|
Departament
d'Antropologia
|
 |
Doctorat
en Antropologia Social i Cultural
Assignatures 2002-03 |
En el primer curs, els estudiants
hauran de cursar un mínim de 20 crèdits, 15 dels quals correspondran a
assignatures del propi programa de doctorat en "Antropologia social i
cultural". Els altres 5 crèdits restants poden obtenir-se amb assignatures
del mateix programa o bé amb cursos de doctorat d'altres programes. Així
mateix, caldrà matricular un mínim de 15 crèdits d'assignatures fonamentals.
Les
assignatures que s'ofereixen durant el curs 2002-03 són les següents:
Programa
assignatures
Antropologia
i Desenvolupament
|
| Prof.:
Dr. Andreu Viola (Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 6 de novembre al 20 de desembre
de 2002 (dimecres i divendres de 18,30 a 20,30 h.) |
|
Temari
1. L'antropologia
aplicada. L'antropologia indigenista i els estudis de desenvolupament
de comunitats. El naixement de l'antropologia del desenvolupament
com a especialitat. La polèmica entre l'antropologia aplicada
al desenvolupament (Development Anthropology) i l'antropologia
del desenvolupament (Anthropology of Development).
2. El concepte
de Desenvolupament. La dimensió cultural del desenvolupament.
L'eurocentrisme de les teories del desenvolupament. Poder i coneixement
en el discurs del desenvolupament. El desenvolupament i les necessitats
humanes. L'etnodesenvolupament com a alternativa.
3. Els
discursos sobre el desenvolupament sostenible. La perspectiva
de l'Ecologia política. L'ecologisme dels pobres. Els ecologistes
del Nord i el mite del bon salvatge ecològic. Ecologia i desenvolupament
rural al Tercer Món: Revolució Verda versus Agroecologia.
4. El coneixement
local. La biopirateria i els drets de propietat intel·lectual
dels pobles indígenes. L'etnocentrisme tecnològic i les tecnologies
social i culturalment apropiades. Camperols versus enginyers:
l'enfrontament de racionalitats econòmiques.
|
|
Bibliografia
orientativa
- ARCE, A.
& N. LONG (eds.) (2000) Anthropology, Development and Modernities.
Londres, Routledge.
- CRUSH, J.
(ed.) (1995) Power of Development. Londres, Routledge.
- ESCOBAR,
A. (1995) Encountering Development. The Making and Unmaking
of the Third World. Princeton, Princeton University Press.
- GARDNER,
K. & D. LEWIS (1996) Anthropology, Development and the Post-modern
Challenge. Londres, Pluto Press.
- GIMENO, J.C.
& P. MONREAL (eds.) (1999) La controversia del desarrollo.
Críticas desde la antropología. Madrid, Los Libros de la Catarata.
- GRILLO, R.
& R. L. STIRRAT (eds.) (1997) Discourses of Development. Anthropological
Perspectives. Oxford, Berg.
- OLIVIER DE
SARDAN, J.P. (1995) Anthropologie et développement. Essai en
socio-anthropologie du changement social. París, Karthala.
- RIST, G.
(1996) Le développement. Histoire d'une croyance occidentale.
París, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques.
- VIOLA, A.
(comp.) (2000) Antropología del desarrollo. Teorías y estudios
etnográficos en América Latina. Barcelona, Paidós.
|
|
|
Antropologia
i Patrimoni
Els museus de societat
|
| Prof.:
Dr. Xavier Roigé (Universitat
de Barcelona) |
| Classes
del 20 de març al 22 de maig de 2003 (dijous i divendres de
16 a 18 h.) |
1. Què
és el patrimoni? La construcció social del patrimoni.
Patrimoni i identitats. Els diferents tipus de patrimoni i la
seva problemàtica.
2. Història
dels museus. Antecedents Coleccions humanistes El naixement
dels museus-nació. El museu revolucionari. Passió
pel coneixement i colonialisme. Els museus a la primera meitat
del XX.
3. La nova
museologia. La crisi dels museus. L'aportació de Rivière.
Repensar els museus. Els nous museus nacionals. Els museus de
veïnatge. Els museus d'arqueologia industrial. Parcs històrics.
Els ecomuseus.
4. Darreres
tendències en museus de societat. La museologia crítica
i interpretativa. L'esperit dels llocs. Els museus de civilitzacions
a Canadà. Els parcs històrics nordamericans. La
democratització de l'art. Prohibit no tocar. Parcs arqueològics.
Museus virtuals: museus per internet.
