Departament d'Antropologia

Biblioteca Organització i directoris Departaments Ensenyaments

Doctorat en Antropologia Social i Cultural
Assignatures 2002-03

En el primer curs, els estudiants hauran de cursar un mínim de 20 crèdits, 15 dels quals correspondran a assignatures del propi programa de doctorat en "Antropologia social i cultural". Els altres 5 crèdits restants poden obtenir-se amb assignatures del mateix programa o bé amb cursos de doctorat d'altres programes. Així mateix, caldrà matricular un mínim de 15 crèdits d'assignatures fonamentals.

Les assignatures que s'ofereixen durant el curs 2002-03 són les següents:

 

Codi

Assignatura

Professor

Cr.

Caràcter

Tipus

763323

Antropologia del Desenvolupament

Dr. Andreu Viola

3

Optativa

Fonamental

763387

Antropologia i Patrimoni

Dr. Xavier Roigé

3

Optativa

Fonamental

761825

Antropologia Político- Jurídica

Dr. Joan Frigolé

3

Optativa

Fonamental

710020

Avenços en Antropologia Social i Cultural, A
Antropologia de l'educació

Dra. Dolores Juliano

3

Optativa

Fonamental

710031

Avenços en Antropologia Social i Cultural, B
Los intelectuales y la política, 1903-2003 ¿Críticos o funcionarios?

Dr. Gavin Smith

3

Optativa

Fonamental

710237

Avenços en Antropologia Social i Cultural, C

Professors diversos

3

Optativa

Afí

Dr. Carles Feixa
(1)
Dra. Maria do Carmo Soares de Freitas
(1)
Dra. Mariella Villasante
(1)

710015

Migracions i Processos Identitaris

Dra. Danielle Provansal

3

Optativa

Fonamental

763389

Mètode en Antropologia Social i Cultural

Dr. Manuel Delgado

3

Optativa

Metodològica

761828

Noves tecnologies i relacions socials

Dra. María Jesús Buxó

3

Optativa

Fonamental

761832

Parentiu, Cultura i Societat

Dr. Joan Bestard

3

Optativa

Fonamental

761827

Producció, distribució i consum

Dr. Gonçal Sanz

3

Optativa

Fonamental

761831

Seminari del Departament

Dra. Gemma Orobitg

3

Optativa

Fonamental

 

Programa assignatures

Antropologia i Desenvolupament
Prof.: Dr. Andreu Viola (Universitat de Barcelona)
Classes del 6 de novembre al 20 de desembre de 2002 (dimecres i divendres de 18,30 a 20,30 h.)
Temari

1. L'antropologia aplicada. L'antropologia indigenista i els estudis de desenvolupament de comunitats. El naixement de l'antropologia del desenvolupament com a especialitat. La polèmica entre l'antropologia aplicada al desenvolupament (Development Anthropology) i l'antropologia del desenvolupament (Anthropology of Development).

2. El concepte de Desenvolupament. La dimensió cultural del desenvolupament. L'eurocentrisme de les teories del desenvolupament. Poder i coneixement en el discurs del desenvolupament. El desenvolupament i les necessitats humanes. L'etnodesenvolupament com a alternativa.

3. Els discursos sobre el desenvolupament sostenible. La perspectiva de l'Ecologia política. L'ecologisme dels pobres. Els ecologistes del Nord i el mite del bon salvatge ecològic. Ecologia i desenvolupament rural al Tercer Món: Revolució Verda versus Agroecologia.

4. El coneixement local. La biopirateria i els drets de propietat intel·lectual dels pobles indígenes. L'etnocentrisme tecnològic i les tecnologies social i culturalment apropiades. Camperols versus enginyers: l'enfrontament de racionalitats econòmiques.

Bibliografia orientativa
  • ARCE, A. & N. LONG (eds.) (2000) Anthropology, Development and Modernities. Londres, Routledge.
  • CRUSH, J. (ed.) (1995) Power of Development. Londres, Routledge.
  • ESCOBAR, A. (1995) Encountering Development. The Making and Unmaking of the Third World. Princeton, Princeton University Press.
  • GARDNER, K. & D. LEWIS (1996) Anthropology, Development and the Post-modern Challenge. Londres, Pluto Press.
  • GIMENO, J.C. & P. MONREAL (eds.) (1999) La controversia del desarrollo. Críticas desde la antropología. Madrid, Los Libros de la Catarata.
  • GRILLO, R. & R. L. STIRRAT (eds.) (1997) Discourses of Development. Anthropological Perspectives. Oxford, Berg.
  • OLIVIER DE SARDAN, J.P. (1995) Anthropologie et développement. Essai en socio-anthropologie du changement social. París, Karthala.
  • RIST, G. (1996) Le développement. Histoire d'une croyance occidentale. París, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques.
  • VIOLA, A. (comp.) (2000) Antropología del desarrollo. Teorías y estudios etnográficos en América Latina. Barcelona, Paidós.

