El guió del vídeo ha estat realitzat pel Dr. Guillermo López, Director del Departament de Ginecologia de la Clínica Universitària i professor de la Facultat de Medicina de la Universidad de Navarra. L’animació és obra de l’artista informàtic Roberto Girón. La coordinació i realització d’aquesta obra ha sigut a càrrec del Servei de Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Navarra.

Es tracta d’un vídeo especialment indicat per a escoles, agrupacions de pares i educadors i gent jove en general.

Centro de Salud “El Cristo”. Oviedo.
Área de Medios Audiovisuales de la Universidad de Oviedo

Aquests films intenten trencar els clixés habituals sobre la droga i incitar a parlar-ne, sense jutjar ni moralitzar. A través de l’emoció i de la identificació, busquen apropar-se als problemes de dependència a totes les drogues, lícites o il·lícites.

Les continues amenaces, insults, agressions verbals, expressions humiliants, sabotatge de la feina, etc. per part d’aquest, provocaran a la Susanna greus problemes de salut.

Els serveis mèdics de la mútua li concedeixen la baixa laboral, però posteriorment la hi anul•len. La Susanna recorre aquesta decisió davant l’INSS sense èxit. En aquesta tessitura, sol·licita un pronunciament judicial que reconegui la procedència de la baixa laboral com a accident de treball, per un quadre d’ansietat – depressió causat per un assajament moral o “Mobbing”.

Universidad de Granada

En aquest vídeo veurem els principis del tractament quirúrgic de l’extremitat superior en casos de paràlisis cerebral.

La classificació, els principis quirúrgics, la selecció de pacients, les tècniques quirúrgiques específiques i el tractament postoperatori és demostrada per una història clínica del cas.

El projecte Ultramaris descriu la possibilitat de realitzar una intervenció neuroquirúrgica a distància. El pacient es trobava a l’Hospital Clínic de Barcelona, assistit per un equip neuroquirúrgic local, junt a un braç robotitzat, pertanyent a una unitat MKM de Ceis, corresponent a un microscopi robotitzat. L’estació remota es va situar en un vaixell ancorat al port de Palma de Mallorca que disposava d’un space mousse capaç de dirigir mecànicament els moviments del braç robotitzat amb una gran precisió.

Des de Mallorca es van planificar els moviments automàtics del braç robot per a la introducció del sistema d’endoscopia en el sistema de les cavitats cerebrals, per reprendre el comandament directe del cirurgià remot i possibilitar d’aquesta manera la pràctica de moviments de l’endoscopi fins completar la perforació necessària per obtenir la curació del procés obstructiu que patia el pacient.

Defence Prevention Tean Accidents At Work - Bèlgica

Aquest equip d’investigadors que centra els seus estudis en la malària, va realitzar a Tanzània, per primera vegada al món, un estudi sobre l’eficàcia de la controvertida vacuna del Dr. Patarroyo, en un territori no situat a l’Amèrica Llatina.

Una altra part de l’equip d’investigadors del mateix departament treballa a Mozambic en la creació d’un centre de seguiment i assistència que permeti descobrir les causes de la mort de la població de la zona. El primer pas ha sigut crear un mapa de la població i donar a cada nen o jove una targeta sanitària personal, això permet tenir una bona base de dades sobre la incidència de les malalties en la població.

El que es mostra en aquest vídeo no és exclusivament una descripció ordenada de les patologies d’origen genètic més freqüents i la difusió dels seus mètodes de prevenció. Els autors han sentit la necessitat de precedir aquests continguts amb una lliçó general sobre el funcionament de la genètica cel•lular. A les imatges que es veuran, penetraran per l’anatomia d’una cèl·lula i pujaran per cadenes d’ADN replicant-se, arribant fins el per què de l’herència genètica. Esmicolant cromosomes, organitzant cariotips.

S’adverteix que, a la informació que conté una cèl•lula, s’hi ha de sumar la del medi amb el que es relaciona cada ésser, per a que aquest es desenvolupi com a tal, per a que arribi a conclusions. Només aleshores es passa a parlar de síndrome de Down, d’acondroplàssia, de fibrosis quística o d’hemofília. De risc i de prevenció.

Centro de Cirugía de Mínima Invasión
Campus Universitario - Cáceres

Universidad de Alcalà y Universidad Autónoma de Madrid

Les indicacions de la Braquiteràpia amb I 125, són similars a les de la cirurgia radical, en particular en els pacients amb PSA<10, i Gleason<7. En el vídeo es posa de rellevància en la novetat de la planificació intraoperatòria. Aquesta variant tècnica, té els avantatges de poder corregir in situ la col•locació de les agulles, cobrint les zones fredes del teixit prostàtic; així mateix, al finalitzar l’implant, realitzem el postplànning en el mateix acte quirúrgic.

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
Universitat Rovira i Virgili

En Max llegeix el seu e-mail i troba un nou joc gratuït, ha de vèncer al virus VIH. Igual que el virus fa a la vida real, als pocs segons d’arrancar, el virus ataca al Max. Una noia el salva. Es diu Mara. Després del primer contacte dels personatges principals, en Max arriba a “habitació blanca” i rep el seu primer encàrrec: salva a la Mara! protegeix-la contra la SIDA! un electrodomèstic al braç l’avisarà en cas de perill d’infecció. Días, la personificació del virus, li complicarà la vida al Max: Igual que el virus real, Días canvia freqüentment d’aspecte i és molt fort. Després de cada fase del joc, en Max té temps per recalar informació sobre el virus VIH.
Un breu contacte amb una prostituta el porta prop de la Mara, però també a prop del Días. En Max no és conscient del perill. Malgrat tot, el joc virtual usa imatges de la seva memòria per crear personatges. Així la Mara, té la cara d’una noia que en Max va veure quan va anar a casa.

Va tenir un accident de tràfic i la va salvar. La cara del virus també li resulta coneguda i donarà lloc a confusió quan abandoni el joc després de l’últim nivell.

El reportatge comença i acaba a la casa on en Pedro, de 27 anys d’edat, es va tancar amb els reporters i el metge que l’atenia, el Dr. Joao Goulao, President del Servei de Prevenció i tractament de toxicodependències.

Un documental real que mostra el comportament del jove durant la “ressaca”, marcat per moments de gran patiment i de gran ansietat. Un treball inèdit en televisió, que podrà ser usat com a instrument didàctic per a la classe mèdica especialitzada en toxicodependències. Aquest reportatge fou el punt de partida per a un debat moderat per En Conceiçao Lino.