Irene SABATÉ MURIEL

 

Nom i cognoms: Irene Sabaté Muriel
Posició acadèmica: Becària predoctoral


Telèfon
93 333 34 66 ext. 3186


Correu electrònic
irenesabate@wanadoo.es


Adreça postal
Departament d'Antropologia
Facultat de Geografia i Història / Universitat de Barcelona
c/ Baldiri i Reixac s/n
08028 BARCELONA


Recerca
Paraules clau: Antropologia del consum: aprovisionament no mercantil. Economia política. Antropologia del treball.

Projecte de tesi doctoral: Consum, “no consum”, anti-consum, consum alternatiu. La pràctica del ‘downshifting’ en la societat catalana.

Des de la perspectiva de les vies d’aprovisionament, l’Antropologia del consum assumeix la tasca de qüestionar l’autonomia del consumidor davant l’oferta de béns i serveis, incloent l’anàlisi dels sistemes de poder i de significat que actuen sobre la seva elecció, una acció social que mai no és del tot privada. En les societats contemporànies amb sistemes econòmics capitalistes el mercat ha conquerit un lloc hegemònic entre els diferents modes d’aprovisionament. En contraposició als discursos de la llibertat d’elecció, alguns autors assenyalen els factors econòmics, socials, polítics i fins i tot geogràfics que condicionen la disponibilitat de les opcions de consum.

La meva proposta de treball es basa en explorar, descriure i classificar les formes d’aprovisionament que es situen al marge del consum mercantil convencional. Es tracta de considerar les actituds i comportaments que suposen un rebuig frontal, una crítica parcial o, simplement, una inhibició davant les possibilitats ofertes pel mercat. Començarem per la classificació de les observacions en les següents categories:

- El ‘no consum’, com a postura individual o col·lectiva, restringit a determinats béns o, en les seves formes més extremes, davant de tot consum considerat prescindible.
- L’anti-consum, entès com a consum fora del mercat, obligat per circumstàncies econòmiques o com a posició moral i política que reivindica un dret col·lectiu.
- El consum alternatiu, relacionat amb la consciència social i ecològica, així com amb el coneixement de la cadena de l’aprovisionament, i caracteritzat per la imposició de limitacions al lliure mercat.

En aquest context, em proposo analitzar específicament un fenomen aparegut a les societats occidentals contemporànies: l’anomenat ‘downshifting’ o ‘simplicitat voluntària’. Es tracta d’una pràctica per la qual una persona decideix reduir la seva jornada laboral i simplificar les seves pautes de consum de mercat. Aquest canvi sol obeir al propòsit de millorar la pròpia qualitat de vida. A més, existeixen associacions de ‘downshifters’ que donen a la seva decisió un caràcter de denúncia política davant els excessos de la societat de consum, la precarietat del mercat de treball i l’actual model d’explotació dels recursos naturals.

Aquest projecte de tesi doctoral s’inscriu en la línia del Grup de Recerca sobre la Reciprocitat, que actualment treballa sobre “Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic i polític”.