5. Els museus
locals. Consideracions sobre la seva problemàtica i funcions.
Exemples des musées catalans Gestió de museus
locals. El museu local com a element de dinamització
socio-comunitària.
6. Formes
d'exposició i museografia. L'exposició com a element
de comunicació. Elements per a l'anàlisi d'una
exposició.
7. Debats
a l'albada del XXI. La internacionalització dels museus
i els museus-franquícia. Turisme i museus: potents indústries
culturals. El museu-espectacle. Espectacles al museu. Els museu-edifici.
Edificis o col.leccions. Museus i parcs temàtics.
|
-
ALONSO
FERNÁNDEZ, L. (1999) Museología y museografía.
Barcelona, Ediciones del Serbal.
-
ATKINSON,
F. (1999) The Man who made Beannish. Northern Books.
-
BARKER,
E. (1999) Contemporary Cultures of Display. Londres, The Open
University.
-
BARY,
M-O.; DESVALLÉES, A.; WASSERMAN, F. (eds.), 1994, Vagues,
Une anthologie de la nouvelle muséologie. Mâcon.
Éd. W/M.N.E.S.
-
BOLAÑOS,.
M. (1997) Historia de los museos en España. Gijón,
Trea
-
CHOAY,
F. (1992) L'allégorie du patrimonie. París,
Seuil
-
CRANE,
S. (ed.) (2000) Museum and Memory. Standford, Standford
University Press.
-
DIVERSOS
(1985) The American Museum Experience. Edinburg, Scotish
Museums Council.
-
FABRE,
D. (dir) (2000) Domestiquer l'histoire. Ethnologie des monuments
historiques. París, Maison des Sciences de l'Homme.
-
HERNÁNDEZ,
F. (1994) Manual de museología. Madrid, Síntesis.
-
HUDSON,
K. (1987) Museums of Influence. Cambridge, Cambridge
University Press.
-
INIESTA,
M. (1994) Els gabinets del món. Antropologia, museus
i museologies. Pagès Editors, Lleida.
-
KARP,
I.; LAVINE, S. D. (1991) Exhibiting Cultures. The Poetics
and Politics of Museum Display. Washington, Smithsonian
Institution Press.
-
LEON,
R. (1995) El museo, praxis y teoría. Madrid, Cátedra.
-
MALEUVRE,
D. (1999) Museum Memories. Stanford, Stanford University.
-
McCLELLAN
(1994) Inventing the Louvre. Berkeley, University of
California Press.
-
MCDONALD,
S. (1998) The Politics of Display. Museum, Science, Culture.
Londres, Routledge.
-
RIVIÈRE,
G.H. (1993) La museología. Curso de museología.
Textos y testimonios. Madrid, Akal.
-
VERGO,
P. (ed.) (1989) The New Museology. Londres, Reaktion
Boks.
|
Un
treball teòric (presentació a classe) i un treball
pràctic (anàlisi d'una exposició o museu).
El curs inclou diferents visites a museus.
|
Antropologia
Político-jurídica
Aproximació
antropològica al genocidi
|
| Prof.:
Dr. Joan Frigolé (Universitat
de Barcelona) |
| Classes
del 17 de març al 19 de maig de 2003 (dilluns i dimarts de
16 a 18 h.) |
Objectius
del curs
Examen de les definicions
de genocidi i crim contra la humanitat a partir de lectures històriques
i etnogràfiques sobre els genocidis armeni, tutsi i bosni,
principalment.
|
|
Temari
1. Genocidi
i crim contra la humanitat: perspectives legal i antropològica.
El concepte de grup ètnic.
2. Estat nació, nacionalisme, etnicitat i genocidi
3. Religió i genocidi
4. Ideologies de procreació i genocidi
5. Especificitats i possibilitats de comparació
|
- BARTOV, O.;
MACK, Ph. (eds.) (20001) In God's Name. Genocide and Religion
in the Twentieth Century. Nova York: Berghahn.
- COQUIO, C.
(ed.) (1999) Parler des champs, penser les genocides. París:
Albin.
- HINTON, A.
(ed.) (2002) Genocide: An Anthropological Reader. Oxford:
Blackwell.
- NAHOUM-CRAPPE,
V. (1993) Vukovar, Sarajevo
La guerre en exYougoslavie.
Cahors: Esprit.
- TAYLOR, Ch.
(1999) Sacrifice as Terror. The Rwandan Genocide of 1994.