Avaluació

  • Un treball

 

Antropologia i Patrimoni
Els museus de societat
Prof.: Dr. Xavier Roigé (Universitat de Barcelona)
Classes del 20 de març al 22 de maig de 2003 (dijous i divendres de 16 a 18 h.)

Temari

1. Què és el patrimoni? La construcció social del patrimoni. Patrimoni i identitats. Els diferents tipus de patrimoni i la seva problemàtica.

2. Història dels museus. Antecedents Coleccions humanistes El naixement dels museus-nació. El museu revolucionari. Passió pel coneixement i colonialisme. Els museus a la primera meitat del XX.

3. La nova museologia. La crisi dels museus. L'aportació de Rivière. Repensar els museus. Els nous museus nacionals. Els museus de veïnatge. Els museus d'arqueologia industrial. Parcs històrics. Els ecomuseus.

4. Darreres tendències en museus de societat. La museologia crítica i interpretativa. L'esperit dels llocs. Els museus de civilitzacions a Canadà. Els parcs històrics nordamericans. La democratització de l'art. Prohibit no tocar. Parcs arqueològics. Museus virtuals: museus per internet.

5. Els museus locals. Consideracions sobre la seva problemàtica i funcions. Exemples des musées catalans Gestió de museus locals. El museu local com a element de dinamització socio-comunitària.

6. Formes d'exposició i museografia. L'exposició com a element de comunicació. Elements per a l'anàlisi d'una exposició.

7. Debats a l'albada del XXI. La internacionalització dels museus i els museus-franquícia. Turisme i museus: potents indústries culturals. El museu-espectacle. Espectacles al museu. Els museu-edifici. Edificis o col.leccions. Museus i parcs temàtics.

Bibliografia orientativa

  • ALONSO FERNÁNDEZ, L. (1999) Museología y museografía. Barcelona, Ediciones del Serbal.
  • ATKINSON, F. (1999) The Man who made Beannish. Northern Books.
  • BARKER, E. (1999) Contemporary Cultures of Display. Londres, The Open University.
  • BARY, M-O.; DESVALLÉES, A.; WASSERMAN, F. (eds.), 1994, Vagues, Une anthologie de la nouvelle muséologie. Mâcon. Éd. W/M.N.E.S.
  • BOLAÑOS,. M. (1997) Historia de los museos en España. Gijón, Trea
  • CHOAY, F. (1992) L'allégorie du patrimonie. París, Seuil
  • CRANE, S. (ed.) (2000) Museum and Memory. Standford, Standford University Press.
  • DIVERSOS (1985) The American Museum Experience. Edinburg, Scotish Museums Council.
  • FABRE, D. (dir) (2000) Domestiquer l'histoire. Ethnologie des monuments historiques. París, Maison des Sciences de l'Homme.
  • HERNÁNDEZ, F. (1994) Manual de museología. Madrid, Síntesis.
  • HUDSON, K. (1987) Museums of Influence. Cambridge, Cambridge University Press.
  • INIESTA, M. (1994) Els gabinets del món. Antropologia, museus i museologies. Pagès Editors, Lleida.
  • KARP, I.; LAVINE, S. D. (1991) Exhibiting Cultures. The Poetics and Politics of Museum Display. Washington, Smithsonian Institution Press.
  • LEON, R. (1995) El museo, praxis y teoría. Madrid, Cátedra.
  • MALEUVRE, D. (1999) Museum Memories. Stanford, Stanford University.
  • McCLELLAN (1994) Inventing the Louvre. Berkeley, University of California Press.
  • MCDONALD, S. (1998) The Politics of Display. Museum, Science, Culture. Londres, Routledge.
  • RIVIÈRE, G.H. (1993) La museología. Curso de museología. Textos y testimonios. Madrid, Akal.
  • VERGO, P. (ed.) (1989) The New Museology. Londres, Reaktion Boks.

Avaluació

Un treball teòric (presentació a classe) i un treball pràctic (anàlisi d'una exposició o museu). El curs inclou diferents visites a museus.

 

Antropologia Político-jurídica
Aproximació antropològica al genocidi
Prof.: Dr. Joan Frigolé (Universitat de Barcelona)
Classes del 17 de març al 19 de maig de 2003 (dilluns i dimarts de 16 a 18 h.)

