Blog

Els Juliols 2017

Els Juliols de la Universitat de Barcelona, un any més, ofereixen un ampli ventall d’oferta formativa, també en el camp de l’art i les humanitats, amb cursos d’Història de l’Art organitzats per alguns membres del departament i altres en els que hi participen, que permeten ampliar els coneixements en els diversos temes proposats. Cada curs és reconegut acadèmicament amb 2 crèdits ECTS.

cursos-dc2b4estiu



Enguany els cursos en els que intervenen els professors del Departament són:

Barcelona 1917. Arte en guerra
Sin tíafdtulo-1En el año 1917, en plena I Guerra Mundial, Barcelona se convirtió en capital del arte de vanguardia. Comprender lo que pasó en Barcelona en 1917 significa adentrarse en la relación entre vanguardia y belicismo a través de lenguajes tan variados como la pintura, la música y la danza. No en vano, en la Barcelona de 1917 se reunieron artistas vanguardistas de la talla de Pablo Picasso, Francis Picabia y el matrimonio Delaunay, y se impulsaron iniciativas expositivas de una importancia capital para comprender tanto el arte de vanguardia en general como el desarrollo del arte catalán en particular.
Participen Lourdes Cirlot, Daniel López del Rincón, Jaume Vidal Oliveras, Malén Gual, Marta Ruiz del Árbol, Isabel Valverde, M.ª Dolores Jiménez-Blanco, Martina Ribalta, Beatriz Gonzalez Miralles, Marina Pelfort Camprubí i Víctor Ramírez Tur.


Dones i creativitat. De l’impressionisme a l’art d’acció
Sin títulso-1L’objectiu d’aquest curs és endinsar-nos en la cara oculta de moviments tan coneguts com ara l’impressionisme, el modernisme, el simbolisme, l’expressionisme abstracte, el minimalisme o l’art d’acció, a través de la reivindicació de tot un seguit de dones artistes que fins ara, dins la historiografia artística imperant, no han tingut la visibilitat dels seus homòlegs masculins. De fet, quan se les ha tingut en compte ha estat, sovint, en tant que parelles sentimentals o companyes professionals de determinats artistes.
Aquest curs analitza la trajectòria artística d’aquestes dones com a pintores, dissenyadores, ballarines o conreadores de l’art d’acció, les situa en el context dels moviments dels quals formen part i ressalta, alhora, la singularitat de les seves aportacions. Es tracta, per tant, de fer un recorregut diferent de l’habitual pel panorama artístic i cultural dels segles XIX i XX i, al mateix temps, de fer una reflexió que permeti replantejar un discurs historiogràfic que continua vigent malgrat les reivindicacions feministes iniciades a la dècada dels seixanta.
Participen Cristina Rodríguez Samaniego, Joan Reventós, Natàlia Esquinas, Núria Aragonès, Irene Gras Valero.


Ecosistemes de l’art actual: producció, pensament i mediació
adafEl curs proporciona una visió panoràmica dels diversos agents que intervenen en els sistemes de producció i recepció de l’art contemporani. Així mateix, ofereix una idea clara dels diversos àmbits de treball que conformen el sector professional de l’art i la cultura a Catalunya i arreu. Les sessions, teoricopràctiques, les condueixen artistes, crítics, historiadors, pensadors, curadors i mediadors que, mitjançant els seus coneixements i una metodologia interdisciplinària, aprofundeixen en la naturalesa de la producció i el pensament de l’art en el marc de l’economia del coneixement en què ens movem. Per tant, també s’incideix en la funció de l’art en les societats contemporànies.
Participen Anna Maria Guasch Ferrer, Martí Peran Rafart, Pilar Bonet Julve, Julia Ramírez Blanco, Christian Alonso, Olga Sureda, Pablo Santa Olalla, Cèlia del Diego, Ferran Barenblit, Fito Conesa i Pep Vidal.


