropología y las nuevas interpretaciones evolucionistas"

Prof.: Dr. Roger Bartra (UNAM, México)
Classes del 28 a 31 de maig de 2002 (provisional)

Objectius del curs

El curso girará en torno a mito del hombre salvaje, la melancolía, y las teorías genéticas aplicadas a la cultura.

Temari

Bibliografia orientativa

Avaluació



 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (C1)
"Teoría de sistemas sociales: origen, desarrollo y perspectivas del paradigma autopoiético "

Prof.: Dr. Marcelo Arnold (Universidad de Chile)
Classes del 8 al 11 de gener de 2002

Presentació i objectius del curs

Si la formación de la modernidad clásica se estructuró en torno al proceso de secularización, las sociedades contemporáneas lo hacen desde la complejidad social, es decir, por la creciente diferenciación de procesos y estructuras crecientemente autonomizadas pero funcionalmente acopladas entre sí las que, en su operar, producen nuevas formas sociales. La teoría de los sistemas sociales surge precisamente a partir de la reflexión global sobre estos procesos; por ello se ha desarrollado como una de las perspectivas más prometedoras de las ciencias sociales contemporáneas.

Desde su concepción original, la teoría de sistemas se propone como un enfoque universalista (Luhmann, N. 1984) capaz de integrar, por su grado de abstracción, a otros referentes teóricos o disciplinarios, constituyendo con ello un punto decisivo para la consolidación de teoría global de los fenómenos sociales.

El paradigma de la teoría de los sistemas sociales surge de tradiciones muy diversas. Así, por su concepto de sentido puede asociarse con Husserl, pero también a la cibernética de mediados del siglo XX con Wiener si atendemos a la naturaleza de su enfoque, a la biología celular de Maturana, a la lógica de Spencer-Brown, a la epistemología de Bateson, al funcionalismo antropológico británico y sus raíces durkheimnianas, al método comparativo y al marxismo o la teoría de sistemas de acción de Parsons en lo relativo a su aspiración globalizante. Pero lo que surge de ello no es, sin embargo, asimilable a ninguna de estas fuentes.

Con la publicación en el año 1997 del opus magmun Die Gesellschaft der Gesellschaft (La Sociedad de la sociedad) y de la serie de estudios específicos referidos a sistemas funcionales particulares (Economía de la sociedad -1988, Ciencia de la sociedad -1990, Derecho de la sociedad -1993, Arte de la Sociedad -1995, Política de la sociedad -2000; Religión de la sociedad -2000), el sociólogo de Bielefeld culminó el diseño de la arquitectura fundamental de su teoría, anunciada oficialmente en el año 1984 con Sistemas sociales. Lineamientos para una teoría general. Dado el número de campos temáticos y de consecuencias conceptuales abiertas por la investigación luhmanniana, el desarrollo de la teoría sistémica no se ha detenido con la muerte de su iniciador en el año 1998. En este camino el pensamiento de las ciencias sociales iberoamericanas no ha quedado al margen y son muchos los investigadores para los cuales las referencias sistémicas forman parte de sus propios sistemas conceptuales -como quedó en evidencia en el último Congreso de la Asociación Latinoamericana de Sociología (2001). Desde tal visualización, el anuncio de Klaus von Beyme acerca de la constitución del paradigma de la autopoiesis (1995), parece cobrar cada vez mayor estatuto de realidad.

Con este curso se pretende que los participantes sepan reconocer las múltiples fuentes del pensamiento sistémico, comprendan la arquitectura central y lógica del pensamiento sistémico y sepan aplicar nociones sistémicas para la comprensión de las sociedades contemporáneas.

Temari

1. Fundamentos de la Teoría de Sistemas en las Ciencias Sociales: en la teoría social; en los enfoques antropológicos.

2. Fundamentos Interdisciplinarios de la Teoría de Sistemas: Teoría General de Sistemas; cibernética de primer y segundo orden.