Oxford: Berg.
|
Presentació
i comentari de textos a classe.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (A)
Antropologia de l'educació
|
| Prof.:
Dra. Dolores Juliano
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 4 de novembre al 17 de desembre de 2002 (dilluns i dimarts de
18 a 20 h.) |
|
Objectius
del curs
La transmisión
de conocimientos, hábitos, valores y sentido de pertenencia
a las nuevas generaciones, es el requisito básico de la continuidad
cultural y social. El tema ha interesado a la antropología
desde sus comienzos, a través de distintas aproximaciones
que han acompañado a los ajustes metodológicos y a
los debates teóricos de la disciplina, ocupando a veces,
un lugar central en los mismos.
El
curso se propone dar información sobre estos debates, al
mismo tiempo que capacitar para desenvolverse profesionalmente en
ese ámbito laboral.
|
|
Temari
1. La transmisión
cultural asistemática y sistemática en Occidente:
Introducción. Terminología.
2. El debate
de la Ilustración: La formación de ciudadanos. Inclusiones
y exclusiones.
3. El siglo
de la escuela: La institucionalización. Pedagogía
y didactismo. El optimismo positivista. La pedagogía social.
4. La transmisión
cultural en los "pueblos primitivos": Las aproximaciones
antropológicas. La Escuela de Cultura y Personalidad.
5. La crítica
poscolonialista: De la desescolarización (Illich). A la
educación concientizadora (Freire).
6. La crítica
sociológica: La crítica marxista. Los reproductivistas.
El curriculum oculto.
7. La crítica
al reproductivismo: Los productivistas. Teoría de la resistencia.
Los "Cultural Studies".
8. Las innovaciones
en investigación: Reformulación y problemas de la
observación participante. Las implicaciones de la investigación-acción.
La etnología del aula.
9. Los nuevos
desafíos: La perspectiva de género. La educación
intercultural. Medios de comunicación.
|
|
Bibliografia
orientativa
- APPLE, M. (1986): Ideología
y currículum. Madrid. Akal.
- BOURDIEU, Pierre y PASSERON, Jean-Claude
(1977) La reproducción. Elementos para una teoria del
sistema de enseñanza. Barcelona. Laia .
- DA SILVA, Tomaz Tadeu (1995): Escuela,
conocimiento y curriculm. Ensayo crítico. Miño
y Dávila Editores. Buenos Aires.
- DEMO, Pedro (1987): Investigación
participante. Mito y realidad. Kapelusz. Buenos Aires.
- GIROUX y FLECHA (1992): Igualdad
educativa y diferencia cultural. Barcelona. El Roure.
- GIROUX, Henry A. (1994): Disturbing
Pleasures. Learning Popular Culture. Routledge. London.
- JULIANO, Dolores (1993): Educación
intercultural. Escuela y minorías étnicas. EUDEMA.
Madrid.
- REYNOSO, Carlos (2000): Apogeo
y decadencia de los estudios culturales. Barcelona. Gedisa.
- Varios Autores (1998): Contra
el fundamentalismo escolar. Reflexiones sobre educación,
escolarización y diversidad cultural. Barcelona. Virus
Ed.
- VELASCO, Honorio; GARCIA CASTAÑO,
Javier; DIAZ DE RADA, Angel (1993): Lecturas de antropología
para educadores. Ed. Trotta. Madrid
- WILLIS, P. (1988): Aprendiendo
a trabajar. Akal. Madrid
|
Análisis de
textos y aplicación a un proyecto.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (B)
Los
intelectuales y la política, 1903-2003 ¿Críticos
o funcionarios? La crisis actual
|
| Prof.:
Dr. Gavin Smith
(University of Toronto) |
| Classes
del 6 al 28 de març de 2003 (de 18 a 20 hores) |
Objectius
del curs
Siglo 19
· El siglo de las revoluciones
y del origen de las
ciencias sociales. Investigación, participación
política e imágenes de lo social.
· Las masas como 'el Otro'. Algunas tradiciones antropológicas
y sociológicas.
Siglo
20
· Poder: gobierno y resistencia. Weber, Gramsci, Elías
· Clase y cultura. E.P. Thompson y su idea de clase.
Williams y la necesidad de utilizar el concepto de cultura. La
diferencia de este concepto respecto a su uso antropológico.
· Desigualdades de clase y lugar. El espacio como expresión
del desarrollo desigual: David Harvey.
Siglo
21
· ¿Funcionario o crítico? Giddens, Beck,
Offe. Los nuevos geógrafos como asesores del New Labour
en Gran Bretaña
· La política de las categorías: globalización,
transnacionalismo, 'empire', 'sociedad de redes'. Hardt y Negri,
Castells. En antropología Appadurai, Ferguson, Clifford,
etc.