El rostre humà i les passions de l’ànima
Aquest curs explora i explica fins a quin punt la fisonomia i els accidents facials, malgrat la seva condició estructural, poden ser —o no— els encarregats de transmetre els estats emotius. La cara és, doncs, l’ànima?
El curs, de caràcter multidisciplinari, s’adreça a artistes plàstics, historiadors i filòsofs de l’art, metges i científics, així com a investigadors i estudiants dedicats a la creació plàstica en general i a la utilització i l’estudi del rostre humà en particular. També convida el públic en general a reflexionar sobre la fisonomia, les expressions facials i la representació visual de les emocions, especialment des d’àmbits com el disseny, la publicitat i els mitjans de comunicació. Deixant de banda l’especificitat de l’art oriental, l’expressió artística de les emocions constitueix un desafiament que recorre totes les etapes de la cultura europea des del Renaixement fins als nostres dies, i molt abans, interpel·lant pintors, escultors, humanistes, metges i científics.

Participen Oriol Vaz-Romero Trueba, Miquel Quílez Bach, Sebastià Serrano Farrera, Natàlia Quílez Cepero, Jaime de Córdoba, Juan Bordes Caballero, Cosme Gay Escoda, José M. Serra Renom, Manolo Laguillo Menéndez, Mariano Zuzunaga i Lourdes Cirlot Valenzuela


Els viatges, la música i l’escena entre els segles XVIII i XIX
Sin tíasdtulo-1Entre els segles XVIII i XIX, amb les revolucions que acompanyen el canvi de pensament a Europa, la música i les arts escèniques evolucionen amb la nova societat. Superant els conflictes polítics i les dificultats dels mitjans de transport, els artistes es desplacen per tota la geografia i creen així una autèntica xarxa d’intercanvi cultural. Es renoven i es creen instruments musicals que obren nous horitzons sonors.
Experts en diferents àrees artístiques i socials ens faran reviure una època cabdal per entendre la modernitat. Sabrem com i per què es viatjava, i es reproduirà algun dels trajectes dels artistes del moment. Es tractarà el pensament de l’època, la dansa, l’òpera, el teatre i la música instrumental. En algunes sessions hi haurà exemples musicals en directe.
Muzio Clementi (1752-1832), compositor, pianista, editor i fabricant de pianos, va ser un gran viatger i home il·lustrat. Aquest músic sintetitza gran part dels elements que configuren el canvi de mentalitat d’aquella època i serà una referència per unir les diferents temàtiques del curs.
Participen Jorge de Persia, Marc Montserrat Drukker, Roger Alier, Joan Vives, Xosé Aviñoa, Joaquim Garrigosa, Oriol Brugarolas, Fix Nicolet, Mireia Freixa Serra, Laura Cuervo, Montserrat Gascon, Marina Rodríguez Brià, Belén Cabanes, Bengt Hultman, David Owen, Norbert Bilbeny i Jesús Maria Galech.


Estetització de la política i politització de l’art
Sin título-1Quina és la funció de l’art? Hi ha una esfera separada d’objectes que podrien ser anomenats artístics? Si existeixen, quina és la funció política d’aquests objectes? En un text memorable, Walter Benjamin caracteritzava el feixisme per l’estetització d’allò polític i deia que l’art hauria de respondre a aquest estat de coses totalitari polititzant-se. Si bé avui la societat de l’espectacle i el triomf de la indústria cultural estan plenament assumits, no està pas tan clara quina és la funció de l’art, ni tan sols si això que anomenem art existeix o no, ni si hi ha encara una forma de pensament, l’estètica, que ens permetria delimitar el que és art del que no ho és.
Aquest curs fa un recorregut pel pensament contemporani, per al qual la qüestió de l’art i de la política ha esdevingut un encreuament essencial per pensar el fer i el voler, i que en bona mesura ha volgut entendre l’art com un mitjà de transformació de la subjectivitat. Es recorre part del pensament de Foucault, Rancière, Deleuze, Derrida i Badiou, entre d’altres, per respondre a la pregunta sobre la funció política de l’art.
Participen Jessica Jacques, Marina Hervàs, Juan Evaristo Valls Boix, Ester Jordana, Xavier Bassas Vila, Martí Peran, Luis Guerra, Joana Masó, Laura Llevadot i Gerard Vilar.