3. Fundamentos Biológicos de la Teoría de la Autopoiesis: la autopoiesis como fundamento de la organización viva; epistemología biológica.

4. Bases epistemológicas de la Teoría de Sistemas: Constructivismo; Observación de segundo orden.

5. Conceptos centrales de la Teoría de Sistemas Sociales Autopoiéticos: Sistema / entorno; doble contingencia.

6. Evolución sociocultural: formas de diferenciación (segmentaria, centro-periferia, estratificada, funcionalmente diferenciada, sociedad mundial).

7. Diferenciación funcional: sistema de la sociedad y sistemas sociales parciales; sistemas interaccionales y sistemas organizacionales.

8. Sociedad Mundial: globalización y tipos de modernización; Inclusión / exclusión.

9. Aplicaciones de la Teoría de Sistemas en América Latina: Politización y Monetarización en América latina; diferenciación funcional policéntrica vs. diferenciación funcional concéntrica.

10. Teoría de Sistemas y Temáticas Emergentes: comunicación ecológica; comunicación genética.

Bibliografia orientativa
  • ARNOLD, M. (1988) "Teoría de sistemas. Nuevos paradigmas: enfoque de Niklas Luhmann", Contribuciones, 56. FLACSO, Santiago de Chile.
  • ARNOLD, M. (1997) "Temas metodológicos en la observación de segundo orden", Anthropos, 173/174: 145-151.
  • ARNOLD, M. (2000) "Ambiente y Sociedad: déficit de la racionalidad ambiental", Revista Venezolana de Economía y Ciencias Sociales, 6(1): 11-37.
  • LUHMANN, N. (1991) Sistemas Sociales. Lineamientos para una Teoría General. Universidad Iberoamericana / Alianza Editorial, México.
  • LUHMANN, N.; DE GEORGI, R. (1993) Teoría de la sociedad. Universidad de Guadalajara: México.
  • MATURANA, H.; VARELA, F. (1995) De máquinas y seres vivos. Autopoiesis: la organización de lo vivo. Editorial Universitaria, Santiago de Chile.
  • RODRÍGUEZ, D.; ARNOLD, M. (1999) Sociedad y teoría de sistemas. Editorial Universitaria, Santiago de Chile.

Avaluació

Un ensayo escrito a partir de la materia y las lecturas.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (C2)
"Relatos de viaje y modernidad: El proyecto cultural de la expansión europea y el Nuevo Mundo"

Prof.: Dr. Ricardo Cicerchia (Universidad de Buenos Aires)
Classes: 18 i 19 de febrer de 2002

Objectius del curs

El seminario propone un recorrido analítico y desde una perspectiva histórica, del desarrollo de la narrativa de viajes moderno, durante los siglos XVIII y XIX, analizando en particular el viaje europeo a América Latina. El objetivo es identificar los procesos culturales que crearon las condiciones de posibilidad de un nuevo género literario, así como también, capturar el sentido de su estructura y su función social.

Temari

1. El arte del viaje y su narrativa en los Siglos XVIII y XIX. Expansión europea, desarrollos cientificos y proyectos culturales. Sistema atlántico, alineamientos mercantiles y el auge del capitalismo.

2.Los sentidos del Mundo Nuevo en el debate europeo. El paradigma ilustrado de las ciencias naturales. Experimentación y subjetividad

3. El canon de la narrativa de viajes: Humboldt, von Martius y Darwin. La comunidad de lectores y la crítica en la construcción del género literario. Intertextualidad e identidad nacional.