· Movimientos sociales - el rol del 'intelectual'. Las
políticas de la identidad y sus apoyos académicos
· Metodologías para efectuar la realidad. Conclusión.
¿Qué antropología hacer?
|
Un
trabajo.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (C1)
Antropologia
de les cultures juvenils
|
| Prof.:
Dr. Carles Feixa (Universitat de Lleida) |
| Classes
els dies 13, 20 i 27 de novembre i 4 de desembre de 2002 (de 16 a
18 h.) |
Presentació
i objectius del curs
Aquest
seminari té per objecte invitar a la reflexió antropològica
sobre les cultures juvenils. Deprés d'una recorregut pels
principals autors i corrents, es presentaran diversos estudis
etnogràfics realitzats a Catalunya i a Mèxic, en
els quals es combinarà la discussió metodològica
amb els resultats del treball de camp.
|
|
Temari
1. Antropologia
i cultures juvenils
2. Tradicions teòriques en l'estudi de les cultures juvenils
3. Les cultures juvenils a Catalunya: una història oral
4. Les cultures juvenils a Mèxic: un estudi etnogràfic
5. Generació @. La joventut en l'era digital
|
|
|
L'avaluació
del conjunt de l'assignatura es farà a partir de l'assistència
i participació als tres seminaris (assistència d'un
mínim del 70%) i un treball sobre un dels tres seminaris.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (C2)
Aproximació
sociocultural al fenòmen de la fam al Brasil
|
| Prof.:
Dra. Maria do Carmo Soares de Freitas (Universidade Federal da Bahia,
Brasil) |
| Classes
del 23 al 31 de gener de 2003 (de 18 a 20 h.) |
Presentació
del curs
A
fome é um produto social e histórico que apresenta
distintos significados, tanto no contexto social mais amplo como
no universo particular e empírico dos grupos sociais atingidos.
Desse pressuposto, passo a trabalhar o tema numa perspectiva da
fenomenologia e, especificamente, interpreto os sentidos e significados
da fome a partir das experiências dos atores sociais que
vivenciam esse problema no cotidiano. Focalizo as relações
entre os saberes e as práticas reveladores de valores simbólicos
inscritos nas unidades domésticas. Essas inscrições
têm como pano de fundo a sociedade brasileira, sua história,
seu contexto panorâmico e genérico. A cena aproximada
é o mundo cotidiano dos que sobrevivem sem a esperança
de conquistar sua cidadania, e que, por essa razão não
escolhem os modos de vida, mas tentam interpretá-los em
suas próprias visões de mundo.
A
relevância deste curso está em proporcionar ao aluno
um olhar intertextual sobre a fome. Por isso, descrevo o fenômeno
na intersubjetividade, num mundo cujas representações
e significados são compartilhados entre os que vivem semelhantes
condições biológicas e sociais. As representações
da fome exprimem valores e crenças das famílias
(unidades domésticas) tomadas em sua globalidade. Por conseguinte,
transito no campo da interdisciplinaridade, com a história,
a sociologia e a antropologia, para contextualizar o novelo de
significações do sentido de corpo faminto, em um
bairro popular da cidade do Salvador, Bahia.
|
|
Temari
1. Um breve
histórico sobre a tragédia da fome no mundo e no
Brasil.
2. As principais
teorias sobre a fome: do biológico ao cultural
3. Fenomenologia
e Hermenêutica: um novo olhar sobre a fome
4. Etnografia
da fome em Salvador, Bahia, Brasil
5. A maldição
da fome
6. A comida
dos famintos
7. A experiência
de viver com fome - sentidos físicos e significados
8. Signos
e Significados da fome
|
|
|
L'avaluació
del conjunt de l'assignatura es farà a partir de l'assistència
i participació als tres seminaris (assistència d'un
mínim del 70%) i un treball sobre un dels tres seminaris.
|
Avenços
en Antropologia Social i Cultural (C3)
Grupos
serviles en el Sahara. Algunas formas extremas de dependencia
en Mauritania
|
| Prof.:
Dra. Mariella Villasante (Institut de Recherches et d'Etudes sur le
Monde Arabe et Musulman, França). |
| Classes
el 20, 21, 26, 27 i 28 de febrer de 2003 de 17,30 a 20 hores. |
Presentación
del curso
En
el mundo actual, hablar del tema de la "esclavitud"
sobre todo en Africa, resulta anacronico, atroz y escandaloso.
Es probablemente por esta razon que los trabajos academicos sobre
el tema, en particular en los paises arabes, son casi inexistentes.