Heterodoxos, singulars i estigmatitzats en la història de l’art
heterodoxosCoincidint amb l’exposició temporal que el Museu Nacional d’Art de Catalunya dedica a l’heterodox artista Ismael Smith (1886-1972), la qual es podrà veure a partir del 23 juny del 2017, aquest curs tracta d’artistes que han ocupat un espai singular dintre de l’art català i universal. Les raons poden haver estat de diferent ordre, biogràfiques o artístiques, en un recorregut que va del Renaixement als temps actuals. S’analitza el conjunt de la producció o bé obres puntuals que els hagin situat en una certa heterodòxia, així com conjunts d’obres que hagin representat un gir o bé una excepcionalitat respecte a la seva pròpia obra. També es tenen en compte casuístiques com les recuperacions pòstumes, per exemple de dones artistes a causa de l’estigma del seu temps.
Participen Joan Yeguas, Erika Bornay, Aitor Quiney, Josep Casamartina, Mariàngels Fondevila, Elena Llorens, Àlex Mitrani, Pilar Bonet, Francesc Quílez i Eduard Vallès.


La Barcelona oculta. Art, arquitectura i societat en el darrer terç del segle XVIII
bcnL’estudi dels programes artístics dels palaus i les cases grans de la noblesa, la burgesia i les jerarquies eclesiàstiques i institucionals de la Barcelona del segle XVIII en posa de manifest la importància des d’un punt de vista històric, artístic i cultural. Són, d’altra banda, manifestacions artístiques desenvolupades com a expressió d’un procés de creixement econòmic i de canvi social que es va mostrar mitjançant el darrer barroc i l’academicisme. Això permet entendre els valors i les característiques pròpies d’aquest estil i el seu paper d’intermediari com a vehicle de difusió de l’ostentació i la demostració d’un estatus social de diversos sectors socials que van poder contractar els millors artífexs del moment. La peculiaritat decorativa dels interiors s’uneix a la importància de l’arquitectura del moment, en especial l’arquitectura obliqua, poc estudiada en l’àmbit català. Malgrat la seva importància, es tracta de conjunts monumentals molt valuosos però gairebé ignorats. Des del punt de vista de la conservació patrimonial, l’estudi de molts d’aquests conjunts és un pilar fonamental per justificar-ne el valor.
Aquest curs reivindica aquesta part del nostre llegat no només a través de les conferències impartides a les aules, sinó també amb la visita i l’explicació in situ dels programes decoratius d’edificis com el palau episcopal de Barcelona, la Llotja, la casa d’Erasme de Gònima, el Palau de la Duana Nova o el Palau Dalmases, a fi d’apropar el públic assistent a la realitat d’unes manifestacions artístiques tan interessants com desconegudes.
Participen Joan Ramon Triadó, Jordi Sureda, Elisenda Rosàs, Joan Rosàs, Rosa Maria Subirana, Cristina Martí, Roberto Fernández, Anna Vallugera i María del Mar Rovira.


La història llegint creacions de dones: feminitzar el passat
hist_llegiAquest curs ens convida a fer un passeig pel passat a partir de creacions de dones en diversos formats: cartes, novel·les, apunts biogràfics, textos místics, obres artístiques i més.
La proposta és humanitzar més allò que coneixem de la història, omplir el coneixement del passat amb els sentits i les expressions femenines que moltes dones ens han deixat documentades.
Participen Patrícia Martínez i Àlvarez, Mariela Fargas, Assumpta Bassas, Georgina Rabassó, Ida Mauro i Joan Reventós.