 

Bibliografia orientativa

Avaluació

 

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (C3)
" Walter Benjamin en Ibiza"

Prof.: Dr. Michael Taussig (University of Columbia, New York)
Classes del 17 al 23 d'abril de 2002

Objectius del curs



Temari

Bibliografia orientativa

Avaluació



 

Migracions i processos identitaris
Prof.: Dra. Danielle Provansal (Universitat de Barcelona)
Classes del 8 d'abril al 15 de maig de 2002
Objectius del curs

Las migraciones actuales de tipo transnacional se insertan en la nueva organización económica del mundo conocida como globalización y obligan a elaborar una reflexión crítica sobre la manera en que, hasta ahora, los poderes institucionales y también las ciencias sociales han tratado la temática. Las redes migratorias, los territorios circulatorios, las diásporas vienen a integrar estas nuevas formas de moverse y las iniciativas que las acompañan. De un lado, el discurso que responsables nacionales o medios de comunicación construyen sobre el "otro" visto como intruso o como víctima. Del otro, las estrategias múltiples de los que se desplazan y la creación de nuevas identidades que se configuran a la vez como combinatorias fluidas y "ethnoescapes" referenciales.

Temari

1. Los movimientos de población: continuidad y discontinuidad.

2. Realidad migratoria, prácticas institucionales y construcción de un nuevo objeto de estudio.

3. Aspectos económicos, sociales y políticos de las migraciones: estados, fronteras y migrantes.

4. La representación social de la inmigración.

5. El papel de la cultura en situaciones migratorias y en contextos urbanos.

Bibliografia orientativa
  • BARBADIÑO, P. (1997) Extranjería, racismo y xenofobia en la España contemporánea: La evolución de los setenta a los noventa. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • DEWITTE, P. (dir.) (1999) Immigration et intégration: L'etat des savoirs. París: La découverte.
  • HANNERTZ, U. (1998) Conexiones transnacionales: cultura, gente, lugares. Madrid: Cátedra.
  • LEGAULT, G. (ed.) (2000) L'intervention interculturelle. Montreal, París: Gaëtan Morin.
  • SAYLA, B. (1996) Democracy and difference: Contesting the boundaries of the political. Nueva York: Princeton University Press.
  • WIERVIORKA, M. (2000) La diférence. París: Balland

Avaluació

Un treball i presentacions a classe.

 

Mètode en Antropologia Social i Cultural
Prof.: Dr. Joan Frigolé (Universitat de Barcelona)
Classes del 16 de gener al 20 de març de 2002.

Objectius del curs

L'objecte del curs és el treball de camp, mètode principal de l'antropologia. El curs proposa l'examen de diverses formes de fer treball de camp relacionades amb una gran varietat d'objectes i situacions. Les experiències de treball de camp que seran examinades són recents. Algunes són força dramàtiques, perquè refereixen al genocidi i la guerra; altres, difícils, ja que es relacionen amb la situació dels refugiats; altres, excepcionals com la recerca en un gran laboratori nuclear. La majoria de les experiències tingueren lloc lluny del país de l'investigador i la resta, en el propi país, ciutat i, fins i tot, família de l'investigador. El focus del curs, no és però la totalitat de les monografies, sinó els relats sobre el treball de camp. Els relats sobre l'experiència del treball de camp ens aporten molt més que les simples fórmules o receptes que es fan servir per presentar-lo.

Temari

1.- Treball de camp en contextos de genocidi, guerra
2.- Treball de camp en contextos multiètnics
3.- Treball de camp en organitzacions
4.- Treball de camp en context urbà
5.- Treball de camp "at home"

Bibliografia orientativa

  • ARGYROU, V. (1996) Tradition and Modernity in the Mediterranean.
  • GUTERSON, H. (1998) Nuclear rites. A Weapons Laboratory at the End of the Cold War.
  • HOODFAR, H. (1997) Between Marriage and the Market. Intimate Politics and Survival in Cairo.
  • MALKKI, L. (1995) Purity and Exile. Violence, Memory, and National Cosmology among Hutu Refugees in Tanzania.
  • TAYLOR, C. (1999) Sacrifice as Terror. The Rwandan Genocide of 1994.