En ese contexto, la Mauritania es frecuentemente denunciada por
ser, aparentemente, el ultimo pais donde se practica la esclavitud,
mezcladas con formas de racismo anti-africano similar al que se
practicaba en Africa del Sur.
En
este seminario se tratara en primer lugar de examinar el termino
conceptual de "esclavitud" endogena africana, para proponer
otra nocion mas acorde con la situacion real de lo que Condominas
(1998) ha llamado "formas extremas de dependencia".
Estas formas se presentan en todas las sociedades africanas, en
el Sahel y en el Sahara, y no solamente, como se cree corrientemente,
en las sociedades arabes. El ejemplo mauritano sera analizado
a traves los diversos grupos etnicos del pais (Bidân, Halpular'en,
Soninké, Wolof, Bambara). Y en el marco general de las
jerarquias sociales construidas historicamente.
La
segunda parte del seminario se centrara sobre la sociedad bidân,
arabofona, sobre la cual he centrado mis investigaciones desde
1986. El analisis de esta sociedad, mayoritaria en Mauritania,
sera organizado a traves los conceptos analiticos de fluidez estatutaria,
de mestizaje estatutario, de nobleza y de servilidad. El marco
islamico sera tambien abordado para explicitar su importancia
en la reproduccion de las formas extremas de dependencia en Mauritania.
La
tercera y ultima parte del seminario, abordara de manera detallada
la situacion actual de los grupos serviles de la sociedad bidân.
Esta situacion varia segun la zona habitada, el campo o la ciudad,
y segun los diferentes rangos de servilidad. La conclusion abordara
la lucha actual de reclasamientos de los grupos serviles y la
cuestion identitaria global en Mauritania.
|
|
Bibliografia
orientativa
|
L'avaluació
del conjunt de l'assignatura es farà a partir de l'assistència
i participació als tres seminaris (assistència d'un
mínim del 70%) i un treball sobre un dels tres seminaris.
|
Migracions
i processos identitaris
|
| Prof.:
Dra. Danielle Provansal
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 13 de gener al 10 de març de 2003 (dilluns i dimarts de
16 a 18 h.) |
|
Objectius
del curs
Las migraciones
actuales de tipo transnacional se insertan en la nueva organización
económica del mundo conocida como globalización y
obligan a elaborar una reflexión crítica sobre la
manera en que, hasta ahora, los poderes institucionales y también
las ciencias sociales han tratado la temática. Las redes
migratorias, los territorios circulatorios, las diásporas
vienen a integrar estas nuevas formas de moverse y las iniciativas
que las acompañan. De un lado, el discurso que responsables
nacionales o medios de comunicación construyen sobre el "otro"
visto como intruso o como víctima. Del otro, las estrategias
múltiples de los que se desplazan y la creación de
nuevas identidades que se configuran a la vez como combinatorias
fluidas y "ethnoescapes" referenciales.
|
1. Los movimientos
de población: continuidad y discontinuidad.
2. Realidad
migratoria, prácticas institucionales y construcción
de un nuevo objeto de estudio para las ciencias sociales.
3. Aspectos
económicos, sociales y políticos de las migraciones:
estados, fronteras y migrantes.
4. La representación
social de la inmigración.
5. Culturas
e identidades en contextos migratorios y escenarios urbanos.
6. Migraciones
y género: las nuevas trayectorias femeninas y la innovación
social.
|
|
Bibliografia
orientativa
- BARBADIÑO,
P. (1997) Extranjería, racismo y xenofobia en la España contemporánea:
La evolución de los setenta a los noventa. Madrid: Centro
de Investigaciones Sociológicas.
- COHEN, R.
(ed.) (1996) The Sociology of Migrations.
- DEWITTE,
P. (dir.) (1999) Immigration et intégration: L'etat des savoirs.
París: La découverte.
- HANNERTZ,
U. (1998) Conexiones transnacionales: cultura, gente, lugares.
Madrid: Cátedra.
- KANDÉ,
(dir.) (1999) Discours sur le métissage, identités
métisses. París: L'Harmattan.
- LEGAULT,
G. (ed.) (2000) L'intervention interculturelle. Montreal,
París: Gaëtan Morin.
- MORIN, E.;
NAIR, S. (1998) Una política de civilización.
Barcelona: Proa / UOC.
- SANTAMARÍA,
E. (2001) La incógnita del extraño, Barcelona,
Anthropos.
- SARTORI,
G. (2001) La Sociedad multiétnica: Pluralismo, multiculturalismo
y extranjería. Taurus, Madrid.
