|
|
MOSTRA DE VÍDEO CIENTÍFIC Jornada de projeccions de produccions audiovisuals que han estat guardonades en diferents certàmens nacionals i europeus de videografia de l'ambit científic. Taula Rodona:
"La televisió i la ciència" Barcelona, 25 de febrer
de 2003 • Programa de projeccions |
PROGRAMA DE PROJECCIONS
| Horari |
Títol |
Fitxa
Tècnica |
Sinopsi |
8:45h. |
A Toutes Vitesses : Grande Vitesse | Henri-Louis
Poirier Cite Des Sciences et de L’industrie / DPA – SFRS |
Aquest vídeo presenta una selecció i un muntatge de fragments de dos fonts de bancs d’imatges de films “accelerats – alentits” constituïts de 33 subjectes en total. Concretament, en aquest vídeo s’ha realitzat el muntatge a partir dels 15 fragments gravats “a gran velocitat” , que dóna com a resultat un efecte d’alentiment: bombolles de sabó, vol de les abelles, vol dels coloms, trencament de vidre, ous, caiguda de bulbs, comparació de gotes, gotes d’aigua, gotes d’oli , consumició d’un llumí, bullir de l’aigua, explosió d’un petard, trets d’ametralladora, trets sobre planxes de metall, trets sobre planxes de vidre.
|
| 8:51h. a 9:41h. |
Sèrie El Planeta Blau: El Planeta Blau | Alastair Fothergill Andrew Byatt i Juan A. Romero | Tot
i que el mar ocupa dues terceres parts del planeta i és un element
essencial per a la supervivència, el món marí és
un gran desconegut. Amaga tot un univers inexplorat, part del qual es
revela en aquesta sèrie. El primer capítol és introductori i mostra imatges espectaculars sobre hàbitats, espècies, éssers i comportaments que s’aniran revelant al llarg dels set episodis següents. La deriva continental i els corrents oceànics han condicionat des de sempre els éssers que els habiten. Molts animals han emigrat per aconseguir el millor dels móns, com les tonyines d'una tona de pes que van abandonar la seguretat del Mediterrani per aconseguir millors aliments a l'oceà Atlàntic. Una altra curiositat és l’ús que fan els salmons i les anguiles dels corrents oceànics. Els fan servir com a autopistes per on transcorre la seva existència vital. I és que els oceans es regeixen per un complicat sistema de forces físiques i biològiques. La seva influència determina el clima global de la Terra i fa possible l’existència i el desenvolupament d’un gran nombre d’espècies animals, des de balenes a plàncton o als solitaris peixos abisals. En definitiva, el primer capítol de la sèrie ofereix tot un espectacle submarí, en el qual es podran veure també, entre moltes altres coses, imatges inèdites d’una balena grisa mare fent front a una legió d’orques que intenten menjar-se les seves cries a l’Estret de Bering. |
| 9:44h. a 10:29h. |
Atapuerca, Patrimonio de la Humanidad | Javier
Trueba Madrid Science Films |
Els descobriments realitzats al llarg de vint anys d’excavacions i investigacions en els jaciments d’aquesta serra declarada Patrimoni de la Humanitat, únic lloc en el món que compta amb un registre continu de presència humana durant el darrer milió d’anys.
|
| 10:32h. a 10:35h. | A Toutes Vitesses : Grande Vitesse | Henri-Louis
Poirier Cite Des Sciences et de L’industrie / DPA – SFRS |
Emissió del segon dels fragments d’aquesta producció gravat “a gran velocitat” , amb el que s’aconsegueix un efecte d’alentiment |
| 10:38h. a 11:02h. | Universo Matemático: Pitágoras, mucho más que un teorema | Realització:
Ana Martínez RTVE |
Sens
dubte, Pitàgoras és un dels matemàtics més
conegut pel gran públic. Tothom recorda el seu famós teorema.
Però les matemàtiques li deuen a Pitàgoras i als
pitagòrics molt més. Els són els que van posar les
primeres pedres científiques no només a la geometria sinó
també de l’Aritmètica, de l’Astronomia i de
la Música. Però abans de Pitàgoras, dues cultures havien desenvolupat unes matemàtiques pràctiques molt potents: els babilonis i els egipcis. Explorarem les seves aportacions, tant en el terreny dels sistemes de numeració que utilitzaven, com de llurs habilitats astronòmiques i geomètriques. Del sistema sexagesimal dels babilonis hem heretat tant la divisió de la circumferència en 360 graus, com la forma actual de mesurar el temps en hores, minuts i segons. Les seves taules ens reserven unes quantes sorpreses matemàtiques. Potser la més important, la tauleta Plimpton, ens desvela el fet sorprenent de que coneixien els temes pitagòrics, mil anys abans de que Pitàgoras veiés la llum. Gaudirem d’alguna de les demostracions gràfiques més atractives del famós teorema, el que compta amb un més gran nombre de demostracions diferents al llarg de la història. |
| 11:05h. a 11:55h. | Mzima, La historia de los hipopótamos | Mark Deeble i Victoria Stone | Durant dos anys en Mark Deeble i na Victoria Stone van filmar, usant noves tècniques de per a gravar sota l’aigua, l’interessant comportament d’una família d’hipopòtams en el curs aparentment tranquil del riu Mzima.