Objectius del curs

Examen de les definicions de genocidi i crim contra la humanitat a partir de lectures històriques i etnogràfiques sobre els genocidis armeni, tutsi i bosni, principalment.

 

Temari

1. Genocidi i crim contra la humanitat: perspectives legal i antropològica. El concepte de grup ètnic.
2. Estat nació, nacionalisme, etnicitat i genocidi
3. Religió i genocidi
4. Ideologies de procreació i genocidi
5. Especificitats i possibilitats de comparació

Bibliografia orientativa

  • BARTOV, O.; MACK, Ph. (eds.) (20001) In God's Name. Genocide and Religion in the Twentieth Century. Nova York: Berghahn.
  • COQUIO, C. (ed.) (1999) Parler des champs, penser les genocides. París: Albin.
  • HINTON, A. (ed.) (2002) Genocide: An Anthropological Reader. Oxford: Blackwell.
  • NAHOUM-CRAPPE, V. (1993) Vukovar, Sarajevo… La guerre en exYougoslavie. Cahors: Esprit.
  • TAYLOR, Ch. (1999) Sacrifice as Terror. The Rwandan Genocide of 1994. Oxford: Berg.

Avaluació

Presentació i comentari de textos a classe.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (A)
Antropologia de l'educació
Prof.: Dra. Dolores Juliano (Universitat de Barcelona)
Classes del 4 de novembre al 17 de desembre de 2002 (dilluns i dimarts de 18 a 20 h.)

Objectius del curs

La transmisión de conocimientos, hábitos, valores y sentido de pertenencia a las nuevas generaciones, es el requisito básico de la continuidad cultural y social. El tema ha interesado a la antropología desde sus comienzos, a través de distintas aproximaciones que han acompañado a los ajustes metodológicos y a los debates teóricos de la disciplina, ocupando a veces, un lugar central en los mismos.

El curso se propone dar información sobre estos debates, al mismo tiempo que capacitar para desenvolverse profesionalmente en ese ámbito laboral.

Temari

1. La transmisión cultural asistemática y sistemática en Occidente: Introducción. Terminología.

2. El debate de la Ilustración: La formación de ciudadanos. Inclusiones y exclusiones.

3. El siglo de la escuela: La institucionalización. Pedagogía y didactismo. El optimismo positivista. La pedagogía social.

4. La transmisión cultural en los "pueblos primitivos": Las aproximaciones antropológicas. La Escuela de Cultura y Personalidad.

5. La crítica poscolonialista: De la desescolarización (Illich). A la educación concientizadora (Freire).

6. La crítica sociológica: La crítica marxista. Los reproductivistas. El curriculum oculto.

7. La crítica al reproductivismo: Los productivistas. Teoría de la resistencia. Los "Cultural Studies".

8. Las innovaciones en investigación: Reformulación y problemas de la observación participante. Las implicaciones de la investigación-acción. La etnología del aula.

9. Los nuevos desafíos: La perspectiva de género. La educación intercultural. Medios de comunicación.

Bibliografia orientativa
  • APPLE, M. (1986): Ideología y currículum. Madrid. Akal.
  • BOURDIEU, Pierre y PASSERON, Jean-Claude (1977) La reproducción. Elementos para una teoria del sistema de enseñanza. Barcelona. Laia .
  • DA SILVA, Tomaz Tadeu (1995): Escuela, conocimiento y curriculm. Ensayo crítico. Miño y Dávila Editores. Buenos Aires.
  • DEMO, Pedro (1987): Investigación participante. Mito y realidad. Kapelusz. Buenos Aires.
  • GIROUX y FLECHA (1992): Igualdad educativa y diferencia cultural. Barcelona. El Roure.
  • GIROUX, Henry A. (1994): Disturbing Pleasures. Learning Popular Culture. Routledge. London.
  • JULIANO, Dolores (1993): Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas. EUDEMA. Madrid.
  • REYNOSO, Carlos (2000): Apogeo y decadencia de los estudios culturales. Barcelona. Gedisa.
  • Varios Autores (1998): Contra el fundamentalismo escolar. Reflexiones sobre educación, escolarización y diversidad cultural. Barcelona. Virus Ed.
  • VELASCO, Honorio; GARCIA CASTAÑO, Javier; DIAZ DE RADA, Angel (1993): Lecturas de antropología para educadores. Ed. Trotta. Madrid
  • WILLIS, P. (1988): Aprendiendo a trabajar. Akal. Madrid

Avaluació

Análisis de textos y aplicación a un proyecto.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (B)
Los intelectuales y la política, 1903-2003 ¿Críticos o funcionarios? La crisis actual

Prof.: Dr. Gavin Smith (University of Toronto)
Classes del 6 al 28 de març de 2003 (de 18 a 20 hores)

Objectius del curs


Siglo 19
· El siglo de las revoluciones… y del origen de las ciencias sociales. Investigación, participación política e imágenes de lo social.
· Las masas como 'el Otro'. Algunas tradiciones antropológicas y sociológicas.