- SAYLA, B.
(1996) Democracy and difference: Contesting the boundaries
of the political. Nueva York: Princeton University Press.
- TARRIUS (2000)
Les nouveaux cosmopolismes. Mobilités, identités,
terrritoires. París: Aube.
- WIERVIORKA,
M. (2000) La diférence. París: Balland
|
Un
treball i presentacions a classe.
|
Mètode
en Antropologia Social i Cultural
|
| Prof.:
Dr. Manuel Delgado(Universitat
de Barcelona) |
| Classes
del 13 de gener al 10 de març de 2003 (dilluns i dimarts de
18 a 20 h.) |
|
Objectius
del curs
Iniciació
a les estratègies d'enregistrament i descripció d'espais
públics o semipúblics i d'aquelles formes de sociabilitat
que li són pròpies: organitzacions efímeres,
pactes sobre la marxa, temps hipersegmentats, codis interpretats
tot just després d'haver estat generats, etc. S'atendrà
com treballar amb els esdeveniments imprevists, però també
amb allò que passa quan no passa res. La premissa serà,
en qualsevol cas, que l'espai és un exemple d'espai-moviment,
en el sentit que s'estructura per les agitacions que en ell no deixen
mai de produir-se i que ha de considerar-se en funció dels
llenguatges naturals dels seus usuaris, un nombre immens i immensament
variat de moviments i ocupacions transitòries que donen lloc
a mapes mòbils i sense vores.
|
|
Temari
1. Introducció a l'espai públic
com a objecte de recerca en antropologia
2. Primeres teories sobre l'inorgànic
en ciències socials: Tarde, Durkheim, Simmel
3. Una societat de coses. Cinèsica
i proxèmica
4. El lloc del mètode dins
l'interaccionisme simbòlic
5. Els mètodes no obstructius
en antropologia
6. Els llenguatges del carrer. Vers
una etnografia de l'acció
|
- AUGOYARD,
J.F. (1979) Pas à pas. París: 10/18.
- AUGOYARD,
J.F. (1995) A l'écoute de l'environnement. Marsella:
Parenthèses.
- BLUMER, H.
(1981) El interaccionismo simbólico. Madrid: Hora.
- CALVET, L.J.
(1994) Les voix de la ville. París: Payot.
- GOFFMAN,
E. (1974) Relaciones en público. Madrid: Alianza.
- GROSJEAN,
M. i THIBAUD, J.-P. 2001. L'espace urbain en méthodes,
Parenthèses, Marsella.
- LOFLAND,
J. 1976. Doing Social Life. Wiley, Nova York.
- LOFLAND,
L.H. 1986. A Word of Strangers, Wabeland, Nova York.
- LOFLAND,
J. i LOFLAND, L.H. 1984. Analyzing Social Settings, Wadsworth,
N.Y.
- PÉTONNET,
C. 1982. «L´observation flottante», L´Homme,
XXII/4 : 37-47.
- MONDANA,
L. 2000. Décrire la ville, Anthropos, París.
- PIETTE, A.
1998. Ethnographie de l'action, Métailié,
París.
- WEB, E.J.
et al. 2000. Unostrusive Measures, Sage, Londres.
|
Exercici
de curs, preferentment associat als respectius projectes de tesi
|
Noves
tecnologies i relacions socials
|
| Prof.:
Dra. Maria Jesús Buxó
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 16 de gener al 6 de març de 2003 (dijous i divendres de
15 a 17 h.) |
|
Objectius
del curs
Aquesta assignatura s'orienta a la
reflexió teòrica i a la recerca de metodologies etnogràfiques
a l'entorn de les Noves Tecnologies en l'àmbit de la Biotecnologia
i la Cibercultura.
|
|
Temari
1. Cultures
informàtiques: cibercultura i etnografia del ciberespai
2. Intel·ligència
artificial i Societat del Coneixement
3. Tecnociència
i etnografia d'organitzacions High Tech
4. Metodologies
del risc i la seguretat
5. Cos biotecnològic
i Vida Artificial
6. Imaginari
Tecnològic i Ciència Ficció del ciberespai
7. Identitat,
Privacitat i Realitat Virtual
8. Alfabetització
tecnològica i sociabilitat en xarxes
9. Tecnoètica
transcultural i ciutadansnet
10. Bioètica
i Antropologia aplicada
|
|
Bibliografia
orientativa
- ARONOWITZ,
S. et al. (eds.) (1998) Tecnociencia y cibercultura. Barcelona.
Paidós.
