|
Recerca
Paraules clau: Antropologia del consum: aprovisionament no mercantil.
Economia política. Antropologia del treball.
Projecte de tesi doctoral: Consum, “no consum”,
anti-consum, consum alternatiu. La pràctica del ‘downshifting’
en la societat catalana.
Des de la perspectiva de les vies d’aprovisionament, l’Antropologia
del consum assumeix la tasca de qüestionar l’autonomia del
consumidor davant l’oferta de béns i serveis, incloent l’anàlisi
dels sistemes de poder i de significat que actuen sobre la seva elecció,
una acció social que mai no és del tot privada. En les societats
contemporànies amb sistemes econòmics capitalistes el mercat
ha conquerit un lloc hegemònic entre els diferents modes d’aprovisionament.
En contraposició als discursos de la llibertat d’elecció,
alguns autors assenyalen els factors econòmics, socials, polítics
i fins i tot geogràfics que condicionen la disponibilitat de les
opcions de consum.
La meva proposta de treball es basa en explorar, descriure i classificar
les formes d’aprovisionament que es situen al marge del consum mercantil
convencional. Es tracta de considerar les actituds i comportaments que
suposen un rebuig frontal, una crítica parcial o, simplement, una
inhibició davant les possibilitats ofertes pel mercat. Començarem
per la classificació de les observacions en les següents categories:
- El ‘no consum’, com a postura individual o col·lectiva,
restringit a determinats béns o, en les seves formes més
extremes, davant de tot consum considerat prescindible.
- L’anti-consum, entès com a consum fora del mercat, obligat
per circumstàncies econòmiques o com a posició moral
i política que reivindica un dret col·lectiu.
- El consum alternatiu, relacionat amb la consciència social i
ecològica, així com amb el coneixement de la cadena de l’aprovisionament,
i caracteritzat per la imposició de limitacions al lliure mercat.
En aquest context, em proposo analitzar específicament un fenomen
aparegut a les societats occidentals contemporànies: l’anomenat
‘downshifting’ o ‘simplicitat voluntària’.
Es tracta d’una pràctica per la qual una persona decideix
reduir la seva jornada laboral i simplificar les seves pautes de consum
de mercat. Aquest canvi sol obeir al propòsit de millorar la pròpia
qualitat de vida. A més, existeixen associacions de ‘downshifters’
que donen a la seva decisió un caràcter de denúncia
política davant els excessos de la societat de consum, la precarietat
del mercat de treball i l’actual model d’explotació
dels recursos naturals.
Aquest projecte de tesi doctoral s’inscriu en la línia del
Grup de Recerca sobre la Reciprocitat, que actualment treballa
sobre “Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic
i polític”.
|