Siglo 20
· Poder: gobierno y resistencia. Weber, Gramsci, Elías
· Clase y cultura. E.P. Thompson y su idea de clase. Williams y la necesidad de utilizar el concepto de cultura. La diferencia de este concepto respecto a su uso antropológico.
· Desigualdades de clase y lugar. El espacio como expresión del desarrollo desigual: David Harvey.

Siglo 21
· ¿Funcionario o crítico? Giddens, Beck, Offe. Los nuevos geógrafos como asesores del New Labour en Gran Bretaña
· La política de las categorías: globalización, transnacionalismo, 'empire', 'sociedad de redes'. Hardt y Negri, Castells. En antropología Appadurai, Ferguson, Clifford, etc.
· Movimientos sociales - el rol del 'intelectual'. Las políticas de la identidad y sus apoyos académicos
· Metodologías para efectuar la realidad. Conclusión. ¿Qué antropología hacer?

Avaluació

Un trabajo.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (C1)
Antropologia de les cultures juvenils

Prof.: Dr. Carles Feixa (Universitat de Lleida)
Classes els dies 13, 20 i 27 de novembre i 4 de desembre de 2002 (de 16 a 18 h.)

Presentació i objectius del curs

Aquest seminari té per objecte invitar a la reflexió antropològica sobre les cultures juvenils. Deprés d'una recorregut pels principals autors i corrents, es presentaran diversos estudis etnogràfics realitzats a Catalunya i a Mèxic, en els quals es combinarà la discussió metodològica amb els resultats del treball de camp.

 

Temari

1. Antropologia i cultures juvenils
2. Tradicions teòriques en l'estudi de les cultures juvenils
3. Les cultures juvenils a Catalunya: una història oral
4. Les cultures juvenils a Mèxic: un estudi etnogràfic
5. Generació @. La joventut en l'era digital

 

Bibliografia orientativa

 

Avaluació

L'avaluació del conjunt de l'assignatura es farà a partir de l'assistència i participació als tres seminaris (assistència d'un mínim del 70%) i un treball sobre un dels tres seminaris.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (C2)
Aproximació sociocultural al fenòmen de la fam al Brasil

Prof.: Dra. Maria do Carmo Soares de Freitas (Universidade Federal da Bahia, Brasil)
Classes del 23 al 31 de gener de 2003 (de 18 a 20 h.)

Presentació del curs

A fome é um produto social e histórico que apresenta distintos significados, tanto no contexto social mais amplo como no universo particular e empírico dos grupos sociais atingidos. Desse pressuposto, passo a trabalhar o tema numa perspectiva da fenomenologia e, especificamente, interpreto os sentidos e significados da fome a partir das experiências dos atores sociais que vivenciam esse problema no cotidiano. Focalizo as relações entre os saberes e as práticas reveladores de valores simbólicos inscritos nas unidades domésticas. Essas inscrições têm como pano de fundo a sociedade brasileira, sua história, seu contexto panorâmico e genérico. A cena aproximada é o mundo cotidiano dos que sobrevivem sem a esperança de conquistar sua cidadania, e que, por essa razão não escolhem os modos de vida, mas tentam interpretá-los em suas próprias visões de mundo.

A relevância deste curso está em proporcionar ao aluno um olhar intertextual sobre a fome. Por isso, descrevo o fenômeno na intersubjetividade, num mundo cujas representações e significados são compartilhados entre os que vivem semelhantes condições biológicas e sociais. As representações da fome exprimem valores e crenças das famílias (unidades domésticas) tomadas em sua globalidade. Por conseguinte, transito no campo da interdisciplinaridade, com a história, a sociologia e a antropologia, para contextualizar o novelo de significações do sentido de corpo faminto, em um bairro popular da cidade do Salvador, Bahia.

Temari

1. Um breve histórico sobre a tragédia da fome no mundo e no Brasil.

2. As principais teorias sobre a fome: do biológico ao cultural

3. Fenomenologia e Hermenêutica: um novo olhar sobre a fome

4. Etnografia da fome em Salvador, Bahia, Brasil

5. A maldição da fome

6. A comida dos famintos

7. A experiência de viver com fome - sentidos físicos e significados

8. Signos e Significados da fome

 

Bibliografia orientativa

 

Avaluació

L'avaluació del conjunt de l'assignatura es farà a partir de l'assistència i participació als tres seminaris (assistència d'un mínim del 70%) i un treball sobre un dels tres seminaris.