Avaluació

Discusió de textos i presentació de treballs

 

Noves tecnologies i relacions socials
Prof.: Dra. Maria Jesús Buxó (Universitat de Barcelona)
Classes del 13 de febrer al 10 d'abril de 2002.

Objectius del curs

Aquesta assignatura s'orienta a reflexionar sobre els paisatges culturals que resulten de l'impacte de les Noves Tecnologies en l'àmbit de la Biotecnologia i les Xarxes telemàtiques.

Temari

1. Cultures informàtiques: cibercultura i etnografia del ciberespai
2. Intel·ligència artificial i Societat del Coneixement
3. Tecnociència i etnografia d'organitzacions High Tech
4. Metodologies del risc, la seguretat, i la confiança
5. Cos biotecnològic i Vida Artificial
6. Imaginari Tecnològic i Ciència Ficció del ciberespai
7. Identitat, Privacitat i Realitat Virtual
8. Alfabetització tecnològica i sociabilitat en xarxa
9. Tecnoètica transcultural i ciutadansnet
10
. Bioètica i Antropologia aplicada

Bibliografia orientativa
  • ARONOWITZ, S. et al. (eds.) (1998) Tecnociencia y cibercultura. Barcelona. Paidós.
  • BERIAÍN, J.(sd.) (1996) Las consecuencias perversas de la modernidad. Barcelona, Anthropos.
  • CASADO, M. GONZÁLEZ, R. (eds.) (1999) Los retos de la genética en el siglo XXI: genética y bioética. Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona.
  • DOUGLAS, M. (1996) La aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona, Paidós, 1996.
  • ESCOBAR, A. (1994) "Welcome to Cyberia". Current Anthropology, 13(3).
  • HAKKEN, D. (1999) Cyborgs&Cyberspace. Nova York, Routledge.
  • SANMARTÍN, J. et al. (eds.) (1992) Estudios sobre sociedad y tecnología. Barcelona Anthropos.
  • LUHMAN, N. (1996) Confianza. Barcelona, Anthropos.
  • RHEINGOLD, H. (1998) La comunidad virtual. Barcelona, Gedisa.
  • REVISTA (1999) Revista de Etnologia de Catalunya, 14.
  • WOOLGAR, S. (1991) Abriendo la caja negra. Barcelona, Anthropos.

Avaluació

Aquesta assignatura s´ordena en forma de seminari i a partir de la tercera classe es requereix per la evaluació corresponent la preparació de materials d´analisi i discussió seguint els criteris temàtics i bibliogràfics del programa.

 

Parentiu, Cultura i Societat
Prof.: Dr. Joan Bestard (Universitat de Barcelona)
Classes del 3 d'abril al 11 de juny de 2002.
Objectius del curs

Es tractaran els avenços recents en antropologia del parentiu entorn a la noció de persona, les concepcions del cos humà i les idees entorn a la naturalesa. Es posarà l'accent en els canvis induïts en les concepcions del parentiu per part de la biotecnologia, les recerques del genoma humà i les tecnologies de reproducció. En particular, es presentaran els resultats d'una recerca sobre reproducció assistida feta a Barcelona, així com els plantejaments de la recerca entorn la comprensió pública de la genètica.

Bibliografia orientativa
  • BECK-GERNSHEIM, E. (1995) The Social Implications of Bioengineering. New Jersey.
  • EDWARDS, J. (2000) Born and Bred. Oxford: Oxford University Press.
  • EDWARDS, J. et al. (1993) Technologies of Procreation: Kinship in the Age of Assited Conception. Manchester: Manchester University Press.
  • FRANKLIN, S. (1997) Embodied Progress. Londres: Routledge.
  • FRANKLIN, S.; RAGONÉ, H. (eds.) (1998) Reproducing Reproduction. Philadelphia: University of Pensilvania Press.
  • HOLY, L. (1996) Anthropological Perspectives on Kinship. Londres: Pluto Press.
  • RAPP, R. (1999) Testing Women, Testing the Fetus. The Social Impact of Amniocentesis in America. Londres: Routledge.
  • SCHNEIDER, D. M. (1980) American Kinship. Chicago: The University of Chicago Press.
  • SCHNEIDER (1984) A Critique of the Study of Kinship. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
  • STRATHERN, M. (1992) After Nature. English Kinship in the Late Twentieth Century. Cambrigde: Cambrigde University Press.

