A les eleccions de 1980, Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va aconseguir 25 escons al Parlament de Catalunya. Quinze dels seus diputats van ser alumnes i/o professors de la Universitat de Barcelona.
Josep Benet Morell
(Cervera, Segarra, 1920 -Sant Cugat del Vallès, 2008)
Durant la guerra civil, va combatre al bàndol de l'exèrcit
republicà; formava part del que es va conéixer popularment com la
«quinta del biberón».
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, i es va llicenciar
l'any 1947. També va estar matriculat a Filosofia i Lletres el curs
1941/1942. Durant la seva època d'estudiant lluità activament contra
el franquisme en el marc del Front Universitari de Catalunya.
Com a advocat, va exercir la defensa de represaliats del franquisme
davant de consells de guerra i del Tribunal d'Ordre Públic.
Milità durant un breu període de temps a Unió Democràtica de
Catalunya (UDC). Va participar a diversos actes de la resistència
antifranquista, com la vaga de tramvies (1951). El 1971 fou un dels
fundadors de l'Assemblea de Catalunya.
A les eleccions generals de l'any 1977 va ser triat senador per
l'Entesa dels Catalans. Fou un dels parlamentaris de la Comissió
dels Vint, encarregada de redactar l'avantprojecte de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya de 1979. A les eleccions generals de 1979
tornà a ser senador, en representació novament de l'Entesa, aquest
cop amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC). Abandonà el Senat espanyol l'any 1982.
Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la primera
legislatura (1980-1984). Malgrat que era independent, figurava com
el cap de llista del PSUC.
Ell i la seva muller, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat
de Catalunya llur fons bibliogràfic i documental.
Jordi Borja Sebastià
(Barcelona, 1941)
Va iniciar estudis de Dret a la Universitat de Barcelona el 1958,
però els va haver d'interrompre el 1961, ja que es va exiliar a
França per causa de la seva militància al Partit Socialista Unificat
de Catalunya (PSUC). Va poder-los reanudar el 1968, en tornar a
Catalunya.
Ha exercit com a professor de les matèries de Sociologia i Filosofia
Pràctica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de
Barcelona, entre 1970 i 1972. De 1972 a 1984 va impartir docència de
Geografia urbana i Institucions territorials a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Posteriorment ha estat també professor de
Gestió Urbana a la Universitat Oberta de Catalunya i a la
Universitat Politècnica de Catalunya, així com a diverses
universitats europees i americanes.
Va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC durant la primera
legislatura (1980-1984).
Ha continuat a la política activa dins l'administració local.
Teresa Eulàlia Calzada Isern
(Artesa de Segre, la Noguera, 1942)
Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona,
el 1967 i titulada en magisteri per l'Escola Normal de Lleida, ha
estat professora de l'Escola Universitària de Mestres de la
Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual va formar part del
consell directiu.
Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en fou
la responsable del sector d'ensenyament fins al 1980 i diputada per
aquesta formació durant la primera legislatura (1980-1984). Li
correspon l'honor de formar part del grup de les primeres dones
diputades a la història del Parlament de Catalunya.
Ha continuat ocupant càrrecs a l'administració pública local
relacionats en l'ambit educatiu.
Alfons Carles Comín Ros
(Saragossa, 1933 – Barcelona, 1980)
Els seus estudis universitaris (Enginyeria industrial i Ciències de
la Informació), no els va realitzar a la Universitat de Barcelona,
però sí hi va superar l'examen d'Estat, tal i com consta al seu
expedient de Batxillerat, l'any 1950.
Militant durant els anys 60 i 70 en diverses organitzacions
revolucionàries clandestines, això li comportà ser detingut diverses
vegades i condemnat pel Tribunal d'Ordre Públic de Madrid, el 1968.
El 1974 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1980 fou elegit diputat al Parlament del Catalunya pel PSUC. No
va arribar a prendre possessió de l'escó, atès que morí el juliol de
1980 després d'una llarga malaltia. Fou substituït per Josep Maria
Corral Belorado.