 

Avenços en Antropologia Social i Cultural (C3)
Grupos serviles en el Sahara. Algunas formas extremas de dependencia en Mauritania

Prof.: Dra. Mariella Villasante (Institut de Recherches et d'Etudes sur le Monde Arabe et Musulman, França).
Classes el 20, 21, 26, 27 i 28 de febrer de 2003 de 17,30 a 20 hores.

Presentación del curso

En el mundo actual, hablar del tema de la "esclavitud" sobre todo en Africa, resulta anacronico, atroz y escandaloso. Es probablemente por esta razon que los trabajos academicos sobre el tema, en particular en los paises arabes, son casi inexistentes. En ese contexto, la Mauritania es frecuentemente denunciada por ser, aparentemente, el ultimo pais donde se practica la esclavitud, mezcladas con formas de racismo anti-africano similar al que se practicaba en Africa del Sur.

En este seminario se tratara en primer lugar de examinar el termino conceptual de "esclavitud" endogena africana, para proponer otra nocion mas acorde con la situacion real de lo que Condominas (1998) ha llamado "formas extremas de dependencia". Estas formas se presentan en todas las sociedades africanas, en el Sahel y en el Sahara, y no solamente, como se cree corrientemente, en las sociedades arabes. El ejemplo mauritano sera analizado a traves los diversos grupos etnicos del pais (Bidân, Halpular'en, Soninké, Wolof, Bambara). Y en el marco general de las jerarquias sociales construidas historicamente.

La segunda parte del seminario se centrara sobre la sociedad bidân, arabofona, sobre la cual he centrado mis investigaciones desde 1986. El analisis de esta sociedad, mayoritaria en Mauritania, sera organizado a traves los conceptos analiticos de fluidez estatutaria, de mestizaje estatutario, de nobleza y de servilidad. El marco islamico sera tambien abordado para explicitar su importancia en la reproduccion de las formas extremas de dependencia en Mauritania.

La tercera y ultima parte del seminario, abordara de manera detallada la situacion actual de los grupos serviles de la sociedad bidân. Esta situacion varia segun la zona habitada, el campo o la ciudad, y segun los diferentes rangos de servilidad. La conclusion abordara la lucha actual de reclasamientos de los grupos serviles y la cuestion identitaria global en Mauritania.

Bibliografia orientativa

Avaluació

L'avaluació del conjunt de l'assignatura es farà a partir de l'assistència i participació als tres seminaris (assistència d'un mínim del 70%) i un treball sobre un dels tres seminaris.

 

Migracions i processos identitaris
Prof.: Dra. Danielle Provansal (Universitat de Barcelona)
Classes del 13 de gener al 10 de març de 2003 (dilluns i dimarts de 16 a 18 h.)
Objectius del curs

Las migraciones actuales de tipo transnacional se insertan en la nueva organización económica del mundo conocida como globalización y obligan a elaborar una reflexión crítica sobre la manera en que, hasta ahora, los poderes institucionales y también las ciencias sociales han tratado la temática. Las redes migratorias, los territorios circulatorios, las diásporas vienen a integrar estas nuevas formas de moverse y las iniciativas que las acompañan. De un lado, el discurso que responsables nacionales o medios de comunicación construyen sobre el "otro" visto como intruso o como víctima. Del otro, las estrategias múltiples de los que se desplazan y la creación de nuevas identidades que se configuran a la vez como combinatorias fluidas y "ethnoescapes" referenciales.

Temari

1. Los movimientos de población: continuidad y discontinuidad.

2. Realidad migratoria, prácticas institucionales y construcción de un nuevo objeto de estudio para las ciencias sociales.