Avaluació

Un treball de recerca

 

Producció, distribució i consum
Prof.: Dr. Gonzalo Sanz (Universitat de Barcelona)
Classes del 14 de gener al 15 de febrer de 2002.

Objectius del curs

El objetivo de este curso es plantear críticamente la centralidad del trabajo como la categoría clave en la construcción de la sociedad contemporánea, atendiendo a los profundos cambios económicos, políticos y culturales que han tenido lugar de los últimos treinta años. El énfasis se situa en el análisis del trabajo en dos escenarios seleccionados intencionalmente: El trabajo de la población inmigrante en la agricultura mediterránea y el trabajo cívico en los entornos urbanos de las sociedades occidentales.

Temari

1. El trabajo como categoría central en la construcción social: el proyecto de la modernidad.

2. Cambios de escenario: nuevas tecnologías, organización del trabajo y crisis de la centralidad del trabajo.

3. Del trabajo como categoría económica al trabajo como categoría política: los trabajadores cívicos.

4. Los mercados de trabajo: trabajadores nacionales, trabajadores inmigrantes. Inserción y exclusión sociales.

5. A modo de conclusión: los futuros del trabajo en las sociedades globalizadas.

Bibliografia orientativa

  • BECK, U. (2000) Un nuevo mundo feliz. Madrid, Paidós.
  • CASTEL, R. (1997) La metamorfosis de la cuestión social. Barcelona, Paidós.
  • GERSHUNY; J.I. (1988) "El papel de la economía informan en la sociedad postindustrial". En E.Sanchís y J. Miñana (eds.).
  • LETS (1998) "LETS: An eco-socialist initiative?", New Left Review.
  • MARTIN, H-P., SCHUMAN, H. (2000) La trampa de la globalización. Madrid, Taurus.
  • MARTÍN, E., MELIS, A. Y SANZ, G. (2001) Mercados de trabajo e inmigración extracomunitaria en la agricultura mediterránea. Sevilla, Junta de Andalucía. Consejería de Asuntos Sociales.
  • MARTÍNEZ VEIGA, U. (1989) El otro desempleo, Barcelona, Anthropos.
  • MARTÍNZ VEIGA, U. (2001) El Ejido. Madrid, Catarata.
  • NAROTZKY, S. (1997) New Directions in Economic Anthropology, Londres, Pluto Press.
  • OFFE, CL. (1992) La sociedad del trabajo. Madrid, Alianza.
  • OFFE, CL. AND HEINZE, R.G. (1992) Beyond Employment, Polity Press.
  • PAHL, R. (1989) On Work. Blackwell.
  • ROTHSTEIN, F. AND BLIM,M (1992) Anthropology and Global Factory. Bergin and Garvey.
  • SENNETT, R. (1998) La corrosión del carácter. Barcelona, Anagrama.


Avaluació

Los estudiantes matriculados en esta asignatura deben realizar un ensayo escrito sobre uno de los temas propuestos en el curso.

 

Seminari del Departament
Prof.: Dra. Cristina Larrea (Universitat de Barcelona)
Classes del 18 de gener al 7 de juny de 2002.

