|
| EL CASTELL DE MUR I LA SEVA ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI, Segles X-XII (Comtat de Pallars-Catalunya) | ||
|
Marta Sancho i Planas - Universitat de Barcelona - Grup de Recerca d'Arqueologia Medieval i Postmedieval
|
||
| EL TERRITORI VISCUT: DEFENSA, HÀBITAT I ACTIVITAT PRODUCTIVES | ||
Serra del Montsec: vista general
|
El paisatge de la zona estudiada es caracteritza per un domini del bosc i de les pastures més que pels camps de conreu, que queden limitats a les zones més baixes de la vall i en la vessant solana.
|
|
|
L'activitat ramadera és poc tractada en la documentació, tot i que apareixen clares referències en els pagaments de censos en els que sempre surten productes ramaders.Les restes disperses en el territori també ens en parlen: fites, camins ramaders, corrals, pastures, abeuradors... Es tractaria bàsicament d'una ramaderia d'ovicàprids i porcí que aniria acompanyada d'una activitat ramadera més domèstica basada en les aus de corral i d'una més silvestre centrada en l'explotació de ruscos d'abelles. |
||
|
L'agricultura de la zona es basaria en els cereals,
la vinya i l'olivera, conjuntament amb el conreu de l'horta associada a les
infraestructures hidràuliques pel molins i a alguns arbres fruiters. Els vestigis que es
poden observar sobre el terreny i la documentació consultada així ho confirmen.
|
Camp de cereals
|
|
|
Pel que fa als molins diposem d'una informació documental i arqueològica molt interessant. Es tracta d'un document de 1075 en el que apareix citat el lloc de Vilamolera. Prop d'aquest lloc, es troba una pedrera de rodes de molí en la que es poden observar els negatius de las rodes que van ser extretes d'aquest lloc.
|
||
|
Els testimonis d'activitats
productives que es remonten en el temps inclouen zones d'extracció de pedres i lloses per
a la construcció ubicades en les proximitats dels castells i llocs d'hàbitat. Altres materials, com el guix i la calç, tan sols s'utilitzaren en construccions civils, militars i religioses, com ara ponts, castells i esglésies. |
|
|
L'extracció de mineral de ferro cal relacionar-la amb els forns de
reducció per a la seva transformació. L'establiment siderúrgic de Fabregada documentat
des de 1010, seria el centre productor de ferro i el generador principal de l'activitat
extractiva de mineral de ferro i de la producció de carbó en la zona
No hem parlat encara de l'explotació del bosc, tant per a la obtenció de fusta per a la construcció, la fabricació d'utillatge, objectes de la llar i altres estris, com per a obtenir l'energia calorífica, en forma de llenya o carbó, així com la recolecció de fruits, la producció de pega,... Pel què fa a les vies de comunicació, hem pogut constatar l'existència d'una terenyina de camins de diferents categories que cobreixen tot el territori. Amb aquest breu repàs als vestigis conservats, podem dir, doncs que l'activitat productiva al Montsec, al voltant de l'any mil, estava molt diversificada. La necessitat d'autoabastiment de la comunitat de pobladors, exigia aquest esforç. A partir d'aquest exemple, considerem que el món rural medieval, presenta una gran varietat d'activitats productives, la qual cosa ens dona una visió no tant exclusivament agrícola com els estudis documentals permeten suposar. |
||
|
BIBLIOGRAFIA
BOCHACA, M.P. / PORTET, C. / PUIG, R.M. 1991: Mur. Pagès editors. Lleida. - Catalunya... 1992: Catalunya Romànica. Vol XV El Pallars. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -MIQUEL ROSELL, F. 1945: Liber Feudorum Maior. Barcelona. NOLASCO, N. 1997: "Aproximació a l'estudi de les comunicacions de la vall de Sant Esteve de la Sarga:anàlisi de les fonts i definició d'una metodologia", in: SANCHO 1997: "Ipsa Fabricata"; estudi de la fargamedieval de Fabregada (S.XI-XIII). Tres anys de recerques arqueològiques (1992-1994). pp. 98-111. Universitat de Barcelona. Barcelona. SANCHO, Marta 1997a: "Ipsa Fabricata": Estudi arqueològic d'un establiment siderúrgic medieval. Universitat de Barcelona, Barcelona. SANCHO, Marta 1997b: "Organització del territori i processos productius a l'Edat Mitjana: El lloc de Fabregada, l'articulació d'un establiment siderúrgic en un territori de frontera", in: Territori i Societat a l'Edat Mitjana. núm. I, pp. 167-178. Universitat de Lleida. Lleida. SANCHO, M. 1999: Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l'estudi de la producció de ferro en època medieval. Associació/Col.legi d'enginyers Industrials de Catalunya - Marcombo, 17. Barcelona. SANCHO, M. (2000, en prensa) "Mur, Castell termenat: Estudi històric i arqueològic" in: Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les terres de Lleida (1993-2000). Generalitat de Catalunya SANCHO, M. (2001, en prensa): "El castell de Mur" in: Tribuna d'Arqueologia (2000-2001). Generalitat de Catalunya |
||