|
| 11:55h. a 12:00h. | Descans |
||
| 12:00h. a 14:00h. |
President: |
||
| 14:00h. a 16:00h. | Dinar |
||
| 16:00h. a 16:54h. | El Milagro del Amor | Lennart Nilsson | Fa
vint anys, Lennart Nilsson y Bo G. Erikson van captivar al món
amb el seu documental “El Milagro del Amor”, amb el que van
guanyar varis dels més cotitzats premis de televisió, inclosos
dos Emmys, un Premio Peabody y el Prix Italia. Actualment, pensen que
és un bon moment per a un nou film sobre els principis de la vida
humana. Amb unes lents especialment dissenyades amb els últims
avenços tècnics, la càmara de Lennart Nilsson viatja
per l’interior del cos humà gravant cualsevol esdeveniment
biològic. El documental revela el nostre “primer naixement”
dins de l’úter, quan l’embrió humà escapa
del seu embolcall. Una altra insòlita seqüència mostra
el cervell d’un embrió de tres setmanes y com les cèl·lules
del nostre cervell creixen a la increïble quantitat de 100.000 noves
cèl·lules per minut. Lennart Nilsson també ha documentat com les cèl•lules totipotents usen la diferenciació cel•lular per crear nous òrgans i parts del cos humà. Per primera vegada en la historia podem veure com es formen els vasos sanguinis del nostre organisme. |
| 16:57h. a 17:49h. | Alerta, Mosquitos | Thierry
Berrod Mona Lisa |
Els mosquits que han sobreviscut a tots els animals, són letals a Londres o a Nova York, on la CIA investiga un possible atemptat bacteriològic. Són molests a la Camarga i al Canadà, transformant-se en assassins múltiples quan inoculen la malària.
|
| 17:52h. a 18:02h. | Sèrie El Planeta Blau: Els mars de coral | Alastair Fothergill Andrew Byatt i Juan A. Romero | Uns dels paisatges més espectaculars del planeta són els de les barreres de coral. En cap altre lloc del món la diversitat de colors i de formes és tan variada com la que es pot trobar en els esculls coral•lins. La bellesa hi abunda i tota la vida depèn de les colònies de coral. La gran quantitat d'aliment atreu els depredadors, com els taurons o les morenes. I, tot i així, els corals són una grans desconeguts. L’espectador podrà ser testimoni de la impressionant activitat de peixos i plantes al costat dels corals, uns organismes immòbils però molt actius que pateixen transformacions al llarg de la seva vida. Gràcies a la fotografia time-làser, es podrà observar la formació dels esculls de coral, la seva interacció amb altres habitants i la seva mort.
|
| 18:05h. a 18:11h. | Biodiversite : Sauver l'esturgeon Europeen | Patrick
Villechaize CEMAGREF – Delta Image |
A França hi ha instal·lades als rius, 500 escluses de més de 15m. d’alçada. És important poder estimar l’impacte ecològic d’aquestes instal·lacions. El software EVHS desenvolupat per Cemagref permet determinar els fluxes que respecten la vida dels peixos al llarg de les instal·lacions dels rius.
|
| 18:14h. a 18:35h. | C'est
Pas Sorcier : L' Ile De La Reunion, Une Ile Sortie De L’ocean |
Frédéric Courant, Jamy Gourmaud, Bernard Gonner, Guillaume Jupin, Christophe Renon, Alain Taieb i Vincent Lamy, Riff International, Production - France 3 | El Fred, el Jamy i la Sabine ens fan descobrir la història d’aquesta jove illa volcànica que va emergir fa uns 3 milions d’anys a l’Oceà Índic, a uns 800 km. de Madagascar. El Fred ens implica en l’ascensió al cràter del volcà. Aquest volcà, encara molt actiu, dibuixa paissatges sumptuosos amb les seves erupcions. Després, el retrobarem en una expedició al bosc primari de Berour, sobrevolant en helicòpter els famosos circs de l’illa i el Forat de Ferro amb la impressionant cascada de Langevin. El Jamy cóm va apareixer aquesta illa al mig de l’oceà, la història dels volcans que la constitueixen i ens explica cóm la vegetació ha colonitzat progressivament aquesta petita illa volcànica.
|
ORGANITZACIÓ
Vicerectorat de Recerca de la Universitat de Barcelona
Vicerectorat de Sistemes d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona
Vicerectorat de Política Científica de la Universitat de Barcelona
Presidència de la Divisió III, de Ciències Experimentals i Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona
Generalitat de Catalunya – PMAV
Facultat de Biologia de
la Universitat de Barcelona
Col·laboradors
Festival Internacional de Cine Científico de Ronda Web
MIF-SCIENCES Web
Sociedad Española de Cine Científico Web
Unitat d’Audiovisuals de la Universitat de Barcelona Web
Radio Televisión Española Web
Canal Sur Televisión Web
Televisió de Catalunya Web
Coordinació científico-tècnica
José Barbosa Torralbo
Olegario López Paramio
Disseny web
Raúl Deamo
PLÀNOL DE LA FACULTAT DE BIOLOGIA DE LA UB
