Dins l'Àrea d'Antropologia social del Departament d'Antropologia cultural i Història d'Amèrica i Àfrica existeixen diverses línies d’investigació. Algunes d’elles es desenvolupen dins de grups de recerca del propi departament, altres en grups de recerca d’altres departaments i, finalment, algunes desenvolupades a nivell individual. Per aquestes darreres podeu consultar la informació personal dels membres de l’Àrea d’Antropologia social.

La línia de recerca sobre antropologia de l'alimentació està desenvolupada en el Departament pel Grup d'Estudis Alimentaris que ha constituït l’Observatori de l’Alimentació. Les principals temàtiques que s'aborden dins d'aquesta línia de recerca són: les transformacions de la cultura alimentària en contextos urbans; la caracterització històrica i identitària dels productes alimentaris; el consum i les actituds dels consumidors; la percepció social de les crisis alimentàries; la seguretat alimentària; la percepció social de les aplicacions alimentàries.

Aquest grup té com a objectiu desenvolupar recerques en l’àmbit de l’Antropologia econòmica i política. En concret es desenvolupen tres línies de recerca:

1) Estudis sobre la reciprocitat. S’interessa per la reciprocitat i les formes no mercantils d'obtenció i transferència de recursos (béns, serveis i informació) des del punt de vista econòmic, polític i jurídic. Es consideren conjuntament les relacions de producció, distribució, apropiació i consum, així com el desenvolupament històric que defineix per cada societat i grup concret les vies particulars d'aprovisionament de béns i serveis. La temàtica central de la recerca són les formes no mercantils d’obtenció i transferència de recursos.

2) Les polítiques mediambientals i el desenvolupament. Aquesta línia de recerca té com a objectiu conèixer les implicacions socioculturals de les polítiques i projectes de desenvolupament. S’analitzen les pràctiques i els discursos de les institucions i les percepcions i respostes dels grups i comunitats locals, duent a terme les recerques en esferes específiques com l’ecologia, les relacions de gènere, la salut i el desenvolupament rural.

3) Antropologia jurídica. S’estudia la varietat i diversitat humana en la creació de cultures jurídiques, partint d’una crítica al reduccionisme del fet jurídic. S’analitzen els conceptes i les representacions de l’ordre social en àmbits com les relacions de rang i patronatge; les contradiccions bàsiques, les resolucions i els conflictes de resolució; els factors de cohesió social i la seva ruptura; les representacions rituals i simbòliques així com les accions jurídiques i polítiques que articulen.

El grup reuneix a historiadors i antropòlegs que tenen una consolidada trajectòria de docència i de recerca sobre les cultures indígenes i afroamericanes. L'activitat principal de recerca és l'estudi dels processos contemporanis en els que estan immersos aquests grups en el context dels estats llatinoamericans. Interessa, a partir de les dades històriques i de les dades etnogràfiques, l'estudi dels processos que expliquen i donen sentit als moviments d'etnogènesis política indígena i afroamericana que observem avui a les gran àrees del Carib i Costa Atlàntica, Terres baixes i Andes Centrals. En aquest sentit, s’han organitzat les següents línies prioritàries, entre les quals en destaquem dues: 1) Desenvolupar un treball de recerca i de discussió sobre “Cultures indígenes i afroamericanes: història(es), identitats i ciutadania”; 2) Elaboració de documents audiovisuals.

El grup està integrat per investigadors de diverses disciplines (antropologia, dret, sociologia, pedagogia, urbanisme) i s’interessa per les dinàmiques d'estigmatització, segregació i criminalització de determinats col·lectius classificats com immigrants, minories sexuals o ètniques, subcultures juvenils, vells, malalts, dissidents, exiliats al límit o més enllà de la percepció dominant de normalitat i als que es destinen formes particulars de vigilància, negació o àdhuc d’acció punitiva. El pressupòsit que guia les recerques i els desenvolupaments teòrics del grup és que el procés de marginació no és mecànic ni gratuït, sinó que demana i exerceix al mateix temps una lògica que mostra la inferiorització de certs éssers humans com a quelcom de natural i inevitable, i l’inferioritzat com una víctima de si mateix i de la seva circumstància minusvalitzadora.

Antropologia de l'espai i del territori (Grup Multiculturalisme i Gènere)
S’aborda l’estudi de l’espai com a representació, com una manera de pensar, imaginar i simbolitzar les pràctiques socials. Els treballs giren entorn la interpretació i l’apropiació simbòlica del paisatge rural i urbà com element d’identitat col·lectiva; les trajectòries migratòries com a creadores de nous espais i noves identitats. Les línies de recerca se concreten en: l’espai construït així com les seves potencialitats per generar desigualtats o segregar col·lectius o, pel contrari, per afavorir la creació d’identitats compartides; l’espai públic com a materialització de relacions i formes d’organització dins les quals emergeix lo urbà com a fenomen social; l’espai global que serveix com a metàfora d’un sistema econòmic que esborra fronteres i desestructura territoris, però també produeix moviments a escala mundial que generen valors econòmics, culturals i ètics.