Ramon Espasa Oliver
(Barcelona, 1940)
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona,
especialitat de Cirurgia General i Digestiva (1965). Es va doctorar
a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant el franquisme, fou empresonat per causa de la seva militància
al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Abans de ser diputat, fou nomenat conseller de Sanitat i Assistència
Social en la Generalitat provisional (1977-1980)
Diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC en dues legislatures
(1980-1986) i pel Partit dels Socialistes de Catalunya
(PSC)-Ciutadans pel Canvi (1999-2003).
Ha estat també diputat al Congrés en dues legislatures i senador per
designació autonòmica.
Xavier Folch Recasens
(Burgos, 1938)
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona,
el 1964. Ja des dels seus anys d'estudiant participa en associacions
d'esquerres i ingressa al Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC).
Treballa com a professor de Teoria Econòmica a la Facultat de
Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1965-1966), i
d'Economia Urbana a l'Escola d'Arquitectura.
Participa en la Caputxinada (1966). Arran d'això serà sancionat i
expulsat temporalment de la Universitat. Manté la seva activitat
antifranquista participant en la tancada d'intel·lectuals a
Montserrat de 1970, contra el procés de Burgos. És membre actiu de
l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i l'Assemblea de
Catalunya. El 1973 és detingut i passa tres mesos a la presó.
Elegit diputat pel PSUC al Parlament de Catalunya durant la primera
legislatura (1980-1984), al final de la qual abandonarà el partit.
Durant la seva etapa parlamentària esdevé president de la Comissió
de Cultura i ponent de la Llei de Normalització Lingüística.
Antoni Gutiérrez Díaz
(Premià de Mar, Maresme, 1929- Terrassa, Vallès Occidental, 2006)
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona,
el 1954. Especialitzat en Pediatria i neonatologia.
Va exercir la docència a la Universitat de Barcelona, com a alumne
intern, l'any 1952. Ha treballat de metge en diversos hospitals
públics de Barcelona.
El 1959 va entrar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
i a causa de la seva lluita antifranquista va ser detingut i multat
diverses vegades; el 1962, un consell de guerra el va condemnar a
vuit anys de presó.
Des del PSUC va ser un dels impulsors de la Coordinadora de Forces
Polítiques de Catalunya, que fou el primer òrgan unitari de
l'oposició democràtica a l'estat espanyol. Des de la coordinadora
va contribuir a la constitució de l'Assemblea de Catalunya que, a
més dels partits, agrupava entitats, sindicats i moviments socials.
Ja a la democràcia, va exercir diversos càrrecs: diputat al Congrés
espanyol, conseller de la Generalitat provisional i diputat al
Parlament de Catalunya durant les dues primeres legislatures
(1980-1987). El 1987 va renunciar a l'escó per ocupar el
d'eurodiputat al Parlament Europeu. Va ser vicepresident d'aquesta
cambra entre 1994 i 1999.
Miquel López Tortosa
(Villacarrillo, Jaén, 1946)
Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona, el 1973.
Ha estat professor de la Universitat de Barcelona des del 1983 al
1992, data en què la Facultat de Medicina de Reus es va integrar a
la Universitat Rovira i Virgili.
Diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Socialista Unificat de
Catalunya (PSUC) durant la primera legislatura (1980-1984), per la
circumscripció de Tarragona.
Antoni Luchetti Farré
(Barcelona, 1940)
Títols de professor mercantil (1961), llicenciat en Ciències
Econòmiques i Comercials (1972), llicenciat en Dret (1977) i doctor
en Ciències Econòmiques i Empresarials (any 2002) per la Universitat
de Barcelona. També va cursar-hi estudis d'Història Contemporània,
entre 1991 i 1993.
Professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de
la Universitat de Barcelona en les matèries de Teoria econòmica
(1982) i Història i institucions econòmiques, adreçada a
l'ensenyament de Relacions Laborals (1995-2005).
Fou diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 1987; a la segona
legislatura, va deixar l'escó per esdevenir regidor a l'ajuntament
de Barcelona fins el 1995, des d'on va qüestionar el projecte de la
Barcelona Olímpica de Pasqual Maragall.
Lluís Medir Huerta
(Palamós, 1947)
Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1973.