- BERIAÍN, J.(sd.) (1996) Las
consecuencias perversas de la modernidad. Barcelona, Anthropos.
- CASADO, M. GONZÁLEZ, R. (eds.)
(1999) Los retos de la genética en el siglo XXI:
genética y bioética. Barcelona, Edicions Universitat
de Barcelona.
- DOUGLAS, M. (1996) La aceptabilidad
del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona,
Paidós, 1996.
- ESCOBAR, A. (1994) "Welcome
to Cyberia". Current Anthropology, 13(3).
- HAKKEN, D. (1999) Cyborgs&Cyberspace.
Nova York, Routledge.
- MILLER, D.;
SLATER, D. (2000) The Internet. An Ethnographic Approach.
Oxford: Berg.
- REVISTA (1999) Revista
de Etnologia de Catalunya, 14.
- RHEINGOLD, H. (1998) La comunidad
virtual. Barcelona, Gedisa.
- SANMARTÍN,
J. et al. (eds.) (1992) Estudios sobre sociedad y tecnología.
Barcelona Anthropos.
- WOOLGAR,
S. (1991) Abriendo la caja
negra. Barcelona, Anthropos.
|
Avaluació
Aquesta assignatura
s´ordena en forma de seminari i a partir de la tercera classe
es requereix per la evaluació corresponent la preparació
de materials d´analisi i discussió seguint els criteris
temàtics i bibliogràfics del programa.
|
Parentiu,
Cultura i Societat
|
| Prof.:
Dr. Joan Bestard
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 17 de març al 19 de maig de 2003 (dilluns i dimarts de
18 a 20 h.) |
|
Objectius
del curs
Es tractaran
els avenços recents en antropologia del parentiu entorn a
la noció de persona, les concepcions del cos humà
i les idees entorn a la naturalesa. S'analitzaran les concepcions
del parentiu com una forma de percepció particular de la
biotecnologia, les recerques del genoma humà i les tecnologies
de reproducció. En particular, es presentaran els resultats
d'una recerca sobre la comprensió pública de la nova
genètica.
|
|
Bibliografia
orientativa
- BECK, U.
(1992) The risk society. Towards a new modernity. Londres:
Sage.
- BECKER, G.
(2000) The elusive embryo. How Women and Men approach New Reproductive
Technologies. Berkeley: University of California Press.
- BECK-GERNSHEIM,
E. (1995) The Social Implications of Bioengineering. New
Jersey.
- BESTARD,
J.; OROBITG, G.; RIBOT, J.; SALAZAR. C. (2001), Las implicaciones
socioculturales de los tratamientos de infertilidad en las mujeres.
Barcelona: Informe Final de Proyecto para el Instituto de la Mujer
del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (mecanografiat).
- DURANT, J;
BAUER, M.W.; GASKELL, G. (1998) Biotechnology in the public
sphere: A Europena source book. Londres: Science Museum Publications.
- EDWARDS,
J. (2000) Born and Bred. Oxford: Oxford University Press.
- EDWARDS,
J. et al. (1993) Technologies of Procreation: Kinship in the
Age of Assited Conception. Manchester: Manchester University
Press.
- FINKLER,
K. (2001) "The kin and the gene. The medicalization of Family
and Kinship in American Society", Current Anthropology,
42 (2): 235-263.
- FRANKLIN,
S. (1997) Embodied Progress. Londres: Routledge.
- FRANKLIN,
S.; RAGONÉ, H. (eds.) (1998) Reproducing Reproduction.
Philadelphia: University of Pensilvania Press.
- GOLD, E.
R. (1996) Body Parts. Washington: Georgetown University
Press.
- LATOUR, B.
(1995) La science en action. Paris: Gallimard.
- MARTIN, P.
(2001) "Genetic Governance: The risks, oversight and regulation
of genetic databases in the UK", New Genetics and Society,
Vol. 20, No. 2, 157-183.
- NELKIN, D.;
LINDEE, M.S. (1995) The DNA Mystique. The Gene as a Cultural
Icon. New York: W. H. Freeman and Company.
- PALSON, G.;
HADARDOTTIR, K.P. (2002) "For Whom the Cell Tolls. Debates
about Biomedicine" in Current Anthropology. 41 (2):
271-301.
- RABINOW,
B. (1999) French DNA. Chicago: The University of Chicago
Press.
- RAPP, R.
(1999) Testing Women, Testing the Fetus. The Social Impact
of Amniocentesis in America. Londres: Routledge.
- SCHNEIDER,
D. M. (1980) American Kinship. Chicago: The University
of Chicago Press.