3. Aspectos económicos, sociales y políticos de las migraciones: estados, fronteras y migrantes.

4. La representación social de la inmigración.

5. Culturas e identidades en contextos migratorios y escenarios urbanos.

6. Migraciones y género: las nuevas trayectorias femeninas y la innovación social.

 

Bibliografia orientativa
  • BARBADIÑO, P. (1997) Extranjería, racismo y xenofobia en la España contemporánea: La evolución de los setenta a los noventa. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • COHEN, R. (ed.) (1996) The Sociology of Migrations.
  • DEWITTE, P. (dir.) (1999) Immigration et intégration: L'etat des savoirs. París: La découverte.
  • HANNERTZ, U. (1998) Conexiones transnacionales: cultura, gente, lugares. Madrid: Cátedra.
  • KANDÉ, (dir.) (1999) Discours sur le métissage, identités métisses. París: L'Harmattan.
  • LEGAULT, G. (ed.) (2000) L'intervention interculturelle. Montreal, París: Gaëtan Morin.
  • MORIN, E.; NAIR, S. (1998) Una política de civilización. Barcelona: Proa / UOC.
  • SANTAMARÍA, E. (2001) La incógnita del extraño, Barcelona, Anthropos.
  • SARTORI, G. (2001) La Sociedad multiétnica: Pluralismo, multiculturalismo y extranjería. Taurus, Madrid.
  • SAYLA, B. (1996) Democracy and difference: Contesting the boundaries of the political. Nueva York: Princeton University Press.
  • TARRIUS (2000) Les nouveaux cosmopolismes. Mobilités, identités, terrritoires. París: Aube.
  • WIERVIORKA, M. (2000) La diférence. París: Balland

Avaluació

Un treball i presentacions a classe.

 

Mètode en Antropologia Social i Cultural
Prof.: Dr. Manuel Delgado(Universitat de Barcelona)
Classes del 13 de gener al 10 de març de 2003 (dilluns i dimarts de 18 a 20 h.)

Objectius del curs

Iniciació a les estratègies d'enregistrament i descripció d'espais públics o semipúblics i d'aquelles formes de sociabilitat que li són pròpies: organitzacions efímeres, pactes sobre la marxa, temps hipersegmentats, codis interpretats tot just després d'haver estat generats, etc. S'atendrà com treballar amb els esdeveniments imprevists, però també amb allò que passa quan no passa res. La premissa serà, en qualsevol cas, que l'espai és un exemple d'espai-moviment, en el sentit que s'estructura per les agitacions que en ell no deixen mai de produir-se i que ha de considerar-se en funció dels llenguatges naturals dels seus usuaris, un nombre immens i immensament variat de moviments i ocupacions transitòries que donen lloc a mapes mòbils i sense vores.

Temari

1. Introducció a l'espai públic com a objecte de recerca en antropologia

2. Primeres teories sobre l'inorgànic en ciències socials: Tarde, Durkheim, Simmel

3. Una societat de coses. Cinèsica i proxèmica

4. El lloc del mètode dins l'interaccionisme simbòlic

5. Els mètodes no obstructius en antropologia

6. Els llenguatges del carrer. Vers una etnografia de l'acció

Bibliografia orientativa

  • AUGOYARD, J.F. (1979) Pas à pas. París: 10/18.
  • AUGOYARD, J.F. (1995) A l'écoute de l'environnement. Marsella: Parenthèses.
  • BLUMER, H. (1981) El interaccionismo simbólico. Madrid: Hora.
  • CALVET, L.J. (1994) Les voix de la ville. París: Payot.
  • GOFFMAN, E. (1974) Relaciones en público. Madrid: Alianza.
  • GROSJEAN, M. i THIBAUD, J.-P. 2001. L'espace urbain en méthodes, Parenthèses, Marsella.
  • LOFLAND, J. 1976. Doing Social Life. Wiley, Nova York.
  • LOFLAND, L.H. 1986. A Word of Strangers, Wabeland, Nova York.
  • LOFLAND, J. i LOFLAND, L.H. 1984. Analyzing Social Settings, Wadsworth, N.Y.
  • PÉTONNET, C. 1982. «L´observation flottante», L´Homme, XXII/4 : 37-47.
  • MONDANA, L. 2000. Décrire la ville, Anthropos, París.
  • PIETTE, A. 1998. Ethnographie de l'action, Métailié, París.
  • WEB, E.J. et al. 2000. Unostrusive Measures, Sage, Londres.

Avaluació

Exercici de curs, preferentment associat als respectius projectes de tesi

 

Noves tecnologies i relacions socials
Prof.: Dra. Maria Jesús Buxó (Universitat de Barcelona)
Classes del 16 de gener al 6 de març de 2003 (dijous i divendres de 15 a 17 h.)

Objectius del curs

Aquesta assignatura s'orienta a la reflexió teòrica i a la recerca de metodologies etnogràfiques a l'entorn de les Noves Tecnologies en l'àmbit de la Biotecnologia i la Cibercultura.