De 1972 a 1976 fou professor ajudant al Departament de Botànica de
la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, i des de 1976
treballà en una farmàcia de Palafrugell.
El 1976 ingressà en el Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), partit amb què fou elegit diputat en la primera legislatura
del Parlament de Catalunya (1980-1984). Durant el seu mandat fou
Secretari de la Comissió de Política Territorial del Parlament de
Catalunya.
Marcel Planellas Arán
(Mollet del Vallés, 1955)
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, el 1977.
Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Va ser diputat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) al
Parlament de Catalunya durant la primera legislatura (1980-1984)
Reincorporat al món empresarial, ha impartit docència i presidit
diverses associacions del gremi.
Pere Portabella Ràfols
(Figueres, 1927)
A la Universitat de Barcelona hi ha constància de la realització
dels seus exàmens d'Estat, el 1950.
Productor i director cinematogràfic, ha col·laborat amb Carlos
Saura, Luis Buñuel, el poeta Joan Brossa i el músic Carles Santos.
Als anys setanta esdevé una figura clau a la cultura del país com a
imatge pública d’oposició al règim franquista. Els seus problemes
amb la censura per la producció de la pel·lícula Viridiana li
comportaren la retirada del passaport.
La seva elecció com a diputat del Parlament de Catalunya pel Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), durant la primera
legislatura (1980-1984), s'inscriu en l'època de profunda implicació
en les primeres institucions de la democràcia.
Rafael Ribó i Massó
(Barcelona, 1945)
Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials (1974), la seva tesi
doctoral “El concepte de cultura política segons Gabriel Almond”, va
ser la primera que es va llegir en català a la Universitat de
Barcelona, després de la guerra civil. El 1991 es va llicenciar en
Dret, també per la UB. Va estudiar Ciències Polítiques a Nova York.
Ha estat professor de la Facultat d'Economia i Empresa de la
Universitat de Barcelona des de l'any 1983 al 2015, en les àrees de
Dret Constitucional i Ciència Política, i ho ha simultanejat amb la
docència a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.
Vinculat a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a
l'Assemblea de Catalunya, participa el 1977 en el Congrés de Cultura
Catalana. El 1974 ingressà al PSUC, del qual ha estat membre del
comitè central el 1977, i secretari general del 1986 al 1997;
posteriorment, esdevingué el líder d'Iniciativa per Catalunya.
Elegit diputat al Parlament de Catalunya durant les cinc primeres
legislatures (1980-1993) renuncià el segon any de la cinquena per
anar al Congrés de diputats (1993-1995)
Actualment continua en primera línia de la política catalana.
Assumpció Sallés González
(Barcelona, 1940)
Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1963.
També va iniciar estudis de Filosofia i Lletres, especialitat de
Psicologia, el curs 1970/1971.
Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
participà a l’Assemblea de Catalunya.
Diputada durant la primera legislatura al Parlament de Catalunya
(1980-1984), tot i que no fou escollida directament en substituir
Justiniano Martínez Medina, que havia renunciat al seu escó. De la
seva activitat parlamentària, des de la Comissió de Justícia, Dret i
Seguretat Ciutada, cal destacar la participació en l'adequació del
codi civil català al nou ordenament jurídic que s'inaugurava amb la
nova era democràtica.
Quan acabà el seu mandat el 1984 abandonà la política i continuà
exercint d'advocada a Barcelona.
Maties Vives Marc
(Montblanc, 1952)
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (1977) i en Dret
(1981) per la Universitat de Barcelona. També va estudiar un
postgrau en Gestió Econòmica del Medi Ambient.
El 1971 va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), i des de 1979 col·labora amb l'organització agrària Unió de
Pagesos, com a assessor jurídic i financer. També va ser membre del
Comitè Antinuclear de Catalunya.
En les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya va ser
escollit diputat dins les llistes del PSUC, per la circumpscripció
de Tarragona (1980-1988). Dins de la seva tasca parlamentària, fou
membre de la Diputació Permanent i President de la Comissió
d'Investigació sobre la Seguretat dels Habitants de Tarragona i
Rodalia.