- SCHNEIDER
(1984) A Critique of the Study of Kinship. Ann Arbor: The
University of Michigan Press.
- STRATHERN,
M. (1992) Reproducing the Future: Essays on Anthropology, Kinship
and the New Reproductive Technologies. Manchester: Manchester
University Press.
|
Participació
activa en les discusions i presentacions del seminari.
|
Producció,
distribució i consum
|
| Prof.:
Dr. Gonzalo Sanz
(Universitat de Barcelona) |
| Classes
del 4 de novembre al 17 de desembre de 2002 (dilluns i dimarts de
16 a 18 h.) |
|
Objectius
del curs
El objetivo
de este curso es plantear críticamente la centralidad del
trabajo como la categoría clave en la construcción
de la sociedad contemporánea, atendiendo a los profundos
cambios económicos, políticos y culturales que han
tenido lugar de los últimos treinta años. El énfasis
se situa en el análisis del trabajo en dos escenarios seleccionados
intencionalmente: El trabajo de la población inmigrante en
la agricultura mediterránea y el trabajo cívico en
los entornos urbanos de las sociedades occidentales.
|
|
Temari
1. El trabajo
como categoría central en la construcción social:
el proyecto de la modernidad.
2. Cambios
de escenario: nuevas tecnologías, organización del
trabajo y crisis de la centralidad del trabajo.
3. Del trabajo
como categoría económica al trabajo como categoría
política: los trabajadores cívicos.
4. Los mercados
de trabajo: trabajadores nacionales, trabajadores inmigrantes.
Inserción y exclusión sociales.
5. A modo
de conclusión: los futuros del trabajo en las sociedades
globalizadas.
|
-
BECK, U. (2000)
Un nuevo mundo feliz. Madrid, Paidós.
-
CASTEL, R. (1997)
La metamorfosis de la cuestión social. Barcelona,
Paidós.
-
GERSHUNY; J.I. (1988)
"El papel de la economía informan en la sociedad
postindustrial". En E.Sanchís y J. Miñana
(eds.).
-
LETS (1998) "LETS:
An eco-socialist initiative?", New Left Review.
-
MARTIN, H-P., SCHUMAN,
H. (2000) La trampa de la globalización. Madrid,
Taurus.
-
MARTÍN, E.,
MELIS, A. Y SANZ, G. (2001) Mercados de trabajo e inmigración
extracomunitaria en la agricultura mediterránea.
Sevilla, Junta de Andalucía. Consejería de Asuntos
Sociales.
-
MARTÍNEZ
VEIGA, U. (1989) El otro desempleo, Barcelona, Anthropos.
-
MARTÍNZ VEIGA,
U. (2001) El Ejido. Madrid, Catarata.
-
NAROTZKY, S. (1997)
New Directions in Economic Anthropology, Londres, Pluto
Press.
-
OFFE, CL. (1992)
La sociedad del trabajo. Madrid, Alianza.
-
OFFE, CL. AND HEINZE,
R.G. (1992) Beyond Employment, Polity Press.
-
PAHL, R. (1989)
On Work. Blackwell.
-
ROTHSTEIN, F. AND
BLIM,M (1992) Anthropology and Global Factory. Bergin
and Garvey.
-
SENNETT, R. (1998)
La corrosión del carácter. Barcelona, Anagrama.
|
Avaluació
Los estudiantes matriculados
en esta asignatura deben realizar un ensayo escrito sobre uno
de los temas propuestos en el curso.
|
|
|
| Prof.:
Dra. Gemma Orobitg (Universitat
de Barcelona) |
| Classes
del 8 de gener al 28 de maig (quinzenal, els dimecres) |
Objectius del curs
L'objectiu
del curs és presentar, per part de diversos investigadors,
de diferents línies d'investigació i recerques que
s'estan duent a terme actualment dins de l'antropologia.
|
|
Temari
Els continguts
del curs s'organitzaran entorn al tema de les relacions entre
antropologia i societat, com aquestes relacions determinen els
replantejaments metodològis i teòrics de l'antropologia:
quins instruments metodològics i teòrics ens ofereix
l'antropologia per analitzar la realitat contemporània?
Cada sessió s'organitzarà a partir de la presentació
d'una investigació per part d'un antropòleg.
|
- Per a cada
sessió es donarà un llistat bibliogràfic.
|
|
Avaluació
Participació
a classe (assistència a un mínim del 70% de les sessions)
|
Comentaris:
festrada@trivium.gh.ub.es
Última actualització: 10 d'octubre de 2002
|