Objectius del curs

L’ antropologia en un món canviant. Actualment tenim consciència de que el món està canviant ràpidament. Aquest tipus de fenomen es denomina en termes de globalització o mundilització, en termes de multiculturalisme i polítiques de la identitat, en termes d’una societat de la informació, en termes de noves relacions en la naturalesa ambiental i en la naturalesa humana, etc. etc. També sabem que l’antropologia es sensible a aquests canvis i que ha de donar resposta als nos reptes que la societat li presenta. Aquest seminari tracta de reunir una sèrie d’investigadors que s’hagin plantejat aquest problema en les seves recerques

Temari

1. Quins tipus de coneixement produeix l’antropologia que sigui rellevant pel present?
2. Quina relació hi ha entre coneixements locals i globals?
3. Quin paper té l’antropologia contemporània en un món de cada vegada mes complex e impredictible?

Bibliografia orientativa

  • FOX, R. G. (1991) Recapturing Anthropology. Santa Fe: School of American Research Advanced Seminar Series.
  • JAMES, A., HOCKEY AND DAWSON, A. (1997) After Writing Culture. Londres: Routledge.
  • MOORE, H.L. (1996) The Future of Anthropological Knowledge. Londres: Rotledge.

Avaluació

Assistència al 70% de les sessions i presentació d'un projecte de recerca

 

Tècniques d'investigació i elaboració de projectes
Prof.: Dr. Ferran Estrada (Universitat de Barcelona)
Classes del 25 de gener al 14 de juny de 2002.

Objectius del curs

El curs està orientat a presentar els procediments bàsics de la recerca etnogràfica i està especialment destinat a aquelles persones que s'han inscrit en aquest doctorat i no provenen de l'antropologia o no han fet mai cap curs de tècniques d'investigació.

L'estratègia docent convina les explicacions amb la realizació d'un seguit d'exercicis tant a l'aula com fora d'ella, i en la reflexió sobre el seu desenvolupament. Aquestes pràctiques tenen com a objectiu aprendre a fer front i familiaritzar-se amb diferents tècniques de recerca així com a avaluar les seves possibilitats i límits. A més a més de les classes, la docència es basarà en les tutories que serviran per supervisar els treballs individuals.

Temari

1. El disseny de la recerca en antropologia social i cultural i l'elaboració d'un projecte d'investigació
2. El treball de camp en antropologia social i cultural
3. L'observació i la descripció etnogràfica
4. Les fonts orals
5. El treball amb documents
6. L'anàlisi i la presentació dels resultats

Bibliografia orientativa
  • ANDER-EGG, E.; AGUILAR, M.J. (1989) Cómo elaborar un proyecto. Guía para diseñar proyectos sociales y culturales. San Isidro: Instituto de Ciencias Sociales Aplicadas.
  • BERNARD, H.R. (1995) Research Methods in Anthropology: Qualitative and Quantitative Approaches. Walnut Creek: Altamira Press.
  • ELLEN, R.F. (1984) Ethnographic Research: A Guide to General Conduct. London: Academic Press.
  • HAMMERSLEY, M.; ATKINSON, P. (1994) Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós.
  • LOCKE, L.F.; SPIRDUSO, W.W.; SILVERMAN, S.J. (1992) Proposals That Work. Newbury Park: Sage.
  • MAXWELL, J.A. (1996) Qualitative research design: An interactive approach. Thousand Oaks: Sage.
  • QUIVY, R.; VAN CAMPENHOUDT, L. (1988) Manuel de recherche en sciences sociales. París: Dunod [hi ha una versió en castellà publicada per l'editorial Herder, Barcelona].
  • ROIGÉ, X.; ESTRADA, F.; BELTRAN, O. (1999) Tècniques d'investigació en antropologia social. Barcelona, Universitat de Barcelona.
  • RUIZ OLABUÉNAGA, J.I. (1999) Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
  • TAYLOR, S.J.; BOGDAN, R. (1990) Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.

Avaluació

L'avaluació del curs es farà mitjançant la redacció d'un projecte de recerca que es lliurarà a final de curs i diversos exercicis pràctics al llarg del curs: redacció d'un pre-projecte, descripció etnogràfica i entrevista en profunditat.

 

Comentaris: festrada@trivium.gh.ub.es  Última actualització: 15 de febrer de 2002