Temari

1. Cultures informàtiques: cibercultura i etnografia del ciberespai

2. Intel·ligència artificial i Societat del Coneixement

3. Tecnociència i etnografia d'organitzacions High Tech

4. Metodologies del risc i la seguretat

5. Cos biotecnològic i Vida Artificial

6. Imaginari Tecnològic i Ciència Ficció del ciberespai

7. Identitat, Privacitat i Realitat Virtual

8. Alfabetització tecnològica i sociabilitat en xarxes

9. Tecnoètica transcultural i ciutadansnet

10. Bioètica i Antropologia aplicada

Bibliografia orientativa
  • ARONOWITZ, S. et al. (eds.) (1998) Tecnociencia y cibercultura. Barcelona. Paidós.
  • BERIAÍN, J.(sd.) (1996) Las consecuencias perversas de la modernidad. Barcelona, Anthropos.
  • CASADO, M. GONZÁLEZ, R. (eds.) (1999) Los retos de la genética en el siglo XXI: genética y bioética. Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona.
  • DOUGLAS, M. (1996) La aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona, Paidós, 1996.
  • ESCOBAR, A. (1994) "Welcome to Cyberia". Current Anthropology, 13(3).
  • HAKKEN, D. (1999) Cyborgs&Cyberspace. Nova York, Routledge.
  • MILLER, D.; SLATER, D. (2000) The Internet. An Ethnographic Approach. Oxford: Berg.
  • REVISTA (1999) Revista de Etnologia de Catalunya, 14.
  • RHEINGOLD, H. (1998) La comunidad virtual. Barcelona, Gedisa.
  • SANMARTÍN, J. et al. (eds.) (1992) Estudios sobre sociedad y tecnología. Barcelona Anthropos.
  • WOOLGAR, S. (1991) Abriendo la caja negra. Barcelona, Anthropos.

Avaluació

Aquesta assignatura s´ordena en forma de seminari i a partir de la tercera classe es requereix per la evaluació corresponent la preparació de materials d´analisi i discussió seguint els criteris temàtics i bibliogràfics del programa.

 

Parentiu, Cultura i Societat
Prof.: Dr. Joan Bestard (Universitat de Barcelona)
Classes del 17 de març al 19 de maig de 2003 (dilluns i dimarts de 18 a 20 h.)
Objectius del curs

Es tractaran els avenços recents en antropologia del parentiu entorn a la noció de persona, les concepcions del cos humà i les idees entorn a la naturalesa. S'analitzaran les concepcions del parentiu com una forma de percepció particular de la biotecnologia, les recerques del genoma humà i les tecnologies de reproducció. En particular, es presentaran els resultats d'una recerca sobre la comprensió pública de la nova genètica.

Bibliografia orientativa
  • BECK, U. (1992) The risk society. Towards a new modernity. Londres: Sage.
  • BECKER, G. (2000) The elusive embryo. How Women and Men approach New Reproductive Technologies. Berkeley: University of California Press.
  • BECK-GERNSHEIM, E. (1995) The Social Implications of Bioengineering. New Jersey.
  • BESTARD, J.; OROBITG, G.; RIBOT, J.; SALAZAR. C. (2001), Las implicaciones socioculturales de los tratamientos de infertilidad en las mujeres. Barcelona: Informe Final de Proyecto para el Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (mecanografiat).
  • DURANT, J; BAUER, M.W.; GASKELL, G. (1998) Biotechnology in the public sphere: A Europena source book. Londres: Science Museum Publications.
  • EDWARDS, J. (2000) Born and Bred. Oxford: Oxford University Press.
  • EDWARDS, J. et al. (1993) Technologies of Procreation: Kinship in the Age of Assited Conception. Manchester: Manchester University Press.
  • FINKLER, K. (2001) "The kin and the gene. The medicalization of Family and Kinship in American Society", Current Anthropology, 42 (2): 235-263.
  • FRANKLIN, S. (1997) Embodied Progress. Londres: Routledge.
  • FRANKLIN, S.; RAGONÉ, H. (eds.) (1998) Reproducing Reproduction. Philadelphia: University of Pensilvania Press.
  • GOLD, E. R. (1996) Body Parts. Washington: Georgetown University Press.
  • LATOUR, B. (1995) La science en action. Paris: Gallimard.
  • MARTIN, P. (2001) "Genetic Governance: The risks, oversight and regulation of genetic databases in the UK", New Genetics and Society, Vol. 20, No. 2, 157-183.
  • NELKIN, D.; LINDEE, M.S. (1995) The DNA Mystique. The Gene as a Cultural Icon. New York: W. H. Freeman and Company.
  • PALSON, G.; HADARDOTTIR, K.P. (2002) "For Whom the Cell Tolls. Debates about Biomedicine" in Current Anthropology. 41 (2): 271-301.
  • RABINOW, B. (1999) French DNA. Chicago: The University of Chicago Press.
  • RAPP, R. (1999) Testing Women, Testing the Fetus. The Social Impact of Amniocentesis in America. Londres: Routledge.
  • SCHNEIDER, D. M. (1980) American Kinship. Chicago: The University of Chicago Press.
  • SCHNEIDER (1984) A Critique of the Study of Kinship. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
  • STRATHERN, M. (1992) Reproducing the Future: Essays on Anthropology, Kinship and the New Reproductive Technologies. Manchester: Manchester University Press.

