|
Recerca
Paraules clau: Turisme; identitat; espais públics; antropologia
urbana.
El viatge turístic, com a estructura circular que promou
un important moviment de béns, persones, serveis i imatges, troba
una de les seves raons de ser en els espais d’oci que la societat
contemporània ofereix als individus; l’oci ja no és
comprès com a oposició estricte als valors del treball i
de la rutina, sinó que les dimensions de l’oci es troben
embolcallades fins i tot dins del treball. El turisme entès bàsicament
com a pràctica de consum, d’oci, i d’apropiació
d’imatges constitueix un sistema de relacions simbòliques
(evidentment col·lectives), que són d’interès
per a l’Antropologia en tant que l’anàlisi antropològic
permet observar la configuració de la identitat, tant de la ciutat
de destí com de l’individu que la visita en la seva condició
de turista. La simbologia promocional de les empreses Tour Operadors i
de les institucions públiques i privades de la ciutat, i en constant
feed-back amb els discursos (experiències i pràctiques)
dels visitants, esdevenen un procés constant de configuració
de la imatge de destí de la ciutat de Barcelona. De la Barcelona
venuda a la Barcelona imaginada i practicada hi intervenen un seguit d’estratègies
empresarials i de simbologia promocional que l’imaginari turístic
no assumeix passivament, sinó que altera, modifica i actualitza
de manera incessant. L’Antropologia ofereix la possibilitat de reflexionar
sobre les imatges exportades i importades de Barcelona, les imatges que
provenen de l’experiència turística i que s’esdevenen
com a resultat d’un procés de feed-backs entre vàries
fonts. Tots els ingredients (empreses, institucions i persones) mantenen
de forma constant un paper en el joc d’influir i ser influenciats
en i pels altres i en i per l’entorn. La mirada turística
no tan sols desafia la presumpta identitat de la ciutat, sinó que
la reconverteix i l’adapta als seus interessos, a les seves expectatives
i de tal manera s’efectua una mena d’intercanvi entre la imatge
del consumidor i del local: no existeix una única imatge de la
ciutat, sinó tantes com se’n desitgin elaborar, o millor
dit, existeixen tantes imatges de Barcelona com mirades hi ha.
Actualment: elaboració de la tesi doctoral titulada Metonimies
del turisme. Els records i la formació de la imatge turística.
Etnografia del cas de Barcelona dirigida pel Dr. Llorenç Prats
i Canals, professor titular i membre del Departament d’Antropologia
social i cultural i d’Història d’Amèrica i Àfrica.
Grup de recerca: “Gestión turística del patrimonio
natural y cultural en el desarrollo local de los espacios de interior
en Cataluña”. Programa Nacional de Promoción General
del Conocimiento. Ministerio de Ciencia y Tecnología. Proyecto:
BSO2002-02447. Investigador responsable: Francesc López-Palomeque.
|
Principals publicacions
2003, El mestre Bover d’Avià i les Tècniques Freinet,
Col·lecció Quaderns de Les Boixes 1, editorial
del Centre d’Estudis d’Avià, Avià.
1999, Lluís G. Bover: un mestre renovador al poble d’Avià,
L’Erol, Àmbit de recerques del Berguedà, Número
63; pàgines: 38-39.
|