Murillo en el cuarto centenario de su nacimiento
Sin tísastulo-1Pintor de marcada personalidad artística, Murillo está considerado como uno de los grandes maestros religiosos del Barroco y, probablemente, el mejor intérprete del sentir católico de su tiempo. En Sevilla, su ciudad natal, gozó de una gran popularidad, hecho corroborado por el gran número de encargos recibidos por parte de particulares, comunidades religiosas y parroquias.
El escaso interés de Murillo por aceptar el cargo de pintor real de Carlos II explica el tardío ingreso de su obra en las colecciones monárquicas. Al contrario, y a diferencia del resto de pintores importantes del Siglo de Oro, sus cuadros fueron rápidamente conocidos en Europa, sobre todo en Inglaterra, Francia y los Países Bajos, donde dejó su huella. Aunque personalidades como Francisco Pacheco o Antonio Palomino manifestaron en sus tratados la importancia del artista en su época, el Romanticismo fue su gran momento, convirtiéndose en un notable punto de referencia para pintores alemanes, franceses, ingleses o italianos. De la mano de especialistas, no solo en la figura de Murillo, sino también en pasajes históricos, literarios y sociales vinculados a la Sevilla de la época, el curso quiere ofrecer una visualización lo más completa posible de todos aquellos aspectos que formaron parte tanto de la vida como de la pintura del maestro andaluz.
Participen Laura García, Silvia Canalda, Rosa Maria Subirana, Alfredo Morales, María Garganté, María de los Ángeles Pérez, Joan-Ramon Triadó, Sònia Boadas i Ida Mauro.


Què s’amaga rere el teló?
ssaAquest curs, la primera versió del qual es va fer fa deu anys —aquesta edició manté alguns punts de partida i proposa algun canvi en la mirada—, mostra què amaga una producció teatral.
Quan algú va al teatre, veu el resultat d’un procés de treball sovint apassionant que ha portat un equip de professionals a posar-se d’acord per explicar una història (un fet, un pensament, una idea…) i en la manera com s’explica. Desgranar quin és aquest procés, quines tasques amaga, i desvetllar els diferents llenguatges que participen en el resultat final és una manera interessant d’aconseguir una mirada o experiència més rica sobre qualsevol fet escènic.
El curs ens situa en la realitat escènica actual i s’acosta a les diferents disciplines creatives que amaguen una posada en escena, a partir del muntatge de Bodas de sangre, una producció dirigida per Oriol Broggi i amb un repartiment encapçalat per Clara Segura que la companyia La Perla 29 estarà exhibint al Teatre Biblioteca de Catalunya.
Participen Enric Ciurans, Oriol Broggi, Sebastià Brossa, Marc Serra, Cesc Pastor, Clara Segura, Nora Navas, Guillem Gelabert, Damien Bazin, Francesc Isern, Berta Riera i Gaston Gilabert.


Subversió artística en règims totalitaris i altres formes d’intervencionisme estatal
Siasdn título-1La recent mort de Fidel Castro ha tornat a posar damunt la taula els debats sobre els límits de l’intervencionisme estatal i la presència de contextos disciplinaris a escala global, ja sigui emmarcats en engranatges d’estructura neoliberal, dictatorial o socialista.
Aquest curs és una aproximació —des de diferents contextos culturals, polítics i socials— a la resposta crítica que articulen diferents artistes integrats en sistemes disciplinaris de diversos tipus. A partir de diverses disciplines, com ara l’antropologia, la filosofia, la història de l’art, la praxi artística i l’activisme, s’explicita com l’art pot esdevenir un instrument per enfocar certes problemàtiques i potenciar un pensament crític.
Partint d’una primera sessió on s’introdueixen qüestions lligades a la contextualització del biopoder i la biopolítica foucaltians, s’obre un camí que enllaça la pràctica artística contestatària amb règims autoritaris evidents —les mostres d’art degenerat organitzades pel nazisme alemany, la performance clandestina desenvolupada a Xile i Argentina durant les respectives dictadures, etc.—, i que continua amb les relaciones entre visualitat i violència en marcs en què el component autoritari és menys explícit, però no per això menys violent, tal com planteja l’artista Daniela Ortiz respecte a les polítiques d’immigració espanyoles, els vídeo-assajos de Mireia Sallarès on se sent la corrupció de l’aparell legislatiu i policial mexicà o el treball col·laboratiu de Pilar Millán relacionat amb certes rutines de violència que afecten les dones sahrauís.
Participen Ester Jordana, Mireia Sallarès, Joaquin Beltrán, Laia Manonelles, Juan Albarrán, Daniela Ortiz, Nancy Garín, Víctor Ramírez, Pilar Millán i Lourdes Cirlot.