Avaluació

Participació activa en les discusions i presentacions del seminari.

 

Producció, distribució i consum
Prof.: Dr. Gonzalo Sanz (Universitat de Barcelona)
Classes del 4 de novembre al 17 de desembre de 2002 (dilluns i dimarts de 16 a 18 h.)

Objectius del curs

El objetivo de este curso es plantear críticamente la centralidad del trabajo como la categoría clave en la construcción de la sociedad contemporánea, atendiendo a los profundos cambios económicos, políticos y culturales que han tenido lugar de los últimos treinta años. El énfasis se situa en el análisis del trabajo en dos escenarios seleccionados intencionalmente: El trabajo de la población inmigrante en la agricultura mediterránea y el trabajo cívico en los entornos urbanos de las sociedades occidentales.

Temari

1. El trabajo como categoría central en la construcción social: el proyecto de la modernidad.

2. Cambios de escenario: nuevas tecnologías, organización del trabajo y crisis de la centralidad del trabajo.

3. Del trabajo como categoría económica al trabajo como categoría política: los trabajadores cívicos.

4. Los mercados de trabajo: trabajadores nacionales, trabajadores inmigrantes. Inserción y exclusión sociales.

5. A modo de conclusión: los futuros del trabajo en las sociedades globalizadas.

Bibliografia orientativa

  • BECK, U. (2000) Un nuevo mundo feliz. Madrid, Paidós.
  • CASTEL, R. (1997) La metamorfosis de la cuestión social. Barcelona, Paidós.
  • GERSHUNY; J.I. (1988) "El papel de la economía informan en la sociedad postindustrial". En E.Sanchís y J. Miñana (eds.).
  • LETS (1998) "LETS: An eco-socialist initiative?", New Left Review.
  • MARTIN, H-P., SCHUMAN, H. (2000) La trampa de la globalización. Madrid, Taurus.
  • MARTÍN, E., MELIS, A. Y SANZ, G. (2001) Mercados de trabajo e inmigración extracomunitaria en la agricultura mediterránea. Sevilla, Junta de Andalucía. Consejería de Asuntos Sociales.
  • MARTÍNEZ VEIGA, U. (1989) El otro desempleo, Barcelona, Anthropos.
  • MARTÍNZ VEIGA, U. (2001) El Ejido. Madrid, Catarata.
  • NAROTZKY, S. (1997) New Directions in Economic Anthropology, Londres, Pluto Press.
  • OFFE, CL. (1992) La sociedad del trabajo. Madrid, Alianza.
  • OFFE, CL. AND HEINZE, R.G. (1992) Beyond Employment, Polity Press.
  • PAHL, R. (1989) On Work. Blackwell.
  • ROTHSTEIN, F. AND BLIM,M (1992) Anthropology and Global Factory. Bergin and Garvey.
  • SENNETT, R. (1998) La corrosión del carácter. Barcelona, Anagrama.


Avaluació

Los estudiantes matriculados en esta asignatura deben realizar un ensayo escrito sobre uno de los temas propuestos en el curso.

 

Seminari del Departament
Prof.: Dra. Gemma Orobitg (Universitat de Barcelona)
Classes del 8 de gener al 28 de maig (quinzenal, els dimecres)

Objectius del curs

L'objectiu del curs és presentar, per part de diversos investigadors, de diferents línies d'investigació i recerques que s'estan duent a terme actualment dins de l'antropologia.

Temari

Els continguts del curs s'organitzaran entorn al tema de les relacions entre antropologia i societat, com aquestes relacions determinen els replantejaments metodològis i teòrics de l'antropologia: quins instruments metodològics i teòrics ens ofereix l'antropologia per analitzar la realitat contemporània? Cada sessió s'organitzarà a partir de la presentació d'una investigació per part d'un antropòleg.

Bibliografia orientativa

  • Per a cada sessió es donarà un llistat bibliogràfic.
Avaluació

Participació a classe (assistència a un mínim del 70% de les sessions)

 

Comentaris: festrada@trivium.gh.ub.es  Última actualització: 10 d'octubre de 2002